Així és com diu la dita popular. Veurem que ens depararà el 2007. De moment esperem que, esportivament parlant, l’any comenci com el vam acabar, amb una victòria. Ara bé, en aquesta època en que tothom té uns propòsits o objectius a complir de cara al nou any, jo no vull ser menys i voldria fer balanç del que ha estat el 2006 i el que podem millorar (entre tots) per l’any vinent.
En lo merament esportiu, el millor amb el que ens podem quedar és la classificació actual un cop quasi acabada la primera volta de lliga (fruit més que res de la igualtat existent a la categoria, ja que l’equip ha portat una trajectòria molt irregular, sobretot a casa). Aquest aspecte, el joc de l’equip quan juga davant la seva afició, hauria de canviar molt si no volem que el poc públic que acut al Municipal (mal endèmic des de que es deixà el Camp de la Creu de Sant Salvador) es cansi d’una vegada per totes.
Pel que fa l’apartat social, la novetat més significativa ha estat el fet de retransmetre els partits de casa en directe per VTV (en un intent de fer arribar el club a tota la vila) mentre que en les coses a esborrar trobaríem tota la polèmica entre Ajuntament, Fundació i CF Hristo Stoitchkov (gens beneficiosa per la imatge de l’esport vilafranquí) i, com no, totes aquelles persones relacionades amb el club (en més o menys mesura) que ens han deixat en el decurs d’aquest any.
Gran Reserva: La victòria, ahir, del combinat de la premsa davant els polítics amb el resultat de 5-3. Sens dubte, aquest partit de germanor s’ha convertit ja en un clàssic d’aquestes dates.
Vi Picat: Després d’una setmana “mogudeta” al blog, l’esperit nadalenc s’ha apoderat de mi i no posaré res ni a ningú en aquesta secció.
PD: Que els Reis us portin força coses a tots i sobretot la victòria al camp de l’Igualada!!!
diumenge, 31 de desembre del 2006
dilluns, 25 de desembre del 2006
NO-DO (Noticiario Documental)
“El pasado martes 19 de Diciembre celebróse la tradicional cena navideña del Club de Fútbol Villafranca para jugadores, directivos, responsables técnicos y los medios de comunicación afines al régimen. Después del suculento ágape ofrecido por su Excelencia el Generalísimo Presidente del C.F. Villafranca, éste se dirigió a sus allegados presentes para agradecerles la fidelidad mostrada a lo largo del presente ejercicio. Al finalizar el discurso, los concurrentes a la cena ovacionaron con vítores y aplausos enfervorecidos al caudillo, que mostró su complacencia ante ellos con cariñosas muestras de entusiasmo dada la excelente trayectoria del primer team en el campeonato de liga actual...”
En Villafranca del Panadés, a 25 de Diciembre de 2006
Sembla ser que haguem tirat cinquanta anys enrera i que visquem en època de dictadura, on la llibertat d’expressió no existia. Segurament resultin incòmodes algunes de les meves opinions en aquest blog (i també en les retransmissions de VTV com ja se’ns va advertir) i per tal motiu no se’ns va convidar a l’esmentat sopar.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
diumenge, 17 de desembre del 2006
Canvi radical
FC Vilafranca 1 - CD Banyoles 0
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
diumenge, 10 de desembre del 2006
Puenting
CF Pobla Mafumet 1 - FC Vilafranca 1
FC Vilafranca 1 -UE Rubí 1
En una setmana per a oblidar, amb derrota a Cassà i sengles empats amb Rubí i Pobla Mafumet (1-1), el Vilafranca ha saltat de les places d'ascens a la zona mitja-alta de la taula, tot i que no ha quedat molt distanciat del tercer classificat, no així dels dos primers que semblen escapar-se.
És com si li haguessim agafat gust a això d'empatar, ja que si en les primeres 13 jornades només n'havíem assolit un, ja en portem tres en les darreres 4 jornades (tot a rel del partit davant el rei de la "X" el Tortosa, com si d'una maledicció es tractés). I ja se sap que en la lliga dels tres punts l'empat serveix de poc, a no ser que el puntuar a fora vingui acompanyat a la setmana següent d'una victòria a casa (el que anomenem la mitjana anglesa).
Els dos empats s'han produït de manera diferent. Dimecres amb el Rubí es va haver de remuntar el gol inicial dels vallesans i avui en canvi, a La Pobla, després d'avançar-se el Vilafranca amb gol de Capilla a la primera part s'ha acabat deixant escapar dos punts i podria haver estat pitjor ja que els locals han tingut ocasions per guanyar el partit. En ambdós casos hi hagut un fet que s'ha repetit: s'ha notat certa relaxació o cert adormiment i quan s'ha volgut reaccionar ja era massa tard.
La victòria diumenge que ve davant el Banyoles (un equip que en les darreres jornades està a l'alça) seria important per molts motius: faria bo l'empat assolit avui, tots passaríem un Nadal il·lusionats amb l'equip ben situat a la classificació i serviria per agafar moral per començar amb bon peu l'any al camp de l'Igualada (líder actual i imbatut al seu estadi). Gran Reserva: Després de la setmana de mal rotllo amb el Cassà, veure que en aquest món del futbol els anys que hi dediques serveixen també per a fer amistat. En la meva estada a França, aquests dies festius, vaig coincidir casualment amb un ex-àrbitre de 1a Catalana que em va parlar meravelles del Vilafranca, del tracte rebut sempre que el va xiular i en especial del seu delegat. Vi picat: Aquests dies, vaig poder presenciar en directe el Toulouse-Lens (1a Div. Francesa) i constatar que el preu de l'entrada (12€) és similar a qualsevol partit de 1a Catalana. Un fet que hauria de fer reflexionar als dirigents dels nostres clubs i replantejar-se perquè hi va tant poca gent als camps.
FC Vilafranca 1 -UE Rubí 1
En una setmana per a oblidar, amb derrota a Cassà i sengles empats amb Rubí i Pobla Mafumet (1-1), el Vilafranca ha saltat de les places d'ascens a la zona mitja-alta de la taula, tot i que no ha quedat molt distanciat del tercer classificat, no així dels dos primers que semblen escapar-se.
És com si li haguessim agafat gust a això d'empatar, ja que si en les primeres 13 jornades només n'havíem assolit un, ja en portem tres en les darreres 4 jornades (tot a rel del partit davant el rei de la "X" el Tortosa, com si d'una maledicció es tractés). I ja se sap que en la lliga dels tres punts l'empat serveix de poc, a no ser que el puntuar a fora vingui acompanyat a la setmana següent d'una victòria a casa (el que anomenem la mitjana anglesa).
Els dos empats s'han produït de manera diferent. Dimecres amb el Rubí es va haver de remuntar el gol inicial dels vallesans i avui en canvi, a La Pobla, després d'avançar-se el Vilafranca amb gol de Capilla a la primera part s'ha acabat deixant escapar dos punts i podria haver estat pitjor ja que els locals han tingut ocasions per guanyar el partit. En ambdós casos hi hagut un fet que s'ha repetit: s'ha notat certa relaxació o cert adormiment i quan s'ha volgut reaccionar ja era massa tard.
La victòria diumenge que ve davant el Banyoles (un equip que en les darreres jornades està a l'alça) seria important per molts motius: faria bo l'empat assolit avui, tots passaríem un Nadal il·lusionats amb l'equip ben situat a la classificació i serviria per agafar moral per començar amb bon peu l'any al camp de l'Igualada (líder actual i imbatut al seu estadi). Gran Reserva: Després de la setmana de mal rotllo amb el Cassà, veure que en aquest món del futbol els anys que hi dediques serveixen també per a fer amistat. En la meva estada a França, aquests dies festius, vaig coincidir casualment amb un ex-àrbitre de 1a Catalana que em va parlar meravelles del Vilafranca, del tracte rebut sempre que el va xiular i en especial del seu delegat. Vi picat: Aquests dies, vaig poder presenciar en directe el Toulouse-Lens (1a Div. Francesa) i constatar que el preu de l'entrada (12€) és similar a qualsevol partit de 1a Catalana. Un fet que hauria de fer reflexionar als dirigents dels nostres clubs i replantejar-se perquè hi va tant poca gent als camps.
diumenge, 3 de desembre del 2006
Lucky Luke i Rantamplan
UD Cassà 2 - FC Vilafranca 0
Tots els condicionants i premonicions que s'havien parlat al llarg de la setmana en aquest blog s'han fet realitat. Una altra vegada un Cassà-Vilafranca ens ha deixat polèmica, penals, expulsions, emoció,... i com no, pels vilafranquins, un regust amarg després de la derrota soferta.
Per començar, aquell camp s'ha convertit en plaça inexpugnable i una olla a pressió on treure quelcom positiu és quasi missió impossible. Si li sumes, que l'àrbitre designat per xiular el partit és un dels més casolans de la categoria i un "pistoler" a l'hora d'ensenyar targetes, i que el Vilafranca no ha desplegat el joc habitual de les darreres jornades, tot aixó ha comportat perdre un partit important per mantenir-se en places d'ascens, però gens definitiu donada la igualtat en la classificació i les jornades que queden encara.
En cap cas, el col·legiat ha influït directament en el resultat, però algunes de les seves decisions no deixen de ser si més no "sospitoses". Ja sabeu,... la polèmica en el seu dia amb les eleccions a la FCF (Jordi Roche és gironí? Ui! ara no ho sé...), la jugada antiesportiva de l'any passat dels jugadors del Cassà (amb el mateix àrbitre damunt del camp...), la condescendència amb el delegat de l'equip local (quasi un més de la tripleta arbitral),... en fi, tantes coses que fan tanta "pudor", que no val la pena remenar més la "merda".
