Són dos conceptes que tothom haurà sentit alguna vegada i amb els quals es pot explicar a la perfecció el que li està succeïnt en les darreres jornades al Vilafranca.
El primer (abans anomenat també "Síndrome UEFA") pertany a la família "perica" i consisteix en el fet que després d'una bona ratxa de resultats i una vegada has arribat a les posicions capdavanteres que donen dret a jugar a Europa, l'equip no assimila aquest rol i no aguanta la pressió (moltes vegades dels propis mitjans que són qui desfermen l'eufòria de manera desmesurada). És el nostre cas? Voldria creure que no però qualsevol opinió que m'ajudi a veure-ho més clar serà ben rebuda.
L'altre, és aquell argument al qual s'agafa el madridisme quan les coses es compliquen dins d'un partit, eliminatòria o competició i on, l'èpica, la lluita i el coratge passen a ser protagonistes de remuntades històriques (sovint amb dosis de sort inclosa).
En això el Vilafranca de Puchi n'és un especialista. I és que us dic una cosa, si no es per la perseverança de la segona part, aquest partit no s'empata i acaba amb victòria plàcida d'un Rubí que ha fet un bon partit però que, com són les coses..., fins i tot podria haver marxat de buit si Reyes encerta a marcar a cinc minuts pel final. Sincerament, no hagués estat just.
Gran Reserva: Diria que hem recuperat al Puchi que ens tenia acostumats. Aquell que era referència del joc ofensiu i que decidia en els moments clau de partit. En els dos darrers partits a casa, 4 gols. Que continui la ratxa!
Vi picat: 10 gols encaixats en els 3 darrers partits són molts. I més per a un equip que, si per alguna cosa destacava, era per la fortalesa defensiva i lo difícil que era perforar la seva porteria. Ve sent habitual, i és una mala notícia, que els errors en defensa condemnin al degà penedesenc. Va ocòrrer a Amposta i avui també. Cal arranjar-ho!
6 comentaris:
Deunidó......el que no pot ser que aquell partit tan dificil en el desplaçament al camp de l´amposta, avui diumenge i vagi el cuer enfonsat i sense porters Masnou i guanyi 1-2, vuit dies després que nosaltres i perdessim per 4-2.
No era tan complicat guanyar en terres de l´Ebre?.
atenció que em partits com el d´avui sens pot escapar el tren.
El que és curiós del cas també, és la diferència de les dues parts. A la primera el Rubí ens domina a plaer i a la segona part, a part del gol de Rubí (Una bona acció d'ells)els tanquem a la seva àrea donant aquella sensació de que al final podíem haver guanyat i tot. Cas a part també son els gols encaixats...masses.
llegint aquest matí les croniques dels partits he vist com tan Terrasa i Espanyol B van guanyar els seus partits al minut 94.
QUINA LLET.
He pogut presenciar el partit UE Sant Sadurní contra el Sant Cugat Sesgarrigues, primer contra segon de quarta catalana i ha sigut un goig veure aquelles grades plenes. Com m'agradaria veure el municipal ni que sigui amb el mateix nombre d'afeccionats (i això és quarta catalana!).
Ara que surtin i que diguin que els de Moja o la Múnia són els que tenen més seguidors, quan torna a quedar clar que és perquè el partit és gratuït i majoritàriament de tots els jugadores que jugaven són de la comarca, i per tant, i van els seus amics.
Anònim ja has comprat almenys 1 tiquet per anar a veure el Vila els darrers 4 partits al municipal?
Per cert, què va passar amb en Puchi (entrenador) que vaig veure que al final del partit discutia primer amb un o dos jugadors i després amb algun directiu (no sé si era el president) del Rubí? Se'l veia molt enfadat...
Publica un comentari a l'entrada