"Estic convençut que es mantindrà la categoria"

Josep Sauleda Rovira (Vilafranca del Penedès, 20-02-1949) porta més de 35 anys fent les cròniques del FC Vilafranca en diferents mitjans de comunicació escrita (Tothom, El 3 de Vuit, Mundo Deportivo,...) i, entre altres més coses, és un dels contertulians del programa Esports 21 de Ràdio Vilafranca que cada dilluns analitza l'actualitat del degà penedesenc. Qui millor que ell, degut a la seva dilatada trajectòria i experiència, per a parlar-nos del Vilafranca i del seu esdevenir la propera temporada a 3a Divisió.

Sé de bona font, que la teva relació amb el Vilafranca ve ja des del mateix dia que vas néixer. Explica'ns-ho, va...
Bé, de fet el meu pare era soci de tota la vida, seguia molt al Vilafranca i aquell 20 de febrer (diumenge) que jo vaig nèixer, a les tres de la tarda, va fer que el meu pare no pugués anar a veure el Vilafranca-Bisbalenc (5-1).
Quan el teu pare et portava al futbol de petit, tenies algun ídol en concret?
Recordo perfectament que, al voltant dels set anys, quan el Vilafranca es concentrava al "Bar El Lloro" de la Carretera de Tarragona, jo com que estava al costat, al forn de pa del meu avi, m'escapava de nou dinat i anava a saludar als jugadors. L'únic que em feia cas era el porter Monasterio i per tant era el meu ídol.
Si tornessis a ser nen, quin seria el teu ídol de l'actual plantilla?
Com que només en puc dir un, em quedaré amb en David Fontanils. És un gran tio (jugant i fora del terreny de joc).
I com a futbolista amateur que vas ser, a quin jugador d'ara et compararies per les teves característiques?
Als primers anys potser em compararia amb en Palet ja que era ràpid i no m'ho pensava a l'hora de xutar (llavors feia molts gols). Més endavant, vaig passar a ser defensa; primer lateral i després lliure. No era amant del joc directe. M'agradava controlar i donar la pilota, de manera que potser em podria comparar amb en Francesc Fos.
En tots aquests anys seguint al "Vila", hauràs vist desfilar gran quantitat d'entrenadors. Dels darrers que van assolir l'ascens a Tercera, defineix-los, si pot ser, amb una paraula.
César Rueda (67/68): I+D (Investigació i desenvolupament).
Ricart Pi De la Serra (78/79): La feina ben feta.
Ángel Casado (87/88): Exigència.
Lluís Aloy (95/96): Experiència.
Puchi (09/10): Estrateg intel.ligent.
Parlem de la teva faceta periodística. En ocasions se t'ha titllat (i fins i tot t'has endut alguna "estirada d'orelles") de ser massa objectiu comparat amb altres corresponsals dels equips contraris que sempre "escombren" cap a casa. Què en penses?
Com bé dius les meves estirades d'orelles sempre m'han vingut per dir el que penso en les cròniques (normalment fetes en calent, el mateix diumenge a la tarda i per dir la veritat del que he vist). A la gent no se la pot enganyar i si l'altre equip ha jugat millor, cal dir-ho.
Perque, quines han de ser les qualitats d'un bon periodista?
Com bé saps, jo no soc periodista; soc químic de professió i la meva afició al periodisme, especialment esportiu, em ve de solter, de quan tenia 23-25 anys, i escrivia al Tothom. A la teva pregunta, penso que el bon periodista ha de saber ser el primer en captar les informacions i explicar-les de manera fàcil per a que tothom les entengui.
També ets asidu a molts camps de la comarca. Es disfruta més anant a veure un partit de 2a Regional? O potser és pel fet que el veus sense cap tipus de pressió?
A la regional hi ha partits molt interessants però també n'hi ha de molt avorrits (com a totes les categories). Veig molt futbol, a vegades algun 2a A a la televisió i he de dir que la diferència potser és en el fet de conèixer els jugadors. Normalment es gaudeix més d'un Moja-Sant Cugat que d'un Castelló-Éibar (per dir algun nom) per més bon partit que facin aquests.
I això de veure-hi, a vegades, més gent que al Municipal a què es deu?
Doncs a això que et dic, que a Segona Regional quan juguen els del Penedès entre sí, al camp s'hi troben els amics. I al Municipal hi ha els de sempre. El jovent no és seguidor del Vilafranca.
