Puchi ja mana

Primers dos tests de pre-temporada i ja podem extreure alguna conclusió. La primera, i més clara, que aquí el protagonista és el míster (per si algú tenia algun dubte encara). Ahir, en l'amistós de Cubelles, tot i la poca o nul·la importància del matx, vam poder veure una mica al Puchi en estat pur que recordàvem de confrontacions amb el Poble Sec: temperamental, exigent, apassionat, inflexible,... i, també, amb aquell toc d'humor característic per treure una mica de ferro a l'assumpte.

Puchi ho té clar: té unes idees i morirà amb elles. A més, a diferència d'altres tècnics, no fuig de la pressió assumint que ha confeccionat aquesta plantilla i que si no van bé les coses tota responsabilitat ha de caure sobre ell (com declarava aquesta setmana a Vilafranca TV).
Pel que fa a l'equip, basat en el seu 5-2-3 clàssic, ha combinat moments de bon joc amb alguna llacuna típica degut a la lògica falta d'acoblament de portar només una setmana de feina. Tot i això, si per alguna cosa es caracteritzarà aquest Vilafranca enguany serà per que donarà molta "guerra"...
Jo, que he pogut veure els dos partits, de moment em quedo amb la sobrietat de Saperas a la porteria, el lideratge de Tito Caballero, un baluart defensiu no exempt de classe com és David, el guant esquerre del marroquí Hamza i l'olfacte golejador de Puchi.

Gran Reserva: Que els jugadors tinguin assignat un mateix dorsal per a tota la temporada. Amb tantes cares noves, aquest fet, ja li anirà bé a l'afeccionat vilafranquí per a aprendre's els noms de memòria.

Vi picat: Tres detalls de l'amistós a Cubelles: els 5 € que feien pagar com a entrada en forma de tires, la poca aigua que van proporcionar (més donada la forta calor regnant) i el "mal als ulls" que fa la gespa de color blau que envolta el renovat terreny de joc.

PM 8.0 / 8:00 PM

La vuitena temporada de Pere Montserrat al capdavant del club tindrà demà (20 h.) el seu tret de sortida i, amb ell, l'enèsim projecte (8.0) en la seva segona etapa com a president. En aquest període de temps, han desfilat per la banqueta del Municipal: Ramon López Adán, Parxi Atsarà, Josep Alonso, Manel Rodríguez, Jaume Sarasa, Albert Viñas i Isaac Fernández.
Després dels nombrosos naufragis, ara s'ha encomanat a Puchi (un veterà de guerra i coneixedor del futbol català com pocs) per a comandar la nau vilafranquina a bon port en temps de fortes onades en forma de crisi econòmica.

El tècnic barceloní ha configurat un planter a la seva mida, format bàsicament per homes de la seva confiança i que ja havia dirigit en altres equips anteriorment. Per contra, només quatre jugadors (Moral, Costa, Sylla i Roca) continuen a la disciplina vilafranquina respecte a la temporada passada.
Aquesta primera setmana de treball, servirà també per a veure les evolucions d'una bona colla de jugadors que estaran a prova i d'algun nano de la pedrera (o això espero) que aspiren a tenir una oportunitat en el Vilafranca "menys de casa" dels darrers anys.
Com sempre per aquestes dates, hi ha una paraula que estarà en boca de tots: il·lusió; una altra, en boca de l'entrenador: treball; i una altra, en boca del President: ascens. Si us plau, no l'anomeni aquest any...

Gran Reserva: Avui, 9 d'agost de 2009, el FC Vilafranca compleix 105 anys. En aquest més d'un segle de vida, el degà penedesenc ha viscut moments millors i pitjors però sempre ha tirat endavant gràcies a gent que ho ha donat tot per aquest club. Que la flama vilafranquina no s'apagui mai!

Vi picat: La tràgica mort de Dani Jarque (26 anys), jugador i capità del RCD Espanyol, a conseqüència d'una aturada cardíaca mentre estava a la concentració de l'equip blanc-i-blau a Florència. Una pèssima notícia per a la família "perica", pel futbol català i l'esport en general. (D.E.P.)

El darrer "gol"

Quan fa unes setmanes David Ávila es queixava del tracte rebut al blog i reclamava comprensió, tots ens vam apiadar d'ell confiant en les seves bones paraules i els seus arguments, basats en la renovada il·lusió que tenia per jugar de nou al futbol gràcies al Vilafranca. Doncs res més lluny de la realitat. A mitja setmana apareixia la notícia del seu fitxatge per un Granollers que està elaborant un equip a base de "noms" i "talonari", molt a l'estil del Vilafranca de fa un parell o tres de temporades.

El cas és que la notícia no sé si és bona o dolenta (tot i que jo tinc la meva opinió però no la donaré per a no ferir sensibilitats). Per una banda, ens quedem sense un dels teòrics puntes titulars de l'equip amb el que comporta ara la recerca d'un altre davanter (tot i que en Puchi sap moure's com peix a l'aigua en aquests tipus de situacions); i, per altra, s'obre la possibilitat que el juvenil Via pugui tenir més minuts dels que en un principi podia donar-li el nou míster.
Ben pensat, i després de tot, potser hauria merescut entrar (en comptes de Talla) en l'enquesta sobre els pitjors fitxatges de l'època Montserrat però jo també vaig apiadar-me. No patiu, en la pregunta d'aquesta setmana cadscú podrà dir la seva sobre els motius reals de la seva marxa del degà penedesenc. Potser és que creia que no disfrutaria prou amb el "jogo-bonito" de Puchi? Li han ofert un contracte més suculent que els 600 € que cobraria aquí? O és que no es veia capaç d'aguantar les possibles crítiques del blog? Opineu!

Gran Reserva: Que ja quedi només poc més d'una setmana per a veure les evolucions del nou Vilafranca de Puchi. Que voleu que us digui, a mi se'm fa llarg tant de temps sense futbol!

Vi picat: La renúncia definitiva del MiApuesta Vilajuïga a ocupar la plaça que li pertanyia a 1a Catalana i la modificació de calendaris pertinent que això comportarà. El lloc vacant l'ocuparà el Santfeliuenc, en el que serà el seu debut en aquesta categoria. Per fi s'ha acabat un dels culebrots de l'estiu.