UE Poble Sec 0 - FC Vilafranca 0
I és que durant molts minuts, a rel de la lesió de Rafa Vílchez (greu, però menys del que es pensava en un principi), els onze jugadors que hi havia damunt el terreny de joc eren tots dretans. Per tant, amb Juanje a la banqueta (ha sortit al tram final) i Rafita a la graderia (lesionat), el míster ha hagut d'improvisar un equip sense cap esquerrà pur. A tot això, Condis fent de les seves a l'Olesa i Parès desaparegut en combat. Qui els entengui que els compri...
El que està clar, és que els partits costen molt de guanyar, fins i tot als equips de dalt, i que es solen decidir en jugades puntuals o petits detalls. Detalls, com saber mantenir el cap fred dins del camp. Cosa que Capilla no sembla acabar d'entendre i ha tornat a ser expulsat de nou. Avui, per protestar primer i simular desprès. I fa quinze dies al Prat per tres quarts del mateix, i l'any passat a Vilassar de Mar, Gramenet, Granollers,... Convindria agafar els jugadors i mentalitzar-los que està bé jugar amb ímpetu, coratge i empenta però, alhora, mantenir la calma.
Tot i això, l'equip ha estat seriòs i concentrat en un camp difícil per tot el que l'envolta: les reduïdes dimensions, la superfície del terreny de joc (terra), un rival incòmode,... Per cert, digne de veure el camp de La Satàlia. Sembla mentida que en ple segle XXI, encara hi hagi camps com aquest. Sense marcador, amb les graderies caient-se a trossos, porteries rovellades,... Tot, a tocar de la Barcelona Olímpica i moderna que ens volen vendre.
I per acabar, una anècdota. Ja fa dues setmanes seguides que l'àrbitre designat en un principi per a dirigir el partit es posa malalt i l'ha de substituïr un altre. Un consell pel de la setmana vinent: Ana, abriga't que encara fa fresca als matins. No te'ns encostipis... que diumenge has de complir amb el teu deure al Municipal.
Gran Reserva: La recuperació de Fran (després de cinc partits absent) qui ha quallat un gran partit en una demarcació no habitual per a ell. El millor del partit però, sens dubte algun, ha estat en Sylla. Colossal!
Vi picat: Que el Poble Sec es "despenjès" amb demanar una quantitat de diners a canvi, després d'una trucada de Vilafranca TV per tal d'enregistrar el partit i emetre'n un resum durant la setmana. Fins a quin punt és legal això?
Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que el procediment per determinar el guanyador del cotxe dels "rasca-rasca" serà com la curiosa iniciativa de la "caca de la vaca" que ha causat gran expectació al poble gallec d'Amoeiro.
diumenge, 24 de febrer del 2008
diumenge, 17 de febrer del 2008
Una jornada per a emmarcar
FC Vilafranca 1 - C At. Roda Barà 0
Cornellà (50), Prat (50), Vilafranca (49), Amposta (48)... i Tàrrega (43) que encara no ha dit la última. Aquest és el panorama que ens ha deixat una jornada idònia per als interessos vilafranquins, ja que dels cinc primers classificats només el degà penedesenc ha estat capaç d'assolir la victòria.
I poc més positiu, perquè el partit ha estat dolent de solemnitat. En ocasions, semblava més un partit de Tercera Regional que de 1a Catalana (amb "mistos" monumentals, diverses sacades de banda mal realitzades,...). I gràcies podem donar al desencert dels davanters tarragonins i a una sensacional intervenció de Boned, perquè sinò a hores d'ara estaríem maleïnt (com fa quinze dies) que haguessin volat dos punts més del Municipal.
El cas és que trobo que a aquest Vilafranca li falta "punch" a dalt. Tots estem d'acord que és un equip difícil de guanyar però també és evident que, d'igual manera, li costa guanyar els partits. I això es degut a que no resol les ocasions, el que comporta que o empatem o haguem d'acabar demanant l'hora patint fins al final. El company, i bon amic, Josep Sauleda em va dir un dia: "Les davanteres guanyen partits, i les defenses guanyen campionats". Esperem que en aquest cas ens serveixi sinò per a guanyar-lo per a quedar entre els tres primers i pujar de categoria. Però a aquest pas, entre els premis del "rasca-rasca" hauran d'incloure un potet de pastilles pel mal de cor. Gran Reserva: El debutant sota els pals Jordi Boned que, tot i no haver d'intervindre en excès, en la ocasió més clara del Roda ha fet una gran aturada evitant l'empat dels visitants. Avui hem desvestit "Sant Marc" per a vestir "Sant Boned". Vi picat: Assabentar-me que mentres Parès quasi no compta pel míster (avui ja no ha jugat), en Condis ha donat el primer gol i ha marcat de falta el segon en la victòria de l'Olesa a Lloret. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que des del club es vulgui instaurar també la tradició de fer una barbacoa setmanal per tal de fer "pinya" entre la plantilla. En cas que es faci, la carn seria de Ca l'Uberni, evidentment.
