Tarragona m'esborrona

CF Reus Deportiu 3 - FC Vilafranca 0
Els fets ho demostren. No ens prova viatjar cap a terres tarragonines. Dos desplaçaments (Pobla Mafumet i Reus), dues derrotes (i per 3-0 ademés). I dimecres, toca Amposta... Però bé, siguem positius. Agafem-nos a la teoria d'en Pep Sauleda que dos partits seguits a fora no es perden i pensem que es pot tornar de la capital del Montsià amb quelcom positiu.

Més enllà de la clara i merescuda victòria del Reus pel joc ofert; de la diferència de plantilla i potencial econòmic entre un equip i un altre o de que no era un partit dels anomenats de la "nostra" Lliga (com recordaven els jugadors en acabar), cal fer un anàlisi del com i perquè s'ha perdut. Em dóna la impressió que en determinats estadis ens pot una mica la "por escènica". Ja va ocòrrer a Terrassa i avui crec que ha passat tres quarts del mateix. Si a això hi afegim el fet que s'ha modificat el dibuix original per a reforçar el mig del camp en detriment d'un davanter és com que estàs convidant al rival a que t'ataqui des d'un bon principi. I així ha succeït.
Ara bé, amb l'un a zero, vist que la variació tàctica no funcionava i una vegada s'ha tornat a l'esquema clàssic l'equip ha ensenyat una millor cara. Quina ha estat la pega? Doncs que dos gols en els cinc primers minuts de la represa han esvaït qualsevol esperança de remuntada.
Per postres, en el temps d'afegit, una absurda decisió del col·legiat (llençant per terra la seva gran actuació al llarg dels 90 minuts) ha propiciat l'expulsió (per doble groga) de Pere Roca que es perdrà el proper partit. Com a La Pobla, amb Eitan, hem pecat un xic de passerells però els arbitres haurien de llegir millor els partits... Si no l'expulsa, ni el marcador canvia, ni el públic local se li tira a sobre ni res. Més seny si us plau, i més haver jugat a futbol!

Gran Reserva: Dos retorns. El de Pere Costa al grup, que ja va jugar el partit d'entrenament davant La Múnia (3-0) dijous passat i el d'en Xus (un home estimat al vestidor) que s'incorpora per cobrir la marxa de l'anterior fisioterapeuta.

Vi picat: A vegades, volem ser més papistes que el Papa. A l'arribar a Reus i en mostrar el carnet a l'entrada del Municipal ens han enviat a la guixeta a buscar l'acreditació corresponent. Doncs no, d'allà a la porta per on entren els àrbitres. Doncs no, d'allà de nou a l'entrada principal. Tampoc. Fins que al final, després de tombar com a baldufes pel carrer, un operari ens ha obert una porteta darrera la Tribuna per a que puguèssim accedir al camp. Cal complicar-se tant la vida?