Ara, setmana de "pont" (per alguns afortunats com és el cas) amb dos partits per intentar remuntar el vol: dimecres Rubí a casa i diumenge al camp de la Pobla Mafumet. A tots els que feu més ric aquest blog, amb les vostres opinions, espero que m'ajudeu a desgranar i treure punta al que passi en aquestes dues jornades. Bones vacances a tots!!! Gran Reserva: Marc Ramírez, que amb l'aturada del penal amb 1-0 al marcador ha permés seguir somniant amb treure quelcom positiu, tot i que després no hagi servit de res. Vi picat: El delegat del Cassà, tot un exemple del que és un maleducat, un provocador i un "element" que no fa cap bé a un club dirigit per gent que li deuen riure les gràcies i que segurament els vagi bé i tot tenir-lo com a "gos de presa". PD: Un cop rellegit el blog, em sembla que avui m'ha sortit la "vena" Batet i això sembla més aviat "la carrossa i el carro de la brossa"!!!
Tots els condicionants i premonicions que s'havien parlat al llarg de la setmana en aquest blog s'han fet realitat. Una altra vegada un Cassà-Vilafranca ens ha deixat polèmica, penals, expulsions, emoció,... i com no, pels vilafranquins, un regust amarg després de la derrota soferta.
Per començar, aquell camp s'ha convertit en plaça inexpugnable i una olla a pressió on treure quelcom positiu és quasi missió impossible. Si li sumes, que l'àrbitre designat per xiular el partit és un dels més casolans de la categoria i un "pistoler" a l'hora d'ensenyar targetes, i que el Vilafranca no ha desplegat el joc habitual de les darreres jornades, tot aixó ha comportat perdre un partit important per mantenir-se en places d'ascens, però gens definitiu donada la igualtat en la classificació i les jornades que queden encara.
En cap cas, el col·legiat ha influït directament en el resultat, però algunes de les seves decisions no deixen de ser si més no "sospitoses". Ja sabeu,... la polèmica en el seu dia amb les eleccions a la FCF (Jordi Roche és gironí? Ui! ara no ho sé...), la jugada antiesportiva de l'any passat dels jugadors del Cassà (amb el mateix àrbitre damunt del camp...), la condescendència amb el delegat de l'equip local (quasi un més de la tripleta arbitral),... en fi, tantes coses que fan tanta "pudor", que no val la pena remenar més la "merda".
Ara, setmana de "pont" (per alguns afortunats com és el cas) amb dos partits per intentar remuntar el vol: dimecres Rubí a casa i diumenge al camp de la Pobla Mafumet. A tots els que feu més ric aquest blog, amb les vostres opinions, espero que m'ajudeu a desgranar i treure punta al que passi en aquestes dues jornades. Bones vacances a tots!!! Gran Reserva: Marc Ramírez, que amb l'aturada del penal amb 1-0 al marcador ha permés seguir somniant amb treure quelcom positiu, tot i que després no hagi servit de res. Vi picat: El delegat del Cassà, tot un exemple del que és un maleducat, un provocador i un "element" que no fa cap bé a un club dirigit per gent que li deuen riure les gràcies i que segurament els vagi bé i tot tenir-lo com a "gos de presa". PD: Un cop rellegit el blog, em sembla que avui m'ha sortit la "vena" Batet i això sembla més aviat "la carrossa i el carro de la brossa"!!!
diumenge, 26 de novembre del 2006
Reis de l'empat i Reis d'Orient
FC Vilafranca 1 -CD Tortosa 1
Un gol de Juan Carlos, aprofitant un refús d'una falta a dos minuts del final, ha permés al Tortosa (rei de l'empat, amb 9 en 14 jornades) igualar un partit que tenia guanyat el Vilafranca i que ha regalat de manera incomprensible.
Avui, després de quatre victòries consecutives (alguna afortunada, val a dir-ho també), s'ha perdut una oportunitat d'or per col·locar-se en posicions d'ascens ja que dos dels rivals directes (Manlleu i Cassà) han ensopegat en les seves respectives sortides. Tot i no fer un gran partit, m'ha donat la sensació que el Vilafranca és superior al Tortosa i que si hagués estat una mica més encertat, la victòria no s'hagués escapat. De totes maneres, els tortosins han estat un rival molt difícil de superar i han demostrat el perquè són l'equip amb menys derrotes acumulades.
En la meva modesta opinió, amb el gol de Jarabo al primer minut de la segona part, ha faltat control al mig del camp, coherència en la distribució i donar sortida a les puntes per tal de buscar en algun contracop la sentència. El partit s'ha tornat travat, amb faltes constants (quasi totes en contra del Vilafranca) i es veia a venir que en alguna jugada l'equip del Baix Ebre assoliria igualar l'encontre.
Malgrat considerar el resultat una ensopegada (més que res per com ha anat el partit), s'ha avançat un lloc a la classificació i tot queda a expenses del partidàs de diumenge que ve al camp del Cassà (tercer a la taula i empatat a tot amb el Vilafranca: punts, gols a favor i gols en contra). Gran Reserva: La iniciativa de l'spònsor del Tortosa d'acompanyar l'equip en els seus desplaçaments i obsequiar al públic al sortir del camp amb una bossa de mandarines. Tot i aixó, no ens treuran el mal sabor de boca que ens ha deixat el matx. Vi picat: Després del gol de l'empat, els jugadors tortosins li han dedicat unes paraules a un dels assistents, fet que no ha entés ningú, i que han acabat amb dos jugadors i el segon entrenador expulsats amb vermella directa en el que ha estat una justificació de l'àrbitre a la seva mala segona part on ha cosit a faltes al Vilafranca.
Un gol de Juan Carlos, aprofitant un refús d'una falta a dos minuts del final, ha permés al Tortosa (rei de l'empat, amb 9 en 14 jornades) igualar un partit que tenia guanyat el Vilafranca i que ha regalat de manera incomprensible.
Avui, després de quatre victòries consecutives (alguna afortunada, val a dir-ho també), s'ha perdut una oportunitat d'or per col·locar-se en posicions d'ascens ja que dos dels rivals directes (Manlleu i Cassà) han ensopegat en les seves respectives sortides. Tot i no fer un gran partit, m'ha donat la sensació que el Vilafranca és superior al Tortosa i que si hagués estat una mica més encertat, la victòria no s'hagués escapat. De totes maneres, els tortosins han estat un rival molt difícil de superar i han demostrat el perquè són l'equip amb menys derrotes acumulades.
En la meva modesta opinió, amb el gol de Jarabo al primer minut de la segona part, ha faltat control al mig del camp, coherència en la distribució i donar sortida a les puntes per tal de buscar en algun contracop la sentència. El partit s'ha tornat travat, amb faltes constants (quasi totes en contra del Vilafranca) i es veia a venir que en alguna jugada l'equip del Baix Ebre assoliria igualar l'encontre.
Malgrat considerar el resultat una ensopegada (més que res per com ha anat el partit), s'ha avançat un lloc a la classificació i tot queda a expenses del partidàs de diumenge que ve al camp del Cassà (tercer a la taula i empatat a tot amb el Vilafranca: punts, gols a favor i gols en contra). Gran Reserva: La iniciativa de l'spònsor del Tortosa d'acompanyar l'equip en els seus desplaçaments i obsequiar al públic al sortir del camp amb una bossa de mandarines. Tot i aixó, no ens treuran el mal sabor de boca que ens ha deixat el matx. Vi picat: Després del gol de l'empat, els jugadors tortosins li han dedicat unes paraules a un dels assistents, fet que no ha entés ningú, i que han acabat amb dos jugadors i el segon entrenador expulsats amb vermella directa en el que ha estat una justificació de l'àrbitre a la seva mala segona part on ha cosit a faltes al Vilafranca.
diumenge, 19 de novembre del 2006
Líders un quart d'hora
UD At. Gramenet B 1 - FC Vilafranca 2
Són els quinze minuts que han passat des de la victòria del Vilafranca en el partit al Municipal de Santa Coloma fins que ha acabat el partit al camp del Cassà, passant aquest per un punt a la taula a l'equip vilafranquí.
Val a dir però, que a aquestes alçades de temporada el liderat és merament anecdòtic i que el realment important és haver assolit la quarta victòria consecutiva i estar ben posicionat als llocs capdavanters. És més, a vegades és millor així, ja que sol passar allò que tots els equips esperen jugar amb el líder per plantar-li cara i donen el màxim per guanyar-lo.
És evident que l'equip està en estat de gràcia i que la sort acompanya (i que no canviï!!!). Avui, sobreposar-se al gol en contra i a quedar-se amb un home menys només començar la segona part té molt de mèrit, i demostra que l'equip sap patir quan la situació és complicada i disfrutar quan tot ve de cara (com va ser diumenge passat). Amb la millora en aquests aspectes, es demostra que l'equip ha après dels errors comesos a principi de temporada, una gran virtut en el creixement d'un equip com és el cas del Vilafranca.
En resum, segona "etapa alpina" passada amb gran nota i diumenge que ve davant el Tortosa (rei de l'empat amb 8 en 13 partits) nova prova de foc de cara a "l'etapa reina" (d'aquí quinze dies a Cassà, amb tot el que comporta aquest duel marcat per la gran rivalitat existent en les dues darreres temporades sumada al bon moment d'ambdós equips). No volguem còrrer massa per això i anem pas a pas: guanyar diumenge i després Déu dirà! Gran Reserva: Va de porters avui (Sergio, de la Grama, pel regal en el segon gol al minut 89, i Massana, que tornava a ocupar lloc a la banqueta vilafranquina per si de cas. Aquest si que és un "gran reserva"). Vi picat: La col.legiada Ana Zardaín López ha tornat a fer de les seves. Si els precedents amb el Vilafranca ja eren "sospitosos"... avui amb la rigurosa expulsió de Capilla i el gol local precedit d'una clara falta que no ha volgut veure, ha deixat clar que això de l'arbitratge no és el que se li "dóna" millor.
Són els quinze minuts que han passat des de la victòria del Vilafranca en el partit al Municipal de Santa Coloma fins que ha acabat el partit al camp del Cassà, passant aquest per un punt a la taula a l'equip vilafranquí.
Val a dir però, que a aquestes alçades de temporada el liderat és merament anecdòtic i que el realment important és haver assolit la quarta victòria consecutiva i estar ben posicionat als llocs capdavanters. És més, a vegades és millor així, ja que sol passar allò que tots els equips esperen jugar amb el líder per plantar-li cara i donen el màxim per guanyar-lo.
