L'any 1979, en ple 75è Aniversari de l'entitat, el Vilafranca va programar per a aquell 1 de maig un partit contra el RCD Espanyol. L'equip blanc-i-blau, que aquella temporada acabà en 8è lloc a la 1a Divisió, acudí a la cita amb una barreja dels jugadors titulars i dels menys habituals a les alineacions del tècnic José Antonio Irulegui. El resultat final fou de 2-4 favorable als "pericos" amb dianes de Cervera i Nico per al degà penedesenc mentres que per als espanyolistes van marcar Paco Flores i l'argentí Murúzabal, que va fer un "hat-trick".
Cal destacar també que en els prolègomens del gran matx, Pere Montserrat, llavors president del club, lliurà sengles insígnies a l'alcalde de la vila, Sr. Fèlix Sogas, i al President del RCD Espanyol, Sr. Manuel Méler.
El dia anterior, el 30 d'abril, una trista notícia havia consternat la nostra vila. Joan Soler Giró, moria víctima d'una greu malaltia a l'edat de 31 anys. "Giró", com se'l coneixia, es va formar a les categories inferiors del FC Vilafranca i a banda de jugar amb el primer equip del degà penedesenc també milità al Nàstic de Tarragona i al CF Vilanova. Amb motiu de la seva mort, abans de l'inici de l'encontre entre el Vilafranca i l'Espanyol es va guardar un minut de silenci en la seva memòria. A més, en la demarcació del camp on ell solia jugar, el jugador del juvenil Ramon Hill hi va dipositar un ram de roses.
(foto: Tothom, 1979)
Ja uns dies abans, en un partit entre els veterans del Vilafranca i del Barça, se li hauria d'haver entregat la Medalla de la Vila al Mèrit Esportiu junt amb els exjugadors Blas i Fenollosa. Al no poder assistir-hi, la va recollir el seu fill (l'actual president) Joan Soler Ferré el qual també va tenir l'oportunitat de fer la sacada d'honor.
(foto: Tothom, 1979)
Joan Soler Giró va ser enterrat el dia 2 de maig i, en el sepeli, la Basílica de Santa Maria es va omplir per a acomiadar al destacat jugador.
El destí ha volgut que, just 40 anys després, un 1 de maig també, els camins de la "família Giró" i el FC Vilafranca tornin a creuar-se però, tant de bo, en aquesta ocasió, per a celebrar una fita històrica com seria aixecar el títol de Campions de Catalunya.
