UE Tàrrega 0 - FC Vilafranca 3
Tampoc és per llançar les campanes al vol, ara! Però el titular d'avui ve a rel que els que no van tenir la sort de viatjar amb l'equip a la capital de l'Urgell i es van quedar a casa, no van poder gaudir de la locució dels dos primers gols pel company Joan Sayol perquè mentre el degà penedesenc liquidava el partit en 7 minuts (amb dos gols de Condis i Capilla) a Ràdio Vilafranca regalaven entrades pel cinema a qui encertès els protagonistes de "El pont sobre el riu Kwai". Un cop que podíem disfrutar dels gols del "Vila"!!!!
Pel que fa al merament esportiu, sembla ser que l'equip comença a semblar-se al que tots volem: fent-se forts al darrera i definint les ocasions que es creen. Ahir els homes importants van respondre a les expectatives. Primer Capilla (batent per alt al porter targarí) i després Esteban (en una gran jugada individual) van resoldre un partit important de cara a refermar-se moralment i pensar en copsar els llocs capdavanters quan més aviat millor. Una tercera victòria consecutiva diumenge que ve, davant un Amposta que no coneix encara la victòria, consolidaria la candidatura del Vilafranca a fer quelcom important en aquesta lliga després d'un inici un pél decebedor.
Gran Reserva: Per primera vegada s'ha mantingut la porteria a zero aquesta temporada (i en un camp històricament difícil pel Vilafranca on només hi havia guanyat 2 vegades en 22 partits).
Vi picat: L'esmentada anècdota en la transmissió del matx per Ràdio Vilafranca (els horaris estan per complir-se, companys!!!).
2 comentaris:
Visca, una altra victòria. Ara cal seguir en aquesta ratxa i anar sumant setmana a setmana. L'únic que m'espanta és que tenim una mentalitat dèbil i no sabem aguantar les situacions d'eufòria, semblant al que li acostuma a passar a l'Espanyol: que quan comencem a anar bé, ja diem que si pujarem, que si no tenim rival i després acabem perdent gas, i poques vegades encadenem una bona sèrie de victòries consecutives.
Som-hi ara a batre a l'Amposta, i no serà fàcil, ja que està necessitat.
Tens raó. La clau està en anar partit a partit i no mirar més enllà. L'entrenador ha de treballar durant la setmana per a mentalitzar als seus jugadors d'aquesta manera. I l'entorn (directiva, premsa, afeccionats,...) s'ha d'encarregar de no pressionar en excés a la plantilla en conseguir l'ascens de categoria. Ja arribarà el tram final de lliga... i llavors és quan s'ha d'estar ben posicionat i lluitar pel gran objectiu.
Pel que fa al diumenge, haurem de tirar de tòpic futbolístic i dir allò de "no hi ha cap rival fàcil".
Publica un comentari a l'entrada