És evident que l'equip està en estat de gràcia i que la sort acompanya (i que no canviï!!!). Avui, sobreposar-se al gol en contra i a quedar-se amb un home menys només començar la segona part té molt de mèrit, i demostra que l'equip sap patir quan la situació és complicada i disfrutar quan tot ve de cara (com va ser diumenge passat). Amb la millora en aquests aspectes, es demostra que l'equip ha après dels errors comesos a principi de temporada, una gran virtut en el creixement d'un equip com és el cas del Vilafranca.
En resum, segona "etapa alpina" passada amb gran nota i diumenge que ve davant el Tortosa (rei de l'empat amb 8 en 13 partits) nova prova de foc de cara a "l'etapa reina" (d'aquí quinze dies a Cassà, amb tot el que comporta aquest duel marcat per la gran rivalitat existent en les dues darreres temporades sumada al bon moment d'ambdós equips). No volguem còrrer massa per això i anem pas a pas: guanyar diumenge i després Déu dirà! Gran Reserva: Va de porters avui (Sergio, de la Grama, pel regal en el segon gol al minut 89, i Massana, que tornava a ocupar lloc a la banqueta vilafranquina per si de cas. Aquest si que és un "gran reserva"). Vi picat: La col.legiada Ana Zardaín López ha tornat a fer de les seves. Si els precedents amb el Vilafranca ja eren "sospitosos"... avui amb la rigurosa expulsió de Capilla i el gol local precedit d'una clara falta que no ha volgut veure, ha deixat clar que això de l'arbitratge no és el que se li "dóna" millor.
diumenge, 12 de novembre del 2006
Tripartit !!!
FC Vilafranca 5 -ADC Manlleu 1
Montañesa, Granollers i avui Manlleu. Tres victòries seguides, que degut a lo igualada que esta la categoria (del primer al desè classificat només hi ha tres punts), posen l'equip al pom de dalt de la classificació en la lluita per l'ascens.
Avui, la notícia en àmbit vilafranquí era la mort el passat divendres del vicepresident Jordi Soler Olivé. Una lamentable pèrdua, d'una persona que va estar vinculada des de 1966 al club dins la Junta Directiva (exercint de vocal, delegat, secretari tècnic i vicepresident) fins a mitjans dels anys vuitanta. Posteriorment, l'any 2002, amb la tornada a la presidència de Pere Montserrat ocupà de nou el càrrec de vicepresident fins a l'actualitat. Per aquest motiu, els jugadors, conscients a més de la importància del triomf, han sortit hipermotivats de cara a dedicar-li la victòria al "Jordi de la SEAT", com se'l coneixia habitualment. Tot basat en una pressió constant sobre el contrari (destacant la feina impagable de Sylla), efectivitat de cara a porta (solucionant així un dels mals que arrossegàvem en anteriors jornades) i solvència defensiva (acompanyada de Marc Ramírez, que amb les seves bones intervencions sota els pals està demostrant el perquè del seu fitxatge).
Després de salvar el primer dels quatre grans escolls que venien, la setmana vinent visita al camp del líder (Gramenet B). Un partit per no perdre-se'l!!! Gran Reserva: El fet que els autors dels gols hagin estat cinc jugadors diferents demostra que ja que no disposem d'un golejador que asseguri els 15-20 gols que demanem per temporada, aquest dèficit es subsana amb una plantilla compensada on ningú pot adormir-se i on la diferència entre "cracks" i "classe mitja" cada vegada és menys (per bé de l'equip!). Vi picat: A banda d'en Jordi Soler, també ens ha deixat aquesta setmana un dels socis més antics del club (des d'octubre de 1955), en Francesc Escudé Sogas. Valgui el blog d'aquesta setmana per homenatjar-los. (D.E.P.)
Montañesa, Granollers i avui Manlleu. Tres victòries seguides, que degut a lo igualada que esta la categoria (del primer al desè classificat només hi ha tres punts), posen l'equip al pom de dalt de la classificació en la lluita per l'ascens.
Avui, la notícia en àmbit vilafranquí era la mort el passat divendres del vicepresident Jordi Soler Olivé. Una lamentable pèrdua, d'una persona que va estar vinculada des de 1966 al club dins la Junta Directiva (exercint de vocal, delegat, secretari tècnic i vicepresident) fins a mitjans dels anys vuitanta. Posteriorment, l'any 2002, amb la tornada a la presidència de Pere Montserrat ocupà de nou el càrrec de vicepresident fins a l'actualitat. Per aquest motiu, els jugadors, conscients a més de la importància del triomf, han sortit hipermotivats de cara a dedicar-li la victòria al "Jordi de la SEAT", com se'l coneixia habitualment. Tot basat en una pressió constant sobre el contrari (destacant la feina impagable de Sylla), efectivitat de cara a porta (solucionant així un dels mals que arrossegàvem en anteriors jornades) i solvència defensiva (acompanyada de Marc Ramírez, que amb les seves bones intervencions sota els pals està demostrant el perquè del seu fitxatge).
Després de salvar el primer dels quatre grans escolls que venien, la setmana vinent visita al camp del líder (Gramenet B). Un partit per no perdre-se'l!!! Gran Reserva: El fet que els autors dels gols hagin estat cinc jugadors diferents demostra que ja que no disposem d'un golejador que asseguri els 15-20 gols que demanem per temporada, aquest dèficit es subsana amb una plantilla compensada on ningú pot adormir-se i on la diferència entre "cracks" i "classe mitja" cada vegada és menys (per bé de l'equip!). Vi picat: A banda d'en Jordi Soler, també ens ha deixat aquesta setmana un dels socis més antics del club (des d'octubre de 1955), en Francesc Escudé Sogas. Valgui el blog d'aquesta setmana per homenatjar-los. (D.E.P.)
diumenge, 5 de novembre del 2006
Vot de confiança
EC Granollers 1 - FC Vilafranca 2
Crec que se'l mereix l'equip, i sobretot l'entrenador, després de la victòria agònica al camp del Granollers amb el gol d'Eloi al minut 92. I dic l'entrenador (a qui des d'aquestes línies sempre he defensat) perquè ha sabut aguantar la pressió que queia sobre ell degut als mals resultats i s'ha sobreposat a aquesta delicada situació. Ho ha fet ademés, de la manera més valenta: seient a la banqueta a qui no estava donant la talla i confiant en els homes que estaven més en forma en aquell moment. I aixó té molt mèrit, si sabem que molts dels jugadors nouvinguts se'ls suposava que hauríen de jugar ja quasi per "contracte". També ha sabut canviar a temps el sistema de joc respecte a com va començar la lliga, amb una disposició més adient a les característiques dels jugadors que hi ha a la plantilla (ja sabem que els sitemes els fan bons els jugadors) i es veu l'equip més cohesionat. L'única cosa a "recriminar" podria ser que en certs moments de partits, a les segones parts, quan l'equip ha anat per sota del marcador, els canvis introduïts no han donat resultat a l'hora de canviar la dinàmica i capgirar els marcadors adversos, però està clar que en aquesta vida ningú és perfecte. Tot i aixó, podem estar tranquils perquè en la meva modesta opinió tenim a un dels millors místers de la categoria, si més no, honrat, treballador i fidel als seus principis. Que no ens el canviïn!
I ara... Ara ve lo bo! Els propers quatre partits marcaran l'esdevenir del Vilafranca en aquesta categoria: Manlleu, Gramenet B, Tortosa i Cassà (quatre dels sis primers classificats). S'ha d'anar partit a partit, i seguir amb aquesta línia (si més no de resultats, ja que el joc pot millorar bastant encara). Gran Reserva: Capilla (el tema estrella de la setmana al blog) va obrir la "llauna" amb els seu segon gol de la temporada. Ja sabem que no és un golejador, però se'l va fitxar per fer aquesta funció. I si no, perquè no vam fitxar a un golejador? Vi picat: "Estimats Reis d'Orient: ...voldria demanar-vos un GPS per a un jugador del primer equip que no va saber trobar el camp dissabte al vespre i va arribar al partit a misses dites". Isi!!! Més fàcil que aquest camp, que es diu el Municipal del Carrer Girona...!!!
Crec que se'l mereix l'equip, i sobretot l'entrenador, després de la victòria agònica al camp del Granollers amb el gol d'Eloi al minut 92. I dic l'entrenador (a qui des d'aquestes línies sempre he defensat) perquè ha sabut aguantar la pressió que queia sobre ell degut als mals resultats i s'ha sobreposat a aquesta delicada situació. Ho ha fet ademés, de la manera més valenta: seient a la banqueta a qui no estava donant la talla i confiant en els homes que estaven més en forma en aquell moment. I aixó té molt mèrit, si sabem que molts dels jugadors nouvinguts se'ls suposava que hauríen de jugar ja quasi per "contracte". També ha sabut canviar a temps el sistema de joc respecte a com va començar la lliga, amb una disposició més adient a les característiques dels jugadors que hi ha a la plantilla (ja sabem que els sitemes els fan bons els jugadors) i es veu l'equip més cohesionat. L'única cosa a "recriminar" podria ser que en certs moments de partits, a les segones parts, quan l'equip ha anat per sota del marcador, els canvis introduïts no han donat resultat a l'hora de canviar la dinàmica i capgirar els marcadors adversos, però està clar que en aquesta vida ningú és perfecte. Tot i aixó, podem estar tranquils perquè en la meva modesta opinió tenim a un dels millors místers de la categoria, si més no, honrat, treballador i fidel als seus principis. Que no ens el canviïn!
