"No vull pensar que em tenen enveja"

Agustín Pujibet Cristo "Puchi" (Barcelona, 07-08-1956) viu la seva 3a temporada al degà penedesenc amb l'equip en una posició privilegiada. Tot i això, és conscient que és circumstancial i que l'objectiu no és altre que sumar un punt més que la temporada passada i assolir la salvació. Des del blog de la prèvia volem saber com valora la situació actual del degà penedesenc un cop transcorregut el primer quart del Campionat.
Després de perdre clarament al camp del Prat, l'equip va tornar a donar la cara davant el Castelldefels. Com ho valores?
El 3-0 al Sagnier, tot i que sembli exagerat va ser justíssim. El Prat va ser superior a nosaltres en tots els aspectes i no hi ha res a dir. Pensa que tenen una de les millors plantilles de la categoria i segurament serà dels equips que facin el play-off. Ja els vaig dir als meus futbolistes que calia oblidar-ho i centrar-se en el partit del Castelldefels. Una vegada més els jugadors ho han donat tot i estic molt content pel triomf assolit.

Et molesten algunes crítiques sobre l'estil del Vilafranca? Hi veus un to despectiu en ells?

Doncs una mica sí. Sembla que no juguem a res, que som molt dolents,... llavors, com s'entén que actualment portem 21 punts, que la temporada passada fèssim una digna campanya o que fa dues es quedès campió i s'assolís l'ascens a Tercera?
Et refereixes a comentaris com "jugar al patadón"?
Sí, sé que molta gent fa servir aquesta frase o lo del "joc directe" però jo, en canvi, no entraré mai a valorar l'estil dels equips rivals.
Perquè, tú, deus saber millor que ningú quin tipus de joc et convé realitzar, no?
Evidentment. Amb la plantilla que tinc, considero que el més adient és usar aquest estil i el que m'exigeixen és sumar el màxim de punts per al club que em paga (en aquest cas el Vilafranca).
A més, després de... quants anys a les banquetes? 34. Tan malament no t'ha anat.
És que no vull pensar que em tenen enveja. Mai he pressumit de res. Només que sempre he portat els clubs que he entrenat als objectius marcats a principi de temporada.
Parlant d'objectius. El nostre és la permanència i prou, no?
I tant. Aquest equip el que ha de buscar és salvar-se (de la mateixa manera que altres 10 equips de la categoria). Treient l'Espanyol B i un grup d'equips que per pressupost i història ho tenen tot per a estar dalt, la resta lluitarem fins el final per la permanència. Aquests equips amb gran potencial econòmic i jugadors de qualitat és normal que juguin bónic o al "tiqui-taca" famós que tan de moda està.
Si puguessis també ho faries?
És clar, però jo estic molt content amb el que tinc i on estic. No em queixo de les nostres limitacions econòmiques envers altres clubs però si vull que tothom en sigui conscient i reconegui el que estan fent aquests jugadors. Tenim una de les plantilles amb una mitjana d'edat més jove i la gent hauria de valorar més l'esforç que fan per a tirar endavant diumenge rere diumenge.
Suposo que res et farà canviar a aquestes alçades ja?
No, no. Jo em sento entrenador i seguiré fent el que he fet sempre: transmetre les meves idees als meus jugadors. No va amb mi això de criticar els àrbitres quan perds o desprestigiar el contrari. Sé reconèixer quan el rival és millor i si no es fan les coses com toca, jo sóc sempre el responsable i ja miraré de buscar les solucions. Mai m'han agradat les excuses.
Gràcies, sort i a continuar amb la bona ratxa.
De res. A tu.