Amb dos...

FC Vilafranca 1 - Gimnàstica Iberiana 0
Ni el canvi d'horari i passar a jugar pel matí, ni el quedar-te amb dos homes menys (Costa als 46' i Tito Caballero als 80'), ni trobar-te al davant un rival dels més incòmodes de la categoria,... Res pot aturar de moment el conjunt de Puchi que avui a més, afavorit pels resultats dels immediats perseguidors, s'ha alçat amb el liderat en solitari a base, novament, d'aquest ADN lluitador (per no dir paraules malsonants -Veure FOTO-) que els ha empeltat el tècnic barceloní.

Diuen que les estadístiques estan per trencar-les, però aquest equip les està fent miques.
Actualment, a la Jornada 11, superen el millor inici de Lliga a 1a Catalana que datava de la Temporada 95/96 amb aquell equip dirigit per Lluís Aloy que assoliria finalment el darrer ascens a 3a Divisió del club.
Si parlem de la ratxa victoriosa a casa, hem de remuntar-nos a la Temporada 77/78 (Reg. Preferent) per trobar un inici de campionat amb 6 victòries consecutives com a local. De fet, tots els registres similars a fer del teu estadí un fortí inexpugnable són al vell Camp de la Creu de Sant Salvador. Aquí al Municipal, fins aquest any, era impensable de totes totes.
I per a acabar, deures per a la setmana vinent. Si algun lloc és històricament poc propici pel Vilafranca, aquest, no és altre que Igualada. En els darrers 20 enfrontaments, tan sols hi ha hagut una victòria (1-3, el 4 de gener de 1981). Han passat quasi 30 anys i, a tall d'exemple, de l'actual plantilla només havien nascut Moral, Costa i Saperas. Nois,... està a les vostres mans seguir fent història! (O als vostres peus millor dit).

Gran Reserva: Veure que, segons les necessitats de l'equip, qualsevol jugador et pot donar un cop de mà en qualsevol posició del camp. Medina de central, Jonathan de lateral dret, un altre dia Bacaicoa de davanter centre,... És allò que "igual te cosen un huevo, que te fríen un botón" (o era al revés?).

Vi picat: Tot i que es pot discutir o no la rigurositat del col·legiat en ensenyar la segona groga en ambdues expulsions, a vegades, els futbolistes han de ser una mica més mesurats a l'hora d'entrar l'adversari sabent que tens una amonestació... Ara bé, prefereixo això a la contemplació i la passivitat en defensa.