I ara... Ara ve lo bo! Els propers quatre partits marcaran l'esdevenir del Vilafranca en aquesta categoria: Manlleu, Gramenet B, Tortosa i Cassà (quatre dels sis primers classificats). S'ha d'anar partit a partit, i seguir amb aquesta línia (si més no de resultats, ja que el joc pot millorar bastant encara). Gran Reserva: Capilla (el tema estrella de la setmana al blog) va obrir la "llauna" amb els seu segon gol de la temporada. Ja sabem que no és un golejador, però se'l va fitxar per fer aquesta funció. I si no, perquè no vam fitxar a un golejador? Vi picat: "Estimats Reis d'Orient: ...voldria demanar-vos un GPS per a un jugador del primer equip que no va saber trobar el camp dissabte al vespre i va arribar al partit a misses dites". Isi!!! Més fàcil que aquest camp, que es diu el Municipal del Carrer Girona...!!!
diumenge, 29 d’octubre del 2006
Treure les castanyes del foc
FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
La victòria merescuda, però soferta, davant la Montañesa (1-0) ens deixa alguns detalls que ens haurien de fer reflexionar a tots.
Primer: que Sylla, un jugador que en un principi segurament no estava cridat a ser home important en l’engranatge de l’equip que tenia en ment el míster, hagi estat (i de llarg!) el millor del partit fent un treball de destrucció encomiable al mig del camp i incorporant-se en nombroses ocasions a l’atac. El jugador guineà, que avui precisament complia 20 anys (li auguro un bon futur si se’l sap “cuidar” i se li dóna la confiança necessària), amb el seu gol al minut 8 ha evitat que el Vilafranca, en cas d’haver empatat o perdut, consumés el pitjor inici de lliga de la seva història a casa. Aixó, junt amb el fet que altres jugadors anomenats de “la classe mitja” (Eloi, Del Barrio, Condis,...) estiguin sent qui treguin les castanyes del foc, ens ha de fer caure la bena dels ulls i adonar-nos que sovint creiem que el que ve de fora (per ser més car, per tenir més currículum,... o pel que sigui) és millor que el que tenim ja a casa. Fitxem cracks!!! Hi estic d’acord, però cracks que siguin decisius!!!
I segon: que hi hagi tripletes arbitrals tan nefastes i perjudicials pel món del futbol com la que avui ha xiulat al Municipal, encapçalada pel col·legiat Puibert Grima. A base de decisions incongruents per a ambdues parts ha convertit un partit lluitat i disputat noblement pels 22 protagonistes, en un festival de targetes tant innecessari com absurd. L’afany de protagonisme d’un dels seus auxiliars no l’ha ajudat gens i ha acabat amb els dos entrenadors expulsats en un acte de “rebequeria” de nen petit de l’esmentat linier. Aquests, també es pensen que són cracks... En resum,... una castanya d’arbitratge!!! Gran Reserva: La presentació, dijous passat, del nou club de futbol de la vila, el CF Hristo Stoitchkov. Poder veure sobre un terreny de joc a cracks de la talla de Rijkaard, Tixiqui o Eusebio i davant la Seleció de Veterans del Penedès amb mites del FC Vilafranca com Atsarà, Marimon o Montfort va fer les delícies dels allà presents. Molta sort en aquesta nova etapa! Vi picat: La duríssima entrada del conegut “Feliuet” al president del Barça, Joan Laporta, en l’esmentat partit. A les TV i mitjans de comunicació nacionals van voler treure punta a la jugada i el van “batejar” com a “madridista infiltrado”. Res, va ser allò que se’n diu “lances del juego”... Qui li anava a dir que tindria els seus minuts de glòria?
La victòria merescuda, però soferta, davant la Montañesa (1-0) ens deixa alguns detalls que ens haurien de fer reflexionar a tots.
Primer: que Sylla, un jugador que en un principi segurament no estava cridat a ser home important en l’engranatge de l’equip que tenia en ment el míster, hagi estat (i de llarg!) el millor del partit fent un treball de destrucció encomiable al mig del camp i incorporant-se en nombroses ocasions a l’atac. El jugador guineà, que avui precisament complia 20 anys (li auguro un bon futur si se’l sap “cuidar” i se li dóna la confiança necessària), amb el seu gol al minut 8 ha evitat que el Vilafranca, en cas d’haver empatat o perdut, consumés el pitjor inici de lliga de la seva història a casa. Aixó, junt amb el fet que altres jugadors anomenats de “la classe mitja” (Eloi, Del Barrio, Condis,...) estiguin sent qui treguin les castanyes del foc, ens ha de fer caure la bena dels ulls i adonar-nos que sovint creiem que el que ve de fora (per ser més car, per tenir més currículum,... o pel que sigui) és millor que el que tenim ja a casa. Fitxem cracks!!! Hi estic d’acord, però cracks que siguin decisius!!!
I segon: que hi hagi tripletes arbitrals tan nefastes i perjudicials pel món del futbol com la que avui ha xiulat al Municipal, encapçalada pel col·legiat Puibert Grima. A base de decisions incongruents per a ambdues parts ha convertit un partit lluitat i disputat noblement pels 22 protagonistes, en un festival de targetes tant innecessari com absurd. L’afany de protagonisme d’un dels seus auxiliars no l’ha ajudat gens i ha acabat amb els dos entrenadors expulsats en un acte de “rebequeria” de nen petit de l’esmentat linier. Aquests, també es pensen que són cracks... En resum,... una castanya d’arbitratge!!! Gran Reserva: La presentació, dijous passat, del nou club de futbol de la vila, el CF Hristo Stoitchkov. Poder veure sobre un terreny de joc a cracks de la talla de Rijkaard, Tixiqui o Eusebio i davant la Seleció de Veterans del Penedès amb mites del FC Vilafranca com Atsarà, Marimon o Montfort va fer les delícies dels allà presents. Molta sort en aquesta nova etapa! Vi picat: La duríssima entrada del conegut “Feliuet” al president del Barça, Joan Laporta, en l’esmentat partit. A les TV i mitjans de comunicació nacionals van voler treure punta a la jugada i el van “batejar” com a “madridista infiltrado”. Res, va ser allò que se’n diu “lances del juego”... Qui li anava a dir que tindria els seus minuts de glòria?
diumenge, 22 d’octubre del 2006
Fem cas de les estadístiques...?
CD Morell 2 - FC Vilafranca 0
El Municipal del Morell segueix sent un camp infranquejable. Diu el tòpic, que les estadístiques estan per trencar-les; doncs avui no ha estat així. S’han complert totes: mai havia pogut guanyar el degà penedesenc (amb la d’avui, ja són tres derrotes i un sol empat), tampoc ha pogut fer cap gol en aquestes quatre visites (res estrany si sabem del dèficit golejador de l’equip), Rosado ha fet el seu golet habitual (el vuité que li fa al Vilafranca en set partits, tota una "bèstia negra") i el col·legiat Guisasola Llopis segueix sense portar sort a l’equip vilafranquí (una única victòria en nou partits xiulats), tot i que no ha influit absolutament per res en el resultat final.
El Vilafranca ha estat fidel al seu tarannà habitual d’aquesta temporada. Després d’un bon resultat, un de decepcionant. En cap moment ha inquietat al seu rival, només en el tram final de la segona part i quan ja es perdia per 2-0 i el Morell jugava amb nou homes. En definitiva, res que no sàpiguem ni que no s’hagi explicat ja abans.
El partit de diumenge, davant la Montañesa, serà una nova final. De fet, cal començar a pensar que tots els partits seran una final i que la lliga del Vilafranca (almenys de moment i fins que no canviïn molt les coses) està en la lluita amb els equips de baix de la classificació. Deixem-nos ja de pardals al cap i siguem realistes. Gran Reserva: Diumenge que ve davant la Montañesa el company Joan Sayol (Ràdio Vilafranca) complirà el seu partit 650 retransmetent al FC Vilafranca. Enhorabona, i per molts anys més!!! Vi picat: La polèmica entre l'Ajuntament, la Fundació Esportiva At. Vilafranca i el CF Hristo Stoitchkov per la discriminació d'horaris al Camp Municipal de Futbol de gespa. (Ho estant pagant qui menys culpa en tenen: els nens).
El Municipal del Morell segueix sent un camp infranquejable. Diu el tòpic, que les estadístiques estan per trencar-les; doncs avui no ha estat així. S’han complert totes: mai havia pogut guanyar el degà penedesenc (amb la d’avui, ja són tres derrotes i un sol empat), tampoc ha pogut fer cap gol en aquestes quatre visites (res estrany si sabem del dèficit golejador de l’equip), Rosado ha fet el seu golet habitual (el vuité que li fa al Vilafranca en set partits, tota una "bèstia negra") i el col·legiat Guisasola Llopis segueix sense portar sort a l’equip vilafranquí (una única victòria en nou partits xiulats), tot i que no ha influit absolutament per res en el resultat final.
El Vilafranca ha estat fidel al seu tarannà habitual d’aquesta temporada. Després d’un bon resultat, un de decepcionant. En cap moment ha inquietat al seu rival, només en el tram final de la segona part i quan ja es perdia per 2-0 i el Morell jugava amb nou homes. En definitiva, res que no sàpiguem ni que no s’hagi explicat ja abans.
El partit de diumenge, davant la Montañesa, serà una nova final. De fet, cal començar a pensar que tots els partits seran una final i que la lliga del Vilafranca (almenys de moment i fins que no canviïn molt les coses) està en la lluita amb els equips de baix de la classificació. Deixem-nos ja de pardals al cap i siguem realistes. Gran Reserva: Diumenge que ve davant la Montañesa el company Joan Sayol (Ràdio Vilafranca) complirà el seu partit 650 retransmetent al FC Vilafranca. Enhorabona, i per molts anys més!!! Vi picat: La polèmica entre l'Ajuntament, la Fundació Esportiva At. Vilafranca i el CF Hristo Stoitchkov per la discriminació d'horaris al Camp Municipal de Futbol de gespa. (Ho estant pagant qui menys culpa en tenen: els nens).
diumenge, 15 d’octubre del 2006
No han deixat passar el tren
UD Cornellà 1 - FC Vilafranca 2
En el Municipal de la Via Fèrria hem tornat a veure la millor cara del Vilafranca d’aquesta temporada: la dels partits que juga a fora de casa. Comença a ser preocupant aquesta dualitat que demostra l’equip a semblança del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Pensem, que si haguèssim guanyat un dels tres partits que s’han perdut a casa (per mèrits propis no pas dels rivals, que és el més greu del cas), ara mateix s’estaria a un pas dels llocs capdavanters de la classificació.
