FC Vilafranca 2 - UD At. Gramenet B 1
Sí, ja ho sé... No s'ha jugat bé, s'ha patit fins al darrer instant, el primer gol ha estat de xurro,... i tot el que vulgueu, però el més important avui (i com passarà en cada partit dels sis que resten) era la victòria. Ara bé, aprenguem dels errors comesos i treballem en esmenar-los de cara al futur. Perquè, qui no ens diu que algun dia la sort ens girarà la cara? I que, si avui ha sortit cara a la moneda un altre dia pot sortir creu.
De totes maneres, nosaltres seguim fent els deures, que és guanyar a casa. Perquè tinguem-ho clar: això serà com una cursa d'obstacles, i el que ensopegui menys serà qui s'endugui el gat a l'aigua. Aquesta jornada ha estat el Vilassar qui ha punxat a casa (davant el Cassà) i també l'Igualada (al camp del Caprabo). Per això, no se sap mai si és millor jugar amb els de dalt, amb els de baix o amb els que no tenen la pressió de jugar-se res, però que ningú et regalarà res és segur. Diumenge vinent a Tortosa en tindrem la prova, en un camp on només s'ha guanyat una vegada a la història i d'això ja en fa més de vint anys.
Ah, no voldria oblidar-me de Capilla (molt criticat a principi de temporada per les desmesurades expectatives creades) que amb els seus gols avui, ha agafat el "mando" de l'equip i el protagonisme en atac, en el partit potser més fluix de Landi des de que va arribar al mercat d'hivern.
Gran Reserva: La capacitat de sofriment de l'equip en les darreres jornades per mantenir els marcadors a favor i en altres casos per no desesperar-se amb el marcador en contra fins a capgirar-lo. (Junt amb la sort dels campions...)
Vi picat: Que malgrat els intents de la Junta de fer baixar més gent al Municipal, amb descomptes en els preus de les entrades, el públic vilafranquí segueixi sense acudir en massa al Municipal. Si no ho fan ara que l'equip va bé... quan ho faran???
diumenge, 15 d’abril del 2007
diumenge, 8 d’abril del 2007
El Municipal, trampolí cap a l'ascens
Dilluns passat vaig poder compartir una estona de ràdio, dins del programa Esports 21, amb els companys Joan Sayol i Josep Sauleda per tal d’analitzar les possibilitats del Vilafranca d’assolir l’ascens a Tercera i repassar el trajecte i l’esdevenir de l’equip a la lliga. La veritat, poques conclusions es poden treure donada la quantitat d’equips implicats i les set jornades que manquen per jugar-se. Tot això comporta infinitat de combinacions possibles de resultats, multitud d’enfrontaments directes (alguns a les darreres jornades on poden estar decidides les dues primeres places) i un gavadal de números que maregen i tot. Per tant, he arribat a una única conclusió que molts bloggers ja apunten en els seus missatges: tot passa pel Municipal.
I és que si fem un cop d’ull a la història i a les estadístiques, i agafem com a referència els dos darrers ascensos, els números canten:
Temp. 95/96 (Ascens a 3a Divisió)
A casa es van sumar 37 punts i es va encadenar una ratxa de 15 partits seguits sense conèixer la derrota. Enguany, la ratxa actual és de 11 partits consecutius sense perdre, amb el que igualaríem aquesta fita.
Temp. 04/05 (Ascens a 1ª Catalana)
A casa es van sumar 39 punts i es van guanyar els 9 darrers partits jugats al Municipal (8 de lliga i el de la promoció amb el Cassà per 5-0). Enguany, portem guanyats els 5 darrers, per tant, un altre meta a marcar-se seria igualar aquesta marca.
Resumint, amb els 30 punts (9PG - 3 PE – 3PP) que portem gunyats a casa podríem superar aquests registres i igualar les 13 victòries de la Temp. 87/88, on casualment, també es va pujar a Tercera. Lluny queden però, els registres de finals dels anys setanta on es van encadenar 66 partits consecutius de lliga sense perdre (que es diu aviat...) a la Creu de Sant Salvador, que van portar el club de la 1a Regional a colzejar-se amb l’elit del futbol català a 3a Divisió.
