Les "campanades" del 2009

1. "A les fosques". El fort vent del darrer cap de setmana de gener va estar a punt de provocar la suspensió del partit Vilafranca-Manresa deixant al Municipal sense llum. Per una vegada a la vida, FECSA i l'Ajuntament de Vilafranca van estar a l'alçada.
2. "Maradona, Messi,... i Àlvar". El menut davanter vilafranquí va signar el millor gol de la temporada (i el millor en anys) en una jugada individual deixant enrere a mig equip del Vilassar. Llàstima que no va servir per a guanyar aquell partit.

3. "Amb el número 7, Sánchez". El web oficial del club va ser objecte d'un parany per a confirmar les sospites de plagi en les aliniacions publicades al blog de la prèvia. Sortosament, amb el nou web s'ha millorat en contingut i freqüència d'actualització.
4. "Negar l'evidència". L'arribada de Puchi era un secret a veus. Ho sabíem tots però el President s'entestava en negar-ho. Al final, els recels que provocava la seva contractació s'han tornat el·logis i lloances per la trajectòria de l'equip.
5. "A Vila, no". David Ávila (el darrer "mediàtic" abans dels "currantes") va estar jugant tot l'estiu en si es quedava o no depenent de l'estimació de l'afició segons paraules seves al blog. Actualment, juga a 2a Regional sense anar a entrenar i cobrant 100 € per partit jugat.
6. "Pocs però bons". Els socis de l'entitat que enguany van haver d'assumir la derrama per tal de pal·liar el dèficit de la temporada passada. El responsable de l'àrea econòmica va fer números i va veure que l'unic número que podia tocar era el "2".
7. "Adèu per SMS". Sylla va demanar incorporar-se més tard a la pre-temporada però finalment decidí no tornar al Penedès i quedar-se a França. Es va acomiadar enviant-li un SMS al President donant-li les gràcies per tot i prometent tornar-li uns quartos que li va prestar.
8. "Matins.SÍ / Matins.NO". Tot i les reticències d'alguns socis a trencar amb la tradició de jugar els partits a casa per la tarda, la Junta va optar per provar la fòrmula del diumenge al matí durant els mesos d'hivern. Resultat: més o menys, ve la mateixa gent.
9. "Líders". A la Jornada 11, després de guanyar a l'Iberiana a casa, el degà penedesenc s'alçava amb el primer lloc en solitari a la classificació. Des de llavors ja no l'ha deixat i es pot menjar els torrons amb la tranquil·litat de la feina ben feta.
10. "Eric Via". Un dels noms propis de l'any i que va fer que el blog treiés fum al llarg de la setmana. Després de gaudir de la confiança de Puchi i afiançar-se en el primer equip, una sobtada i ràpida oferta del Juvenil del Nàstic va precipitar la seva sortida.
11. "Una vida dedicada al club". Pepe Fos arribava als 800 partits oficials en Lliga com a Delegat del primer equip. Sens dubte, una de les persones més eficients i eficaces que han passat per l'entitat. I això que a finals de la temporada passada es va plantejar la seva retirada...
12. "L'enemic a casa". Per surrealista que sembli, amb l'equip líder i comptant els partits a casa per victòria, l'entrenador va ser increpat per un bon afeccionat vilafranquí. Per sort, tot va quedar en un malentés i van signar la pau en el partit següent.

Bon Any 2010 a tothom!!!

Calendari benèfic (Units per la causa)

En un gest més del compromís de l'actual plantilla amb el club, els homes de Puchi han decidit tirar endavant la proposta d'el·laborar un calendari, on sortiran els jugadors en roba interior, amb la finalitat d'engreixar les malmeses arques de l'entitat que no atravessen el seu millor moment. La idea, sorgida del Directiu Responsable de l'Àrea de Publicitat i Màrketing (en Vicenç Uberni), va ser acollida de bon grat per tots els components del primer equip.

Tot i que inicialment es va pensar en que els jugadors posessin per les càmeres tal com van venir al món, les reticències d'alguna parella van fer que finalment acordessin tapar les seves vergonyes i, a més, aquesta circumstància suposarà un ingrés addicional de 3.000 € que aportarà la coneguda marca Dolce & Gabbana (com ja va fer en el seu dia amb la Selecció Italiana de futbol Campiona del Món -foto-).
La implicació ha estat tal, que fins i tot el Cos Tècnic i el Delegat també s'han sumat a la causa. En Modesto, l'utiller, tot i voler formar part també del reportatge fotogràfic, va topar amb la prohibició de la seva dona (molt conservadora ella) que l'amenaçà amb demanar-li el divorci en cas que accedís a la innovadora proposta.
Els calendaris, que tindran una tirada de 1000 exemplars, es podran adquirir els dies de partit a les guixetes del Municipal pel mòdic preu de 5 €.
El company Sauleda, autor de les fotografies, ha desvelat que algun component del planter res té a envejar a Cristiano Ronaldo pel que fa als musculats abdominals. Noies del Penedès, esteu de sort!

Gran Reserva: Gràcies a aquesta iniciativa és més que probable que aquest estiu s'arribi a l'Assemblea de Socis amb dèficit zero i no s'hagi de recòrrer, de nou, a la pertinent derrama.

Vi picat: Com a contrapartida, des del vestidor han desafiat a la premsa que seguim l'equip a fer el mateix si finalment s'assoleix l'ascens a Tercera. Jo crec que ja estem bé a 1a Catalana...

Dolç Nadal

CD Montcada 0 - FC Vilafranca 0
Empat sota mínims en el darrer partit de l'any 2009 però que serveix per a reafirmar-se en el primer lloc de 1a Catalana abans de l'aturada nadalenca. En un partit marcat pel fort fred, ambdós conjunts han donat per bo el punt sumat ja que els locals tenien davant al líder i el degà penedesenc era sabedor de la dificultat del Montcada des de que se'n va fer càrrec en Jaume Creixell (qui, paral·lelament, ha mantingut un duel tàctic a les banquetes amb Puchi i verbalment una vegada acabat l'encontre en una demostració del fort caràcter de tots dos entrenadors).

Ara, una setmana de descans per al que fa als entrenaments, que es reprendran el dia 28 de cara a preparar el proper partit de Lliga davant un històric vingut a menys com és el Mataró (el qual avui s'ha pogut estrenar guanyant el seu primer partit del campionat i ha deixat la cua de la classificació).
Serà ja l'any vinent, concretament el dia 3 de gener, i amb una nova incorporació quasi segura (que no oficial encara) a la plantilla: en Francesc Fos. Fent un símil amb la fotografia del blog d'avui, podríem dir que "vuelve a casa por Navidad".
Bones Festes bloggers i salut per a tots!!!

Gran Reserva: El bon ambient regnant dins del vestidor (evidentment, que els bons resultats acompanyin també hi té a veure) que va quedar palés amb el sopar del passat divendres al que els mitjans de comunicació van ser convidats per part del planter i el cos tècnic. De nou, un gest més de l'implicació d'aquest grup humà amb el club i allò que l'envolta.

Vi picat: Els jugadors es queixen que quan arriba el cru hivern l'aigua de les dutxes no surt prou calenta i molts dies s'han de dutxar amb aigua freda ja que són els últims en entrenar al Municipal. Després de veure les modèliques instal·lacions de MiR tot ens sembla poca cosa, però un reacondicionament dels vestidors no aniria malament...

Fortí

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
El degà penedesenc continua amb pas ferm a casa on compta els 8 partits disputats per victòries (només a 2 del rècord absolut del club que data de la Temporada 73/74 a 1a Regional). Val a dir però que, vist el que ha succeït damunt del terreny de joc del Municipal, el resultat més just potser hauria estat l'empat (i a zero). De totes maneres, aquesta petita dosi de "sort" cal buscar-la a base de lluita, esforç, sacrifici, entrega, coratge, valentia,... I de tot això, aquests "cabrons" en van sobrats.

El guió d'avui no ha estat gaire diferent al d'altres dies: partit travat, un rival que ha posat les coses molt complicades (no oblidem que era el segon classificat), joc poc vistós i, de nou, jugar el tram final de l'encontre amb un home menys (aquesta vegada per l'expulsió de David que ha vist dues grogues en un quart d'hora). I com sempre, l'equip s'ha crescut davant les adversitats. Amb el treballat gol de Medina, als 78 minuts, n'hi ha hagut prou per a sumar un nou triomf que consolida el Vilafranca al capdavant de la taula amb vistes a la darrera jornada abans de l'aturada nadalenca al camp del Montcada.
Serà un duel entre Creixell i Puchi o entre "I si no tinc raó, me la tallo i em faig monja" i "¡Palaaaau, cuando llegues se ha acabado el partido! ¡Venga, hombre!". És a dir, espectacle assegurat.

Gran Reserva: Que el "míster" i el soci que fa quinze dies el va increpar des de la tribuna hagin fet les paus abans del partit d'avui, reconeguent tots dos la seva equivocada conducta, amb un diàleg cordial i encaixada de mans inclosa. Rectificar és de savis!

Vi picat: El fet que en totes les instal·lacions esportives no hi hagi una llitera per el cas que es produeixi una lesió important tal com va ocòrrer ahir en el partit de juvenils de la Fundació. El noi del St. Joan Despí va haver d'esperar una eternitat a que arribés l'ambulància per a poder retirar-lo del terreny de joc.

Aleix salva els mobles

UD Marianao Poblet 1 - FC Vilafranca 1
Un golàs, ja en el temps d'afegit, del lateral dret vilafranquí al seu ex-equip va evitar la derrota del degà penedesenc davant un fluix però combatiu Marianao que va saber a la perfecció com contrarrestar als homes de Puchi que, en línies generals, no van realitzar un bon partit.

Ara bé, si per a alguna cosa serveixen partits com el d'ahir és per a aprendre dels errors comesos. A saber:
1) No es pot perdonar tant davant la porteria contrària. Si s'arriba a estar encertat en les clares ocasions que es van disposar abans d'encaixar el gol vora el descans, segurament estaríem parlant d'un desenllaç semblant al del partit a Banyoles per posar un cas.
2) L'evident constatació que aquesta plantilla és curta d'efectius. A vegades necessites que els canvis introduïts et facin variar la dinàmica d'un partit contrari als teus interessos. Ahir, això no va succeïr.
3) No hi ha rival petit. Amb això no vull dir que es sortís a jugar pensant que el partit estava guanyat, sinò que si a un rival com el Marianao (amb moltes limitacions, al meu entendre) li dones peu a que es creixi moralment doncs és capaç de posar-te la por al cos i, segons com, guanyar-te el partit i tot. Perquè això va ser el que ens va salvar ahir. Si davant hi ha algun equip de més entitat... derrota i cap a casa. Això i que a aquest Vilafranca no se'l pot donar mai per mort.
Malgrat tot, la jornada no ha estat del tot dolenta ja que els immediats perseguidors tampoc han saldat els seus partits amb victòria. Però ull! El segon classificat, la Montañesa, és el proper rival al Municipal diumenge vinent. El liderat està en joc!