Cornellà (50), Prat (50), Vilafranca (49), Amposta (48)... i Tàrrega (43) que encara no ha dit la última. Aquest és el panorama que ens ha deixat una jornada idònia per als interessos vilafranquins, ja que dels cinc primers classificats només el degà penedesenc ha estat capaç d'assolir la victòria.
I poc més positiu, perquè el partit ha estat dolent de solemnitat. En ocasions, semblava més un partit de Tercera Regional que de 1a Catalana (amb "mistos" monumentals, diverses sacades de banda mal realitzades,...). I gràcies podem donar al desencert dels davanters tarragonins i a una sensacional intervenció de Boned, perquè sinò a hores d'ara estaríem maleïnt (com fa quinze dies) que haguessin volat dos punts més del Municipal.
El cas és que trobo que a aquest Vilafranca li falta "punch" a dalt. Tots estem d'acord que és un equip difícil de guanyar però també és evident que, d'igual manera, li costa guanyar els partits. I això es degut a que no resol les ocasions, el que comporta que o empatem o haguem d'acabar demanant l'hora patint fins al final. El company, i bon amic, Josep Sauleda em va dir un dia: "Les davanteres guanyen partits, i les defenses guanyen campionats". Esperem que en aquest cas ens serveixi sinò per a guanyar-lo per a quedar entre els tres primers i pujar de categoria. Però a aquest pas, entre els premis del "rasca-rasca" hauran d'incloure un potet de pastilles pel mal de cor. Gran Reserva: El debutant sota els pals Jordi Boned que, tot i no haver d'intervindre en excès, en la ocasió més clara del Roda ha fet una gran aturada evitant l'empat dels visitants. Avui hem desvestit "Sant Marc" per a vestir "Sant Boned". Vi picat: Assabentar-me que mentres Parès quasi no compta pel míster (avui ja no ha jugat), en Condis ha donat el primer gol i ha marcat de falta el segon en la victòria de l'Olesa a Lloret. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que des del club es vulgui instaurar també la tradició de fer una barbacoa setmanal per tal de fer "pinya" entre la plantilla. En cas que es faci, la carn seria de Ca l'Uberni, evidentment.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Ai, ai, ai,... Calisay!
AD Prat 1 - FC Vilafranca 1
Si la FCF tinguès la decència i vergonya que no té, l'individu en qüestió que ha xiulat aquest matí al Municipal Sagnier d'El Prat hauria d'estar una bona temporada sense dirigir un partit de futbol (anava a dir que es dediquès a arbitrar alevins però, ben pensat, quina culpa en tenen els pobres nens?). I és que no és només l'espectacle d'avui; aquesta temporada ja l'ha "liat" més d'una vegada (com fa poc al camp del Guíxols) per no dir els famosos precedents amb el Vilafranca a Cassà. Un col·legiat que promitja vora una dotzena de targetes grogues i més d'una vermella per partit diu ben a les clares que o té un important desequilibri mental o bé que abans dels partits abusa en excés del Calisay fent honor així al famòs licor d'herbes de la seva vila (Arenys de Mar).
