El de casa. Com sempre.

ADC Manlleu 1 - FC Vilafranca 1
Bon punt (o molt bo si ens atenem a les circumstàncies) el que s'ha endut el Vilafranca de la seva visita a terres osonenques. Enric, a la sortida d'un còrner, ha avançat al degà penedesenc just a la mitja hora de partit però abans del descans el Manlleu empataria amb un gol de penal (clar) comés pel debutant Dani García (en una acció on ha pecat de passerell). La segona part, i sobretot a rel de l'expulsió d'Enric al minut 55, ha estat de clar domini local amb aproximacions a la porteria de Saperas però sense que es pugui dir que el Vilafranca, molt ben posat al darrere, hagi patit en excés per a aguantar el marcador.

Una reflexió sobre l'arbitratge (en general i en concret en el d'avui també) sí la voldria fer. Com pot ser què després d'un primer temps impecable, es pugui espatllar una bona actuació canviant el criteri i que l'afavorit sigui el de casa, com sempre? Això només s'entén si el que intimida a la tripleta arbitral és la por a que un grup de brètols pugui atemptar contra la seva integritat física. Com que aquí a Vilafranca l'afeccionat no "apreta" gaire, doncs xiulen al seu antull.
I és que la d'avui és la cinquena vegada (Masnou, Premià, Pobla Mafumet, Cornellà i Manlleu) que el Vilafranca es queda en inferioritat numèrica respecte al seu rival per només una vegada on ha succeït el contrari (Balaguer). Si els homes de Puchi són els menys amonestats i els que menys protesten (tal com ens ha reconegut i ha lloat l'informador arbitral abans de començar el partit) encara s'entén menys.
Per cert, parlant de protestes... el míster local, Francesc Cargol, s'ha passat el partit queixant-se al col·legiat (quines penques!) i dirigint-se a Puchi amb comentaris impropis d'un entrenador de la seva categoria mirant de provocar-lo. Pel que es veu, Mourinho ha creat escola fins i tot a l'Osona.

Gran Reserva: El Municipal manlleuenc és d'aquells camps d'abans. La vella tribuna, l'entrada al camp amb les banderes de drap, l'amagada avantllotja com a improvisada sala de premsa,.... tot plegat fa ferum de futbol de "temps heroics de joc ras i 'patada' al cap, i no com ara, comercialitzat i de moltes camándules i pocs gols".

Vi picat: Sabíem que el camp del Manlleu era un camp difícil per la pressió ambiental del públic. El que desconeixíem era la mala educació d'alguna gent que s'ha passat el partit cridant i proferint insults contra els nostres jugadors sense cap motiu. Qui s'ha endut la palma ha estat Rubén Ortiz pel seu passat manlleuenc.