diumenge, 26 de novembre del 2006

Reis de l'empat i Reis d'Orient

FC Vilafranca 1 -CD Tortosa 1
Un gol de Juan Carlos, aprofitant un refús d'una falta a dos minuts del final, ha permés al Tortosa (rei de l'empat, amb 9 en 14 jornades) igualar un partit que tenia guanyat el Vilafranca i que ha regalat de manera incomprensible.
Avui, després de quatre victòries consecutives (alguna afortunada, val a dir-ho també), s'ha perdut una oportunitat d'or per col·locar-se en posicions d'ascens ja que dos dels rivals directes (Manlleu i Cassà) han ensopegat en les seves respectives sortides. Tot i no fer un gran partit, m'ha donat la sensació que el Vilafranca és superior al Tortosa i que si hagués estat una mica més encertat, la victòria no s'hagués escapat. De totes maneres, els tortosins han estat un rival molt difícil de superar i han demostrat el perquè són l'equip amb menys derrotes acumulades.
En la meva modesta opinió, amb el gol de Jarabo al primer minut de la segona part, ha faltat control al mig del camp, coherència en la distribució i donar sortida a les puntes per tal de buscar en algun contracop la sentència. El partit s'ha tornat travat, amb faltes constants (quasi totes en contra del Vilafranca) i es veia a venir que en alguna jugada l'equip del Baix Ebre assoliria igualar l'encontre.
Malgrat considerar el resultat una ensopegada (més que res per com ha anat el partit), s'ha avançat un lloc a la classificació i tot queda a expenses del partidàs de diumenge que ve al camp del Cassà (tercer a la taula i empatat a tot amb el Vilafranca: punts, gols a favor i gols en contra).

Gran Reserva: La iniciativa de l'spònsor del Tortosa d'acompanyar l'equip en els seus desplaçaments i obsequiar al públic al sortir del camp amb una bossa de mandarines. Tot i aixó, no ens treuran el mal sabor de boca que ens ha deixat el matx.

Vi picat: Després del gol de l'empat, els jugadors tortosins li han dedicat unes paraules a un dels assistents, fet que no ha entés ningú, i que han acabat amb dos jugadors i el segon entrenador expulsats amb vermella directa en el que ha estat una justificació de l'àrbitre a la seva mala segona part on ha cosit a faltes al Vilafranca.

diumenge, 19 de novembre del 2006

Líders un quart d'hora

UD At. Gramenet B 1 - FC Vilafranca 2
Són els quinze minuts que han passat des de la victòria del Vilafranca en el partit al Municipal de Santa Coloma fins que ha acabat el partit al camp del Cassà, passant aquest per un punt a la taula a l'equip vilafranquí.
Val a dir però, que a aquestes alçades de temporada el liderat és merament anecdòtic i que el realment important és haver assolit la quarta victòria consecutiva i estar ben posicionat als llocs capdavanters. És més, a vegades és millor així, ja que sol passar allò que tots els equips esperen jugar amb el líder per plantar-li cara i donen el màxim per guanyar-lo.
És evident que l'equip està en estat de gràcia i que la sort acompanya (i que no canviï!!!). Avui, sobreposar-se al gol en contra i a quedar-se amb un home menys només començar la segona part té molt de mèrit, i demostra que l'equip sap patir quan la situació és complicada i disfrutar quan tot ve de cara (com va ser diumenge passat). Amb la millora en aquests aspectes, es demostra que l'equip ha après dels errors comesos a principi de temporada, una gran virtut en el creixement d'un equip com és el cas del Vilafranca.
En resum, segona "etapa alpina" passada amb gran nota i diumenge que ve davant el Tortosa (rei de l'empat amb 8 en 13 partits) nova prova de foc de cara a "l'etapa reina" (d'aquí quinze dies a Cassà, amb tot el que comporta aquest duel marcat per la gran rivalitat existent en les dues darreres temporades sumada al bon moment d'ambdós equips). No volguem còrrer massa per això i anem pas a pas: guanyar diumenge i després Déu dirà!

Gran Reserva: Va de porters avui (Sergio, de la Grama, pel regal en el segon gol al minut 89, i Massana, que tornava a ocupar lloc a la banqueta vilafranquina per si de cas. Aquest si que és un "gran reserva").

Vi picat: La col.legiada Ana Zardaín López ha tornat a fer de les seves. Si els precedents amb el Vilafranca ja eren "sospitosos"... avui amb la rigurosa expulsió de Capilla i el gol local precedit d'una clara falta que no ha volgut veure, ha deixat clar que això de l'arbitratge no és el que se li "dóna" millor.

diumenge, 12 de novembre del 2006

Tripartit !!!