Gran Reserva: Dos gestos del partit d'ahir: la no celebració d'Aleix després de marcar el gol (diuen que és de ben nascut ser agraït) i en Xus, el nostre fisio, que no dubta mai a l'hora d'anar a ajudar al de l'equip contrari si creu que ho necessita.

Vi picat: La badada de la tanca defensiva vilafranquina que, en obrir-se, va facilitar el gol del Marianao de llançament de falta directa. És una cosa de manual, però passa més vegades de les que un entrenador voldria (que són cap).

Octopuchi

FC Vilafranca 2 - AD Guíxols 0
Un matiner gol de Puchi (el vuitè ja de la temporada) i un altre de Valerio abans del descans han estat suficients per a vèncer a un voluntariós però inoperant Guíxols (que ha acabat amb nou jugadors) i encadenar la setena victòria consecutiva al Municipal vilafranquí que ha esdevingut un autèntic fortí.

Diu l'argument: "El film comença amb l'agent 007 destruïnt una base militar argentina que empraba tecnologia antiaèrea robada i usada probablement durant la guerra de les Malvines". Doncs, més o menys, el que ha passat. El 007 del Vilafranca, amb la seva bona punteria, ha derribat la resistència visitant i, a partir d'aquí, l'equip ha pogut usar les seves armes per a desenvolupar el seu joc habitual que tan bon resultat ens està donant.
A la segona part, amb el partit encarrilat i els guixolencs jugant amb dos homes menys, no calia esperar un altre final que el que ha ocorregut: imprecisions, relaxament, poques angoixes defensives,... i anar esperant que passessin els minuts per a sumar tres punts més que afiancen l'equip en el liderat.
La setmana vinent, una nova entrega. Aquesta vegada, al complicat camp del Marianao Poblet i en horari Premier League (dissabte a les 16 h.). Com diu una de les pelis d'en Bond, "El mundo nunca es suficiente". Doncs per a nosaltres tampoc: en volem més!

Gran Reserva: Que després de la derrota a Igualada, l'equip s'hagi aixecat de nou com ja va fer després de les ensopegades amb el Peralada i el Sants. Una més de les virtuts d'aquest equip que, curiosament, prefereix jugar (o sap fer-ho millor) a contracorrent que quan bufa el vent a favor.

Vi picat: En tota pel·lícula hi ha un dolent i, en aquest cas, dos: l'afeccionat que ha estat bona part del partit increpant a l'entrenador pel, suposadament, mal joc de l'equip i la reacció d'aquest de tornar-se cap a la tribuna per fer el mateix. Serà que no hem tingut motius anys anteriors (malgastant diners i fent el ridícul en ocasions) que hem de fer el número ara que l'equip va primer?

Aquesta no és la via

CF Igualada 2 - FC Vilafranca 1
La setmana ha estat d'allò més moguda amb tot l'enrenou sobre el possible fitxatge d'Eric Via pel Nàstic. I dic possible, perquè, després que és donés per fet, ara sembla que estan oferint el jugador a altres clubs (Barça, Espanyol,...). És igual. El que s'ha pogut comprovar amb aquest assumpte (com ja s'intuïa) és que les relacions entre Fundació i FC Vilafranca ara mateix estan en una via morta i res indica que estiguin en via de solucionar-se a curt termini.

Ja referent al partit de Les Comes, tampoc són maneres com ha acabat el partit amb discussions i greus improperis al túnel de vestidors entre components d'un i altre equip. Segurament, i amb això no ho justifico que quedi clar, tot culpa del pèssim col·legiat que ha permés que els igualadins (encoratjats per una afició cridanera i maleducada) s'hagin passat tot el partit protestant i provocant davant la passivitat de la tripleta arbitral. A més, gol anul·lat per fora de joc dubtós, una vermella no treta als locals que hagués canviat el rumb del partit, faltetes i faltetes sempre en contra,...
Malgrat tot, no cal buscar excuses. Al Vilafranca l'ha condemnat, sobretot, la falta d'encert davant la porta rival i els errors defensius que ens han costat els dos gols. Això i la poca profunditat de banqueta d'una plantilla que, al meu paré, em sembla curta. Un parell més d'efectius li anirien de fàbula al míster per a poder completar les convocatòries i donar aquella petita dosi de descans a gent que està al límit i que ha de jugar perquè no n'hi ha més. En aquest aspecte, també, la Junta i/o el Cos Tècnic haurien de fer via per a buscar aquests possibles reforços.

Gran Reserva: Després d'una derrota poques coses bones pots trobar... però, a efectes de classificació, mantenir el liderat doncs t'alleuja la mala baba amb la que te'n vas a casa.

Vi picat: La greu lesió de Ribalta, jugador de l'Igualada. En una acció del joc, ell tot sol, ha notat quelcom al seu genoll que no anava bé i ha caigut a terra amb clars síntomes de dolor. Els pitjors presagis s'han complert quan el futbolista ha hagut d'abandonar el terreny de joc en banqueta (a falta de llitera) per a ser traslladat a un centre hospitalari. Des d'aquí desitjar-li una prompta recuperació.

Amb dos...

FC Vilafranca 1 - Gimnàstica Iberiana 0
Ni el canvi d'horari i passar a jugar pel matí, ni el quedar-te amb dos homes menys (Costa als 46' i Tito Caballero als 80'), ni trobar-te al davant un rival dels més incòmodes de la categoria,... Res pot aturar de moment el conjunt de Puchi que avui a més, afavorit pels resultats dels immediats perseguidors, s'ha alçat amb el liderat en solitari a base, novament, d'aquest ADN lluitador (per no dir paraules malsonants -Veure FOTO-) que els ha empeltat el tècnic barceloní.

Diuen que les estadístiques estan per trencar-les, però aquest equip les està fent miques.
Actualment, a la Jornada 11, superen el millor inici de Lliga a 1a Catalana que datava de la Temporada 95/96 amb aquell equip dirigit per Lluís Aloy que assoliria finalment el darrer ascens a 3a Divisió del club.
Si parlem de la ratxa victoriosa a casa, hem de remuntar-nos a la Temporada 77/78 (Reg. Preferent) per trobar un inici de campionat amb 6 victòries consecutives com a local. De fet, tots els registres similars a fer del teu estadí un fortí inexpugnable són al vell Camp de la Creu de Sant Salvador. Aquí al Municipal, fins aquest any, era impensable de totes totes.
I per a acabar, deures per a la setmana vinent. Si algun lloc és històricament poc propici pel Vilafranca, aquest, no és altre que Igualada. En els darrers 20 enfrontaments, tan sols hi ha hagut una victòria (1-3, el 4 de gener de 1981). Han passat quasi 30 anys i, a tall d'exemple, de l'actual plantilla només havien nascut Moral, Costa i Saperas. Nois,... està a les vostres mans seguir fent història! (O als vostres peus millor dit).

Gran Reserva: Veure que, segons les necessitats de l'equip, qualsevol jugador et pot donar un cop de mà en qualsevol posició del camp. Medina de central, Jonathan de lateral dret, un altre dia Bacaicoa de davanter centre,... És allò que "igual te cosen un huevo, que te fríen un botón" (o era al revés?).

Vi picat: Tot i que es pot discutir o no la rigurositat del col·legiat en ensenyar la segona groga en ambdues expulsions, a vegades, els futbolistes han de ser una mica més mesurats a l'hora d'entrar l'adversari sabent que tens una amonestació... Ara bé, prefereixo això a la contemplació i la passivitat en defensa.

Quasi líders!!!

UD At. Gramenet B 0 - FC Vilafranca 2
No ha pogut ser com avançava a mitja setmana en Raimon4barres, un dels asidus al blog i nou "guru" del vilafranquisme, però la veritat, a aquestes alçades, lo del liderat és merament anècdotic. El que compta és la victòria (ara mateix davant un rival directe) i que l'equip continua endollat mostrant una ambició encomiable per a guanyar els partits.

Estava pensant en fer una mica de Cruyff i posar el que se'n diu una mica d'aigua al vi (com fa a vegades els dilluns a la contra de La Vanguardia), no fos cas que amb tants el·logis l'equip pugués acomodar-se i arribés la relaxació... No caldrà. Primer, perquè pel que estic veient, en els jugadors actuals no existeix aquell vedetisme de figures d'altres temporades que arribaven al club amb aires de grandesa i et miraven per damunt de l'espatlla després d'una important victòria. No són d'aquesta pasta. Són gent humil, que surten a donar-ho tot, a defensar els colors del club que els paga i amb l'honradesa com a bandera. I si hi hagués algun indici d'actitud similar a la que esmentava ja s'encarregaria el míster de posar a cadascú on li pertoca.
Deia això perquè diumenge arriba un d'aquells rivals complicats i durs de rossegar però que vist com va a la taula pot semblar que serà bufar i fer ampolles. No serà el cas. Davant la Iberiana es guanyarà, s'empatarà o es perdrà, però ni el primer lloc (compartit) ni les lloances de l'entorn vilafranquí que rebrà l'equip en aquests dies seran obstacle per a que una setmana més estiguem orgullosos d'aquesta gent.

Gran Reserva: Que la Gramenet de 2aB hagi convocat per a jugar amb ells al màxim golejador de 1a Catalana, en Óscar Muñoz (14), privant-lo d'enfrontar-se a nosaltres per la tarda. De totes maneres, avui tota la defensa, comandada per Palau, ha fet un partit excel·lent sense donar facilitats al rival.

Vi picat: Al company Sauleda a la porta de "Can Peixauet" li han posat més pegues que a un terrorista islàmic per a entrar als Estats Units. Fins i tot, li han dit que havia d'haver enviat un fax durant la setmana per avisar que aniria a cobrir la informació. Surrealista total. Més encara quan a la resta de premsa no ens han posat cap impediment.

Un partidàs de por!!!

FC Vilafranca 2 - CD Masnou 1
No em cansaré de dir-ho: quins collons tenen aquests tios!!! Amb un home menys la darrera mitja hora, un marcador advers (0-1), després de còrrer com a bèsties durant tot l'encontre i d'on treuen la força per acabar remuntant el partit??? Brutal!
I davant no hi havia un qualsevol, eh. Tot un Masnou (per a mi, junt amb el San Cristóbal, de lo millor que he vist fins al moment a la categoria) que ha ofert un recital de futbol, més tècnic (diferent al nostre), i que per moments semblava que s'enduria els tres punts del Municipal.

