Glop amarg

CE Olímpic Can Fatjó 2 - FC Vilafranca 2 (7-6 als penals)
El Vilafranca va dir àdeu a la "Copa" a les primeres de canvi i a la tanda de penals (com sempre, una manera cruel de desfer un empat). Els locals, un bon equip, van demostrar el perquè del seu ascens a 1a Catalana mentre que el degà penedesenc, tot i no fer un mal partit, potser va acusar el fet de desplaçar-se bastant just d'efectius degut a diferents motius. El caràcter guanyador dels nois de Puchi va quedar patent amb l'emprenyament general (i sobretot del míster) després de la derrota però, per altra banda, el descans del que gaudiran els jugadors a partir d'ara se'l tenen ben merescut pel gran esforç que han fet.

I avui actes oficials i festa. Primer, "peregrinatge" per la vila rendint visita al Consell Comarcal, Basílica de Santa Maria (ofrena i cant del Virolai), Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès i Ajuntament (amb sortida a la balconada dels jugadors i els habituals parlaments a la gent a baix congregada). I finalment, el dinar a l'Hotel Pere III.
Després de l'àpat torn de "plors" i guardons. Insignies d'or per a l'alcalde Sr. Pere Regull (per implorar més ajut institucional del consistori), al Director General de Caixa Penedès, Sr. Ricard Pagés (per implorar més ajut econòmic), al patró de la Fundació, Sr. Josep Panyella (per a implorar-li que Serveis Mèdics Penedès continuï ajudant al club) i al soci número 1 de l'entitat, Sr. Lluís Pallerola (per agraïr la seva fidelitat des de fa tants anys).
Evidentment, també records commemoratius d'aquesta gran temporada per a jugadors, cos tècnic, auxiliars i Junta Directiva (tots ells han fet una gran feina). Ara bé, hem trobat a faltar, per part del President, un mer acte d'agraïment als mitjans que hem seguit (de bon gust) l'equip durant tot l'any. I dic hem, perquè no solament ho hem pensat nosaltres sinò molta gent que, en sortir del dinar, ens ho ha fet saber. Era tan fàcil com dir la paraula Gràcies. Ja està. Res més. En canvi, els jugadors (amb la cançó de l'Aleix, les paraules d'en Puchi al balcó i moltes més mostres d'afecte) ens han demostrat el que ja teníem clar: que són molt bona gent, humils i que valoren la nostra feina.

Gran Reserva: De tot el que s'ha dit, les paraules més sàvies han estat les del Sr. Pallerola que, ans el contrari d'atribuïr-se mèrit algun, ha reconegut que la insígnia que li han lliurat és un reconeixement a tots aquells socis fidels que segueixen diumenge rere diumenge el Vilafranca.

Vi picat: Que l'àrbitre del partit de Copa Catalunya haguès de preguntar als dos delegats, a la mitja part, quants canvis estàven permesos i què passava si el partit acabava amb empat (pròrroga o penals). Una de dues: o el noi estava desinformat o la FCF no informa adequadament.