Fortí

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
El degà penedesenc continua amb pas ferm a casa on compta els 8 partits disputats per victòries (només a 2 del rècord absolut del club que data de la Temporada 73/74 a 1a Regional). Val a dir però que, vist el que ha succeït damunt del terreny de joc del Municipal, el resultat més just potser hauria estat l'empat (i a zero). De totes maneres, aquesta petita dosi de "sort" cal buscar-la a base de lluita, esforç, sacrifici, entrega, coratge, valentia,... I de tot això, aquests "cabrons" en van sobrats.

El guió d'avui no ha estat gaire diferent al d'altres dies: partit travat, un rival que ha posat les coses molt complicades (no oblidem que era el segon classificat), joc poc vistós i, de nou, jugar el tram final de l'encontre amb un home menys (aquesta vegada per l'expulsió de David que ha vist dues grogues en un quart d'hora). I com sempre, l'equip s'ha crescut davant les adversitats. Amb el treballat gol de Medina, als 78 minuts, n'hi ha hagut prou per a sumar un nou triomf que consolida el Vilafranca al capdavant de la taula amb vistes a la darrera jornada abans de l'aturada nadalenca al camp del Montcada.
Serà un duel entre Creixell i Puchi o entre "I si no tinc raó, me la tallo i em faig monja" i "¡Palaaaau, cuando llegues se ha acabado el partido! ¡Venga, hombre!". És a dir, espectacle assegurat.

Gran Reserva: Que el "míster" i el soci que fa quinze dies el va increpar des de la tribuna hagin fet les paus abans del partit d'avui, reconeguent tots dos la seva equivocada conducta, amb un diàleg cordial i encaixada de mans inclosa. Rectificar és de savis!

Vi picat: El fet que en totes les instal·lacions esportives no hi hagi una llitera per el cas que es produeixi una lesió important tal com va ocòrrer ahir en el partit de juvenils de la Fundació. El noi del St. Joan Despí va haver d'esperar una eternitat a que arribés l'ambulància per a poder retirar-lo del terreny de joc.