El d’avui podríem denominar-lo com “el partit dels ex”. Primer el Cornellà s’ha avançat al marcador amb un gol matiner d’Alfonso Gómez (exjugador del Vilafranca la Temporada 92/93 i que, curiosament, en 30 partits amb la samarreta vilafranquina no va marcar cap gol) i després han estat dos exjugadors del Cornellà, Jarabo (abans del descans) i Condis (en la represa), qui han capgirat el marcador permetent al Vilafranca respirar i de quina manera!!!
La petita “revolució” del míster en l’onze inicial ha deixat ben a les clares que a partir d’ara, qui no treballi i no s’impliqui amb l’equip ho tindrà difícil per jugar. I així hauria de ser. De res val tenir un catxet en aquest món del futbol si no va acompanyat de compromís i no es demostra dins el terreny de joc a cada partit. S’ha vist que es pot confiar en “la classe mitja” i si això ha de servir per a espavilar a alguns jugadors, benvingut sigui!!! (Tot i que arribi a la vuitena jornada de lliga). Gran Reserva: Jarabo ha tornat a veure porteria 161 dies després del seu darrer gol (davant el Masnou la temporada passada). Sens dubte, una gran notícia per un dels homes importants dins l'equip. Vi picat: El nou local del club (després de més d'un any de la seva donació, sabem quan hi podrem anar? En quin estat es troba? Ens està costant algun "calé" als socis?)
En el Municipal de la Via Fèrria hem tornat a veure la millor cara del Vilafranca d’aquesta temporada: la dels partits que juga a fora de casa. Comença a ser preocupant aquesta dualitat que demostra l’equip a semblança del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Pensem, que si haguèssim guanyat un dels tres partits que s’han perdut a casa (per mèrits propis no pas dels rivals, que és el més greu del cas), ara mateix s’estaria a un pas dels llocs capdavanters de la classificació.
El d’avui podríem denominar-lo com “el partit dels ex”. Primer el Cornellà s’ha avançat al marcador amb un gol matiner d’Alfonso Gómez (exjugador del Vilafranca la Temporada 92/93 i que, curiosament, en 30 partits amb la samarreta vilafranquina no va marcar cap gol) i després han estat dos exjugadors del Cornellà, Jarabo (abans del descans) i Condis (en la represa), qui han capgirat el marcador permetent al Vilafranca respirar i de quina manera!!!
La petita “revolució” del míster en l’onze inicial ha deixat ben a les clares que a partir d’ara, qui no treballi i no s’impliqui amb l’equip ho tindrà difícil per jugar. I així hauria de ser. De res val tenir un catxet en aquest món del futbol si no va acompanyat de compromís i no es demostra dins el terreny de joc a cada partit. S’ha vist que es pot confiar en “la classe mitja” i si això ha de servir per a espavilar a alguns jugadors, benvingut sigui!!! (Tot i que arribi a la vuitena jornada de lliga). Gran Reserva: Jarabo ha tornat a veure porteria 161 dies després del seu darrer gol (davant el Masnou la temporada passada). Sens dubte, una gran notícia per un dels homes importants dins l'equip. Vi picat: El nou local del club (després de més d'un any de la seva donació, sabem quan hi podrem anar? En quin estat es troba? Ens està costant algun "calé" als socis?)
dijous, 12 d’octubre del 2006
A la deriva
FC Vilafranca 1 - UE Vilassar Mar 3
El Vilafranca actual és un vaixell sense rumb ni orientació fixa. El capità del vaixell cada vegada està més convençut que es va equivocar en l'elecció dels tripulants que l'han d'acompanyar en aquesta llarga travesia cap a un destí que, a hores d'ara, és tota una incògnita.
Des de popa fins a proa, tot el vaixell ha sortit defectuós. A més, el darrer impacte d'aquesta tarda (l'1-3 amb el Vilassar) ha provocat nombrosos danys al vaixell, fins el punt que els compartiments sobre la marca del nivell del mar estan començant a inundar-se de manera preocupant. La majoria de calderes estan apagades i la maquinària no funciona correctament. El nerviosisme entre la tripulació és evident i algú sap que no salvarà el coll perquè no hi ha prou bots salvavides per a tothom. Hores més tard, el vaixell comença a enfonsar-se i el capità ha de decidir quins membres de la tripulació pujaran amb ell i podran seguir, no sabem en quines condicions, un viatge que ja no té res a veure amb el que s'havia previst quan es salpà de port cap allà a primers de setembre.
Potser no és hora de buscar culpables a la delicada situació actual (temps n'hi haurà, i pocs en sortiran indemnes) però si és moment de buscar una solució ràpida (que no vull dir dràstica...) que redreci el rumb d'una nau que fa dies que ha perdut el nord. Si han de pujar nous tripulants a bord que vinguin amb ganes de remar cap a una mateixa direcció tots i sobretot amb una brúixola!!! Gran Reserva: El magnífic aspecte de l'herba artificial del Municipal tot i la pluja caiguda (enrera han quedat les suspensions dels partits quan queien quatre gotes i els camps enfangats fins dalt). Vi picat: Que els tres substituïts en el partit d'avui siguin tres de les "vaques sagrades", i els cridats a portar el timó de l'equip, és un síntoma inequívoc que quelcom s'ha fet malament.
El Vilafranca actual és un vaixell sense rumb ni orientació fixa. El capità del vaixell cada vegada està més convençut que es va equivocar en l'elecció dels tripulants que l'han d'acompanyar en aquesta llarga travesia cap a un destí que, a hores d'ara, és tota una incògnita.
Des de popa fins a proa, tot el vaixell ha sortit defectuós. A més, el darrer impacte d'aquesta tarda (l'1-3 amb el Vilassar) ha provocat nombrosos danys al vaixell, fins el punt que els compartiments sobre la marca del nivell del mar estan començant a inundar-se de manera preocupant. La majoria de calderes estan apagades i la maquinària no funciona correctament. El nerviosisme entre la tripulació és evident i algú sap que no salvarà el coll perquè no hi ha prou bots salvavides per a tothom. Hores més tard, el vaixell comença a enfonsar-se i el capità ha de decidir quins membres de la tripulació pujaran amb ell i podran seguir, no sabem en quines condicions, un viatge que ja no té res a veure amb el que s'havia previst quan es salpà de port cap allà a primers de setembre.
Potser no és hora de buscar culpables a la delicada situació actual (temps n'hi haurà, i pocs en sortiran indemnes) però si és moment de buscar una solució ràpida (que no vull dir dràstica...) que redreci el rumb d'una nau que fa dies que ha perdut el nord. Si han de pujar nous tripulants a bord que vinguin amb ganes de remar cap a una mateixa direcció tots i sobretot amb una brúixola!!! Gran Reserva: El magnífic aspecte de l'herba artificial del Municipal tot i la pluja caiguda (enrera han quedat les suspensions dels partits quan queien quatre gotes i els camps enfangats fins dalt). Vi picat: Que els tres substituïts en el partit d'avui siguin tres de les "vaques sagrades", i els cridats a portar el timó de l'equip, és un síntoma inequívoc que quelcom s'ha fet malament.
diumenge, 8 d’octubre del 2006
Punt d'inflexió
CF Badalona B 0 - FC Vilafranca 0
Si hem de valorar amb una nota l'examen que ha passat el Vilafranca avui a Badalona, podríem dir allò de progressa adequadament. I és que l'empat assolit (tot i saber a poc per la gran quantitat d'oportunitats errades) hauria de ser un punt d'inflexió en la trajectòria del degà penedesenc.
Avui l'equip ha mostrat una altra actitut dins del terreny de joc, ha estat millor posicionat i la distribució dels onze homes que han saltat al Camp del Centenari era molt més coherent (si ens atenem a les característiques dels jugadors) respecte al caos de la setmana passada. Els jugadors no s'amagaven, sinò que s'oferien al company que tenia la pilota (" las pequeñas sociedades" que en deia Valdano), els laterals arriben a la linia de fons desdoblant-se, quan tocava destruir al mig del camp es destruïa, si s'havia de crear joc s'obria el camp per les bandes,... en fi, s'ha jugat com un equip. Només ha faltat materialitzar alguna de les nombroses ocasions que s'han creat per endur-se els tres punts que haguessin fet justícia al que s'ha pogut veure.
Ara, de cara al trascendental partit de dijous a casa amb el Vilassar, cal ratificar aquesta millora en el joc i sobretot (si us plau...!!!) quan estem davant de porta fer gol!!! No cal entrar amb la pilota als peus fins a dins de la porteria! D'acord que l'equip no disposa d'un "killer" de l'àrea, però fer gols en sabem, oi? Gran Reserva: Monsonís Benavente (impecable arbitratge del col·legiat lleidetà, imposant la seva autoritat però dialogant amb els futbolistes en tot moment i aplicant a la perfecció el reglament). Vi picat: L'entrenador del Badalona B (ja coneixem sobradament a Joan Riera i el seu comportament a les banquetes, però pensàvem que amb el temps hauria canviat. Doncs no. Amb les constants protestes a l'àrbitre ha descentrat inclús als seus propis jugadors).
Si hem de valorar amb una nota l'examen que ha passat el Vilafranca avui a Badalona, podríem dir allò de progressa adequadament. I és que l'empat assolit (tot i saber a poc per la gran quantitat d'oportunitats errades) hauria de ser un punt d'inflexió en la trajectòria del degà penedesenc.
Avui l'equip ha mostrat una altra actitut dins del terreny de joc, ha estat millor posicionat i la distribució dels onze homes que han saltat al Camp del Centenari era molt més coherent (si ens atenem a les característiques dels jugadors) respecte al caos de la setmana passada. Els jugadors no s'amagaven, sinò que s'oferien al company que tenia la pilota (" las pequeñas sociedades" que en deia Valdano), els laterals arriben a la linia de fons desdoblant-se, quan tocava destruir al mig del camp es destruïa, si s'havia de crear joc s'obria el camp per les bandes,... en fi, s'ha jugat com un equip. Només ha faltat materialitzar alguna de les nombroses ocasions que s'han creat per endur-se els tres punts que haguessin fet justícia al que s'ha pogut veure.
