Fora contemplacions

FC Vilafranca 2 - Gavà CF 2
Existeix la teoria (no demostrada) que al final d'una Lliga la balança entre les vegades que la sort t'acompanya i les que et dóna l'esquena queda sempre equilibrada. Per exemple, hi ha partits que no et surt res (3-0 a La Pobla), altres que et surt tot (0-3 a Amposta), dies que fas el gol del triomf a l'últim minut (2-1 amb el Masnou) o a l'inrevés, com avui ha succeït, que et marquen quan ja quasi tenies els 3 punts al sac. De totes maneres, vist el que ha passat damunt del terreny de joc, les alternatives en el marcador i les oportunitats de gol que han gaudit ambdós equips el resultat es pot considerar d'allò més just.

(foto: esportspenedes.cat)

Després d'una primera part amb més ocasions pel Vilafranca, el Gavà s'ha avançat al marcador just abans del descans en una jugada on la defensa vilafranquina ha pecat d'excés de contemplació. Tot i aquest cop moral, al primer minut de la represa una falta a la frontal executada magistralment per Rubén Ortiz (Puchi ja et toca...) ha suposat l'empat momentàni. A partir d'aquí, el Gavà ha intensificat el domini mentre que el degà penedesenc basava el seu perill en buscar la contra seguint el guió habitual al que ens té acostumats. En un d'aquests contraatacs, Ismael ha rebut en profunditat de Pere Roca i ha batut per baix a Adrià. Quedaven poc menys de 10 minuts pel final i el Vilafranca havia de defensar aquest marcador (2-1) com fos... però no ha pogut. Un mal refús dins l'àrea petita, l'ha aprofitat un ex, Santi Triguero, per a empatar quan a l'electrònic pujava el minut 90.
El Vilafranca ha començat la segona volta igual que la primera: victòria contra el Masnou i empat davant del Gavà. Si seguís calcant els resultats tocaria guanyar al camp del Prat però això no serà fàcil. Els homes de Miguel López són el millor equip com a local i estan imbatuts al Sagnier aquesta temporada. Una missió impossible per al Vilafranca...?

Gran Reserva: La reaparició de Pere Costa després de la greu lesió al genoll que l'ha tingut apartat 9 mesos de la pràctica activa del futbol. Des de que el 18 d'abril de 2010 es va lesionar a casa davant l'Igualada, el capità vilafranquí ha treballat de valent per a veure la llum al final del túnel i tornar a sentir-se futbolista. Avui ho ha fet i ens n'alegrem tots molt.

Vi picat: A la primera volta, a La Bòbila, l'expedició vilafranquina va haver de "passar per caixa" i pagar religiosament els 15 € que valia l'entrada. Avui m'ha semblat entendre que alguns afeccionats del Gavà demanaven a la guixeta les invitacions per a poder entrar al Municipal. Espero que només hagi estat això, una percepció errònia meva... Perquè si és així, hi ha per a queixar-se i demanar explicacions. A veure si ara anirem de "pardillos"...