Els darrers minuts han estat èpics, heroics, gloriosos,... Primer, Palau ha empatat a manca de 7 minuts per acabar en una jugada polèmica on els visitants reclamaven fora de joc que, a hores d'ara, després de veure-ho per televisió un parell de vegades, encara tinc dubtes ja que la presa no és la més idònia. I després,... l'èxtasi. Minut 88, Puchi recull una pilota a la banda dreta prop del banderí de còrner, entra a l'àrea paral·lel a la línia de fons, envoltat de tres contraris se'n surt a base d'habilitat (en una de les seves) i fa la centrada al segon pal per a que Valerio remati de cap al fons de la xarxa davant el deliri general.
La tribuna en peu (algun mocador i tot s'ha vist onejar), el "míster" ha arrencat a còrrer quasi fins al punt de penal per a abraçar a no sé qui, la banqueta ha saltat en ple,... i a la càbina de premsa dos possessos cridant com a bojos el gol per la tele.
Ha estat el nostre particular Kaiserlautern, Stamford Bridge o com vulgueu dir-li.
Jo, de vosaltres, no em perdria demà el "Punts i Gols" per tornar a veure-ho (i viure-ho) tot de nou.

Gran Reserva: Els companys/es càmeres i tècnics de RTVVilafranca que han hagut de treballar de valent per a fer possible la retransmissió del partit en directe després d'acabar de cobrir la Diada Castellera de Tots Sants a "quarts de quinze".

Vi picat: No vull ni pensar-ho però, ara que hem guanyat els cinc partits a casa, calia canviar l'horari i jugar pels matins? Jo és que soc supersticiós fins a un punt extrem tal que no ho podeu ni imaginar... Encara hi som a temps de fer-nos enrere...

Àngels, sants i dimonis

UE Sants 3 - FC Vilafranca 2
Molt emprenyat estava en Puchi en acabar el partit i no precisament amb els seus homes (o potser també,... no ho sé). Al míster, i amb raó, li molestava el fet que el col·legiat hagués permés als locals fer servir les males arts de la provocació, l'insult, el joc dur i la protesta contínua sense que això s'hagi vist reflectit en el caseller de les targetes. I és que el Sants, un equip que sortia a targeta vermella per encontre, només ha vist una groga més que el degà penedesenc (l'equip que en veu menys de la categoria i l'únic sense haver rebut encara cap expulsió).

El Vilafranca potser ha pecat a la primera part de ser massar contemplatiu i després de no saber llegir bé el partit (sobretot, després de capgirar el 1-0 advers) ja que, en comptes del que en l'argot futbolístic se'n diu adormir-lo, ha entrat en una dinàmica d'anades i vingudes a les àrees que només ha afavorit als locals. Tot això, amanit amb un recital de marrulleries capitanejades per Vergés i Rangel (quin parell d'angelets...), davant la ingenua innocència vilafranquina, que ha acabat per desquiciar els nostres jugadors.
Com a colofó, el que comentava abans; una tripleta arbitral d'allò més dolenta i pintoresca. Els àrbitres assistents no n'encertaven una ni de casualitat i quan ho feien, el Sr. Congost Larrosa els desautoritzava xiulant el contrari. El penal que ha suposat el 3-2 favorable al Sants és més que rigurós, però com que n'havia xiulat un abans a l'altra àrea... doncs mira, farem contenta la cridanera parròquia local no fos cas que m'estovessin. En definitiva, un autèntic desastre!

Gran Reserva: Puchi (fill) ha tornat a marcar per tercera setmana consecutiva i ja suma 7 gols en el que portem de temporada. A més, en el primer dels seus dos gols ha tingut un detall maco que és d'agraïr. Moltes gràcies.

Vi picat: La mala educació local també ha estat present a les graderies amb uns quants brètols que han increpat a afeccionats vilafranquins pel sols fet de celebrar els nostres gols. De club senyor li queda l'escut, la història i poca cosa més.

La vida pot ser meravellosa...

FC Vilafranca 2 - UE Vilassar Mar 0
Permeteu-me que el post d'aquesta setmana sigui un petit homenatge a Andres Montes, un dels millors comunicadors esportius d'aquest país i un mestre del showtime periodístic, qui moria de manera sobtada aquest passat divendres. Les seves particulars reflexions i sobrenoms, amb un estil propi, quedaran per sempre en la nostra memòria.

El partit ens deixa detalls a comentar: la irrupció definitiva al primer equip del jove Via (del club de "Al Salir de Clase"), la bona parella ("Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana") que pot arribar a formar amb el "jugón" d'en Puchi, l'embolica que fa fort en els metres finals de Valerio ("¿Dónde están las llaves, matarile rile rile?"), la gran feina de la intendència al mig del camp (amb Eitán & Associats), el bon aprofitament dels minuts de "Multiusos" Bacaicoa o haver deixat a zero de nou la porteria de Saperas ("Chaqueta Metálica") ben ajudat per la defensa comandada per Tito Caballero (del club de "Melrose Place").
De moment, transcorregues 7 jornades, l'"amarrategui blues" que ens havien venut dels equips de Puchi no es tal ja que, a falta de bon futbol, almenys la diversió està assegurada i els partits són més distrets que en temporades anteriors.
Queda molta lliga, l'ascens ni és l'objectiu ni seria convenient potser (veure l'Olesa per exemple) però estar aquí dalt de tot (amb permís de la Gramenet B que sembla jugar una altra lliga) és meravellós...

Gran Reserva: 4 partits al Municipal, 4 victòries. La clau de l'èxit per fer una bona temporada. De fet, una dada interessant és que els 5 primers classificats no han cedit cap punt a casa encara. Quelcom voldrà dir no?

Vi picat: Per queixar-nos d'alguna cosa, les petites lesions que fan que sempre acabem els partits amb molts jugadors "tocats" (sobretot a la davantera). La "palma" se l'endú l'extrem Rubén que, lesionat a la pre-temporada, encara no ha pogut debutar a la Lliga i de qui ens n'han parlat molt bé.

Ha fallat la punteria

UE Tàrrega 2 - FC Vilafranca 2
Només la manca d'encert ha privat al degà penedesenc de tornar de la capital de l'Urgell amb els tres punts al sarró. Per joc i oportunitats, el Vilafranca mereixia guanyar de llarg però, com tothom sap, el futbol es regeix per marcar més gols que el contrari.
Tampoc podem dir que la sort ens ha donat l'esquena, perquè en els dos gols el porter local ha contribuït i de quina manera. En realitat, el que ha passat damunt del Municipal de La Plana es pot resumir amb aquell tòpic de "qui perdona, ho acaba pagant".

Ens hem passat la setmana debatent si Via tenia lloc al primer equip, o devia continuar al juvenil, o donar el salt a un Divisió d'Honor l'any que ve,... Ell mateix (i el "míster" en utilitzar-lo com a primer canvi, per la lesió de Valerio al quart d'hora) ens ha tret de dubtes amb un partit notable (només li ha faltat el gol) demostrant que no només pot jugar a 1a Catalana sinó ser un davanter que aporti a l'equip allò que Puchi vol: lluita, classe i ofici.
Abans de començar, pensàvem que sumar un puntet no estava malament; amb l'1-0 signàvem l'empat amb els ulls tancats; però després de capgirar el marcador i encaixar un gol a dos minuts pel final, et sap a poc. Almenys a mi.
Objectiu? Fer-lo bo amb una victòria a casa (on encara estem imbatuts) diumenge vinent amb el Vilassar de Mar.

Gran Reserva: Haver complert més de la meitat dels desplaçaments "llargs" que tenim aquesta temporada. Ja només queden Tortosa i Guíxols (tots dos a la 2a volta). Ara toca "ruta" per l'àrea metropolitana de Barcelona.

Vi picat: Se suposa que en els camps de futbol no esta permés vendre begudes alcohòliques, oi? Doncs, m'ha sobtat veure a la tribuna del Municipal targarí una afeccionada bebent tranquil·lament una cervesa i, per a més inri, directament des de l'envàs de vidre! (I no l'ha dut de casa, que estàvem davant quan li han venut al bar del camp).

Buffffff!!!

FC Vilafranca 1 - CP San Cristóbal 0
És el que probablement haurem dit tots quan l'àrbitre ha xiulat el final de l'encontre. Quin fart de patir, tu! Però ja se sap, això és la 1a Catalana. I si vols guanyar un partit, el mínim que has de fer és el que va prometre el "míster" a principis de temporada: "que cap equip correria i lluitaria més que el nostre. Igual? Potser... Però més, no."

Avui, a més, la deessa fortuna s'ha aliat amb el degà penedesenc perquè el San Cristóbal crec que ha fet mèrits suficients per a empatar (si més no, a la segona part). I per a acabar-ho de arrodonir, el gol en un moment clau (descompte del primer temps) i amb la sort que després que el xut de Ismael toquès el pal, anés a rebotar al cap del porter introduïnt-se dins la porteria visitant.
El partit ens ha deixat també un fet que tanca el debat de la setmana al blog sobre els dubtes a la porteria. Saperas ha tornat a l'onze titular en el lloc de Nando (que arrossegava petites molèsties a l'esquena segons es comentava). Sigui com sigui, jugui qui jugui i per les raons que tothom vulgui argumentar, segueixo pensant que tenim la porteria més que ben coberta. A partir d'aquí, que triï el "míster" el que més li agradi o convingui a l'equip.
Per acabar, una reflexió. Pel cap de setmana que ve està anunciada una vaga de col·legiats que posa en perill la disputa de molts partits de la nostra territorial. El més bo és que els motius no són més que guerres internes i interessos particulars que res tenen a veure amb el futbol en sí. En comptes de preocupar-se per a millorar la qualitat dels arbitratges... Ah! I digueu-nos-ho amb temps eh, no fos cas que fèssim el viatge a Tàrrega en va.

Gran Reserva: Que al "míster" li agradi Via, que al President el tingui "enamorat", que a l'afeccionat li caigui la baba només amb la idea de veure'l jugar amb el primer equip, que a la premsa ens il·lusioni aquest fet,... Llavors, si tots pensem el mateix, on està el problema? (Ja tenim un altre debat)

Vi picat: No és un fet nou. Els dorsals dels rivals del Vilafranca no són els més idònis per a poder fer la retransmissió per televisió. Avui, el color negre dels números sobre el ratllat blanc-i-blau de la samarreta del San Cristóbal feia impossible distingir-los. Que costaria que fossin vermells, per exemple?

Mal joc

CF Peralada 2 - FC Vilafranca 0
Havia de passar un dia o altre... La ratxa d'imbatibilitat s'ha trencat a l'històricament complicat camp del Peralada i ha estat d'una manera totalment justa, ja que el degà penedesenc s'ha vist sorprés per un equip que l'ha jugat amb les seves mateixes armes: el joc directe i l'entrega màxima damunt la gespa al llarg dels 90 minuts.