I mentre uns haurien d'estar de per vida a la nevera, el més calent és a l'aigüera. El punt sumat, vist com ha anat l'encontre, sap a glòria tot i que el Vilafranca ha fet un partit més pràctic que vistòs, amb poc futbol però, això sí, amb molt cor i treient l'orgull propi. Ara bé, dos empats consecutius han provocat que els màxims rivals directes (Cornellà i Amposta) aprofitin per consolidar les places d'ascens i el degà penedesenc es mantingui quart a la classificació, no gaire lluny d'ells, tot a l'espera de rebre diumenge vinent la visita d'un renascut Roda de Barà en ratxa (i amb l'ex-vilafranquí Faust a les seves files). Gran Reserva: La lectura durant el partit que ha fet el tècnic Albert Viñas amb els canvis efectuats (treure del camp al quart d'hora a Sylla per evitar la seva expulsió, la inclusió de Castillejo per ajudar a mantenir més la pilota i el saber fer de Guzmán en lloc d'un Moral superat pel seu rival durant tot el partit). Vi picat: L'expulsió de Marc Ramírez per protestar airadament quan només restava el xiulet final del col·legiat. Les conseqüències no les hem patit avui però podem patir-les diumenge on segurament hagi de debutar el jove i recent fitxat Jordi Boned. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que després de les especulacions sobre la possible dimissió de Jordi Roche com a president de la FCF, Pere Montserrat tingui en ment tornar a optar a la "poltrona" del Carrer Sicília.
Si la FCF tinguès la decència i vergonya que no té, l'individu en qüestió que ha xiulat aquest matí al Municipal Sagnier d'El Prat hauria d'estar una bona temporada sense dirigir un partit de futbol (anava a dir que es dediquès a arbitrar alevins però, ben pensat, quina culpa en tenen els pobres nens?). I és que no és només l'espectacle d'avui; aquesta temporada ja l'ha "liat" més d'una vegada (com fa poc al camp del Guíxols) per no dir els famosos precedents amb el Vilafranca a Cassà. Un col·legiat que promitja vora una dotzena de targetes grogues i més d'una vermella per partit diu ben a les clares que o té un important desequilibri mental o bé que abans dels partits abusa en excés del Calisay fent honor així al famòs licor d'herbes de la seva vila (Arenys de Mar).
I mentre uns haurien d'estar de per vida a la nevera, el més calent és a l'aigüera. El punt sumat, vist com ha anat l'encontre, sap a glòria tot i que el Vilafranca ha fet un partit més pràctic que vistòs, amb poc futbol però, això sí, amb molt cor i treient l'orgull propi. Ara bé, dos empats consecutius han provocat que els màxims rivals directes (Cornellà i Amposta) aprofitin per consolidar les places d'ascens i el degà penedesenc es mantingui quart a la classificació, no gaire lluny d'ells, tot a l'espera de rebre diumenge vinent la visita d'un renascut Roda de Barà en ratxa (i amb l'ex-vilafranquí Faust a les seves files). Gran Reserva: La lectura durant el partit que ha fet el tècnic Albert Viñas amb els canvis efectuats (treure del camp al quart d'hora a Sylla per evitar la seva expulsió, la inclusió de Castillejo per ajudar a mantenir més la pilota i el saber fer de Guzmán en lloc d'un Moral superat pel seu rival durant tot el partit). Vi picat: L'expulsió de Marc Ramírez per protestar airadament quan només restava el xiulet final del col·legiat. Les conseqüències no les hem patit avui però podem patir-les diumenge on segurament hagi de debutar el jove i recent fitxat Jordi Boned. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que després de les especulacions sobre la possible dimissió de Jordi Roche com a president de la FCF, Pere Montserrat tingui en ment tornar a optar a la "poltrona" del Carrer Sicília.
diumenge, 3 de febrer del 2008
Una situació emmascarada
FC Vilafranca 0 - CF Palafrugell 0
Parlar de projectes esportius a aquestes alçades de temporada és estrany, però els darrers moviments a la plantilla (amb la inesperada baixa d'un dels jugadors de "casa" com era Condis) conviden a fer una reflexió sobre el model de Vilafranca que vol la gent.
I és que els números canten. Des de l'arribada de Pere Montserrat, junt amb la seva junta, a l'estiu del 2002, han aterrat al club ni més ni menys que 108 jugadors. D'aquests, la majoria no han arribat a jugar ni vint partits (mitja lliga) amb el degà penedesenc. Perquè aquesta n'és una altra. Els projectes no és que durin una temporada, no, a vegades ni això. Per tant, any rera any vivim un carrusel d'altes i baixes al mercat d'hivern creant així una situació gens beneficiosa per a assolir els objectius marcats al principi.
