Feia temps que no passava tan fred en un camp de futbol com avui a Vic. Quasi el mateix temps que no li veia al Vilafranca un partit tan... Buf, no trobo la paraula adecuada per a definir-lo. El terme "desangelat" li escauria bastant però el diccionari català no admet aquest castellanisme i m'emplaça a l'expressió "sense gràcia". Val, em serveix. Ha estat això, un Vilafranca que no ha transmès en cap moment sensació de poder guanyar el partit i fins a la segona part tampoc de perdre'l eh, però a partir de l'1-0, en una badada entre la defensa i el porter, ja es veia que difícilment treuríem res de positiu de la visita a Vic.
El bagatge ofensiu del degà penedesenc ha estat quasi nul al llarg dels noranta minuts i es resumeix en un xut tou i llunyà de Valerio a les mans del porter i en una rematada de Nacarino que no ha anat ni entre els tres pals. Que manca gol ho diuen els números a la classificació però que no es generin ocasions ja és més preocupant.
A més, amb una plantilla tan curta com la que hi ha ara, en quan s'ajunten dos o tres lesionats, les solucions en forma de revulsius dins d'un partit queden molt limitades.
En aquest aspecte, en els propers dies podria haver-hi novetats. Un migcampista és evident que fa falta però un davanter (extrem preferiblement) tampoc seria descartable.
Gran Reserva: L'únic que estava mig content avui ha estat Rubén Redero, el juvenil de la FE At. Vilafranca que Puchi ha fet jugar al tram final de partit. Sempre és un premi i un dia per a recordar debutar amb el primer equip del degà penedesenc.
Vi picat: S'amplia la ratxa i ja són 6 els anys seguits que porta perdent el Vilafranca l'endemà de canvi d'horari d'hivern. És casualitat però no deixa de ser curiós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada