Octopuchi

FC Vilafranca 2 - AD Guíxols 0
Un matiner gol de Puchi (el vuitè ja de la temporada) i un altre de Valerio abans del descans han estat suficients per a vèncer a un voluntariós però inoperant Guíxols (que ha acabat amb nou jugadors) i encadenar la setena victòria consecutiva al Municipal vilafranquí que ha esdevingut un autèntic fortí.

Diu l'argument: "El film comença amb l'agent 007 destruïnt una base militar argentina que empraba tecnologia antiaèrea robada i usada probablement durant la guerra de les Malvines". Doncs, més o menys, el que ha passat. El 007 del Vilafranca, amb la seva bona punteria, ha derribat la resistència visitant i, a partir d'aquí, l'equip ha pogut usar les seves armes per a desenvolupar el seu joc habitual que tan bon resultat ens està donant.
A la segona part, amb el partit encarrilat i els guixolencs jugant amb dos homes menys, no calia esperar un altre final que el que ha ocorregut: imprecisions, relaxament, poques angoixes defensives,... i anar esperant que passessin els minuts per a sumar tres punts més que afiancen l'equip en el liderat.
La setmana vinent, una nova entrega. Aquesta vegada, al complicat camp del Marianao Poblet i en horari Premier League (dissabte a les 16 h.). Com diu una de les pelis d'en Bond, "El mundo nunca es suficiente". Doncs per a nosaltres tampoc: en volem més!

Gran Reserva: Que després de la derrota a Igualada, l'equip s'hagi aixecat de nou com ja va fer després de les ensopegades amb el Peralada i el Sants. Una més de les virtuts d'aquest equip que, curiosament, prefereix jugar (o sap fer-ho millor) a contracorrent que quan bufa el vent a favor.

Vi picat: En tota pel·lícula hi ha un dolent i, en aquest cas, dos: l'afeccionat que ha estat bona part del partit increpant a l'entrenador pel, suposadament, mal joc de l'equip i la reacció d'aquest de tornar-se cap a la tribuna per fer el mateix. Serà que no hem tingut motius anys anteriors (malgastant diners i fent el ridícul en ocasions) que hem de fer el número ara que l'equip va primer?

Aquesta no és la via

CF Igualada 2 - FC Vilafranca 1
La setmana ha estat d'allò més moguda amb tot l'enrenou sobre el possible fitxatge d'Eric Via pel Nàstic. I dic possible, perquè, després que és donés per fet, ara sembla que estan oferint el jugador a altres clubs (Barça, Espanyol,...). És igual. El que s'ha pogut comprovar amb aquest assumpte (com ja s'intuïa) és que les relacions entre Fundació i FC Vilafranca ara mateix estan en una via morta i res indica que estiguin en via de solucionar-se a curt termini.

Ja referent al partit de Les Comes, tampoc són maneres com ha acabat el partit amb discussions i greus improperis al túnel de vestidors entre components d'un i altre equip. Segurament, i amb això no ho justifico que quedi clar, tot culpa del pèssim col·legiat que ha permés que els igualadins (encoratjats per una afició cridanera i maleducada) s'hagin passat tot el partit protestant i provocant davant la passivitat de la tripleta arbitral. A més, gol anul·lat per fora de joc dubtós, una vermella no treta als locals que hagués canviat el rumb del partit, faltetes i faltetes sempre en contra,...
Malgrat tot, no cal buscar excuses. Al Vilafranca l'ha condemnat, sobretot, la falta d'encert davant la porta rival i els errors defensius que ens han costat els dos gols. Això i la poca profunditat de banqueta d'una plantilla que, al meu paré, em sembla curta. Un parell més d'efectius li anirien de fàbula al míster per a poder completar les convocatòries i donar aquella petita dosi de descans a gent que està al límit i que ha de jugar perquè no n'hi ha més. En aquest aspecte, també, la Junta i/o el Cos Tècnic haurien de fer via per a buscar aquests possibles reforços.

