Es busquen correcamins

El Vilafranca, amb les altres línies més o menys definides, està cercant jugadors per a completar la zona ampla del camp on actualment només disposa d'un efectiu: Eitan (l'autèntic, únic i original correcamins). Les baixes d'Erik, Pere Roca, David i Enric han deixat molt debilitada aquesta posició.
El perfil dels futbolistes que es busquen, més o menys ja el sabem: més bregadors que tocadors, incansables en el seu esforç, humils, treballadors, sacrificats,... Si a tot això se li pot afegir que no estiguin mancats de certa qualitat tècnica a l'hora de jugar la pilota, oli en un llum!
Pública i oficialment no ha transcendit cap nom però em consta que s'està treballant de valent per a reforçar a consciència unes demarcacions que, encara que no ho semblin, tenen molta importància en l'esquema de Puchi. Probablament en els propers dies tinguem novetats al respecte.

A les promocions de Tercera a 2a B, ple català de cara a l'última ronda. Del Reus, poca cosa a dir. El 6-0 de l'anada convertia en tràmit el partit d'avui a Nàxara (0-2). En canvi, la Montañesa ha hagut d'arribar fins a la tanda de penals (3-1) després d'igualar l'eliminatòria (1-0) per a superar al Rayo Cantabria. Si puja un dels dos, el Vilanova mantindrà la categoria i si ho fan tots dos, el Tàrrega ascendirà també a 3a Divisió.
I a la Copa Ràdio Vilafranca, la final està servida. Per una banda, sorprenent eliminació de la Fundació (0-1) davant de l'Espirall-Les Clotes (o Vilalum com es fan anomenar). Va ser la clara mostra que la fe mou muntanyes i que la motivació és un factor important en l'esport si bé cal dir també que els xiquilineros no van poder tenir més mala sort al llarg del partit (amb penal fallat inclós). I per altra, triomf del Molanta (3-2) remuntant un gol matiner del Suburenc que presagiava una final del tot inesperada. Aquesta, es jugarà diumenge vinent al Municipal vilafranquí (17 h.).

Gran Reserva: Independentment que acabin pujant o no, el que està fent la Montañesa de Miki Carrillo (un equip amb el que hem coincidit durant moltes temporades) és de chapeau. Em fa gràcia, tot i que ho entenc, que els que s'han passat l'any "rajant" del seu estil de futbol i considerant-los com una banda ara siguin els seus primers incondicionals.

Vi picat: L'eliminació del Badalona, enfront el Mirandés en la promoció d'ascens a 2a A, perquè haguèssim pogut tenir un exvilafranquí com en Marc Sellarés (a qui el degà penedesenc li donà la primera oportunitat de donar-se a conèixer, no ho oblidem...) jugant a la categoria de plata del futbol espanyol. Un altre any serà. Molta sort!