Anàlisi de la 1a Volta de Lliga

Una vegada arribats a l'equador del Campionat, és hora de fer balanç del paper que està fent el Vilafranca en el seu retorn a la 3a Divisió.
Evidentment, fins a dia d'avui, positiu. Si a finals d'agost, quan començava la Lliga, ens diuen de signar els registres actuals, estic segur que quasi tothom ho hagués fet amb els ulls tancats. I és que si ens atenem als números que va fer el míster (que d'això en sap bastant) on marcava el límit de la permanència a final de temporada en els 45 o 46 punts, ara mateix (26) n'estaríem tres per damunt de la meitat.
A més, si tenim en compte que en l'extensa trajectòria de Puchi com a entrenador, en un 75% dels casos la segona volta dels seus equips és millor que la primera... doncs més al nostre favor.

Sobre el calendari restant, un parell d'apreciacions. La primera és que dels 19 partits pendents per jugar, 10 seran a casa i 9 a fora (cosa que en un principi hauria de ser un avantatge). I la segona que, si ens regim per la classificació actual, tant els rivals que han de venir al Municipal com els que hem de visitar estan repartits equitativament entre la zona alta i baixa de la taula. És a dir, que és igual de difícil el calendari com a visitant que com a local.
Posats a pensar amb quins equips ens haurem de jugar les garrofes per tal de salvar categoria, una dada està ben clara: de l'onzè (el Vilafranca) en avall només s'ha perdut amb el Castelldefels. Amb la resta d'equips s'ha tret quelcom positiu. Què vol dir això? Doncs que si es manté aquesta tònica de puntuar contra aquests conjunts, és probable que es tingui el "goal-average" particular a favor (o si més no igualat) amb la majoria de rivals directes per a no baixar.
De totes formes, fins cap allà els vols del mes d'abril (quan manquin unes 6 o 7 jornades) no es podrà fer una valoració més exacta de les possibilitats reals d'assolir l'objectiu de la salvació. Fins llavors, partit a partit com fins ara. Amb el mateix sacrifici, amb la mateixa humilitat, amb la mateixa il·lusió i sabent que res en aquesta vida és fàcil i tot costa molt d'aconseguir.

Gran Reserva: El tradicional partit entre Premsa i Polítics aquest any ha acabat en empat (3-3). No és per res, però servidor (a la porteria), el company Sauleda (a la defensa) i el company Joan Sória (a la mitjapunta) hem estat de lo milloret de la matinal... Jajaja

Vi picat: Els Polítics no han tingut més remei que "subornar" a un dels nostres millors elements per a que jugués amb ells i així evitar, un any més, una altra derrota.

PD: Trobareu un anàlisi acurat i extensiu d'aquestes i més dades dins dels comentaris del blog.