Tema àrbitres. Ja saps que no son sants de la meva devoció... però són necessaris. Ara bé, el nivell és millorable?
Si mires fredament tots els arbitratges que ha tingut el Vilafranca aquesta temporada passada podem dir que el nivell, en general, ha estat més que acceptable. El nivell sempre és millorable i s'ha pogut veure en el passat Mundial. Potser cal donar la benvinguda a noves normes i noves maneres de controlar les jugades compromeses i/o decisives.
I creus que pot existir mala fe o la intenció de perjudicar algun equip per part d'un col·legiat?
Aquesta temporada he pogut parlar amb àrbitres de la categoria i tots estan molt contents de com son tractats pel Vilafranca. Diuen que dona gust xiular als homes de Puchi. En anteriors temporades, a vegades arribàvem a la conclusió que alguns àrbitres perseguien al Vilafranca. Treieu vosaltres mateixos les oportunes conclusions.
Diuen que les estadístiques estan per trencar-les? Com a amant d'elles que ets, creus que es trenquen més que es mantenen?
Les estadístiques s'acostumen a mantenir tot i que de tant en tant es trenquen, però molt de tant en tant...
En relació amb això, si tirem de números i història veiem que després d'assolir un ascens mai s'ha baixat a la següent temporada. Serà el cas també d'aquest any?
L'equip del Vilafranca no necessita pre-temporada per a conjuntar l'equip ni per a assajar jugades (enteneu-me). Per tant, ja te molt de guanyat per a la propera temporada. Estic convençut que es mantindrà la categoria.
Com veus el futur del Vilafranca dins del futbol modest català?
Com tot el futbol amateur en general: sense diners, sense promotors, sense socis i amb poca gent al camp. En el context actual, el veig negre. Per tant, per a sobreviure cal buscar noves maneres d'autofinanciació. El camí que s'ha fet fins ara ja no serveix, cal canviar de direcció i buscar nous camins.
Aviat seràs avi, si el teu nét quan sigui gran ha de ser una de les següents tres coses, que li recomanaries: futbolista, àrbitre o periodista?
Primer que es formi estudiant i després que triï el que vulgui. Jo li diré que un bon futbolista pot guanyar molts bitllets en una curta carrera; un bon àrbitre no tants i sempre serà criticat i un bon periodista també pot guanyar diners i la seva carrera és llarga.
Per acabar, petit exàmen sorpresa.
Quin president va recuperar els colors de la senyera a l'escut i la samarreta l'any 1948?
El president del Vilafranca al 1948 va ser en Lluís Melo (segons la web del Vilafranca).
Qui ostenta el rècord de 606 minuts imbatut a la porteria vilafranquina en partits de lliga?
L'Óscar Massana. Recordo aquest rècord de no fa pas gaire, quan el Sayol i jo donàvem els partits per Ràdio Vilafranca.
Contra quin equip va caure el Vilafranca a la 2a Ronda de la Copa del Generalísimo de la Temp. 69/70?
Contra el Mestalla. Quina memòria tinc eh? Ho he vist a la pàg. 216 del llibre de la història del Vilafranca. (riures)
Bé, has fet una mica de trampes... però no t'ho tindré en compte.
Ha estat un plaer Pep. Per cert, Sant Pol quina hora és?
Amb aquesta pregunta veig que saps que la foto que acompanya els meus escrits al blog de la previa és de Sant Pol de Mar (el poble dels Sauledes). No et respondré a Sant Pol quina hora és,... ara bé et diré com a curiositat que abans de jugar amb el Vilafranca, Juanito Segarra (el gran capità del Barça) ho havia fet també al Sant Pol.

Gran Reserva: La propera aparició a internet del portal www.esportspenedes.cat que pretén omplir un buit existent pel que fa a un lloc web on estigui tota la informació esportiva de la comarca i actualitzada el més aviat possible.

Vi picat: Un cas més de crisi dins del futbol català i que ens afecta directament. El Cassà, veient les dificultats econòmiques per a complir amb el pressupost d'aquest any, ha decidit renunciar (que no vendre) a la seva plaça a Tercera i jugar a Preferent. El seu lloc l'ocuparà un històric: el Premià.