Punt d'honor

UD Marianao Poblet 1 - FC Vilafranca 1
No és que hagi estat un partit per a llançar coets però l'empat assolit al sempre difícil camp del Marianao es pot considerar com a bo tenint en compte les tres victòries anteriors i el fet que s'ha jugat amb un home menys la darrera mitja hora per l'expulsió de Palote (qui ha avançat al Vilafranca de penal i ja porta quatre setmanes consecutives "mullant").

Avui però, voldria fer incidència en les jugades d'estratègia (un aspecte del joc que cada vegada està adquirint més importància en el futbol modern i més en una categoria tant igualada com la nostra on la majoria de partits es resolen per petits detalls). És evident que la millora, en aquest sentit (almenys ofensivament) respecte a anys anteriors, és notable: s'han marcat cinc gols a rel d'un llançament de falta, un de còrner i un parell més després de sacada de banda. Ara bé, gols com el que s'ha encaixat avui deixant rematar un còrner a un contrari tot sol dins l'àrea petita també ens són familiars (Igualada i Poble Sec). Suposo però que en aquest tipus de jugades, per a un futbolista és més fàcil i més motivant atacar que defendre (on el grau màxim de concentració és vital). Per tant, posats a buscar coses a millorar de cara al futur, una podria ser aquesta. N'hi ha més eh,... però de mica en mica.

Gran Reserva: La bona feina defensiva de l'equip en conjunt que, amb un home menys des del minut 60 i a base de punt d'honor, ha aguantat les ofensives constants en atac del Marianao Poblet.

Vi picat: En general, el nivell de l'arbitratge a 1a Catalana. Avui no ens ha perjudicat, però segur que cap dels dos equips ha acabat content amb la seva actuació.

El futbol és així: "Si Dios hubiera querido que juguemos al futbol en las nubes, no habría puesto la hierba en la Tierra" (Brian Clough, 1935-2004, ex-jugador i seleccionador anglés).
Hi havia moments del partit que semblava que havia de guanyar qui més cops de cap seguits donés sense que la pilota caigués a terra o el que la llançés més amunt.