Visca el futbol aeri (Visc al futbol aeri)

CF Balaguer 1 - FC Vilafranca 2
La frase va dedicada a tots aquells que s'han passat la setmana parlant (o malparlant, millor dit) de l'estil de joc que empra el Vilafranca. Hem hagut d'escoltar en alguns mitjans que si el futbol que fem és rudimentari, que si només vivim de la pilotada llarga,... i llegir definicions del nostre futbol com de bombardeig aeri. El cas és que gràcies a aquest tipus de futbol el Vilafranca està realitzant una meritòria temporada en el seu retrobament (cal recordar-ho) amb la 3a Divisió, amb molts jugadors joves i inexperts en aquesta categoria (fet que dóna encara més valor a la tasca de Puchi i els seus nois).
A mi ja m'està bé. Si vols veure jugar bonic, avui en dia, has de veure el Barça. Si el que vols és guanyar i treure el màxim rendiment al teu equip qualsevol idea o filosofia és vàlida però respectem-la. Criticar o posar en dubte el treball d'aquesta plantilla, sincerament, ho considero una falta de respecte.

I si no és per aquesta entrega i l'anar i el vinga i el som-hi..., no es pot entendre com després de no realitzar un bon partit et pots endur els tres punts de Balaguer. És el premi a la constància. Ah, i a la valentia (perquè conec pocs entrenadors que arrisquin tant com el nostre). No és el primer dia que, amb el resultat en contra, decideix posar tota l'artilleria al camp i jugar-s'ho tot a doble o res. Un altre, perdent 1-0 i amb tota la segona part per endavant, hagués optat per mantenir el sistema i esperar a veure si en una jugada aïllada pots fer l'empat. Ell no. Ha apostat per anar a buscar el partit tot i còrrer el risc de perdre el goal-average particular. Al final, victòria amb dos golassos per tot l'escaire d'aquells que anomenen de traca i mocador. El primer, d'Eitan (amb dedicatòria al cel en record de la seva cunyada que va perdre la vida recentment) i el segon, de Puchi en transformar de forma magistral una falta directa a la frontal de l'àrea.
Tot són dades positives: l'equip es setè i segueix allunyant-se del descens, ha encadenat dues victòries consecutives per primer cop a la temporada, s'ha guanyat a Balaguer 43 anys després,... i la setmana vinent ens visita un equip de renom com és el Terrassa. Segur que els jugadors no han oblidat la derrota (amb "bany" a la primera part) del partit de la 1a Volta (3-1).

Gran Reserva: Faltava Puchi per a estrenar-se com a golejador de llançament de falta. Entre ell, Bacaicoa i Rubén Ortiz, el ventall d'especialistes dins l'equip s'amplia i dóna més opcions de cara a no dependre només d'un jugador.

Vi picat: Que en boca d'alguns afeccionats i gent que segueix l'equip hi hagi la paraula play-off. Evidentment que és una cosa que ens faria molta il·lusió i seria històrica, d'acord que estem a només 4 punts però siguem realistes: mantenir la categoria ja seria un gran èxit. Igual com ho és ser conscient de les teves limitacions i, en aquest cas, el club com a entitat per a jugar a 2a B en tindria moltes.

PD: A més, el futbol aeri del Vilafranca ha contribuït avui a que la cigonya que habitava en una de les teulades properes al Municipal balaguerí (i el sobrevolava constantment) hagi passat una tarda d'allò més entretinguda com segurament feia temps que no ho feia.