L'entrenador vilafranquí ha optat per donar la titularitat a Nando sota els pals de la porteria en detriment de l'habitual Saperas. Una aposta arriscada? No crec, ja que tampoc ha tingut gran culpa en els dos gols locals. A més, posats a jugar-nos-la, on millor que a prop del "Casino Castell" de la bònica vila empordanesa.
D'altra banda, cal dir que el Vilafranca afrontava el partit amb numeroses baixes en la part ofensiva que ha obligat a canviar a algun jugador de la seva ubicació natural, fet que ha propiciat que el seu rendiment no fos l'esperat. Sobretot, s'ha trobat a faltar el "7" aquell que tan bé combina amb els seus companys a l'atac vilafranquí per a buscar el premi del gol. Em refereixo a Puchi, qui ha sortit al descans però no se l'ha vist amb aquelles ganes i mobilitat d'altres vegades producte de les molèsties físiques que encara arrossega de la setmana passada.
Tot i la derrota, es pot mirar el cantó positiu: continuem segons a la taula només superats per una Gramenet B intractable. Ara bé, avui hem comprovat que ens van millor els equips que juguen a futbol que no pas els que no. I, per desgràcia, ens en trobarem molts com aquests últims...

Gran Reserva: El magnífic estat de la gespa natural del Municipal de Peralada, en comparació a altres temporades, que no pot esdevindre ni excusa per a la derrota.

Vi picat: Per contra, en unes instal·lacions modèl·liques com aquelles, sobta que el marcador encara sigui manual i no electrònic. El 2-0 ni l'han posat ja que com queia a l'altre banda de tribuna i una mica lluny...

Mediàtics

FC Vilafranca 3 - UE Poble Sec 0
Hem de remuntar-nos a la Temporada 87/88, amb Ángel Casado a la banqueta, per trobar el darrer inici de Lliga amb tres victòries en les tres primeres jornades. Era aquell equip dels Atsarà, Jordi, Juanito, Esteve, Gonzálvez i companyia que acabaria pujant a 3a Divisió en la recordada promoció amb el Calella. Amb això no vull dir que aquest any assolim l'ascens ni molt menys (o potser sí, qui sap...) però que la il·lusió, amb la bona trajectòria de l'equip de Puchi, ha tornat a la nostra vila és un fet més que evident.

Tanmateix, el ressò mediàtic d'abans amb el d'ara és incomparable (ni blogs, ni diaris digitals, ni partits en directe per internet,...). Per cert, a les ja habituals retransmissions per Vilafranca TV (ara Penedès TV) avui hem sabut la bona notícia que amb quasi total seguretat a partir de la setmana vinent, coincidint amb el partit a Peralada, tornaran les locucions per Ràdio Vilafranca dels partits que jugui el degà penedesenc a camp contrari.
Per si no n'hi havia prou, un equip de Televisió de Catalunya s'ha desplaçat al Municipal per a fer un seguiment exhaustiu de l'intensitat amb la que viu els partits en Puchi. El míster vilafranquí ha accedit a fer de "conillet d'índies" i l'experiment ha consistit en posar-li un micro de corbata mentre el càmera desplaçat per enregistrar les imatges no li treia l'ull de sobre. El resultat, demà, pel 33 a les 23:05 hores, dins del programa "FutbolCat" que dirigeix i presenta en Jordi Sunyer. Veurem que tal ha quedat, però coneixent-lo... no m'estranyaria gens que fos "carn" de l'"APM" o del "Zona zàping".

Gran Reserva: Que, a banda dels quatre o cinc homes que formen la columna vertebral de l'equip, el míster tingui un ampli ventall de jugadors i en faci ús d'ell segons cregui convenient de manera que tothom se senti important.

Vi picat: La victòria de la Gramenet B que ens ha privat del liderat provisional degut al millor "goal-average" (+9 per +7). És una ximpleria si voleu, però sempre fa patxoca veure't a dalt de tot la classificació. O no?

De postal

CD Banyoles 0 - FC Vilafranca 3
Gran imatge la que ha ofert el degà penedesenc en la seva visita a la capital del Pla de l'Estany sumant tres punts més que el col·loquen al capdavant de la taula empatat a punts amb Gramenet B, Guíxols i Peralada (tot i que a efectes de classificació, pel goal-average, ocupa el tercer lloc). No és que hagi estat allò que en diuen un "passeig"... però quasi, quasi.

El Vilafranca ha controlat en tot moment l'encontre i ha gaudit, com ja succeí la setmana passada, de nombroses ocasions davant la porteria rival. Medina, Tito Caballero i David (en una autèntica obra d'art sorgida de les botes de Puchi) han estat els autors dels gols. Per si no n'hi havia prou, Saperas ha estat inconmensurable sota els pals aturant les comptades arribades amb perill dels locals que, només per la insistència, potser haguessin merescut fer l'anomenat gol de l'honor.
Dues jornades i sis punts. Més no es pot demanar. Acostumats a les decepcions d'altres temporades, aquest inici de Lliga hauria d'engrescar a l'afeccionat vilafranquí, d'una vegada per totes, a acudir al Municipal a recolzar l'equip.
Per acabar, aquelles dades estadístiques que tant m'agraden i que ens ha deixat el partit: Pere Costa, amb el d'avui, ha arribat als 100 partits oficials de lliga amb la samarreta quatribarrada i el 0-1 de Medina ha suposat el número 600 del club a 1a Divisió Catalana.

Gran Reserva: El compromís de la plantilla és total, dins i fora del camp. En temps de crisi, si no es pot fer autocar... doncs s'agafen els cotxes particulars i cap a Banyoles! Cap problema! Això sí, de moment el típic entrepà una vegada ha acabat el partit se'ls segueix donant.

Vi picat: La FE At. Vilafranca ha començat el campionat a 2a Regional amb derrota (2-1) al camp del nou ascendit Sant Pau d'Ordal. Tant de bo sigui només una ensopegada i el renovat equip de Parxi Atsarà realitzi (ja toca) una temporada digna i d'acord amb el que hauria de ser el filial del FC Vilafranca.

"Patadón" o joc directe?

FC Vilafranca 2 - Santfeliuenc FC 1
La parròquia vilafranquina està contenta. Sí, tan sols és una victòria; però després de 8 temporades seguides sense conèixer el triomf en la jornada inaugural del campionat, fa certa il·lusió. Ara bé, per damunt de tots, una família ho estarà més que ningú: els Puchi. Avui, pare i fill han posat l'espectacle. El míster, amb el seu habitual show a la banda i el davanter, amb la seva destacada actuació al camp i els dos golets en la seva estrena oficial amb la samarreta quatribarrada (llàstima d'aquella última jugada que hagués suposat el hat-trick...).

A la mitja part, parlant amb un amic comú del míster i meu (molts ja sabreu a qui em refereixo) em feia la següent reflexió, després de sentir moltes veus discordants de la tribuna sobre l'estil de joc que emprava l'equip: "Si el Poble Sec o el Vilafranca juga així, li diuen patadón i si ho fa el Liverpool, llavors és joc directe (i ningú ho qüestiona ni s'exclama)".
En part té raó, perquè futbol el que se'n diu futbol qui en fa en aquestes categories? Ningú! El que es tracta, bàsicament, és de treure el màxim rendiment als jugadors que tens per tal de poder guanyar els partits. I deixem-nos d'orgues, que lo que realment vol l'afeccionat (o almenys jo) és guanyar. Per postres, ironíes de la vida..., una pilota que s'ha volgut treure jugant des del darrere ens ha costat el gol en contra. Amb el qual, Puchi tindrà un argument més a favor per a defensar el seu "modus vivendi".
El detall de l'onze inicial sense cap home de la casa no hauria de passar-nos per alt. Ara mateix, no recordo un cas similar proper en el temps però prometo investigar en el tema. Tan dolents són els jugadors de la nostra comarca? Jo crec que no...

Gran Reserva: La novedosa secció del setmanari El 3 de Vuit, dedicada al FC Vilafranca, que coordina el company Sauleda. Un tast de bona i acurada informació. I quant més se'n parli del degà penedesenc, millor!

Vi Picat: Mundo Deportivo per la pífia de dimarts passat quan, en el repàs als equips que composen la 1a Catalana en la secció FUTBOLCAT, van posar l'escut del Vilafranca de Bonany (Mallorca) en comptes del nostre. Això sí, el Sr. Ayala continua tenint línia directe amb Puchi o amb el nostre President per tal de ser els primers en anunciar els fitxatges al seu mitjà.

El nostre patró

Acabada la pre-temporada, i després dels partits d'aquest cap de setmana (derrota 3-2 a Horta i victòria 3-0 amb el Valls per Festa Major) és hora d'analitzar el que serà el model (o patró) futbolístic d'aquest nou Vilafranca de Puchi.

A la porteria, Saperas i Nando s'han repartit minuts. És la sobrietat versus l'espectacularitat. Ara mateix, saber quin d'ells defensarà la porteria vilafranquina diumenge vinent és complicat. Amb l'enquesta d'aquesta setmana podeu "ajudar" si voleu al míster a decidir-se en cas que encara dubti.
Més o menys passa el mateix a la defensa. Exceptuant a David (home clau en l'engranatge defensiu i del mig del camp), la versatilitat i polivalència dels jugadors fa que sigui difícil escollir quins 5 homes seran els encarregats de possar el pany i forrellat per a mantenir la porta a zero. El que està clar però, és que el míster prefereix "Ricardos" a "Beckenbauers" (i crec que així m'enteneu tots).
A la zona ampla, els dos migcampistes es faran un fart de mirar enlaire, d'un costat a l'altre, veient passar pilotes, per tant, el que se'ls demanarà bàsicament és que facin de "Gattusos" evitant el joc de construcció del rival.
I davant, tres homes. Un, més de referència, i els altres dos amb més mobilitat i caient a les bandes.
Volia aventurar-me a fer el possible onze que comenci la Lliga, però potser ja seria donar massa pistes al Santfelieunc, oi? Per cert, en sabem res de com juguen ells? Jo diria... que Puchi no és d'aquells que espia els rivals... Bé, veurem com ens va i, sobretot, si podem trencar la ratxa de 9 anys sense conèixer la victòria en l'inici del campionat.

Gran Reserva: Després de l'acord al que s'ha arribat aquesta setmana, per tecer any consecutiu es retransmetran els partits del degà penedesenc per Vilafranca TV. Una bona notícia per a tots aquells que per qualsevol impediment no poden assistir al Municipal vilafranquí.

Vi picat: Sylla va demanar començar la pre-temporada el dia 24 per motius personals, i fins a dia d'ahir no va donar senyals de vida. Va ser a través d'un SMS al president on li deia, entre d'altres coses, que es quedava a viure a França i ja li havíem vist prou el pél. De desagraïts n'està el món ple...

