Així és com diu la dita popular. Veurem que ens depararà el 2007. De moment esperem que, esportivament parlant, l’any comenci com el vam acabar, amb una victòria. Ara bé, en aquesta època en que tothom té uns propòsits o objectius a complir de cara al nou any, jo no vull ser menys i voldria fer balanç del que ha estat el 2006 i el que podem millorar (entre tots) per l’any vinent.
En lo merament esportiu, el millor amb el que ens podem quedar és la classificació actual un cop quasi acabada la primera volta de lliga (fruit més que res de la igualtat existent a la categoria, ja que l’equip ha portat una trajectòria molt irregular, sobretot a casa). Aquest aspecte, el joc de l’equip quan juga davant la seva afició, hauria de canviar molt si no volem que el poc públic que acut al Municipal (mal endèmic des de que es deixà el Camp de la Creu de Sant Salvador) es cansi d’una vegada per totes.
Pel que fa l’apartat social, la novetat més significativa ha estat el fet de retransmetre els partits de casa en directe per VTV (en un intent de fer arribar el club a tota la vila) mentre que en les coses a esborrar trobaríem tota la polèmica entre Ajuntament, Fundació i CF Hristo Stoitchkov (gens beneficiosa per la imatge de l’esport vilafranquí) i, com no, totes aquelles persones relacionades amb el club (en més o menys mesura) que ens han deixat en el decurs d’aquest any.
Gran Reserva: La victòria, ahir, del combinat de la premsa davant els polítics amb el resultat de 5-3. Sens dubte, aquest partit de germanor s’ha convertit ja en un clàssic d’aquestes dates.
Vi Picat: Després d’una setmana “mogudeta” al blog, l’esperit nadalenc s’ha apoderat de mi i no posaré res ni a ningú en aquesta secció.
PD: Que els Reis us portin força coses a tots i sobretot la victòria al camp de l’Igualada!!!
diumenge, 31 de desembre del 2006
dilluns, 25 de desembre del 2006
NO-DO (Noticiario Documental)
“El pasado martes 19 de Diciembre celebróse la tradicional cena navideña del Club de Fútbol Villafranca para jugadores, directivos, responsables técnicos y los medios de comunicación afines al régimen. Después del suculento ágape ofrecido por su Excelencia el Generalísimo Presidente del C.F. Villafranca, éste se dirigió a sus allegados presentes para agradecerles la fidelidad mostrada a lo largo del presente ejercicio. Al finalizar el discurso, los concurrentes a la cena ovacionaron con vítores y aplausos enfervorecidos al caudillo, que mostró su complacencia ante ellos con cariñosas muestras de entusiasmo dada la excelente trayectoria del primer team en el campeonato de liga actual...”
En Villafranca del Panadés, a 25 de Diciembre de 2006
Sembla ser que haguem tirat cinquanta anys enrera i que visquem en època de dictadura, on la llibertat d’expressió no existia. Segurament resultin incòmodes algunes de les meves opinions en aquest blog (i també en les retransmissions de VTV com ja se’ns va advertir) i per tal motiu no se’ns va convidar a l’esmentat sopar.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
diumenge, 17 de desembre del 2006
Canvi radical
FC Vilafranca 1 - CD Banyoles 0
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
diumenge, 10 de desembre del 2006
Puenting
CF Pobla Mafumet 1 - FC Vilafranca 1
FC Vilafranca 1 -UE Rubí 1
En una setmana per a oblidar, amb derrota a Cassà i sengles empats amb Rubí i Pobla Mafumet (1-1), el Vilafranca ha saltat de les places d'ascens a la zona mitja-alta de la taula, tot i que no ha quedat molt distanciat del tercer classificat, no així dels dos primers que semblen escapar-se.
És com si li haguessim agafat gust a això d'empatar, ja que si en les primeres 13 jornades només n'havíem assolit un, ja en portem tres en les darreres 4 jornades (tot a rel del partit davant el rei de la "X" el Tortosa, com si d'una maledicció es tractés). I ja se sap que en la lliga dels tres punts l'empat serveix de poc, a no ser que el puntuar a fora vingui acompanyat a la setmana següent d'una victòria a casa (el que anomenem la mitjana anglesa).