I a fora? Tres puntets podrien (i haurien) de valer, ja que obligaria als rivals a guanyar-ho tot (cosa improbable). El que està clar, és que tot està a les nostres mans (o en els peus dels jugadors millor dit) i que entre tots hem d’ajudar a fer del Municipal, un fortí i recuperar aquell esperit del vell Camp de la Creu de Sant Salvador!!! Gran Reserva: L’aturada en el calendari haurà anat bé per a recuperar algún efectiu que arrossegava alguna lesió i disposar de la plantilla al complet per afrontar el tram decissiu de la temporada. Vi picat: Per contra, històrica i estadísticament, no se li dóna bé al Vilafranca tornar de vacances de Setmana Santa ja que en les darreres sis temporades només ha pogut guanyar un partit després del recés espiritual. Esperem que enguany no sigui el cas.
I és que si fem un cop d’ull a la història i a les estadístiques, i agafem com a referència els dos darrers ascensos, els números canten:
Temp. 95/96 (Ascens a 3a Divisió)
A casa es van sumar 37 punts i es va encadenar una ratxa de 15 partits seguits sense conèixer la derrota. Enguany, la ratxa actual és de 11 partits consecutius sense perdre, amb el que igualaríem aquesta fita.
Temp. 04/05 (Ascens a 1ª Catalana)
A casa es van sumar 39 punts i es van guanyar els 9 darrers partits jugats al Municipal (8 de lliga i el de la promoció amb el Cassà per 5-0). Enguany, portem guanyats els 5 darrers, per tant, un altre meta a marcar-se seria igualar aquesta marca.
Resumint, amb els 30 punts (9PG - 3 PE – 3PP) que portem gunyats a casa podríem superar aquests registres i igualar les 13 victòries de la Temp. 87/88, on casualment, també es va pujar a Tercera. Lluny queden però, els registres de finals dels anys setanta on es van encadenar 66 partits consecutius de lliga sense perdre (que es diu aviat...) a la Creu de Sant Salvador, que van portar el club de la 1a Regional a colzejar-se amb l’elit del futbol català a 3a Divisió.
I a fora? Tres puntets podrien (i haurien) de valer, ja que obligaria als rivals a guanyar-ho tot (cosa improbable). El que està clar, és que tot està a les nostres mans (o en els peus dels jugadors millor dit) i que entre tots hem d’ajudar a fer del Municipal, un fortí i recuperar aquell esperit del vell Camp de la Creu de Sant Salvador!!! Gran Reserva: L’aturada en el calendari haurà anat bé per a recuperar algún efectiu que arrossegava alguna lesió i disposar de la plantilla al complet per afrontar el tram decissiu de la temporada. Vi picat: Per contra, històrica i estadísticament, no se li dóna bé al Vilafranca tornar de vacances de Setmana Santa ja que en les darreres sis temporades només ha pogut guanyar un partit després del recés espiritual. Esperem que enguany no sigui el cas.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Punt i a part a la lliga
ADC Manlleu 0 - FC Vilafranca 0
Una jornada menys pel final i no ha canviat res la situació dels tres equips que opten a aquesta tercera plaça (Vilafranca, Vilassar i Amposta) ja que han saldat els seus partits amb sengles empats. Bé, una cosa sí ha canviat, i és que el Cornellà s'ha afegit a la lluita quan semblava fa poques jornades haver llençat la tovallola. I no ens va del tot malament, que hi sigui. M'explicaré: vist que la igualtat és màxima per assolir l'anhelat ascens, no és descabellat pensar que al final de lliga tot es decideixi pel goal-average. En aquest sentit, el tenim perdut amb el Vilassar (1-3 aquí i 2-0 allà) i amb Amposta (0-1 aquí i 0-0 allà), però guanyat amb el Cornellà (1-2 allà i 1-0 aquí). Però la importància de la intervenció del Cornellà radica en el fet que, en cas de triple empat entre Vilafranca, Amposta i Cornellà surt vencedor el degà penedesenc en haver sumat 7 punts en els enfrontaments directes per 5 de l'Amposta i 4 del Cornellà. Amb el que no hi tenim res a pelar en cas de múltiples empats és amb el Vilassar, que surt guanyador en quasi totes les combinacions.