No cal tornar-se boig

El Vilafranca va tornar de Sant Boi havent encaixat una àmplia golejada en forma de marcador tennístic, però si la setmana passada deia (després del 1-6 a Cubelles) que el resultat no amagava certs defectes típics de pre-temporada, ara es pot dir també (després del 6-1 sofert) que se'n poden extreure alguns detalls positius de cara al futur. A més, constatar que la diferència entre categories està per alguna cosa i es va notar molt (més encara quan el Santboià sembla dissenyat per a jugar el play-off i el Vilafranca per a mantenir la categoria sense passar angúnies).

Tot i això, a la primera part (amb el presumible equip titular) el joc ofert va ser prou bo i només la manca d'encert en la passada final va evitar que el degà penedesenc marxés als vestuaris amb més premi que l'empat (1-1) que reflexava el marcador del remodelat i coquetó Joan Baptista Milà.
A la represa, dos gols encaixats quasi un rere l'altre i la profunditat de la banqueta local, davant un Vilafranca fos físicament per la "pallissa" dels entrenaments intersetmanals, propicià que es passés de les bones sensacions a un cert desencís per la fragilitat defensiva mostrada.
Al meu entendre, un parell més d'elements a sumar en aquesta plantilla no aniria malament... però el míster va deixar ben clar, davant dels que èrem allà, que està satisfet amb el que té i no li demanarà cap "Chigrinsky" al President (el qual respirà tranquil en escoltar-ho). Confiem doncs en la seva entesa opinió...

Gran Reserva: Retrobar-nos, en l'amistós d'ahir, amb un dels grans porters que han passat per Vilafranca com és Molina (qui jugà quatre temporades amb el degà penedesenc a mitjans de la dècada dels 80). El motiu: el seu fill, Omar, juga de lateral dret amb el Santboià.

Vi picat: El ramadà, que va donar inici ahir dissabte. No hi tinc res en contra (sinò que respecto qualsevol cultura o tradició) però el marroquí Hamza ho va passar malament per aguantar els minuts que va jugar a la segona part. No es podria mirar algun sistema com es feia antigament amb la "bula pasqual" per a evitar-li aquest mal tràngol al xicot durant el proper mes?

Puchi ja mana

Primers dos tests de pre-temporada i ja podem extreure alguna conclusió. La primera, i més clara, que aquí el protagonista és el míster (per si algú tenia algun dubte encara). Ahir, en l'amistós de Cubelles, tot i la poca o nul·la importància del matx, vam poder veure una mica al Puchi en estat pur que recordàvem de confrontacions amb el Poble Sec: temperamental, exigent, apassionat, inflexible,... i, també, amb aquell toc d'humor característic per treure una mica de ferro a l'assumpte.

Puchi ho té clar: té unes idees i morirà amb elles. A més, a diferència d'altres tècnics, no fuig de la pressió assumint que ha confeccionat aquesta plantilla i que si no van bé les coses tota responsabilitat ha de caure sobre ell (com declarava aquesta setmana a Vilafranca TV).
Pel que fa a l'equip, basat en el seu 5-2-3 clàssic, ha combinat moments de bon joc amb alguna llacuna típica degut a la lògica falta d'acoblament de portar només una setmana de feina. Tot i això, si per alguna cosa es caracteritzarà aquest Vilafranca enguany serà per que donarà molta "guerra"...
Jo, que he pogut veure els dos partits, de moment em quedo amb la sobrietat de Saperas a la porteria, el lideratge de Tito Caballero, un baluart defensiu no exempt de classe com és David, el guant esquerre del marroquí Hamza i l'olfacte golejador de Puchi.

Gran Reserva: Que els jugadors tinguin assignat un mateix dorsal per a tota la temporada. Amb tantes cares noves, aquest fet, ja li anirà bé a l'afeccionat vilafranquí per a aprendre's els noms de memòria.

Vi picat: Tres detalls de l'amistós a Cubelles: els 5 € que feien pagar com a entrada en forma de tires, la poca aigua que van proporcionar (més donada la forta calor regnant) i el "mal als ulls" que fa la gespa de color blau que envolta el renovat terreny de joc.

PM 8.0 / 8:00 PM

La vuitena temporada de Pere Montserrat al capdavant del club tindrà demà (20 h.) el seu tret de sortida i, amb ell, l'enèsim projecte (8.0) en la seva segona etapa com a president. En aquest període de temps, han desfilat per la banqueta del Municipal: Ramon López Adán, Parxi Atsarà, Josep Alonso, Manel Rodríguez, Jaume Sarasa, Albert Viñas i Isaac Fernández.
Després dels nombrosos naufragis, ara s'ha encomanat a Puchi (un veterà de guerra i coneixedor del futbol català com pocs) per a comandar la nau vilafranquina a bon port en temps de fortes onades en forma de crisi econòmica.

El tècnic barceloní ha configurat un planter a la seva mida, format bàsicament per homes de la seva confiança i que ja havia dirigit en altres equips anteriorment. Per contra, només quatre jugadors (Moral, Costa, Sylla i Roca) continuen a la disciplina vilafranquina respecte a la temporada passada.
Aquesta primera setmana de treball, servirà també per a veure les evolucions d'una bona colla de jugadors que estaran a prova i d'algun nano de la pedrera (o això espero) que aspiren a tenir una oportunitat en el Vilafranca "menys de casa" dels darrers anys.
Com sempre per aquestes dates, hi ha una paraula que estarà en boca de tots: il·lusió; una altra, en boca de l'entrenador: treball; i una altra, en boca del President: ascens. Si us plau, no l'anomeni aquest any...

Gran Reserva: Avui, 9 d'agost de 2009, el FC Vilafranca compleix 105 anys. En aquest més d'un segle de vida, el degà penedesenc ha viscut moments millors i pitjors però sempre ha tirat endavant gràcies a gent que ho ha donat tot per aquest club. Que la flama vilafranquina no s'apagui mai!

Vi picat: La tràgica mort de Dani Jarque (26 anys), jugador i capità del RCD Espanyol, a conseqüència d'una aturada cardíaca mentre estava a la concentració de l'equip blanc-i-blau a Florència. Una pèssima notícia per a la família "perica", pel futbol català i l'esport en general. (D.E.P.)

El darrer "gol"

Quan fa unes setmanes David Ávila es queixava del tracte rebut al blog i reclamava comprensió, tots ens vam apiadar d'ell confiant en les seves bones paraules i els seus arguments, basats en la renovada il·lusió que tenia per jugar de nou al futbol gràcies al Vilafranca. Doncs res més lluny de la realitat. A mitja setmana apareixia la notícia del seu fitxatge per un Granollers que està elaborant un equip a base de "noms" i "talonari", molt a l'estil del Vilafranca de fa un parell o tres de temporades.

El cas és que la notícia no sé si és bona o dolenta (tot i que jo tinc la meva opinió però no la donaré per a no ferir sensibilitats). Per una banda, ens quedem sense un dels teòrics puntes titulars de l'equip amb el que comporta ara la recerca d'un altre davanter (tot i que en Puchi sap moure's com peix a l'aigua en aquests tipus de situacions); i, per altra, s'obre la possibilitat que el juvenil Via pugui tenir més minuts dels que en un principi podia donar-li el nou míster.
Ben pensat, i després de tot, potser hauria merescut entrar (en comptes de Talla) en l'enquesta sobre els pitjors fitxatges de l'època Montserrat però jo també vaig apiadar-me. No patiu, en la pregunta d'aquesta setmana cadscú podrà dir la seva sobre els motius reals de la seva marxa del degà penedesenc. Potser és que creia que no disfrutaria prou amb el "jogo-bonito" de Puchi? Li han ofert un contracte més suculent que els 600 € que cobraria aquí? O és que no es veia capaç d'aguantar les possibles crítiques del blog? Opineu!

Gran Reserva: Que ja quedi només poc més d'una setmana per a veure les evolucions del nou Vilafranca de Puchi. Que voleu que us digui, a mi se'm fa llarg tant de temps sense futbol!

Vi picat: La renúncia definitiva del MiApuesta Vilajuïga a ocupar la plaça que li pertanyia a 1a Catalana i la modificació de calendaris pertinent que això comportarà. El lloc vacant l'ocuparà el Santfeliuenc, en el que serà el seu debut en aquesta categoria. Per fi s'ha acabat un dels culebrots de l'estiu.

La 1a Catalana que ve (II)

Els desplaçaments
Dels 19 en total que haurà d'efectuar el degà penedesenc aquesta temporada, gran part són a la província de Barcelona (ara mateix 14 a l'espera de la ubicació definitiva del MiApuesta, amb la qual cosa podrien arribar a ser 15). Es viatjarà a les comarques gironines en tres ocasions: Banyoles (J2), Peralada (J4) i Sant Feliu de Guíxols (J32). A la Terra Ferma tans sols una vegada: Tàrrega (J6). I també un únic desplaçament, el darrer del campionat, a la província de Tarragona: Tortosa (J38).

Els camps
L'herba artificial s'ha convertit en la superfície idònia per a la majoria d'estadis de la nostra territorial (fins i tot a La Satàlia aquest any l'han instal·lat); tot i això, el Peralada continuarà jugant damunt la seva gespa natural en el que és una autèntica catifa verda. Hi ha un equip però, la Gimnàstica Iberiana, que basarà el seu terreny de joc (l'Eduard Aunòs), al ser encara de terra, en una de les seves armes principals de cara a que sigui un hàndicap per als seus rivals.
Per altra banda, l'UE Sants, que fins ara jugava a Magòria (foto), disputarà momentaniàment els seus encontres com a local al camp de La Bàscula a l'espera que cap al mes desembre pugui traslladar-se a les instal·lacions del carrer Energia. Per tant, el partit amb el Vilafranca de la jornada 8 (a finals d'octubre) és molt probable que el disputi a la "Muntanya Màgica" de Montjuïc.
Els horaris
Pendents de la decisió final de la Junta sobre a quina hora jugarem els partits al Municipal vilafranquí, altres clubs han optat per canviar a dissabte per la tarda. És el cas de Guíxols i San Cristóbal que busquen, amb aquesta mesura, augmentar la presència de públic en els seus camps. De totes formes, l'horari rei a la categoria és diumenge al migdia ja que més de la meïtat dels equips disputen els seus partits a aquesta hora.

Gran Reserva: La gran feina que està realitzant al capdavant de l'àrea esportiva i de comunicació del club en Pepe Fos al llarg de l'estiu. Tots els jugadors amb la fitxa presentada, la premsa té accés a ells, informació acurada i a l'instant,... Vaja, lo normal en aquests casos. Així dóna gust...