Ara, de cara al trascendental partit de dijous a casa amb el Vilassar, cal ratificar aquesta millora en el joc i sobretot (si us plau...!!!) quan estem davant de porta fer gol!!! No cal entrar amb la pilota als peus fins a dins de la porteria! D'acord que l'equip no disposa d'un "killer" de l'àrea, però fer gols en sabem, oi? Gran Reserva: Monsonís Benavente (impecable arbitratge del col·legiat lleidetà, imposant la seva autoritat però dialogant amb els futbolistes en tot moment i aplicant a la perfecció el reglament). Vi picat: L'entrenador del Badalona B (ja coneixem sobradament a Joan Riera i el seu comportament a les banquetes, però pensàvem que amb el temps hauria canviat. Doncs no. Amb les constants protestes a l'àrbitre ha descentrat inclús als seus propis jugadors).
diumenge, 1 d’octubre del 2006
Toquem de peus a terra
FC Vilafranca 0 - CF Amposta 1
Desastrós, catastròfic, nefast,... són tants els adjectius que podríem fer servir per definir el partit del Vilafranca davant l'Amposta... I són tants els defectes dels que pateix el degà penedesenc...
Per començar, l'equip no està fi en la fase de creació al mig del camp. Jarabo (lluny de la seva millor forma) es troba molt sol i quan li posen un home a sobre durant tot el partit (com ha fet el tècnic de l'Amposta) provoca que la sortida de la pilota recaigui en homes menys adequats per a aquesta tasca, com són els centrals o l'acompanyant a la zona ampla Álex Ortiz.
Un altre aspecte a millorar és la distància entre línies. Entre la línia defensiva i la línia atacant hi ha una excesiva distància, el que permet que tots els refusos i pilotes mortes vagin a parar a peus dels rivals (molt millor posicionats a dins del camp).
Avui s'han vist síntomes evidents d'impotència, tant al terreny de joc com des de la banqueta. No és normal que en els darrers 18 minuts de partit el Vilafranca hagi vist 7 targetes grogues, moltes d'elles per protestes. I que dir dels canvis... Primer ha entrat un davanter per un migcampista (quan en realitat el problema estava en la superioritat numèrica de l'equip contrari al mig del camp precisament) i al final, posats a "penjar pilotes a l'olla" que millor que tenir a Fofana (avui ni convocat) per poder "caçar-ne" alguna.
Després d'haver guanyat la setmana passada a Tàrrega aquesta derrota torna a fer tocar de peus a terra a tots i serveix per a demostrar que en aquesta categoria si vols fer quelcom de bo has de tenir més ambició, més actitud i jugar més a futbol (que d'això es tracta). S'han perdut tres partits ja: dos davant rivals que estaven a baix a la classificació (FE Figueres i Amposta) i un davant el Poble Sec que poc a poc està demostrant que no és res de l'altre món tampoc (perdent avui 8-0 amb la Gramenet B). Està clar que hi ha qualitat per a què un dia et surtin les coses de cara i guanyis davant qualsevol rival d'entitat però si no es millora (i molt!) aquest serà un equip carrincló amb poques possibilitats de fer res important. És dur, però és així. Gran Reserva: Els Castellers de Vilafranca han revalidat triomf per tercera edició consecutiva al Concurs de Castells de Tarragona i els Xicots han acabat en un meritori setè lloc. (Almenys una alegria per a la vila) Vi picat: El partit d'avui (dels pitjors partits que es recorden en temps al Municipal vilafranquí). Quin avorriment!!!
Desastrós, catastròfic, nefast,... són tants els adjectius que podríem fer servir per definir el partit del Vilafranca davant l'Amposta... I són tants els defectes dels que pateix el degà penedesenc...
Per començar, l'equip no està fi en la fase de creació al mig del camp. Jarabo (lluny de la seva millor forma) es troba molt sol i quan li posen un home a sobre durant tot el partit (com ha fet el tècnic de l'Amposta) provoca que la sortida de la pilota recaigui en homes menys adequats per a aquesta tasca, com són els centrals o l'acompanyant a la zona ampla Álex Ortiz.
Un altre aspecte a millorar és la distància entre línies. Entre la línia defensiva i la línia atacant hi ha una excesiva distància, el que permet que tots els refusos i pilotes mortes vagin a parar a peus dels rivals (molt millor posicionats a dins del camp).
Avui s'han vist síntomes evidents d'impotència, tant al terreny de joc com des de la banqueta. No és normal que en els darrers 18 minuts de partit el Vilafranca hagi vist 7 targetes grogues, moltes d'elles per protestes. I que dir dels canvis... Primer ha entrat un davanter per un migcampista (quan en realitat el problema estava en la superioritat numèrica de l'equip contrari al mig del camp precisament) i al final, posats a "penjar pilotes a l'olla" que millor que tenir a Fofana (avui ni convocat) per poder "caçar-ne" alguna.
Després d'haver guanyat la setmana passada a Tàrrega aquesta derrota torna a fer tocar de peus a terra a tots i serveix per a demostrar que en aquesta categoria si vols fer quelcom de bo has de tenir més ambició, més actitud i jugar més a futbol (que d'això es tracta). S'han perdut tres partits ja: dos davant rivals que estaven a baix a la classificació (FE Figueres i Amposta) i un davant el Poble Sec que poc a poc està demostrant que no és res de l'altre món tampoc (perdent avui 8-0 amb la Gramenet B). Està clar que hi ha qualitat per a què un dia et surtin les coses de cara i guanyis davant qualsevol rival d'entitat però si no es millora (i molt!) aquest serà un equip carrincló amb poques possibilitats de fer res important. És dur, però és així. Gran Reserva: Els Castellers de Vilafranca han revalidat triomf per tercera edició consecutiva al Concurs de Castells de Tarragona i els Xicots han acabat en un meritori setè lloc. (Almenys una alegria per a la vila) Vi picat: El partit d'avui (dels pitjors partits que es recorden en temps al Municipal vilafranquí). Quin avorriment!!!
dilluns, 25 de setembre del 2006
Un Vilafranca de "cine"
UE Tàrrega 0 - FC Vilafranca 3
Tampoc és per llançar les campanes al vol, ara! Però el titular d'avui ve a rel que els que no van tenir la sort de viatjar amb l'equip a la capital de l'Urgell i es van quedar a casa, no van poder gaudir de la locució dels dos primers gols pel company Joan Sayol perquè mentre el degà penedesenc liquidava el partit en 7 minuts (amb dos gols de Condis i Capilla) a Ràdio Vilafranca regalaven entrades pel cinema a qui encertès els protagonistes de "El pont sobre el riu Kwai". Un cop que podíem disfrutar dels gols del "Vila"!!!!
Pel que fa al merament esportiu, sembla ser que l'equip comença a semblar-se al que tots volem: fent-se forts al darrera i definint les ocasions que es creen. Ahir els homes importants van respondre a les expectatives. Primer Capilla (batent per alt al porter targarí) i després Esteban (en una gran jugada individual) van resoldre un partit important de cara a refermar-se moralment i pensar en copsar els llocs capdavanters quan més aviat millor. Una tercera victòria consecutiva diumenge que ve, davant un Amposta que no coneix encara la victòria, consolidaria la candidatura del Vilafranca a fer quelcom important en aquesta lliga després d'un inici un pél decebedor. Gran Reserva: Per primera vegada s'ha mantingut la porteria a zero aquesta temporada (i en un camp històricament difícil pel Vilafranca on només hi havia guanyat 2 vegades en 22 partits). Vi picat: L'esmentada anècdota en la transmissió del matx per Ràdio Vilafranca (els horaris estan per complir-se, companys!!!).
Tampoc és per llançar les campanes al vol, ara! Però el titular d'avui ve a rel que els que no van tenir la sort de viatjar amb l'equip a la capital de l'Urgell i es van quedar a casa, no van poder gaudir de la locució dels dos primers gols pel company Joan Sayol perquè mentre el degà penedesenc liquidava el partit en 7 minuts (amb dos gols de Condis i Capilla) a Ràdio Vilafranca regalaven entrades pel cinema a qui encertès els protagonistes de "El pont sobre el riu Kwai". Un cop que podíem disfrutar dels gols del "Vila"!!!!
Pel que fa al merament esportiu, sembla ser que l'equip comença a semblar-se al que tots volem: fent-se forts al darrera i definint les ocasions que es creen. Ahir els homes importants van respondre a les expectatives. Primer Capilla (batent per alt al porter targarí) i després Esteban (en una gran jugada individual) van resoldre un partit important de cara a refermar-se moralment i pensar en copsar els llocs capdavanters quan més aviat millor. Una tercera victòria consecutiva diumenge que ve, davant un Amposta que no coneix encara la victòria, consolidaria la candidatura del Vilafranca a fer quelcom important en aquesta lliga després d'un inici un pél decebedor. Gran Reserva: Per primera vegada s'ha mantingut la porteria a zero aquesta temporada (i en un camp històricament difícil pel Vilafranca on només hi havia guanyat 2 vegades en 22 partits). Vi picat: L'esmentada anècdota en la transmissió del matx per Ràdio Vilafranca (els horaris estan per complir-se, companys!!!).
diumenge, 17 de setembre del 2006
Vital com l'aire que respires
FC Vilafranca 2 - UE Caprabo 1
A la tercera ha anat la vençuda! Per fi ha arribat la primera victòria del Vilafranca a la lliga, i de quina manera!!! El gol al darrer minut de Murillo (debutant avui a les files del degà penedesenc) a la sortida d'un còrner ha servit per a que tothom que ha acudit aquesta tarda al Municipal vilafranquí respirès tranquil, i més que ningú l'entrenador Manel Rodríguez el qual, sempre segons les males llengües..., en cas d'haver encadenat un tercer resultat negatiu haguès vist perillar el seu lloc a la banqueta.
