Segueix sent sant (en donem fe)

CF Montañesa 0 - FC Vilafranca 0
Va ser en Joan Sayol (cronista llavors dels partits per Ràdio Vilafranca) qui va batejar a en Marc Ramírez com a "Sant Marc" durant la seva etapa sota els pals de la porteria del degà penedesenc. Avui, com a rival, ha tornat a demostrar les seves innates condicions i el perquè està considerat un dels millors porters de la categoria. El recital d'aturades ha estat impressionant. A la primera part ha salvat, sense exagerar, quatre gols cantats i a poc pel final ha desviat a còrner un llançament magistral de falta de Rubén Ortiz que entrava per tot l'escaire. Sens dubte, part de l'èxit d'aquesta, cada cop menys, sorprenent Montañesa radica a la seva porteria.

El Vilafranca per la seva part ha fet quasi tot per a endur-se la victòria. El "quasi" implica ser més resolutiu davant la porteria contrària (ja va passar la setmana passada contra l'Espanyol B i avui tres quarts del mateix). Ara bé, em preocuparia molt més no generar ocasions que no pas fallar-les perquè ni sempre tindrem la sort d'esquena (dos travessers) ni el porter contrari tindrà una actuació per a emmarcar.
El punt sumat ens apropa una miqueta més a la permanència. Si en faltaven tres, ara ja només en falten dos. Una victòria contra el Castelldefels certificaria (tot i que no de forma matemàtica) el poder jugar de nou a Tercera l'any vinent. Després d'haver rondat la part alta durant moltes jornades ara sembla un objectiu menor però no oblidem que era la fita a assolir a principis de temporada i tot un èxit si tenim en compte la inexperiència en aquesta categoria de gran part de la plantilla i el fet de competir contra equips amb un pressupost molt més alt que el nostre.

Gran Reserva: Feia molt temps que no veia un arbitratge tan bo com el d'avui. El Sr. Bergadà Braña ha demostrat que per a dirigir un partit i tenir-lo controlat val amb seguir el joc de prop, tenir un criteri uniforme, ser dialogant i aplicar el reglament amb coherència. Si quan s'equivoquen ho esmento, és de justícia dir-ho també quan l'encerten.

Vi picat: La lesió a l'espatlla esquerra de Saperas quan mancaven uns deu minuts pel final. Ha aguantat com ha pogut (ja s'havien fet els tres canvis) però en entrar als vestidors ha estat clar: "Per diumenge vinent quasi impossible i qui sap si se m'ha acabat la temporada". Tranquils, tenim a en Gerard.