FC Vilafranca 2 - EC Granollers 1
Tothom apuntava a que el gol 500 del Vilafranca a 1a Catalana el marcaria Landi, Eloi, Condis, Palomo,... doncs no, ha estat Óscar Sánchez qui ha entrat a la història del club i qui, a més, ha propiciat amb el seu gol que el Vilafranca assolís una victòria que el catapulta, a manca de vuit jornades, al tercer lloc de la classificació. Un lloc que, momentàniament, dóna dret a l'ascens de categoria.
No sé si estareu d'acord amb mi, però no us agrada guanyar d'aquesta manera, patint fins al final? Potser sóc un pél masoquista (ho reconec), però la satisfacció és tal..., i la sensació de guanyar sense jugar bé (pròpia dels equips grans)..., que, tot i anar per sota del marcador des dels primers minuts, tenia la confiança que l'equip acabaria treient el partit endavant. Ara bé, mirant-ho des d'un altre punt de vista, segur que el míster vilafranquí no estarà gens satisfet i treballarà durant la setmana per a que diumenge vinent (una nova final, al camp del Manlleu) no es repeteixin els errors comesos avui, que han estat molts.
Amb els resultats d'aquesta jornada, una cosa quasi la tenim clara: Igualada i Cassà han donat un pas de gegant per jugar l'any vinent a Tercera. I la plaça restant? Ai, la plaça restant,... hi haurà de tot aquí per aconseguir-la!!! Tant de bo que el Vilafranca no la deixi escapar d'aquí fins al final, però queden tants partits per a jugar, tants enfrontaments directes,... que aventurar-se a fer un pronòstic, a dia d'avui, és impossible.
Gran Reserva: La ratxa actual d'onze partits consecutius a casa sense perdre (8 victòries i 3 empats). L'anterior millor marca, situada en quinze partits, data de la Temporada 95/96 també a 1a Catalana i s'acabà assolint l'ascens a Tercera. Aquesta és la línia a seguir!
Vi picat: Que a Landi, per celebrar el gol aixecant-se la samarreta ensenyant la foto del seu fill i amb dedicatòria a Vilafranca TV, li hagin ensenyat targeta groga. Hi ha aspectes del reglament del futbol que no entenc ara ni entendré mai. Coses més importants a sancionar hi haurà que això, no? En fi, no perdem el temps, que són causes a fons perdut.
diumenge, 25 de març del 2007
diumenge, 18 de març del 2007
Per a lo bo i per a lo dolent
CF Montañesa 1 - FC Vilafranca 1
Aquest, ha estat Capilla. Primer per propiciar, amb un error seu, el gol local i després esmenant l'errada amb un llançament magistral de falta que ha suposat el gol de l'empat. El Vilafranca, sabedor de les ensopegades de rivals directes, ha sortit decidit a guanyar el partit però amb moltes presses (innecessàries) i precipitació. En una d'elles, Capilla ha volgut treure ràpid una falta a pocs metres de la pròpia àrea amb la mala sort que la pilota ha rebotat a l'esquena d'un contrari i ha quedat franca per a que un davanter de la Montañesa es trobés amb un regal que no ha desaprofitat. Per sort, s'ha pogut empatar poc després gràcies al golàs per l'escaire del propi Capilla que, amb sentiment de culpabilitat, l'ha celebrat demanant disculpes a la banqueta vilafranquina. I després? Doncs després "Sant Marc" i res més. Perquè no s'ha xutat més a porta contrària i el joc es desenvolupava a la zona ampla, sent travat i sense poder combinar donades les reduïdes dimensions del terreny de joc. La Montañesa, acuciada per la situació a la taula, ho ha intentat fins al final, al igual que el Vilafranca que no ha anat a buscar l'empat en cap moment.