Els dos empats s'han produït de manera diferent. Dimecres amb el Rubí es va haver de remuntar el gol inicial dels vallesans i avui en canvi, a La Pobla, després d'avançar-se el Vilafranca amb gol de Capilla a la primera part s'ha acabat deixant escapar dos punts i podria haver estat pitjor ja que els locals han tingut ocasions per guanyar el partit. En ambdós casos hi hagut un fet que s'ha repetit: s'ha notat certa relaxació o cert adormiment i quan s'ha volgut reaccionar ja era massa tard.
La victòria diumenge que ve davant el Banyoles (un equip que en les darreres jornades està a l'alça) seria important per molts motius: faria bo l'empat assolit avui, tots passaríem un Nadal il·lusionats amb l'equip ben situat a la classificació i serviria per agafar moral per començar amb bon peu l'any al camp de l'Igualada (líder actual i imbatut al seu estadi). Gran Reserva: Després de la setmana de mal rotllo amb el Cassà, veure que en aquest món del futbol els anys que hi dediques serveixen també per a fer amistat. En la meva estada a França, aquests dies festius, vaig coincidir casualment amb un ex-àrbitre de 1a Catalana que em va parlar meravelles del Vilafranca, del tracte rebut sempre que el va xiular i en especial del seu delegat. Vi picat: Aquests dies, vaig poder presenciar en directe el Toulouse-Lens (1a Div. Francesa) i constatar que el preu de l'entrada (12€) és similar a qualsevol partit de 1a Catalana. Un fet que hauria de fer reflexionar als dirigents dels nostres clubs i replantejar-se perquè hi va tant poca gent als camps.
FC Vilafranca 1 -UE Rubí 1
En una setmana per a oblidar, amb derrota a Cassà i sengles empats amb Rubí i Pobla Mafumet (1-1), el Vilafranca ha saltat de les places d'ascens a la zona mitja-alta de la taula, tot i que no ha quedat molt distanciat del tercer classificat, no així dels dos primers que semblen escapar-se.
És com si li haguessim agafat gust a això d'empatar, ja que si en les primeres 13 jornades només n'havíem assolit un, ja en portem tres en les darreres 4 jornades (tot a rel del partit davant el rei de la "X" el Tortosa, com si d'una maledicció es tractés). I ja se sap que en la lliga dels tres punts l'empat serveix de poc, a no ser que el puntuar a fora vingui acompanyat a la setmana següent d'una victòria a casa (el que anomenem la mitjana anglesa).
Els dos empats s'han produït de manera diferent. Dimecres amb el Rubí es va haver de remuntar el gol inicial dels vallesans i avui en canvi, a La Pobla, després d'avançar-se el Vilafranca amb gol de Capilla a la primera part s'ha acabat deixant escapar dos punts i podria haver estat pitjor ja que els locals han tingut ocasions per guanyar el partit. En ambdós casos hi hagut un fet que s'ha repetit: s'ha notat certa relaxació o cert adormiment i quan s'ha volgut reaccionar ja era massa tard.
La victòria diumenge que ve davant el Banyoles (un equip que en les darreres jornades està a l'alça) seria important per molts motius: faria bo l'empat assolit avui, tots passaríem un Nadal il·lusionats amb l'equip ben situat a la classificació i serviria per agafar moral per començar amb bon peu l'any al camp de l'Igualada (líder actual i imbatut al seu estadi). Gran Reserva: Després de la setmana de mal rotllo amb el Cassà, veure que en aquest món del futbol els anys que hi dediques serveixen també per a fer amistat. En la meva estada a França, aquests dies festius, vaig coincidir casualment amb un ex-àrbitre de 1a Catalana que em va parlar meravelles del Vilafranca, del tracte rebut sempre que el va xiular i en especial del seu delegat. Vi picat: Aquests dies, vaig poder presenciar en directe el Toulouse-Lens (1a Div. Francesa) i constatar que el preu de l'entrada (12€) és similar a qualsevol partit de 1a Catalana. Un fet que hauria de fer reflexionar als dirigents dels nostres clubs i replantejar-se perquè hi va tant poca gent als camps.
diumenge, 3 de desembre del 2006
Lucky Luke i Rantamplan
UD Cassà 2 - FC Vilafranca 0
Tots els condicionants i premonicions que s'havien parlat al llarg de la setmana en aquest blog s'han fet realitat. Una altra vegada un Cassà-Vilafranca ens ha deixat polèmica, penals, expulsions, emoció,... i com no, pels vilafranquins, un regust amarg després de la derrota soferta.
