dimarts, 19 de febrer del 2013

Històries del degà penedesenc

El gol de Saperas
El 24 de gener de 2010 és una data que difícilment oblidarem els que vam viure en directe el Santfeliuenc-Vilafranca corresponent a la Jornada 20 del Campionat de Lliga de 1a Catalana. El degà penedesenc arribava al partit com a líder destacat, en la seva visita a Les Grases, davant un Santfeliuenc que era la revelació del campionat (en el seu primer any a la categoria en tota la seva història).
El partit va començar molt bé per als nostres interessos amb arribades a l'àrea contrària però sense encert de cara a porteria. En canvi, els locals es van avançar 2-0 gràcies als gols de Quiles i Pozo mostrant-se del tot efectius.
La defensa vilafranquina no tenia el seu dia i, al descans, Puchi va fer dos canvis per a mirar de canviar la dinàmica de l'equip. Ara ens sembla del tot normal aquestes decisions però llavors, en la seva primera temporada, sorprenien a més d'un.

L'onze inicial del Vilafranca que saltà a l'Estadi Municipal de Les Grases
(foto: Josep Sauleda)

La segona part fou un altre història. El Vilafranca anà a buscar el partit de totes totes i les ocasions es succeïen una rera l'altra. En una d'elles, Palet, als 64 minuts, va reduïr distàncies al marcador i poc després va ser Puchi qui va tenir l'empat a les seves botes.
Ja en temps d'afegit, el porter local Carlos, després de rebre un cop involuntari, va haver de ser atès durant uns minuts amb la qual cosa el partit es va allargar més de l'habitual.
Amb el públic local demanant l'hora es va arribar al minut 97 de joc amb una falta favorable al Vilafranca just a la linia divisòria del terreny de joc. Puchi estava disposat a servir-la quan el "míster" ordenà a Saperas pujar a rematar amb vistes que aquella seria la darrera oportunitat del matx. I així fou. Pilota penjada a l'àrea, refús defensiu cap a la frontal i... gol del porter vallenc per tot l'escaire!

Moment en el que Saperas engalta el xut que suposà el 2-2 final
(foto: Josep Sauleda)

Allò va ser l'extàsi. És difícil explicar que se sent quan el teu equip empata un partit que tenies perdut i ho fa, a més, passant 7 minuts del temps reglamentari i amb un gol del porter. La banqueta (i els que erem per allà prop retransmetent el partit també...) va saltar dins del terreny de joc, abraçades, crits, eufòria,... Des d'aquell dia, Saperas ocupa un lloc destacat a la història del degà penedesenc.
La llàstima és que cap cámera de televisió va enregistrar el partit. Per sort, ens queda la locució del company i mestre Joan Sória que va fer en directe per a Ràdio Vilafranca. Disfruteu!