Puntuar a fora sempre és bo, però tenint la ocasió de col·locar-se provisionalment en llocs d'ascens... et queda un regust un pél amarg. De totes maneres, l'actitud de l'equip en un camp que podríem catalogar com a incòmode ha estat bona i en la línia de les darreres jornades. Que continuí així...!!! Gran Reserva: Avui he vist a l'equip endollat des del primer minut i conscient del que es jugaven (en ocasions en excés, que ha comportat molta precipitació en el joc vilafranquí). Amb moderació, aquesta motivació ha de portar l'equip a l'èxit. Vi picat: En el transcurs del descans, la Montañesa s'ha negat a donar més aigua al Vilafranca que ha acabat anant a comprar-la al bar del camp per a que els jugadors poguessin refrescar-se. (Deuen estar passant una mala època perquè, ara que hi penso, tampoc s'ha regat el camp al descans). Hi ha clubs que no deixen de ser més que un equip de barri...
Aquest, ha estat Capilla. Primer per propiciar, amb un error seu, el gol local i després esmenant l'errada amb un llançament magistral de falta que ha suposat el gol de l'empat. El Vilafranca, sabedor de les ensopegades de rivals directes, ha sortit decidit a guanyar el partit però amb moltes presses (innecessàries) i precipitació. En una d'elles, Capilla ha volgut treure ràpid una falta a pocs metres de la pròpia àrea amb la mala sort que la pilota ha rebotat a l'esquena d'un contrari i ha quedat franca per a que un davanter de la Montañesa es trobés amb un regal que no ha desaprofitat. Per sort, s'ha pogut empatar poc després gràcies al golàs per l'escaire del propi Capilla que, amb sentiment de culpabilitat, l'ha celebrat demanant disculpes a la banqueta vilafranquina. I després? Doncs després "Sant Marc" i res més. Perquè no s'ha xutat més a porta contrària i el joc es desenvolupava a la zona ampla, sent travat i sense poder combinar donades les reduïdes dimensions del terreny de joc. La Montañesa, acuciada per la situació a la taula, ho ha intentat fins al final, al igual que el Vilafranca que no ha anat a buscar l'empat en cap moment.
Puntuar a fora sempre és bo, però tenint la ocasió de col·locar-se provisionalment en llocs d'ascens... et queda un regust un pél amarg. De totes maneres, l'actitud de l'equip en un camp que podríem catalogar com a incòmode ha estat bona i en la línia de les darreres jornades. Que continuí així...!!! Gran Reserva: Avui he vist a l'equip endollat des del primer minut i conscient del que es jugaven (en ocasions en excés, que ha comportat molta precipitació en el joc vilafranquí). Amb moderació, aquesta motivació ha de portar l'equip a l'èxit. Vi picat: En el transcurs del descans, la Montañesa s'ha negat a donar més aigua al Vilafranca que ha acabat anant a comprar-la al bar del camp per a que els jugadors poguessin refrescar-se. (Deuen estar passant una mala època perquè, ara que hi penso, tampoc s'ha regat el camp al descans). Hi ha clubs que no deixen de ser més que un equip de barri...
diumenge, 11 de març del 2007
Ratxes, maleficis,... o casualitats
FC Vilafranca 2 - CD Morell 0
Avui sí. Després d'un any i tres mesos exactament, al Vilafranca li han xiulat un altre penal a favor!!! No us ho creieu, oi? Jo encara no m'he fet a la idea tampoc, però és real, eh! Ja ni recordàvem la sensació que es tenia... Ha estat un extàsi entre la gent, superior a quan fem un gol i tot!!! En fi, només espero que no triguin 49 partits més a xiular-nos un altre.
Una altra ratxa (o malefici) que s'ha trencat és aquella corrent generalitzada que dos partits seguits a casa no es guanyaven. Doncs sí, els hem guanyat. No fent un bon partit, però a fi de comptes el que interessa són tres punts a la butxaca i no despenjar-se dels quatre equips que tenim per davant a la classificació (perquè casualment, tots ells també han saldat els seus partits amb victòria).
Del partit m'ha agradat molt la solvència defensiva (m'ha recordat als Moral, Adán, Olivella i Casan quan els rivals s'avorrien de penjar pilotes i topaven amb un mur allà darrera una vegada i una altra). Per contra, no hi ha manera que quan el rival es llança a l'atac a la desesperada sapiguem matar el partit amb els contraatacs que disposem. Hi ha precipitació, ànsies excessives de fer la darrera passada i es cau constantment en fora de joc (avui, estant mínimament encertats, el resultat hagués pogut ser molt més abultat).
