Déjà vu

FC Vilafranca 1 - CF Balaguer 1
O en català paramnèsia, és l'experiència de sentir que s'ha estat testimoni o s'ha experimentat prèviament una situació nova. La temporada passada, el Vilafranca rebia al Balaguer amb la possibilitat de situar-se líder de Tercera en solitari en cas de victòria. Avui, si s'hagués guanyat, es col·locava tercer a la taula classificatòria. Llavors, en ser la J5, el liderat era més que res anecdòtic. Enguany, ja a la J21, era quelcom més... El cas és que el desenllaç, el resultat i la manera com s'ha produït han estat idèntics.

El partit no ha estat d'aquells per recordar. Poc futbol i moltes imprecisions. Que els dos gols que s'han marcat hagin estat producte de freus errades defensives ja ho diu tot.
Reyes, en ratxa golejadora, ha fet l'1-0 abans del descans però el que altres vegades sap fer bé el Vilafranca (matar el partit) no ho ha sabut fer. Per postres, hem regalat el gol de l'empat a un Balaguer que si bé ha apostat per un plantejament ofensiu a la segona part tampoc havia creat excessiu perill a la porteria de Ródenas.
Ben bé es pot dir que, fent honor a la festivitat de Sant Antoni (que es celebrava avui a la vila), hem fet una mica el "ruc".

Gran Reserva: Tot i no haver-lo pogut celebrar amb victòria, el fet que Puchi hagi arribat als 100 partits oficials amb el Vilafranca és motiu suficient per a ocupar aquesta secció. La dada al respecte és que en els últims 30 anys han passat 35 entrenadors diferents i només 3 han estat 3 temporades o més: Puchi, Manel Rodríguez i Lluís Aloy.

Vi picat: El bo d'en Bacaicoa no ha tingut el seu millor dia. Ha fallat en el gol visitant i ha estat expulsat (absurdament) per protestar quan ja tenia una groga. No té sort quan el xiula aquest col·legiat ja que en el Masnou-Vilafranca es va fer un gol en pròpia porta el dia que tornava a l'equip després de la sanció. Ànims Alberto!