Tot i el triomf assolit, l'equip no acaba de convèncer. I és que hi ha una evidència en aquest Vilafranca: l'equip funciona quan Jarabo funciona; i a la segona part hem vist al Jarabo de la temporada passada, assumint el control del partit al mig del camp, distribuïnt el joc a ambdues bandes, arribant amb perill a l'àrea contrària,... Ell ha estat qui ha reactivat al Vilafranca quan pitjor ho estava passant. Potser per aquesta raó ens hem quedat sense veure debutar a casa davant el Caprabo a la darrera "compra" de la Junta, el migcampista Jordi Rodríguez.
Menció especial per a dos jugadors: Eloi i Capilla. El primer, amb les seves internades per banda dreta, ha portat de corcoll a la defensa rival en tot moment i ha culminat la millor jugada col·lectiva (i única en tot el partit) en el primer gol. Capilla per la seva part, segueix desdibuixat, sense trobar el seu lloc dins del camp ni el rol dins l'equip. Va arribar amb l'etiqueta de golejador (que per mi no ho és, també cal dir-ho) i aquest pot ser un hàndicap per a ell. Avui ha baixat constantment al mig del camp, i algun cop inclús fins a la defensa, per iniciar la construcció del joc fent una feina que no li pertocaria. Gran Reserva: el porter Marc Ramírez (tot i que hagi estat pel fet de no coincidir amb la vestimenta del Caprabo, avui l'hem pogut veure lluïnt l'escut del club a la samarreta deixant l'equipació de color blanc, a l'estil Toni Doblas, als vestidors). Vi picat: el conflicte FCF - Comitè d'Àrbitres (aquest cap de setmana s'ha tornat a patir una disbauixa amb les designacions degut a la plantada d'alguns col·legiats a l'hora de xiular els partits).
A la tercera ha anat la vençuda! Per fi ha arribat la primera victòria del Vilafranca a la lliga, i de quina manera!!! El gol al darrer minut de Murillo (debutant avui a les files del degà penedesenc) a la sortida d'un còrner ha servit per a que tothom que ha acudit aquesta tarda al Municipal vilafranquí respirès tranquil, i més que ningú l'entrenador Manel Rodríguez el qual, sempre segons les males llengües..., en cas d'haver encadenat un tercer resultat negatiu haguès vist perillar el seu lloc a la banqueta.
Tot i el triomf assolit, l'equip no acaba de convèncer. I és que hi ha una evidència en aquest Vilafranca: l'equip funciona quan Jarabo funciona; i a la segona part hem vist al Jarabo de la temporada passada, assumint el control del partit al mig del camp, distribuïnt el joc a ambdues bandes, arribant amb perill a l'àrea contrària,... Ell ha estat qui ha reactivat al Vilafranca quan pitjor ho estava passant. Potser per aquesta raó ens hem quedat sense veure debutar a casa davant el Caprabo a la darrera "compra" de la Junta, el migcampista Jordi Rodríguez.
Menció especial per a dos jugadors: Eloi i Capilla. El primer, amb les seves internades per banda dreta, ha portat de corcoll a la defensa rival en tot moment i ha culminat la millor jugada col·lectiva (i única en tot el partit) en el primer gol. Capilla per la seva part, segueix desdibuixat, sense trobar el seu lloc dins del camp ni el rol dins l'equip. Va arribar amb l'etiqueta de golejador (que per mi no ho és, també cal dir-ho) i aquest pot ser un hàndicap per a ell. Avui ha baixat constantment al mig del camp, i algun cop inclús fins a la defensa, per iniciar la construcció del joc fent una feina que no li pertocaria. Gran Reserva: el porter Marc Ramírez (tot i que hagi estat pel fet de no coincidir amb la vestimenta del Caprabo, avui l'hem pogut veure lluïnt l'escut del club a la samarreta deixant l'equipació de color blanc, a l'estil Toni Doblas, als vestidors). Vi picat: el conflicte FCF - Comitè d'Àrbitres (aquest cap de setmana s'ha tornat a patir una disbauixa amb les designacions degut a la plantada d'alguns col·legiats a l'hora de xiular els partits).
diumenge, 10 de setembre del 2006
Tocats per la tramuntana
FE Figueres 2 - FC Vilafranca 1
Segona jornada i segona derrota del Vilafranca, aquesta vegada al Municipal de Vilatenim. No s'ha començat amb bon peu la temporada, i tot i que és molt aviat per a aventurar-se a fer un pronòstic sembla ser que la categoria estarà molt igualada com ja succeí l'any passat. Les dues derrotes sofertes (amb Poble Sec i FE Figueres) han estat per la mínima i això demostra que amb una mica més de concentració i saber fer dins del camp, la victòria podria haver caigut del costat vilafranquí. L'any passat es va atribuir aquesta manca d'experiència en tenir el control del partit a que l'equip era molt jove, però enguany, amb els fitxatges de gent de categoria contrastada, no s'hauria de tenir pas aquest dèficit. Podem agafar-nos a les lesions de jugadors importants (Moral, Kourouma, Jarabo, Álex Ortiz,...) però la plantilla conformada ha de servir per que en casos com aquest, aquestes absències es notin el menys possible.
Un dels principals problemes que pateix l'actual Vilafranca està en la fase de creació de joc. És d'esperar que el nou fitxatge d'aquesta setmana, Jordí Rodríguez (migcampista, 30 anys, provinent del Rubí), ajudi en aquest aspecte on Jarabo es trobava molt sol, ja que el perfil d'altres migcampistes com Del Barrio, Sylla o Álex Ortiz és bàsicament destructiu.
La setmana vinent, davant el Caprabo, serà una nova revàlida per l'equip i una magnífica ocasió de reivindicar-se i demostrar als afeccionats que realment es pot lluitar per estar a dalt, tal com se’ns ha venut a tots.
Una dada de mal auguri, a tall anecdòtic, és que el darrer cop que es va iniciar la lliga amb dues derrotes consecutives (Temp. 2002/03 - 1a Catalana) es va baixar de categoria a final de temporada. Fem cas doncs a la lletra de la cançó de Sopa de Cabra i cantem tots: "...i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà". (Sempre ens quedarà Cantamania, és allò de que qui no es conforma és perqué no vol).
Segona jornada i segona derrota del Vilafranca, aquesta vegada al Municipal de Vilatenim. No s'ha començat amb bon peu la temporada, i tot i que és molt aviat per a aventurar-se a fer un pronòstic sembla ser que la categoria estarà molt igualada com ja succeí l'any passat. Les dues derrotes sofertes (amb Poble Sec i FE Figueres) han estat per la mínima i això demostra que amb una mica més de concentració i saber fer dins del camp, la victòria podria haver caigut del costat vilafranquí. L'any passat es va atribuir aquesta manca d'experiència en tenir el control del partit a que l'equip era molt jove, però enguany, amb els fitxatges de gent de categoria contrastada, no s'hauria de tenir pas aquest dèficit. Podem agafar-nos a les lesions de jugadors importants (Moral, Kourouma, Jarabo, Álex Ortiz,...) però la plantilla conformada ha de servir per que en casos com aquest, aquestes absències es notin el menys possible.
Un dels principals problemes que pateix l'actual Vilafranca està en la fase de creació de joc. És d'esperar que el nou fitxatge d'aquesta setmana, Jordí Rodríguez (migcampista, 30 anys, provinent del Rubí), ajudi en aquest aspecte on Jarabo es trobava molt sol, ja que el perfil d'altres migcampistes com Del Barrio, Sylla o Álex Ortiz és bàsicament destructiu.
La setmana vinent, davant el Caprabo, serà una nova revàlida per l'equip i una magnífica ocasió de reivindicar-se i demostrar als afeccionats que realment es pot lluitar per estar a dalt, tal com se’ns ha venut a tots.
Una dada de mal auguri, a tall anecdòtic, és que el darrer cop que es va iniciar la lliga amb dues derrotes consecutives (Temp. 2002/03 - 1a Catalana) es va baixar de categoria a final de temporada. Fem cas doncs a la lletra de la cançó de Sopa de Cabra i cantem tots: "...i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà". (Sempre ens quedarà Cantamania, és allò de que qui no es conforma és perqué no vol).
Gran Reserva: Eloi va arribar als 100 partits en lliga amb la samarreta vilafranquina (malgrat la seva joventut, ja és tot un veterà dins l'equip).
Vi picat: la manca de gol (mal endèmic que arrossega el Vilafranca des de fa temps). Ni ens enrecordem ja del darrer davanter golejador que ha passat per les nostres files!
diumenge, 3 de setembre del 2006
Ressaca festamajorenca
FC Vilafranca 0 - UE Poble Sec 1
És difícil definir el partit que ha perdut el Vilafranca davant el Poble Sec (0-1), però un símil amb la Festa Major que acabem de deixar enrera ens pot ajudar a entendre'l una mica millor.
Per començar, la Junta va treure la pols a les tartanes i es va llençar en busca de fitxatges que resolguessin els problemes de l'any passat. La capta va ser prou bona i els jugadors que han arribat (de contrastada categoria) ho tenen tot per no decebre'ns. I no és que hagi començat malament el Vilafranca el partit, ja que en els primers minuts ens ha il·lusionat força (amb dues clares ocasions de marcar) tant o més que la tronada del dia 29, tret de sortida de la més típica. Després ha volgut fer acte de presència el trio arbitral, que a semblança del Concert de Banda, ens ha ofert un recital de xiulet que ha desesperat a jugadors i afeccionats vilafranquins. Ja amb el marcador en contra, els darrers minuts s'han convertit en una cercavila al mig del camp, on els jugadors visitants han aprofitat per oferir-nos el millor del seu repertori de la Mostra d'Espectacles al Carrer posant un teatre exagerat a cadascuna de les seves accions i perdent temps deliberadament. Al final, nova decepció i els afeccionats (aquests si que són màrtirs i no Sant Fèlix!) han marxat cap a casa amb el cap cot i pensant que l'equip pateix dels mateixos mals que la temporada passada: poc gol al davant, nul·la creació de joc ofensiu i manca de concentració al darrera.