Assegurar els partits a casa i "pescar" quelcom a fora, aquesta ha de ser la línia a seguir del Vilafranca d'ara fins a final de lliga. El proper obstacle: Montañesa, un rival dur, incòmode, situat a la zona baixa, un partit d'aquells gos i en un camp poc propici històricament pel Vilafranca però on han puntuat aquesta temporada Igualada, Cassà, Vilassar i Amposta (no podem ser menys, perquè en aquests camps no es guanyen les lligues, però si es perden). Gran Reserva: El central Murillo ha estat una paret infranquejable pels davanters del Morell. El partit que ha fet avui, corrobora la trajectòria ascendent d'aquest jove jugador que l'ha portat a ser un fix a la defensa vilafranquina. Vi picat: L'excessiva duresa amb la que s'han emprat alguns jugadors del Morell, un equip que porta 7 derrotes seguides a fora i que no patirà angoixes gràcies al coixí de punts acumulat fins ara.
Avui sí. Després d'un any i tres mesos exactament, al Vilafranca li han xiulat un altre penal a favor!!! No us ho creieu, oi? Jo encara no m'he fet a la idea tampoc, però és real, eh! Ja ni recordàvem la sensació que es tenia... Ha estat un extàsi entre la gent, superior a quan fem un gol i tot!!! En fi, només espero que no triguin 49 partits més a xiular-nos un altre.
Una altra ratxa (o malefici) que s'ha trencat és aquella corrent generalitzada que dos partits seguits a casa no es guanyaven. Doncs sí, els hem guanyat. No fent un bon partit, però a fi de comptes el que interessa són tres punts a la butxaca i no despenjar-se dels quatre equips que tenim per davant a la classificació (perquè casualment, tots ells també han saldat els seus partits amb victòria).
Del partit m'ha agradat molt la solvència defensiva (m'ha recordat als Moral, Adán, Olivella i Casan quan els rivals s'avorrien de penjar pilotes i topaven amb un mur allà darrera una vegada i una altra). Per contra, no hi ha manera que quan el rival es llança a l'atac a la desesperada sapiguem matar el partit amb els contraatacs que disposem. Hi ha precipitació, ànsies excessives de fer la darrera passada i es cau constantment en fora de joc (avui, estant mínimament encertats, el resultat hagués pogut ser molt més abultat).
Assegurar els partits a casa i "pescar" quelcom a fora, aquesta ha de ser la línia a seguir del Vilafranca d'ara fins a final de lliga. El proper obstacle: Montañesa, un rival dur, incòmode, situat a la zona baixa, un partit d'aquells gos i en un camp poc propici històricament pel Vilafranca però on han puntuat aquesta temporada Igualada, Cassà, Vilassar i Amposta (no podem ser menys, perquè en aquests camps no es guanyen les lligues, però si es perden). Gran Reserva: El central Murillo ha estat una paret infranquejable pels davanters del Morell. El partit que ha fet avui, corrobora la trajectòria ascendent d'aquest jove jugador que l'ha portat a ser un fix a la defensa vilafranquina. Vi picat: L'excessiva duresa amb la que s'han emprat alguns jugadors del Morell, un equip que porta 7 derrotes seguides a fora i que no patirà angoixes gràcies al coixí de punts acumulat fins ara.
diumenge, 4 de març del 2007
"Fuente de energía"
FC Vilafranca 1 - UD Cornellà 0
Tal com diu la cançó dels Estopa, amb aquesta victòria, després de la cruel derrota de la setmana passada, el Vilafranca agafa forces per seguir lluitant pels llocs de privilegi. Ha estat un difícil i treballat triomf davant un rival directe i al qual li guanyes el "goal-average" (factor important) després de l'1-2 de la primera volta.
