Caiguts de l'olimp

Terrassa FC 3 - FC Vilafranca 1
El Vilafranca ha perdut la condició d'invicte a la sisena jornada de Lliga davant d'un Terrassa (actual líder) que, pel vist sobretot a la primera part, serà amb tota seguretat un dels equips que lluiti per a pujar a 2a B i recuperar la categoria perduda la temporada passada. Amb la derrota, el degà penedesenc surt per primer cop dels llocs de privilegi però continua instal·lat a la zona mitja-alta de la classificació.

El partit ha quedat sentenciat amb el 3-0 que reflexava el marcador ja abans del descans. Què ha passat per a que un equip solvent defensivament com el Vilafranca encaixès tres gols en menys de 20 minuts? Doncs una mica de tot. Primer, que s'ha trobat amb un rival que des d'un bon principi se l'ha vist més còmode i adaptat a les dimensions (àmplies) del terreny de joc, jugant un futbol precís i preciosista al davant (sense complicar-se darrera) amb jugadors de gran classe i qualitat tècnica (destacant per damunt d'ells Urbano que ha donat una lliçó magistral del que és un bon jugador de futbol). I després, que el Vilafranca potser ha acusat el que Valdano anomenava del Bernabéu com a "por escènica". No estem acostumats a jugar en un estadi amb aquest aforament, amb unes instal·lacions més acords amb la 2a Divisió que la Tercera, l'ambient a les graderies, el lluminós amb els escuts,... una mica tot plegat!
Ara bé, hi ha pocs equips que després del "meneo" del primer temps treguin tot l'orgull i faci una segona part digníssima com s'ha fet. Puchi ha marcat el 3-1 en un golàs de falta, Alabau ha tingut un parell d'ocasions claríssimes sol davant del porter, constants aproximacions (còrners i faltes) mentre que el Terrassa només ha tingut un parell de contres (això sí, perilloses perquè Puchi ha posat 4 davanters jugant-se el tot pel tot). I amb això ens hem de quedar.
Partits com el d'avui no són de la "nostra" Lliga. Segurament, amb l'inici de partit tan fluix, amb un altre rival de menys entitat no reps tant càstig. Altre història serà el Premià diumenge vinent (i amb això no vull dir que serà facil ans el contrari). Per entendre'ns, serà un partit semblant al del Balaguer.

Gran Reserva: Haver presenciat el partit al costat d'alguns dels encara lesionats i comprovar la manera amb la que viuen i senten el partit. Si des de fora és així, ara encara entenc més el que deia de la lluita i l'orgull d'aquest grup.

Vi picat: Gent que segueix habitualment el degà penedesenc i que ha preferit anar al Concurs de Castells de Tarragona (guanyat de nou pels Castellers de Vilafranca, enhorabona...) en comptes de desplaçar-se a l'Olímpic de Terrassa. Petita estirada d'orelles amb tot l'afecte del món, eh...