No queda més que esperar que canviïn les coses (i la sort també, que fa temps que no acompanya) i en tot cas pensar que això d'avui només ha estat la ressaca d'aquests dies de dormir poc i menjar molt, ja que els socis ja van tenir-ne prou amb la processó de la temporada passada.
No voldria acabar sense esmentar el fet que Vilafranca Televisió, junt amb el FC Vilafranca, ha engegat avui un ambiciós projecte com és el d'emetre els partits en directe des del Municipal. He pogut ser partícip de la retransmissió i vull agraïr a tot l'equip el treball que han realitzat i que m'hagin brindat l'ocasió de col·laborar en un fet com aquest. Gran Reserva: els afeccionats vilafranquins (el Municipal presentava un bon aspecte per veure el debut a la lliga, però si el joc de l'equip no millora arribarà un dia que acabaran la paciència). Vi picat: Pozo Izquierdo, col·legiat del Vilafranca-Poble Sec (que a les acaballes del primer temps, no ha volgut veure un clar penal favorable al Vilafranca que haguès pogut canviar el signe del partit).
És difícil definir el partit que ha perdut el Vilafranca davant el Poble Sec (0-1), però un símil amb la Festa Major que acabem de deixar enrera ens pot ajudar a entendre'l una mica millor.
Per començar, la Junta va treure la pols a les tartanes i es va llençar en busca de fitxatges que resolguessin els problemes de l'any passat. La capta va ser prou bona i els jugadors que han arribat (de contrastada categoria) ho tenen tot per no decebre'ns. I no és que hagi començat malament el Vilafranca el partit, ja que en els primers minuts ens ha il·lusionat força (amb dues clares ocasions de marcar) tant o més que la tronada del dia 29, tret de sortida de la més típica. Després ha volgut fer acte de presència el trio arbitral, que a semblança del Concert de Banda, ens ha ofert un recital de xiulet que ha desesperat a jugadors i afeccionats vilafranquins. Ja amb el marcador en contra, els darrers minuts s'han convertit en una cercavila al mig del camp, on els jugadors visitants han aprofitat per oferir-nos el millor del seu repertori de la Mostra d'Espectacles al Carrer posant un teatre exagerat a cadascuna de les seves accions i perdent temps deliberadament. Al final, nova decepció i els afeccionats (aquests si que són màrtirs i no Sant Fèlix!) han marxat cap a casa amb el cap cot i pensant que l'equip pateix dels mateixos mals que la temporada passada: poc gol al davant, nul·la creació de joc ofensiu i manca de concentració al darrera.
No queda més que esperar que canviïn les coses (i la sort també, que fa temps que no acompanya) i en tot cas pensar que això d'avui només ha estat la ressaca d'aquests dies de dormir poc i menjar molt, ja que els socis ja van tenir-ne prou amb la processó de la temporada passada.
No voldria acabar sense esmentar el fet que Vilafranca Televisió, junt amb el FC Vilafranca, ha engegat avui un ambiciós projecte com és el d'emetre els partits en directe des del Municipal. He pogut ser partícip de la retransmissió i vull agraïr a tot l'equip el treball que han realitzat i que m'hagin brindat l'ocasió de col·laborar en un fet com aquest. Gran Reserva: els afeccionats vilafranquins (el Municipal presentava un bon aspecte per veure el debut a la lliga, però si el joc de l'equip no millora arribarà un dia que acabaran la paciència). Vi picat: Pozo Izquierdo, col·legiat del Vilafranca-Poble Sec (que a les acaballes del primer temps, no ha volgut veure un clar penal favorable al Vilafranca que haguès pogut canviar el signe del partit).
diumenge, 27 d’agost del 2006
Manca un estil de joc
S'han acabat les proves. A una setmana vista de l'inici de la Lliga és difícil endevinar quin Vilafranca veurem davant el Poble Sec. No pel que fa als jugadors, on sembla que el "míster" Manel Rodríguez té bastant clar quins onze homes començaran el campionat, sinò en l'aspecte del joc col·lectiu d'equip. Sembla una contradicció, però dóna la sensació que s'ha anat de més a menys, quan en realitat la pre-temporada hauria d'haver servit per al contrari. Hi ha una gran diferència d'aquell equip que va superar i tractar de tu a tu al Sabadell en el primer partit de la Copa Olèrdola al que ha afrontat els darrers amistosos, on la manca d'idees i el recurs fàcil de pilotada endavant s'ha convertit en una constant. Ho podríem resumir en una frase: "Manca un estil de joc".
Bé és veritat, que el realment important és el partit de diumenge que ve, i que en el futbol es sol donar el fet que equips que fan una pre-temporada fluixa sovint acabant fent una gran temporada. Esperem que sigui aquest el cas! Gran Reserva: el golàs per l'escaire de Fofana davant el FB Espirall-Les Clotes en el darrer amistòs (sense cap mena de discussió del millor que s'ha vist en la pre-temporada). Vi picat: les lesions que han afectat de ple a la defensa (Moral estarà de baixa sis mesos per una lesió als lligaments del genoll i Rafa González es perdrà l'inici de Lliga).
Bé és veritat, que el realment important és el partit de diumenge que ve, i que en el futbol es sol donar el fet que equips que fan una pre-temporada fluixa sovint acabant fent una gran temporada. Esperem que sigui aquest el cas! Gran Reserva: el golàs per l'escaire de Fofana davant el FB Espirall-Les Clotes en el darrer amistòs (sense cap mena de discussió del millor que s'ha vist en la pre-temporada). Vi picat: les lesions que han afectat de ple a la defensa (Moral estarà de baixa sis mesos per una lesió als lligaments del genoll i Rafa González es perdrà l'inici de Lliga).
dissabte, 29 de juliol del 2006
L'ascens: objectiu o obligació?
Des del passat 27 de juliol, el FC Vilafranca ja treballa de cara a l'inici de la propera temporada que s'encetarà el 3 de setembre a casa davant el Poble Sec. Després de la més que irregular temporada passada, l'equip ha patit una profunda renovació amb fins a nou noves incorporacions. Per damunt de totes destaca la de Jordi Capilla, mitjapunta amb un ampli currículum a 2a B i Tercera Divisió, que prové de l'Orihuela amb qui assolí l'ascens a la categoria de bronze. És d'esperar que respongui a les expectatives i que no defraudi com succeí la temporada passada amb jugadors que arribaren amb l'etiqueta de "cracks" (i no a preu de ganga precisament) i que a l'hora de la veritat no van saber carregar-se l'equip a les esquenes en els moments complicats de la temporada.
Un altre aspecte important a destacar és la porteria. Enguany, després de la "sorprenent" retirada de Massana i la baixa de Víctor s'ha optat per fitxar a Marc Ramírez (un jove porter de 24 anys, suplent l'any passat al Castelldefels, i que apunta bones maneres segons diuen). És evident que la porteria vilafranquina s'ha convertit en un lloc inestable després de la retirada de Cano (a finals de la Temp. 01/02). En quatre anys han desfilat per sota els pals nou porters diferents (Dídac, Adama, Denís, Rodón, Casanovas, Bellido, Mora, Massana i Víctor), alguns d'ells no arribant a jugar tant sols ni un minut. Tampoc estaria malament fitxar un segon porter de cara a evitar l'esperpent en alguna ocasió de l'any passat, quan va haver d'ocupar el lloc de porter suplent el preparador físic del primer equip,... o no caldria fitxar-lo, si és que en realitat es confia en la pedrera.
Ara, cal treballar de valent a la pre-temporada per a que quan arribi la Lliga el "míster" tingui un equip i un sistema de joc definit, i no passi com la temporada passada que fins a la jornada 12 del campionat no havia repetit un mateix onze inicial i l'equip era un mar de dubtes.
Des del si del club s'ha marcat, a diferència d'altres anys, com a clar objectiu pujar a Tercera Divisió. Potser serà una pressió afegida per als jugadors i el cos tècnic, però el que està clar és que la plantilla existent pot optar a lluitar per una de les places d'ascens i això és el que se'ls demana, res més.
Un altre aspecte important a destacar és la porteria. Enguany, després de la "sorprenent" retirada de Massana i la baixa de Víctor s'ha optat per fitxar a Marc Ramírez (un jove porter de 24 anys, suplent l'any passat al Castelldefels, i que apunta bones maneres segons diuen). És evident que la porteria vilafranquina s'ha convertit en un lloc inestable després de la retirada de Cano (a finals de la Temp. 01/02). En quatre anys han desfilat per sota els pals nou porters diferents (Dídac, Adama, Denís, Rodón, Casanovas, Bellido, Mora, Massana i Víctor), alguns d'ells no arribant a jugar tant sols ni un minut. Tampoc estaria malament fitxar un segon porter de cara a evitar l'esperpent en alguna ocasió de l'any passat, quan va haver d'ocupar el lloc de porter suplent el preparador físic del primer equip,... o no caldria fitxar-lo, si és que en realitat es confia en la pedrera.
Ara, cal treballar de valent a la pre-temporada per a que quan arribi la Lliga el "míster" tingui un equip i un sistema de joc definit, i no passi com la temporada passada que fins a la jornada 12 del campionat no havia repetit un mateix onze inicial i l'equip era un mar de dubtes.
Des del si del club s'ha marcat, a diferència d'altres anys, com a clar objectiu pujar a Tercera Divisió. Potser serà una pressió afegida per als jugadors i el cos tècnic, però el que està clar és que la plantilla existent pot optar a lluitar per una de les places d'ascens i això és el que se'ls demana, res més.
Gran Reserva: l'homenatge sorpresa que ex-companys de totes les èpoques van retre a Óscar Massana amb motiu de la seva retirada dels camps de futbol (s'ho mereix, sens dubte).
Vi picat: la Fundació (res a veure amb el que havia de ser en un principi, amb la participació de tots els clubs de la vila, ni amb el que es va explicar en l'Assemblea de socis).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)