Independentment de la filosofia que cadascú tingui en ment (jugadors de casa o anar a buscar a fora el que no tenim aquí a base de talonari) el problema està en la manca de persones que entenguin una mica de futbol. No em refereixo a la figura d'un director esportiu perquè en aquestes categories no és necessari (i sinò recordeu el que hem viscut darrerament amb Álex Sans i companyia) sinò a que la gent que dirigeix el club sàpiga de que va tot això. S'ha de ser un bon gestor, evidentment, però t'has d’envoltar de gent de futbol i no deixar-te aconsellar per representants que et colen un gol per l'escaire temporada sí i una altra també.
Enguany, es va començar amb un model a mig-llarg termini que apostava per gent jove, anar pujant jugadors de la Fundació i la base del planter de l'any passat. Les circumstàncies que tots sabem van provocar un canvi de rumb i ara ha derivat en un planter ple de jugadors de contrastada categoria (futbolísticament i en nòmina) que semblen anar pel bon camí per a assolir el que té entre cella i cella el president: pujar a Tercera. No oblidem però, que aquesta filosofia tampoc assegura l'èxit. I que els diners de "caixa" algun dia s'acabaran. I llavors què? Olot, Martinenc, Andorra, Calafell, Júpiter, Bisbalenca, Ibèria, Tremp, Mollerussa, Lloret,... són exemples del que no voldríem que mai ens succeís. Gran Reserva: La curiosa iniciativa dels "rasca-rasca". De vegades s'ha de fer anar l'enginy per tal de mirar de buscar ingressos atípics. Vi picat: Albert Parès no ha demostrat res des de que arribà en el mercat d'hivern. No vull ni pensar que la marxa de Condis vingui provocada per equilibrar el pressupost amb la seva elevada fitxa! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat estiguès sol avui a la llotja. L'explicació és que els que estaven amb ell anaven disfressats d'home invisible.
Parlar de projectes esportius a aquestes alçades de temporada és estrany, però els darrers moviments a la plantilla (amb la inesperada baixa d'un dels jugadors de "casa" com era Condis) conviden a fer una reflexió sobre el model de Vilafranca que vol la gent.
I és que els números canten. Des de l'arribada de Pere Montserrat, junt amb la seva junta, a l'estiu del 2002, han aterrat al club ni més ni menys que 108 jugadors. D'aquests, la majoria no han arribat a jugar ni vint partits (mitja lliga) amb el degà penedesenc. Perquè aquesta n'és una altra. Els projectes no és que durin una temporada, no, a vegades ni això. Per tant, any rera any vivim un carrusel d'altes i baixes al mercat d'hivern creant així una situació gens beneficiosa per a assolir els objectius marcats al principi.
Independentment de la filosofia que cadascú tingui en ment (jugadors de casa o anar a buscar a fora el que no tenim aquí a base de talonari) el problema està en la manca de persones que entenguin una mica de futbol. No em refereixo a la figura d'un director esportiu perquè en aquestes categories no és necessari (i sinò recordeu el que hem viscut darrerament amb Álex Sans i companyia) sinò a que la gent que dirigeix el club sàpiga de que va tot això. S'ha de ser un bon gestor, evidentment, però t'has d’envoltar de gent de futbol i no deixar-te aconsellar per representants que et colen un gol per l'escaire temporada sí i una altra també.
Enguany, es va començar amb un model a mig-llarg termini que apostava per gent jove, anar pujant jugadors de la Fundació i la base del planter de l'any passat. Les circumstàncies que tots sabem van provocar un canvi de rumb i ara ha derivat en un planter ple de jugadors de contrastada categoria (futbolísticament i en nòmina) que semblen anar pel bon camí per a assolir el que té entre cella i cella el president: pujar a Tercera. No oblidem però, que aquesta filosofia tampoc assegura l'èxit. I que els diners de "caixa" algun dia s'acabaran. I llavors què? Olot, Martinenc, Andorra, Calafell, Júpiter, Bisbalenca, Ibèria, Tremp, Mollerussa, Lloret,... són exemples del que no voldríem que mai ens succeís. Gran Reserva: La curiosa iniciativa dels "rasca-rasca". De vegades s'ha de fer anar l'enginy per tal de mirar de buscar ingressos atípics. Vi picat: Albert Parès no ha demostrat res des de que arribà en el mercat d'hivern. No vull ni pensar que la marxa de Condis vingui provocada per equilibrar el pressupost amb la seva elevada fitxa! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat estiguès sol avui a la llotja. L'explicació és que els que estaven amb ell anaven disfressats d'home invisible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)