Una derrota "històrica"

FC Vilafranca 0 - CE Europa 1
Sabíem que algun dia havia d'arribar... però ningú volia que arribés aquest dia. Després de 23 partits consecutius a casa sense perdre, avui l'Europa (un històric vingut a menys) s'ha endut els 3 punts del Municipal en un partit lletjot que els escapulats han sabut llegir millor damunt del terreny de joc. Una altra estadística que s'ha trencat avui és que amb Puchi a la banqueta, el degà penedesenc no havia perdut 2 partits seguits. La que no ha canviat és la que darrerament el conjunt gracienc sempre guanya en les visites a la nostra vila.

(foto: ceeuropa.cat)

El Vilafranca s'ha vist maniatat pel joc del rival que, conscient segurament que altres equips que van venir a intentar jugar a futbol van sortir escaldats, ha optat per copiar el model vilafranquí i s'ha beneficiat d'un gol matiner en una acció defensiva un xic contemplativa. A partir d'aquí, l'Europa ha ofert un repertori d'argúcies futbolístiques (amb constants pèrdues de temps, marrulleries,...) a l'estil d'aquells equips sudamericans que venien a jugar els torneigs d'estiu a la dècada dels 80. Cal dir-ho, han estat molt més "murris". A més, l'excessiva permisivitat del col·legiat (Àngel Casas) ha beneficiat aquest tipus de joc (i de "show").
Amb el marcador en contra, l'angoixa de veure que passaven els minuts i la impotència de crear ocasions davant una fèrria defensa s'ha arribat al minut 90. Pocs partits m'han passat tan de pressa. Per no haver-hi, no hi ha hagut ni aquells minuts finals d'assetjament a la porteria contrària i Saperas pujant a rematar. Res. Ells sabien molt bé la lliçó i a nosaltres ens queda molt per a aprendre.
I res de nervis. Sobretot, tranquil·litat. S'han perdut dos partits, potser ofensivament no es generen tantes ocasions com abans o potser en defensa manca solidesa però l'actitud és irreprotxable. La mateixa que quan es guanyava. Per tant, dubtar d'aquests jugadors no seria just. Jo no ho faig i crec que la gent que segueix l'equip tampoc.

Gran Reserva: Prova d'això darrer que deia és que, per exemple, Aleix jugava amb molèsties i ha fet un autèntic partidàs. I no només és gran dins del camp, també a fora. Entre setmana va dedicar una estona del seu temps en anar a veure en Modesto (convalescent a l'hospital d'una important operació).

Vi picat: Els jugadors visitants s'han trobat, en acabar el partit, que els havien entrat als vestidors (barracons) i els han sostret diferents pertinences personals. És a dir, que s'hauran emportat, a banda del triomf, una mala imatge de Vilafranca. Ho sentim molt; gentussa n'hi ha a tot arreu...