Raaaafa, Raaaafa, Raaaafa,...

FC Vilafranca 5 - UE Rubí 3
El d'avui haurà estat, segurament, el teu darrer partit amb la samarreta quadribarrada. A més, el que fa 400 en Lliga ni més ni menys! Una xifra a l'abast de molt pocs jugadors (només d'aquells que han estat escollits per a passar a la història). D'aquells que, amb el pas dels anys, tothom recorda pels valors que va transmetre i perque va defensar els nostres colors com si es tractés de la seva pròpia vida.
Sembla que fos ahir quan, a principis de l'any 1993, et vas incorporar a la disciplina vilafranquina provinent de l'Atlètic Vilafranca. Llavors existia una certa rivalitat esportiva (i sana) entre ambdues entitats, però la realitat era que el degà penedesenc es nodria del millor de la pedrera xiquilinera (Adán, Montfort, Casan, Besolí, Quico Olivella,...) junt amb homes de la casa (Cano, Miret, Troyano, Amatller, Besalduch,...) per a posar els fonaments del que seria una de les millors fornades de futbolistes vilafranquins mai vistes.

Moral signant avui la darrera acta com a capità del FC Vilafranca

En aquestes 17 temporades, hauràs viscut moments dolços i innoblidables: el debut davant el Banyoles (14/02/1993, 2-0), el teu primer gol (02/11/1997 en un Vilafranca-Sant Andreu), l'ascens a Tercera de la Temp. 95/96 (amb el mestre Aloy a la banqueta) o el de la promoció amb el Cassà la Temp. 04/05 i, com no, aquest darrer que culmina una trajectòria esportiva envejable.
Evidentment, també hi hagut mals moments: un parell de descensos i, sobretot, la greu lesió de genoll al camp del Banyoles (26/02/2006). Allò va ser un cop dur i més d'un pensava que a la teva edat, i amb lo feixuga que fou la recuperació, seria difícil tornar-te a veure jugar... No va ser així. El que t'ha caracteritzat al llarg de tots aquests anys (entrega, sacrifici, treball, constància i passió per aquest esport) et va fer superar aquest obstacle i has arribat fins a avui que compleixes aquesta important efemèride.
Si preguntem als 13 entrenadors que has tingut, cap podrà dir de tu una mala paraula ni cap queixa. Tot el contrari. Sempre has estat un jugador que ha fet pinya al vestidor, que ha aportat molt al grup humà i que, en els moments difícils, sempre ha donat la cara i ha tirat del carro com fan els autèntics líders.
Ha estat un plaer veure't jugar, compartir vivències (com a directiu, afeccionat, premsa o amic) i gaudir de tenir en l'equip que estimes i segueixes a tot un símbol i referent que admiraré per sempre. I com jo, moltíssima gent. En nom de tots: Gràcies!
Com diu la cançó: simplement, ets el millor (Simply the best).

Gran Reserva: La reacció de l'equip (digna de tot un campió) que, després d'anar perdent al descans 1-3, ha fet una gran segona part i ha capgirat el marcador per a tancar una temporada al Municipal per a emmarcar (17 victòries, 2 empats i cap derrota).

Vi picat: Els problemes tècnics amb el so de la retransmissió per Penedès TV. Segons m'ha comentat força gent, en alguns moments de la 2a part i, sobretot, en l'entrevista amb en Rafa Moral no se sentia res. Des d'aquí (i en nom dels meus companys de PTV) demanar disculpes. Demà, a Esports 21, el tornarem a tenir per a que ens expliqui com ha viscut aquest dia tan especial.