Gran Reserva: Després d'una derrota poques coses bones pots trobar... però, a efectes de classificació, mantenir el liderat doncs t'alleuja la mala baba amb la que te'n vas a casa.

Vi picat: La greu lesió de Ribalta, jugador de l'Igualada. En una acció del joc, ell tot sol, ha notat quelcom al seu genoll que no anava bé i ha caigut a terra amb clars síntomes de dolor. Els pitjors presagis s'han complert quan el futbolista ha hagut d'abandonar el terreny de joc en banqueta (a falta de llitera) per a ser traslladat a un centre hospitalari. Des d'aquí desitjar-li una prompta recuperació.

Amb dos...

FC Vilafranca 1 - Gimnàstica Iberiana 0
Ni el canvi d'horari i passar a jugar pel matí, ni el quedar-te amb dos homes menys (Costa als 46' i Tito Caballero als 80'), ni trobar-te al davant un rival dels més incòmodes de la categoria,... Res pot aturar de moment el conjunt de Puchi que avui a més, afavorit pels resultats dels immediats perseguidors, s'ha alçat amb el liderat en solitari a base, novament, d'aquest ADN lluitador (per no dir paraules malsonants -Veure FOTO-) que els ha empeltat el tècnic barceloní.

Diuen que les estadístiques estan per trencar-les, però aquest equip les està fent miques.
Actualment, a la Jornada 11, superen el millor inici de Lliga a 1a Catalana que datava de la Temporada 95/96 amb aquell equip dirigit per Lluís Aloy que assoliria finalment el darrer ascens a 3a Divisió del club.
Si parlem de la ratxa victoriosa a casa, hem de remuntar-nos a la Temporada 77/78 (Reg. Preferent) per trobar un inici de campionat amb 6 victòries consecutives com a local. De fet, tots els registres similars a fer del teu estadí un fortí inexpugnable són al vell Camp de la Creu de Sant Salvador. Aquí al Municipal, fins aquest any, era impensable de totes totes.
I per a acabar, deures per a la setmana vinent. Si algun lloc és històricament poc propici pel Vilafranca, aquest, no és altre que Igualada. En els darrers 20 enfrontaments, tan sols hi ha hagut una victòria (1-3, el 4 de gener de 1981). Han passat quasi 30 anys i, a tall d'exemple, de l'actual plantilla només havien nascut Moral, Costa i Saperas. Nois,... està a les vostres mans seguir fent història! (O als vostres peus millor dit).

Gran Reserva: Veure que, segons les necessitats de l'equip, qualsevol jugador et pot donar un cop de mà en qualsevol posició del camp. Medina de central, Jonathan de lateral dret, un altre dia Bacaicoa de davanter centre,... És allò que "igual te cosen un huevo, que te fríen un botón" (o era al revés?).

Vi picat: Tot i que es pot discutir o no la rigurositat del col·legiat en ensenyar la segona groga en ambdues expulsions, a vegades, els futbolistes han de ser una mica més mesurats a l'hora d'entrar l'adversari sabent que tens una amonestació... Ara bé, prefereixo això a la contemplació i la passivitat en defensa.

Quasi líders!!!

UD At. Gramenet B 0 - FC Vilafranca 2
No ha pogut ser com avançava a mitja setmana en Raimon4barres, un dels asidus al blog i nou "guru" del vilafranquisme, però la veritat, a aquestes alçades, lo del liderat és merament anècdotic. El que compta és la victòria (ara mateix davant un rival directe) i que l'equip continua endollat mostrant una ambició encomiable per a guanyar els partits.

