dissabte, 9 agost de 2014

Gràcies Màgic

Reobro el blog, puntual i exclusivament, per a retre el merescut homenatge al gran Óscar Valerio que després de 5 temporades al FC Vilafranca deixa el club per motius personals.
A més, la seva marxa tanca el cercle que es va obrir la Temporada 2009/10 quan, amb l'arribada a la banqueta de Puchi, va començar una de les millors èpoques del degà penedesenc esportivament parlant.

Valerio és aquell davanter que falla el gol més fàcil i, en canvi, et fa el més inverosímil. A la gent (i a l'entrenador el primer) no li va importar mai que errès una i altra vegada davant de porteria. En absolut. Perquè? Doncs perquè la seva feina encomanada no era finalitzar les jugades sinò altres: pressionar la sortida del rival, lluitar les pilotes per alt, aprofitar la seva alçada per a les jugades d'estratègia,... I tot ho feia a la perfecció. La gran estima de l'afeccionat vilafranquí va acord amb el que ha donat damunt del camp en tots aquests anys.

Valerio en la seva darrera temporada al degà penedesenc
(foto: Àngel Garreta)

Tot i això, marxa deixant la gens despreciable xifra de 28 gols marcats en Lliga en 141 PJ.
El seu primer gol fou en un Vilafranca-Poble Sec que acabà 3-0. Aquella temporada en va fer 6 i fou un dels artífexs de l'ascens a 3a Divisió.
El darrer, enguany, en un Vilafraca-Europa i que no va servir per a evitar la derrota 1-2.
Quinze dies després, una brutal topada amb Fran Erencia (Manlleu) va provocar l'esglai al Municipal. La greu lesió al cap el va deixar fora dels terrenys de joc quasi 5 mesos  i no va poder reaparèixer fins a la penúltima jornada contra la Pobla Mafumet en el partit que donava la salvació matemàtica. La ovació al saltar al camp fou de les que fan època.


En les imatges, el darrer gol de Valerio amb la samarreta vilafranquina
(Imatges: BTV Esports)

Recordo que l'any de l'ascens, en el darrer partit de Lliga al camp del Tortosa, i quan ja quedava poca gent al vestuari, vaig veure en Valerio llançar al cubell de la brossa unes botes destrossades pel desgast de tota una temporada.
- Però què fas?!!! -li vaig dir-.
- Ja no serveixen. N'estrenaré unes noves per a jugar a Tercera. -em va contestar-.
Jo les vaig agafar. Com a mitòman que soc (ho reconec), vaig pensar dintre meu: pagaria per tenir unes botes d'algun jugador de l'equip que va pujar a 3a Divisió a mitjans dels 60, per exemple. Qui sap si d'aquí un temps tindran un valor especial...
Ara aquelles botes, per a mi, valen més encara. Simplement pel fet que a banda de ser les botes d'un gran jugador, són d'algú al qual considero amic i una gran persona.

Les botes d'en Valerio formen part del meu particular 'petit museu'
(foto: La Prèvia)

Després d'una temporada complicada i d'estar passant per uns moments personals delicats (aprofito per a donar-li tots els ànims del món) Valerio ha cregut convenient posar punt i final a la seva etapa al degà penedesenc. El seu destí, el Vila-Seca de 2a Catalana (localitat on resideix). Allà, amb més calma, sense tanta exigència i al costat d'un excompany i bon amic seu com és Domínguez, mirarà de tornar a sentir-se futbolista.
Per tot el que has fet al Vilafranca i tot el que ens has donat, gràcies Màgic!

diumenge, 15 juny de 2014

Fins aviat

Abans que res, aclarir que no és un adéu sinó un fins aviat. O això espero...
I és que després de 8 anys d'existència del blog, em veig 'obligat' (després entendreu perquè ho poso entre cometes) a fer un petit parèntesi. Sembla que fos ahir però ja queda lluny aquell juliol del 2006 quan vaig publicar el meu primer article sense pensar, tot sigui dit, que gaudiria de la continuitat que ha tingut i que rondaríem les 200.000 visites.

El motiu d'aquesta interrupció no és un altre que la possibilitat que m'han ofert els responsables del portal GolCat.com de formar part del seu projecte com a Cap de secció de 3a Divisió.
Sens dubte, és un repte apassionant, alhora que de gran responsabilitat, el qual necessita dedicació màxima. Que quedi clar que en cap moment l'acceptació del càrrec anava lligat a la prohibició de continuar amb el blog (tot el contrari), però és evident que per a dur a terme una tasca, al meu entendre, tan complexa s'ha d'estar amb els cinc sentits posats (amb l'afegit que la persona encarregada fins ara de fer aquesta feina, el mestre Roger Sánchez, ha deixat el llistó molt alt).

#futbolcat (24 hores al dia, 7 dies a la setmana)

Us enganyaria si nego que em dol deixar d'escriure exclusivament sobre el Vilafranca setmana rera setmana, però també crec que m'anirà bé fer aquest canvi. Us seré sincer: darrerament em generava més disgustos (no sé si és aquesta la paraula a emprar exactament) que satisfaccions el fet de dedicar unes hores a informar del que més m'agrada. El cert és que no ha estat una temporada fàcil i veure que la teva feina no és prou valorada o que sempre et busquen el costat negatiu de les coses no és agradable.
En això, amic Joan Sória, estarem força d'acord, oi?

En fi, gràcies per 'aguantar-me' tot aquest temps. De debó, moltes gràcies. La meva intenció sempre ha estat informar i opinar de la millor manera que sé. De fet, ho seguiré fent però en un altre àmbit i en un altre mitjà. És un tòpic, però sense els que llegiu el blog cada setmana res haguès estat possible.
Recordeu que estem a punt d'afrontar la 5a temporada seguida en la màxima categoria assolida pel club i que moltes ciutats voldrien tenir un equip a 3a Divisió i, malhauradament per ells, no poden. Per tant, valorem el que tenim que després pot ser massa tard.
Fins aviat. Visca el Vilafranca!