Per començar, aquell camp s'ha convertit en plaça inexpugnable i una olla a pressió on treure quelcom positiu és quasi missió impossible. Si li sumes, que l'àrbitre designat per xiular el partit és un dels més casolans de la categoria i un "pistoler" a l'hora d'ensenyar targetes, i que el Vilafranca no ha desplegat el joc habitual de les darreres jornades, tot aixó ha comportat perdre un partit important per mantenir-se en places d'ascens, però gens definitiu donada la igualtat en la classificació i les jornades que queden encara.
En cap cas, el col·legiat ha influït directament en el resultat, però algunes de les seves decisions no deixen de ser si més no "sospitoses". Ja sabeu,... la polèmica en el seu dia amb les eleccions a la FCF (Jordi Roche és gironí? Ui! ara no ho sé...), la jugada antiesportiva de l'any passat dels jugadors del Cassà (amb el mateix àrbitre damunt del camp...), la condescendència amb el delegat de l'equip local (quasi un més de la tripleta arbitral),... en fi, tantes coses que fan tanta "pudor", que no val la pena remenar més la "merda".
Ara, setmana de "pont" (per alguns afortunats com és el cas) amb dos partits per intentar remuntar el vol: dimecres Rubí a casa i diumenge al camp de la Pobla Mafumet. A tots els que feu més ric aquest blog, amb les vostres opinions, espero que m'ajudeu a desgranar i treure punta al que passi en aquestes dues jornades. Bones vacances a tots!!! Gran Reserva: Marc Ramírez, que amb l'aturada del penal amb 1-0 al marcador ha permés seguir somniant amb treure quelcom positiu, tot i que després no hagi servit de res. Vi picat: El delegat del Cassà, tot un exemple del que és un maleducat, un provocador i un "element" que no fa cap bé a un club dirigit per gent que li deuen riure les gràcies i que segurament els vagi bé i tot tenir-lo com a "gos de presa". PD: Un cop rellegit el blog, em sembla que avui m'ha sortit la "vena" Batet i això sembla més aviat "la carrossa i el carro de la brossa"!!!
Tots els condicionants i premonicions que s'havien parlat al llarg de la setmana en aquest blog s'han fet realitat. Una altra vegada un Cassà-Vilafranca ens ha deixat polèmica, penals, expulsions, emoció,... i com no, pels vilafranquins, un regust amarg després de la derrota soferta.
Per començar, aquell camp s'ha convertit en plaça inexpugnable i una olla a pressió on treure quelcom positiu és quasi missió impossible. Si li sumes, que l'àrbitre designat per xiular el partit és un dels més casolans de la categoria i un "pistoler" a l'hora d'ensenyar targetes, i que el Vilafranca no ha desplegat el joc habitual de les darreres jornades, tot aixó ha comportat perdre un partit important per mantenir-se en places d'ascens, però gens definitiu donada la igualtat en la classificació i les jornades que queden encara.
En cap cas, el col·legiat ha influït directament en el resultat, però algunes de les seves decisions no deixen de ser si més no "sospitoses". Ja sabeu,... la polèmica en el seu dia amb les eleccions a la FCF (Jordi Roche és gironí? Ui! ara no ho sé...), la jugada antiesportiva de l'any passat dels jugadors del Cassà (amb el mateix àrbitre damunt del camp...), la condescendència amb el delegat de l'equip local (quasi un més de la tripleta arbitral),... en fi, tantes coses que fan tanta "pudor", que no val la pena remenar més la "merda".
Ara, setmana de "pont" (per alguns afortunats com és el cas) amb dos partits per intentar remuntar el vol: dimecres Rubí a casa i diumenge al camp de la Pobla Mafumet. A tots els que feu més ric aquest blog, amb les vostres opinions, espero que m'ajudeu a desgranar i treure punta al que passi en aquestes dues jornades. Bones vacances a tots!!! Gran Reserva: Marc Ramírez, que amb l'aturada del penal amb 1-0 al marcador ha permés seguir somniant amb treure quelcom positiu, tot i que després no hagi servit de res. Vi picat: El delegat del Cassà, tot un exemple del que és un maleducat, un provocador i un "element" que no fa cap bé a un club dirigit per gent que li deuen riure les gràcies i que segurament els vagi bé i tot tenir-lo com a "gos de presa". PD: Un cop rellegit el blog, em sembla que avui m'ha sortit la "vena" Batet i això sembla més aviat "la carrossa i el carro de la brossa"!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)