Dóna la sensació que els equips han plantejat aquest final de temporada amb una màxima ben clara: fer-te fort a casa i sumar quelcom a fora. I el Vilafranca n'és l'exemple més clar. Ara bé, en el moment que fallis un partit al Municipal (que pot passar fàcilment) hauràs d'anar a recuperar-ho a fora i qui sap si serà massa tard i haurem de recordar les ocasions perdudes en camps com Caprabo, Montañesa o avui mateix, on la falta de punch ha evitat que els tres punts volessin cap a la vila. De totes maneres, Manlleu era una visita difícil i lo important és afrontar aquesta aturada al calendari, amb motiu de la Setmana Santa, en tercer lloc sabent que es depén d'un mateix.
Per cert, aprofitant que parlem de la Setmana Santa, no estaria malament anar planificant el viatge a Roma per demanar la beatificació del Marc Ramírez, que avui ha tornat a estar inconmensurable (com en ell és habitual). Gran Reserva: L'emocionant final tram de lliga que ens espera amb set equips separats per 4 punts de diferència (des del Vilafranca tercer amb 50 fins a la Pobla Mafumet novè amb 46). És impossible fer càbala alguna!!! Vi picat: Que la setmana vinent no hi hagi futbol a 1a Catalana. Ja sé que els jugadors també tenen dret a fer vacances, però els que estem malalts de futbol som així d'insaciables.
Una jornada menys pel final i no ha canviat res la situació dels tres equips que opten a aquesta tercera plaça (Vilafranca, Vilassar i Amposta) ja que han saldat els seus partits amb sengles empats. Bé, una cosa sí ha canviat, i és que el Cornellà s'ha afegit a la lluita quan semblava fa poques jornades haver llençat la tovallola. I no ens va del tot malament, que hi sigui. M'explicaré: vist que la igualtat és màxima per assolir l'anhelat ascens, no és descabellat pensar que al final de lliga tot es decideixi pel goal-average. En aquest sentit, el tenim perdut amb el Vilassar (1-3 aquí i 2-0 allà) i amb Amposta (0-1 aquí i 0-0 allà), però guanyat amb el Cornellà (1-2 allà i 1-0 aquí). Però la importància de la intervenció del Cornellà radica en el fet que, en cas de triple empat entre Vilafranca, Amposta i Cornellà surt vencedor el degà penedesenc en haver sumat 7 punts en els enfrontaments directes per 5 de l'Amposta i 4 del Cornellà. Amb el que no hi tenim res a pelar en cas de múltiples empats és amb el Vilassar, que surt guanyador en quasi totes les combinacions.
Dóna la sensació que els equips han plantejat aquest final de temporada amb una màxima ben clara: fer-te fort a casa i sumar quelcom a fora. I el Vilafranca n'és l'exemple més clar. Ara bé, en el moment que fallis un partit al Municipal (que pot passar fàcilment) hauràs d'anar a recuperar-ho a fora i qui sap si serà massa tard i haurem de recordar les ocasions perdudes en camps com Caprabo, Montañesa o avui mateix, on la falta de punch ha evitat que els tres punts volessin cap a la vila. De totes maneres, Manlleu era una visita difícil i lo important és afrontar aquesta aturada al calendari, amb motiu de la Setmana Santa, en tercer lloc sabent que es depén d'un mateix.
Per cert, aprofitant que parlem de la Setmana Santa, no estaria malament anar planificant el viatge a Roma per demanar la beatificació del Marc Ramírez, que avui ha tornat a estar inconmensurable (com en ell és habitual). Gran Reserva: L'emocionant final tram de lliga que ens espera amb set equips separats per 4 punts de diferència (des del Vilafranca tercer amb 50 fins a la Pobla Mafumet novè amb 46). És impossible fer càbala alguna!!! Vi picat: Que la setmana vinent no hi hagi futbol a 1a Catalana. Ja sé que els jugadors també tenen dret a fer vacances, però els que estem malalts de futbol som així d'insaciables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)