Vi picat: L'entitat del rival (UE Valls) per al tradicional partit de Festa Major. Per portar un 1a Regional, millor haver muntat un triangular amb el FB Espirall-Les Clotes i La Múnia. No? Més gent i més "ambientillo" al Municipal segur que hi hauria...

La 1a Catalana que ve (I)

Els rivals
Deixant de banda els conjunts que van certificar la permanència (Marianao Poblet, Masnou, Montañesa, Tàrrega, Vilassar Mar, Tortosa, Montcada, Poble Sec, Peralada, San Cristóbal, Guíxols i Igualada), el Vilafranca es trobarà amb set nous equips a la categoria: Mataró, MiApuesta i Banyoles (descendits de 3a Divisió) i Rubí, Gimnàstica Iberiana, Gramenet B i Sants (provinents de la Regional Preferent).

Mataró i Banyoles viuen moments de crisi econòmica, uns, i institucional, els altres. El club groc-i-negre ha estat condemnat a pagar 63.000 € a una desena de jugadors per una demanda d'impagament i planeja sobre ell el perill d'un embargament de bens o qualsevol tipus d’ingrés que pugui rebre en concepte de taquilles, publicitat,... Mentrestant, els de l'Estany estan pendents de la resolució del vot de censura al que ha estat sotmés el seu president per una part dels socis de l'entitat.
De la Gimnàstica Iberiana, podem dir que no en guardem gaire bon record ja que l'únic enfrontament a la història (Temp. 87/88) va estar marcat per la "encerrona" al seu camp on vam perdre per 5-0, en un partit marcat pels famosos llançaments d'ous al porter Romo i a l'expedició vilafranquina que acompanyava l'equip.
La Gramenet B, torna de nou a la "seva" categoria ja que és l'equip que més temporades (14) ha militat a 1a Catalana (només una per sobre del degà penedesenc).
Sants i Rubí voldran consolidar la categoria recuperada mantenint gran part del bloc que els va portar a assolir l'ascens.
I per acabar, menció apart per al cas del MiApuesta (primer rival del Vilafranca a la Lliga, no ho oblidem). Que a dia d'avui, no se sàpiga encara a on jugarà ni, tan sols, la seva continuïtat com a entitat o club esportiu és un fet lamentable per a aquest futbol català modest que tant ens agrada i estimem.

Gran Reserva: L'aparició de blogs sobre equips de la categoria que sovint milloren els webs oficials dels seus respectius clubs en contingut, disseny i actualització. A vegades, compta més l'amor per uns colors que la suposada professionalitat.

Vi picat: No he llegit als mitjans de comunicació cap notícia sobre el Poble Sec i possibles incorporacions o moviments de cara a muntar l'equip de la temporada vinent. Entre els que han vingut a parar a Vilafranca i els que han fitxat per altres equips, es veu que la desbandada ha estat general.

Val-derrama (una tocada de collons)

Tot i que ja s'aprovà en l'anterior assemblea de socis, celebrada el mes de maig, un dels temes principals tractats en la d'aquest dilluns passat fou l'aplicació de la famosa "derrama" amb la que la Junta Directiva ha decidit "castigar" al soci vilafranquí sense que en tingui cap culpa.

Després de comprovar la poca (o nul·la) predisposició de la massa social a abonar una quantitat superior al que marca la quota anual, la Junta decidí que cadascú de nosaltres tindríem un tracte personalitzat un per un i que rebríem la visita, a casa nostra, d'una persona del club que valorarà la disposició i la quantitat a pagar mirant de no perjudicar en cap moment al soci.
Amb aquesta enquesta personalitzada, la idea del club és veure el grau d'implicació del soci vilafranquí.
Aquesta sí que es bona. Grau d'implicació? Més encara? No us sembla prou implicació pagar religiosament el carnet cada any sense "dir ni mu" i haver d'aguantar temporada rere temporada els disbarats esportius, econòmics i socials? I si se'm tornen a emprenyar, que s'emprenyin! Pero segueixo considerant que el tracte envers el soci no és el correcte ni el més adient. Pocs que som, cuidem-los!!!
I la prova evident de que no els interessa fer nous socis és aquesta idea que s'han tret de la màniga de crear el carnet d'abonat (100 €, donant dret a assistir a tots els partits del Vilafranca al Municipal) com a contrapartida al carnet de soci (200 €, que a banda de l'esmentat anteriorment, dóna dret a tenir veu i vot). Pagar per pagar, la majoria (o tothom) optarà per lo barat (i més en temps de crisi). Per tant, es pot ben dir que la Junta prioritza lo econòmic a lo personal i que quan menys gent els "molesti" en les Assemblees millor!

Gran Reserva: Haver superat ja, des de la seva creació a finals de juliol del 2006 fins ara, els 3000 comentaris al blog. Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

Vi picat: Que entre els àrbitres que han ascendit a 3a Divisió hi ha els 3 col·legiats de l'Anoia que tant ens han perjudicat enguany (Ávalos Barrera, Sales Font i Ávalos Martos). Mirem-ho pel cantó positiu: ja no ens xiularan més aquesta temporada.

Com no, a l'escorxador

Demà, a les 20:00 h. (en primera convocatòria) i a les 20:30 h. (en segona), els socis del Vilafranca tenim cita amb l'habitual Assemblea General Ordinària. I sens dubte, sabent ja tots al que anem, la paraula "escorxador" defineix el lloc i la situació a la perfecció. Quina poca vergonya. No em cansaré de dir-ho... Haver de fer pagar al soci la mala gestió econòmica de la Junta Directiva...

A més a més, el que es diu i s'aprova allà no serveix per res! Després fan i desfan al seu antull. I si no, recordem el que es va dir en l'Assemblea de l'estiu passat (19/08/2008): "Es demana autorització a l'Assemblea per a, en cas que fos necessari, demanar un prèstec a mitja temporada sempre i quan no sobrepassi el 20% del pressupost d'aquest any (serien uns 40.000 € aproximadament). Aclaren que no està previst demanar-lo, tan sols en el cas que els espònsors no responguessin enguany tampoc. S'aprova per unanimitat".
Perquè no es demana el prèstec doncs? Sense aval, no hi ha prèstec. I el club no té res per avalar... Llavors serà que ningú està disposat a arriscar el seu capital en benefici del club. Respectem-ho, cadascú pot fer el que vulgui amb els seus diners (com em va dir ja el Pere no fa gaire).
Cal recordar però, que si l'import a sufragar és de 10.000 € (equivalent a una mensualitat completa de la plantilla), dividit per 160 socis, el resultant és un increment en el carnet de soci que podria rondar els 50-60 € (a sumar als 102 € de quota anual establerta). Doncs no. Ara corre la veu que la quantitat a abonar s'aproparia als 200 €. Deu ser que han fet números rodons comptant ja el gran nombre de socis que es donaran de baixa...
Tot el que pot ocòrrer és que molts socis passin de ser "carn de primera... catalana" a ser "carn de primera... regional" (sent l'Espirall-Les Clotes el més beneficiat amb tot aquest enrenou de la "derrama").

Gran Reserva: Es preveuen alguns canvis importants a la Junta Directiva i al seu funcionament de cara a la nova temporada. Ves per on, resultarà que si una cosa tenen al final serà paraula i compliran amb la seva promesa. Ja era hora, eh, ja era hora...

Vi picat: Que aquests canvis es produeixin "casualment" ara que l'economia del club no és la més pròspera. Davant d'aquest fet, haurem de fer servir aquella frase mítica que es cridava en l'evacuació del Titànic mentre s'enfonsava: "Les dones i els nens primer!!!".

Operació sortida

Qui ho diria, eh... L'any passat, per aquestes mateixes dates aproximadament, titulava el blog com a "Operació retorn" fent al·lusió al canvi de projecte que es tenia en ment per tal d'apostar per la gent de casa de cara a la temporada que recentment hem deixat enrere. Doncs si feu un cop d'ull al que deia, veureu com els dubtes que em generava llavors s'han complert un per un. I és que ja arriba un punt que tot el que ens diguin o vulguin fer creure no cola...

Des de que en Pere Montserrat accedí de nou a la presidència, l'estiu del 2002, s'ha canviat de projecte quasi cada any i alguns han durat menys que un caramel a la porta d'un col·legi. Amb Puchi, seran ja 8 entrenadors en 8 temporades... Per no dir de la quantitat de fitxatges (la majoria innecesaris i inútils, amb perdó de la paraula) que arriba a la increíble xifra de 145 adquisicions...
A finals de 1995, el futbolista belga Jean-Marc Bosman se sortia amb la seva i gràcies a la seva demanda, entre d'altres coses, es considerava il·legal que les lligues nacionals imposessin cap mena de restricció als seus clubs pel que fa al fitxatge de jugadors de la Unió Europea, evitant així la discriminació d'aquests respecte als jugadors nacionals.
Qui sap si a aquest pas, el nostre President passarà a la història, com va ocòrrer amb la "Llei Bosman", per ser qui faci que la gent de casa s'obri horitzons més enllà del Penedès.
Ah, una última cosa. No aniria malament posar el que s'anomena un "carril adicional", en aquest tipus de sortides massives, per a que gent vinculada al club, i no pas futbolistes, puguin trobar amb més facilitat una escapatòria digna. "Y hasta aquí puedo leer..."

Gran Reserva: L'entrevista que li han fet aquesta setmana a VTV a en Tito Boada. Per una vegada, ell contestava i no preguntava. Per cert, dignes de reflexió algunes respostes sobre el model futbolístic del Vilafranca i com està el món del futbol amateur. Lo de la insignia d'or del club va ser boníssim!!!

Vi picat: Parlant de sortides, una vella cara coneguda, l'ex-directiu vilafranquí Joan Carles Otero, va ser expulsat recentment del concurs "Mujeres y hombres y viceversa", de Telecinco, per no acabar de congeniar amb la seva tronista. Es clar, no pots anar a conquistar una noia madrilenya i que a sobre es diu "Blanca" amb la samarreta de "Copa, Lliga i Champions" del Barça...!!!

Vull ser com David Ávila

I no em refereixo a passar-me un any sense fer res cobrant un dineral que fa por i enganyant a uns i altres, sinó al que seria la versió catalana de la pel·lícula "Quiero ser como Beckham". Es tracta d'una idea de negoci, que podria reportar els seus beneficis al club, ara que la situació econòmica es tan delicada i els seus responsables no troben el mètode per a redreçar-la si no és amb l'inestimable "ajuda" dels socis.