I ara... a trencar estadístiques d'aquestes que m'agraden tant! Em refereixo a aquella que diu que dos partits seguits a casa no es guanyen ni es perden. M'he dedicat a perdre el temps en mirar les darreres vegades que hem hagut d'afrontar dos encontres consecutius al Municipal i us puc dir que, basant-me en els darrers vint anys, de les 21 ocasions que s'ha produït aquest fet: en 6 hem guanyat els dos partits, en 2 els hem perdut i en les 13 restants s'han produït combinacions diverses de victòries, empats i derrotes. Per tant, crec que estem igual que al principi. D'aquí que consideri que ha estat una pèrdua de temps perquè no n'he tret cap conclusió evident. Bé, una sí, que diumenge s'ha de guanyar "por lo civil o por lo criminal" (com deia l'ex-míster vilafranquí Josep Alonso) si volem seguir somniant. Perquè l'ascens, passa pel que fem al Municipal (ara, més que mai). Per aquí han de passar Igualada, Cassà, Pobla Mafumet, Gramenet B, Morell i només s'ha de visitar Manlleu dels equips que estan a dalt.
Per acabar, i donat que hi ha hagut confusió en qui ha marcat el gol vilafranquí, aclarir el tema. Per les imatges de VTV s'ha vist perfectament com Ariza, després d'un rebot d'Alfonso Gómez, introduïa la pilota a la seva porteria però l'àrbitre (molt bé avui, cal dir-ho) se l'ha concedit a Rafa que era qui ha tret la falta des de quasi mig camp tot i que Landi li reclamava l'autoria per allò de les ansies de gol dels davanters. Gran Reserva: Les graderies del Municipal repletes de canalla de la FE At. Vilafranca que ha fet la presentació dels seus equips abans de l'encontre. Vi picat: No veure a tot aquests nois i noies acudir al camp al llarg de la temporada, perquè avui la "pressió ambiental" també ha ajudat a l'equip a assolir la victòria.
Tal com diu la cançó dels Estopa, amb aquesta victòria, després de la cruel derrota de la setmana passada, el Vilafranca agafa forces per seguir lluitant pels llocs de privilegi. Ha estat un difícil i treballat triomf davant un rival directe i al qual li guanyes el "goal-average" (factor important) després de l'1-2 de la primera volta.
I ara... a trencar estadístiques d'aquestes que m'agraden tant! Em refereixo a aquella que diu que dos partits seguits a casa no es guanyen ni es perden. M'he dedicat a perdre el temps en mirar les darreres vegades que hem hagut d'afrontar dos encontres consecutius al Municipal i us puc dir que, basant-me en els darrers vint anys, de les 21 ocasions que s'ha produït aquest fet: en 6 hem guanyat els dos partits, en 2 els hem perdut i en les 13 restants s'han produït combinacions diverses de victòries, empats i derrotes. Per tant, crec que estem igual que al principi. D'aquí que consideri que ha estat una pèrdua de temps perquè no n'he tret cap conclusió evident. Bé, una sí, que diumenge s'ha de guanyar "por lo civil o por lo criminal" (com deia l'ex-míster vilafranquí Josep Alonso) si volem seguir somniant. Perquè l'ascens, passa pel que fem al Municipal (ara, més que mai). Per aquí han de passar Igualada, Cassà, Pobla Mafumet, Gramenet B, Morell i només s'ha de visitar Manlleu dels equips que estan a dalt.
Per acabar, i donat que hi ha hagut confusió en qui ha marcat el gol vilafranquí, aclarir el tema. Per les imatges de VTV s'ha vist perfectament com Ariza, després d'un rebot d'Alfonso Gómez, introduïa la pilota a la seva porteria però l'àrbitre (molt bé avui, cal dir-ho) se l'ha concedit a Rafa que era qui ha tret la falta des de quasi mig camp tot i que Landi li reclamava l'autoria per allò de les ansies de gol dels davanters. Gran Reserva: Les graderies del Municipal repletes de canalla de la FE At. Vilafranca que ha fet la presentació dels seus equips abans de l'encontre. Vi picat: No veure a tot aquests nois i noies acudir al camp al llarg de la temporada, perquè avui la "pressió ambiental" també ha ajudat a l'equip a assolir la victòria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)