Estava pensant en fer una mica de Cruyff i posar el que se'n diu una mica d'aigua al vi (com fa a vegades els dilluns a la contra de La Vanguardia), no fos cas que amb tants el·logis l'equip pugués acomodar-se i arribés la relaxació... No caldrà. Primer, perquè pel que estic veient, en els jugadors actuals no existeix aquell vedetisme de figures d'altres temporades que arribaven al club amb aires de grandesa i et miraven per damunt de l'espatlla després d'una important victòria. No són d'aquesta pasta. Són gent humil, que surten a donar-ho tot, a defensar els colors del club que els paga i amb l'honradesa com a bandera. I si hi hagués algun indici d'actitud similar a la que esmentava ja s'encarregaria el míster de posar a cadascú on li pertoca.
Deia això perquè diumenge arriba un d'aquells rivals complicats i durs de rossegar però que vist com va a la taula pot semblar que serà bufar i fer ampolles. No serà el cas. Davant la Iberiana es guanyarà, s'empatarà o es perdrà, però ni el primer lloc (compartit) ni les lloances de l'entorn vilafranquí que rebrà l'equip en aquests dies seran obstacle per a que una setmana més estiguem orgullosos d'aquesta gent.

Gran Reserva: Que la Gramenet de 2aB hagi convocat per a jugar amb ells al màxim golejador de 1a Catalana, en Óscar Muñoz (14), privant-lo d'enfrontar-se a nosaltres per la tarda. De totes maneres, avui tota la defensa, comandada per Palau, ha fet un partit excel·lent sense donar facilitats al rival.

Vi picat: Al company Sauleda a la porta de "Can Peixauet" li han posat més pegues que a un terrorista islàmic per a entrar als Estats Units. Fins i tot, li han dit que havia d'haver enviat un fax durant la setmana per avisar que aniria a cobrir la informació. Surrealista total. Més encara quan a la resta de premsa no ens han posat cap impediment.

Un partidàs de por!!!

FC Vilafranca 2 - CD Masnou 1
No em cansaré de dir-ho: quins collons tenen aquests tios!!! Amb un home menys la darrera mitja hora, un marcador advers (0-1), després de còrrer com a bèsties durant tot l'encontre i d'on treuen la força per acabar remuntant el partit??? Brutal!
I davant no hi havia un qualsevol, eh. Tot un Masnou (per a mi, junt amb el San Cristóbal, de lo millor que he vist fins al moment a la categoria) que ha ofert un recital de futbol, més tècnic (diferent al nostre), i que per moments semblava que s'enduria els tres punts del Municipal.

Els darrers minuts han estat èpics, heroics, gloriosos,... Primer, Palau ha empatat a manca de 7 minuts per acabar en una jugada polèmica on els visitants reclamaven fora de joc que, a hores d'ara, després de veure-ho per televisió un parell de vegades, encara tinc dubtes ja que la presa no és la més idònia. I després,... l'èxtasi. Minut 88, Puchi recull una pilota a la banda dreta prop del banderí de còrner, entra a l'àrea paral·lel a la línia de fons, envoltat de tres contraris se'n surt a base d'habilitat (en una de les seves) i fa la centrada al segon pal per a que Valerio remati de cap al fons de la xarxa davant el deliri general.
La tribuna en peu (algun mocador i tot s'ha vist onejar), el "míster" ha arrencat a còrrer quasi fins al punt de penal per a abraçar a no sé qui, la banqueta ha saltat en ple,... i a la càbina de premsa dos possessos cridant com a bojos el gol per la tele.
Ha estat el nostre particular Kaiserlautern, Stamford Bridge o com vulgueu dir-li.
Jo, de vosaltres, no em perdria demà el "Punts i Gols" per tornar a veure-ho (i viure-ho) tot de nou.

Gran Reserva: Els companys/es càmeres i tècnics de RTVVilafranca que han hagut de treballar de valent per a fer possible la retransmissió del partit en directe després d'acabar de cobrir la Diada Castellera de Tots Sants a "quarts de quinze".

Vi picat: No vull ni pensar-ho però, ara que hem guanyat els cinc partits a casa, calia canviar l'horari i jugar pels matins? Jo és que soc supersticiós fins a un punt extrem tal que no ho podeu ni imaginar... Encara hi som a temps de fer-nos enrere...