La proposta consistiria en que qualsevol soci o afeccionat, a canvi d'una determinada quantitat de diners, fes realitat el somni de vestir la samarreta del degà penedesenc en un partit de Lliga. Ara aquí podríem establir un ventall de factors que influïrien en el preu d'aquest "caprici": el nivell del rival en qüestió, si l'equip ja està salvat o no,... o recuperar part de la inversió si marques un gol, per exemple. Això ja ho deixo a criteri (?) de la Junta.
La idea no és tan descabellada com pot semblar. El Barça mateix, lloga el seu estadi per a que empreses hi puguin dur a terme reunions, dinars o jugar un partit de costellada.
Tot això ve perquè dilluns passat, a Esports 21, a la pregunta sobre el fitxatge de David Ávila quan a la totalitat de la plantilla se li devien les dues darreres mensualitats, la resposta d'en Pere Montserrat no fou altra que: "Amb els meus diners faig el que em dóna la gana". Totalment d'acord. Però amb el club no! Ni per molt màxim mandatari que sigui. El soci cada vegada compta menys, però encara compta!
I si es creia el President que només ell tenia idees absurdes per a millorar el món del futbol, ja veu que no. Alguns s'escandalitzaran i diràn que no tothom pot jugar amb el Vilafranca perquè sí, però si repassem els darrers anys... molts ho farien millor que alguns que han "desfilat" per Vilafranca.

Gran Reserva: Un any més, i no vull ser repetitiu, la organització de la "Copa Ràdio Vilafranca" ha estat un èxit. La comarca ha respost i el Municipal vilafranquí presenciava ahir una entrada que feia molta patxoca. La final se la va endur La Granada en imposar-se 3-1 al Sant Cugat.

Vi picat: Cal confirmar el rumor, però es diu que al soci del Vilafranca li tocarà abonar aquest estiu uns 200€ (quota + derrama). Un abús en tota regla! El Tàrrega, en la seva Assemblea, ha presentat aquesta setmana un dèficit de 31.000€ també i no li fan pagar pas als socis sinò que treballaran per buscar aquests diners d'on sigui. Que n'aprenguin!

"Il mercatto" del "Vila"

Dir d'entrada, que la intenció d'aquest "post" és mirar d'informar a l'afeccionat vilafranquí pel que fa a moviments de jugadors de cara a la Temporada 2009/10 a través de les informacions que m'han arribat. Amb això, només vull dir que en cap cas la finalitat és xafar algun possible fitxatge (com segurament m'hauré d'escoltar...), sinó dónar a conèixer les directrius del nou Vilafranca de "Puchi".
Respecte a la plantilla de l'any passat, només cinc jugadors continuaran en la disciplina vilafranquina: Moral, Fran, Costa, Sylla i Pere Roca. Aquí, cal afegir que els juvenils que ja van participar alguns partits (excepte Via que marxa al Castelldefels) seguiran a la Fundació a l'espera de ser cridats quan l'entrenador ho requereixi.

Com era sabut (i previsible), "Puchi" vindrà acompanyat amb l'anomenat "pack Poble Sec" format pels defenses Ferran, David i Ismael, el migcampista Elvis i els davanters Rubén i Puchi (fill del míster vilafranquí). La suma és facil: 5 + 6 = 11. Fins a arribar als 18-20 homes amb els que es vol afrontar la temporada, les incorporacions per línies són les següents:
A la porteria, els objectius estan centrats (i les negociacions bastant avançades) en dos homes: Saperas (Torreforta) i Nando (Cornellà). No és descartable la incorporació de tots dos. En aquest cas, Serrano (de qui és una incògnita la seva continuïtat) ho tindria difícil per jugar.
En defensa, Rangel (Rubí) ja està lligat i aportarà la seva experiència a la categoria.
Un altre jugador que igualment ja s'ha compromés, és el jove Bacaicoa (Castelldefels) que reforçara la zona ampla. A "Puchi" també li agrada molt un home de creació com Diego Naranjo (Santfeliuenc), però sembla ser que no acaba de convence'l per a que canviï d'aires i aterri a la nostra vila.
I pel que fa la línia atacant, Medina (Sitges) és incorporació segura i ara falta el davanter referència d'aquest equip (aquell capaç de marcar les diferències). Un dels objectius (o dels que més agrada) és Valerio (Morell) repescat pel Reus i que, en cas de no quedar-se'l el conjunt roig-i-negre per jugar a Tercera, podria signar pel degà penedesenc. L'altre és Moi Nogareda (Manresa), que enguany ha marcat 10 gols. El descens del club del Bages a Preferent jugaria a favor de la seva contractació.
Evidentment, d'aquí a que comenci la pre-temporada (el 10 agost segurament) el ball de noms pot anar canviant i algún més s'afegirà però, a grans trets, el Vilafranca que es perfila per a la propera temporada és aquest.

Gran Reserva: Els èxits del futbol penedesenc amb els ascensos a 2a Regional de Les Cabanyes, Els Monjos, La Granada i Sant Pau d'Ordal, i a 1a Regional de La Múnia. A més, la final de la Copa Ràdio Vilafranca la disputaran, dissabte vinent, dos equips de la comarca com La Granada i el Sant Cugat Sesgarrigues.

Vi picat: La idea de la SAD MiApuesta (que enguany jugaran a 1a Catalana) de traslladar-se de Vilajuïga a Cunit o a una localitat del Vallès Oriental al no ser viable la continuïtat del projecte a la vila empordanesa. Aquests, cada any un projecte diferent... No sé a que em recorda això...

Un artista a la banqueta

Després d'algunes setmanes "marejant la perdiu", dijous passat es feia oficial (que no pas públic) el fitxatge d'Agustín Pujibert "Puchi" com a nou entrenador del degà penedesenc. Els que seguiu de prop el futbol català, debeu conèixer de sobres la seva dilatada trajectòria a les banquetes des de que començés a entrenar a mitjans dels anys 80. Hi ha facetes de la seva vida però menys conegudes que el converteixen en un autèntic "showman" i un personatge que no deixa indiferent a ningú.
Fa pocs dies, en la seva primera entrevista a Esports 21, de Ràdio Vilafranca, confessava la seva altra gran passió a banda del futbol: el dominó. De fet, ha estat diverses vegades campió de Catalunya i també ha participat en Campionats d'Espanya realitzant grans papers.
Precisament, parlant de papers però en aquest cas al cinema, el que poca gent sap és que l'any 2002 va participar en la pel·lícula Volverás (dirigida per Antonio Chavarrías i protagonitzada per Tristán Ulloa i Unax Ugalde) donant vida al propietari d'un bar en el barri on es desenvolupa la trama d'aquest llargmetratge.
El film, basat en la novel·la de l'escriptor barceloní Francisco Casavella, "Un enano español se suicida en Las Vegas", s'endinsa en l'ambient conformista d'una família aburgesada catalana i en la qual regna la incomunicació entre pares i fills.
Us deixo el tall de la pel·lícula on "Puchi" esdevé protagonista en una seqüència molt divertida i còmica alhora.
Tres, dos, un,... Acció!

Gran Reserva: "Al César, el que és del César". Gent com Jordi Pujol, Vicenç Uberni o Pepe Fos sempre que se'ls ha requerit han donat la cara (a les bones i a les dolentes). La crítica del dilluns passat a la ràdio anava més encaminada per als que estan al capdavant del club en els seus respectius àmbits (President, Director Tècnic,...).

Vi picat: L'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España per premiar amb el Goya al millor actor revelació, en l'edició del 2003, a José Ángel Ejido ("Los lunes al sol") en comptes de donar-li al nostre "míster".

El futbol és així: "El problema no es por qué echan a los entrenadores. El problema es que no saben para qué los fichan" (César Luis Menotti, 1938, ex-futbolista i entrenador argentí).
Espero que d'una vegada hagin aprés dels errors d'anys anteriors. Amb "Puchi" portem ja 8 entrenadors en les 8 temporades de Pere Montserrat.

I si canviem les regles?

CF Montañesa 4 - FC Vilafranca 1
S'ha acabat la temporada (per fi). Una més. I com els darrers anys, amb un mal regust de boca tot i que enguany s'ha assolit el "gran" objectiu marcat: la permanència!!! També, com és habitual, es preveu un canvi en el projecte esportiu de cara a la temporada vinent. La inminent arribada de "Puchi" a la banqueta comportarà un seriós replantejament de la idea anterior de formar un equip amb "gent de casa". Aquest canvi però, podria ser que no fos l'únic que tingués en ment el president vilafranquí...

Navegant per la xarxa, vaig anar a petar al web oficial d'en Pere Montserrat (www.peremontserratmarce.com) i, sorprenentment, hi vaig trobar el següent: Noves regles de joc. Caram! Que és això? Doncs resulta que el nostre president, a banda de dedicar el seu temps lliure en "sagnar" els socis i sanejar l'economia del Vilanova, també té temps per innovar i buscar noves fòrmules que facin el futbol modern molt més atractiu.
A saber, les modificacions consistirien bàsicament en traslladar la línia del fora de joc fins a tres quarts de camp, endarrerir 2 metres el punt de penal permetent que el porter pugués sortir fins l'àrea petita (com a l'hàndbol) i canviar el sistema de puntuació depenent del resultat obtingut i dels gols que es marquin.
Tot plegat, pot semblar una broma però no ho és (de debó!). Qui sap si, amb vistes a les properes eleccions a la FCF, aquestes noves normes podrien formar part del seu programa electoral. De moment, sé que la International Board (l'organisme que s'encarrega de definir les regles del futbol a nivell mundial) no en té constància, però bé, només es tracta de convidar al Sr. Platini un dia a la nostra vila i proposar-li. On estem arribant...

Gran Reserva: El bon treball del juvenil Via s'ha vist recompensat amb el golet d'avui al camp de la Montañesa (el primer que fa amb la samarreta del FC Vilafranca).

Vi picat: El fet d'aliniar a jugadors com Serrano, Pere Roca, Marc Duran o Via en comptes de fer-los jugar amb la FE At. Vilafranca, al camp del Suburense, per tal d'ajudar a un equip pendesenc com és La Múnia a pujar de categoria.

El futbol és així: ¿Beckham al Real Madrid? Never, never, never (Florentino Pérez, 1947, expresident, i futurible, del Reial Madrid).
Puchi al Vilafranca? Mai, mai, mai... (Va home va, i jo que m'ho crec!)

Cornuts i pagar el beure

FC Vilafranca 1 - FC Benavent 2
Salvats!!! Tot i perdre a casa de nou, l'empat del Manresa (amb el Llagostera) i la derrota del Guíxols (davant l'Olesa) ha certificat la permanència del degà penedesenc un any més a 1a Catalana. Ha estat una travessia pel desert, plena d'obstacles, amb un miratge a mitja Lliga que no fou més que això, i que ha acabat amb final feliç (si la felicitat és això que no vinguin les penes...) però que no passarà als annals de la història. Ara és hora de mirar al futur.
I com serà aquest futur? Doncs la veritat, després del que es va anunciar en l'Assemblea del passat dilluns, es preveu un camí ple de dificultats (econòmiques bàsicament) que fins i tot, m'atreviria a dir, poden posar en perill l'existència d'un club centenari com el Vilafranca.
Ja sabem que aquesta "maleïda" crisi afecta a tothom per igual, però per aquest mateix motiu, hauríem de fixar-nos en les solucions que busquen alguns clubs per a subsistir i no escudar-nos en els problemes d'altres amb el que es coneix com "Mal de muchos, consuelo de tontos".