FC Vilafranca 5 -ADC Manlleu 1
Montañesa, Granollers i avui Manlleu. Tres victòries seguides, que degut a lo igualada que esta la categoria (del primer al desè classificat només hi ha tres punts), posen l'equip al pom de dalt de la classificació en la lluita per l'ascens.
Avui, la notícia en àmbit vilafranquí era la mort el passat divendres del vicepresident Jordi Soler Olivé. Una lamentable pèrdua, d'una persona que va estar vinculada des de 1966 al club dins la Junta Directiva (exercint de vocal, delegat, secretari tècnic i vicepresident) fins a mitjans dels anys vuitanta. Posteriorment, l'any 2002, amb la tornada a la presidència de Pere Montserrat ocupà de nou el càrrec de vicepresident fins a l'actualitat. Per aquest motiu, els jugadors, conscients a més de la importància del triomf, han sortit hipermotivats de cara a dedicar-li la victòria al "Jordi de la SEAT", com se'l coneixia habitualment. Tot basat en una pressió constant sobre el contrari (destacant la feina impagable de Sylla), efectivitat de cara a porta (solucionant així un dels mals que arrossegàvem en anteriors jornades) i solvència defensiva (acompanyada de Marc Ramírez, que amb les seves bones intervencions sota els pals està demostrant el perquè del seu fitxatge).
Després de salvar el primer dels quatre grans escolls que venien, la setmana vinent visita al camp del líder (Gramenet B). Un partit per no perdre-se'l!!!

Gran Reserva: El fet que els autors dels gols hagin estat cinc jugadors diferents demostra que ja que no disposem d'un golejador que asseguri els 15-20 gols que demanem per temporada, aquest dèficit es subsana amb una plantilla compensada on ningú pot adormir-se i on la diferència entre "cracks" i "classe mitja" cada vegada és menys (per bé de l'equip!).

Vi picat: A banda d'en Jordi Soler, també ens ha deixat aquesta setmana un dels socis més antics del club (des d'octubre de 1955), en Francesc Escudé Sogas. Valgui el blog d'aquesta setmana per homenatjar-los. (D.E.P.)

diumenge, 5 de novembre del 2006

Vot de confiança

EC Granollers 1 - FC Vilafranca 2
Crec que se'l mereix l'equip, i sobretot l'entrenador, després de la victòria agònica al camp del Granollers amb el gol d'Eloi al minut 92. I dic l'entrenador (a qui des d'aquestes línies sempre he defensat) perquè ha sabut aguantar la pressió que queia sobre ell degut als mals resultats i s'ha sobreposat a aquesta delicada situació. Ho ha fet ademés, de la manera més valenta: seient a la banqueta a qui no estava donant la talla i confiant en els homes que estaven més en forma en aquell moment. I aixó té molt mèrit, si sabem que molts dels jugadors nouvinguts se'ls suposava que hauríen de jugar ja quasi per "contracte". També ha sabut canviar a temps el sistema de joc respecte a com va començar la lliga, amb una disposició més adient a les característiques dels jugadors que hi ha a la plantilla (ja sabem que els sitemes els fan bons els jugadors) i es veu l'equip més cohesionat. L'única cosa a "recriminar" podria ser que en certs moments de partits, a les segones parts, quan l'equip ha anat per sota del marcador, els canvis introduïts no han donat resultat a l'hora de canviar la dinàmica i capgirar els marcadors adversos, però està clar que en aquesta vida ningú és perfecte. Tot i aixó, podem estar tranquils perquè en la meva modesta opinió tenim a un dels millors místers de la categoria, si més no, honrat, treballador i fidel als seus principis. Que no ens el canviïn!
I ara... Ara ve lo bo! Els propers quatre partits marcaran l'esdevenir del Vilafranca en aquesta categoria: Manlleu, Gramenet B, Tortosa i Cassà (quatre dels sis primers classificats). S'ha d'anar partit a partit, i seguir amb aquesta línia (si més no de resultats, ja que el joc pot millorar bastant encara).

Gran Reserva: Capilla (el tema estrella de la setmana al blog) va obrir la "llauna" amb els seu segon gol de la temporada. Ja sabem que no és un golejador, però se'l va fitxar per fer aquesta funció. I si no, perquè no vam fitxar a un golejador?

Vi picat: "Estimats Reis d'Orient: ...voldria demanar-vos un GPS per a un jugador del primer equip que no va saber trobar el camp dissabte al vespre i va arribar al partit a misses dites". Isi!!! Més fàcil que aquest camp, que es diu el Municipal del Carrer Girona...!!!