I és clar, la solució fàcil és demanar al soci que aporti idees imaginatives per pal·liar el dèficit actual (20.000 €) o, en cas de no trobar-ne, que assumeixi una part d'aquest dèficit amb una "derrama".
El problema no és aquest. El problema és que la Junta cada vegada fa menys els deures que li pertoquen. I si això que dic no és veritat, perquè enguany es va decidir no fer les tradicionals butlletes de la Loteria de Nadal prescindint d'uns ingressos que, en la seva major o menor mesura, sempre són ben rebuts? O perquè no es promouen campanyes en busca de nous socis (que amb el temps fidelitzin amb el club) en comptes de basar-ho tot en empreses que aportaran una determinada quantitat (en contraprestació publicitària) però que a la llarga, quan no els interessi, deixaran de fer-ho? Són petits detalls, o potser no tant, que poden passar desapercebuts però que tenen la seva importància.
Ah, i com no, la última "montserratada" del nostre president: pagar de la seva butxaca el fitxatge de David Ávila (al mateix temps que saneja una mica les arques del Vilanova) en comptes d'emprar aquests diners per pagar a una plantilla que durant tota la temporada s'ha trencat les "banyes" dins del camp assolint finalment l'objectiu marcat de la permanència.

Gran Reserva: El "goal-average" (diferència de gols) o qui el va inventar. Gràcies a ell, podrem respirar tranquils la darrera jornada perquè un triple empat entre Vilafranca, Guíxols i Manresa a 41 punts comportaria el descens dels empordanesos a Preferent.

Vi picat: Haver comprovat la meva mala forma física. Aquest matí he corregut els 5 km de la Cursa Popular de Vilafranca i m'he vist superat per l'incansable Vicenç Uberni. Com es nota el fet de còrrer darrere dels anunciants per a que paguin...

El futbol és així: "En el reino de los ciegos, el bizco es el rey, pero sigue siendo bizco" (Johan Cruyff, 1947, l'entorn).
O sigui, que de tots els dolents som els menys dolents.

Perill: descens

AD Guíxols 0 - FC Vilafranca 0
A veure com us ho explico... Resulta que s'ha sumat un punt molt important de cara a no perdre la categoria, però el que hauria de ser senyal de tranquil·litat, ho és de nerviosisme ja que la inesperada victòria del Manresa (0-1 a Montcada) redueix la distància amb la zona perillosa de sis a quatre punts. Ara tot queda pendent de dues darreres jornades d'allò més emocionants, amb quatre equips implicats en el descens (Vilafranca, Guíxols, Igualada i Manresa), enfrontaments directes i altres amb equips que lluiten per pujar a Tercera. Els que ja estan a Preferent després de la jornada d'avui són Morell i Martorell.

Ara podríem mirar les combinacions possibles, els goal-averages, triples i quadrúples empats,... Si de cas, ho deixarem per a entre setmana i ho resumiré dient que, bàsicament, depenem de que el Manresa no guanyi els dos partits que li resten (amb el Llagostera i a Guíxols). Si no els guanya, la probabilitat que el Vilafranca segueixi un any més a 1a Catalana és altíssima. D'aquí la importància de l'empat assolit avui a Sant Feliu.
El focus d'interés vilafranquí però, està centrat també en l'Assemblea de Socis convocada per a demà. L'estat de comptes (pèssim pel que es comenta) i la modificació dels estatuts del club seran els temes estrella, però segur que hi haurà torn també per a indagar una mica més en el futur esportiu en vistes a l'any vinent.
A mi m'ha dit un ocellet... que "Puchi" ja està fitxat i que vindran dos cotxes de Barcelona amb jugadors de la seva confiança. És de suposar, amb la crisi que patim, que seran vehicles amb energia solar i que jugaran de franc. Aixó sí que és sentir els colors!!!

Gran Reserva: Negoci a la vista, Pere!! Diumenge s'espera que el Benavent vingui acompanyat d'un bon nombre de seguidors per a mirar de celebrar l'històric ascens a Tercera. Ahir en el Llagostera-Olesa, l'entrada general valia 15 euros! Potser massa, oi?

Vi picat: Fitxem dos davanters per a solucionar la manca de gol i seguim sense veure porteria. Avui potser la mala sort també ha influït però no sempre és culpa de la gent de dalt. Tal com juguem (de malament), ni Forlán, ni Eto'o, ni cap altre atacant de talla mundial faria gols en aquest Vilafranca.

El futbol és així: "Le doy un dulce a quién meta un gol" (Luiz Felipe Scolari, 1948, ex-seleccionador brasiler).
No sé si funcionaria tampoc... I si plantem alls darrere la porteria? És que portem una ratxa... que Déu n'hi do!

D'Ávila a Salamanca

FC Vilafranca 0 - UE Llagostera 1
La setmana ha estat d'allò més mogudeta que mai: "rajada" del míster a la ràdio, altes i baixes, moviments de cara a la cursa electoral per a la FCF, rumors sobre canvis a la banqueta,... i, com no, una nova derrota del degà penedesenc. En aquest cas cruel, perquè es produeix en el temps d'afegit, de penal i amb Palote sota pals per l'expulsió de Ródenas.

Després d'escoltar les dures paraules d'Isaac Fernández, s'intuïa que hi hauria algun damnificat dins la plantilla vilafranquina. Li va tocar a Rafita que, tot i que el seu rendiment no era el més òptim, sembla ser que mai havia tingut gaire bon "feeling" amb el míster (similar al cas de Gaitán).
Al mateix temps, gestions a corre-cuita per tal d'incorporar jugadors que solucionin el problema de gol d'aquest equip. Els escollits: David Ávila i Saddik, dos jugadors que ja han acabat la temporada amb els seus respectius clubs i sense gaire èxit, valgui dir-ho.
En el transfons, les eleccions a la Federació i Pere Montserrat de nou amb el "cuc" de presentar-s'hi. En quin bàndol? No se sap, però que els presidents del Vilanova i la Damm siguin directius de l'actual Junta de la FCF pot ser indicatiu de les bones relacions amb el sector continuista.
I per si no n'hi havia prou, es filtra la notícia que el Vilafranca està sondejant el mercat en busca d'entrenador per l'any vinent i que un dels noms que sonen amb més força (sinó ja està fet...) és el de "Puchi" (íntim amic d'Ayala de Mundo Deportivo, "diari oficial" del club). Segons el president, tot són rumors. I candidats amb els que s'ha parlat n'hi ha molts. Un d'ells, potser, Quique Salamanca, present avui al Municipal i que algú ja va deixar caure entre setmana al blog.
En definitiva, que "Ancha es Castilla"!!!

Gran Reserva: La derrota del Manresa (2-4) ens permet continuar a 6 punts del descens a manca de només tres jornades. Amb una mica de sort, si cau la setmana vinent a Montcada la permanència estaria assegurada independentment del nostre resultat al camp del Guíxols.

Vi picat: L'enèsima vegada que s'ha ignorat als mitjans vilafranquins (i als que seguim el dia a dia del FC Vilafranca) per part del club a l'hora d'informar sobre possibles moviments a la plantilla. No és el primer cop que succeeix i, per desgràcia, crec que tampoc no serà l'últim. Vergonyós!

El futbol és així: "En mi primera etapa en el Real Madrid me criticaban por no lavar la ropa sucia dentro del vestuario, pero es que llevaba tres meses lavándola y no se secaba nunca" (John B. Toshack, 1949, ex-futbolista i entrenador gal·lès).
A tothom ens van semblar contundents les declaracions del míster vilafranquí dilluns passat a Ràdio Vilafranca. Sens dubte, no és la millor "terapia de grup" per afrontar el tram final de Lliga.

Aliniació indeguda

CD Montcada 1 - FC Vilafranca 0
En el partit de la setmana passada a casa i que vàrem perdre (0-1), el Marianao Poblet incorreguè en una infracció d'aliniació indeguda ja que, tot això segons el que apareix al web oficial del FC Vilafranca, jugà el partit amb dotze jugadors en comptes dels onze reglamentaris. Per tant, si des del club se n'haguessin adonat, els tres punts que van "volar" del Municipal ara serien al sarró vilafranquí.

Sento dir-vos però, que tot es tracta d'una petita "broma" o "parany" que em vaig permetre fer als responsables del web del club vist que "aquest final de temporada està resultant més llarg de l'esperat" (com diuen ells) i per tal que hi hagi algun tema de conversa al blog. La història és aquesta:
Setmana rere setmana, hi havia un anònim al blog que sempre requeria les dades tècniques del partit. I a més, donava la coincidència que una vegada jo les publicava, al poc temps s'actualitzava el web del club amb aquestes dades (amb alguna petita modificació però). Això em feia sospitar i aquest dilluns passat vaig decidir "colar" un intrús (Sánchez, que estava a la banqueta) entre els jugadors que van actuar pel Marianao. Dit i fet. A les poques hores, el tal Sánchez també apareixia al web del club.
De tots és sabut que si fèssim un rànking de webs de la categoria, la nostra ocuparia també un lloc a la part baixa de la taula, però una cosa és fer el manteniment mínim per a dir que s'actualitza habitualment i l'altra esperar que altres et facin la feina i dedicar-te exclusivament a fer un Ctrl+C, Ctrl+V. No costava res revisar-ho abans...
Malgrat el plagi periodístic, i sabent que necessiten d'elles, gustosament seguiré posant les aliniacions ja sense que hagin de demanar-m'ho una vegada i una altra. I tranquils, a partir d'ara sense paranys.

Gran Reserva: Que per sort, no se'n van adonar i no van recòrrer el partit davant la Federació. El ridícul hagués esta majúscul...

Vi picat: Després de la victòria del Manresa, el descens està només a 6 punts a manca de 12 per jugar-se. Tot això sense comptar que el Terrassa pugui perdre categoria a 2a B si juga la promoció. Amb el qual, el quart pert la cua també baixaria. No fem el "tonto"...

El futbol és així: "No ha sido gol porque no ha entrado" (Hipólito Rincón, 1957, ex-jugador de R. Madrid i R. Betis Balompié entre d'altres).
Així mateix ha passat en l'única ocasió de gol vilafranquina. Vaselina d'Àlvar, toca el travesser i bota damunt la línia sense arribar a entrar. Mala sort!