diumenge, 28 d’octubre del 2007

Bèstia negra... i blanca

FC Vilafranca 0 - CF Amposta 2
Una vegada més, i ja en van tres consecutives, l'equip ampostí s'ha endut la victòria del Municipal vilafranquí evitant, de passada, que s'igualès el rècord de nou jornades sense conèixer la derrota en l'inici de lliga.
Podrem discutir la veracitat del penal que ha obert el marcador (per televisió s'ha vist clarament que no era, tot i la primera impressió que sí ho semblava) o la mala col·locació de Marc Ramírez en el segon gol, però la clau de la derrota radica en el gran partit en conjunt que ha fet l'Amposta i el bon plantejament del seu tècnic Jordi Fabregat. Un pressing constant a tot el camp (al llarg de tot el partit) i un joc ofensiu des del primer minut que ha obligat al Vilafranca a fer un gran desgast corrent darrera de la pilota. A això se li pot ajuntar el fet que, segons la meva opinió, el míster vilafranquí ha apostat per un plantejament massa defensiu per jugar a casa amb dos laterals a la banda dreta (Moral i Álex Gaitán) més preocupats d'aturar els atacs ampostins que de copsar l'àrea contrària.
Els números ens diuen que, al contrari de la majoria d'equips, pel Vilafranca jugar a casa no suposa cap avantatge, tot el contrari és un gran hàndicap. Dels cinc partits com a local, en tres no s'ha pogut marcar cap gol, mentre que a fora no es coneix la derrota i s'ha marcat sempre. Precisament, aquests punts que han "volat" avui seria convenient recuperar-los dijous (Dia de Tots Sants) a Tàrrega davant un rival en ratxa que només està a quatre punts del Vilafranca.

Gran Reserva: Que malgrat la derrota es continuï en llocs d'ascens a la taula classificatòria gràcies al matalàs assolit en jornades anteriors.

Vi picat: L'estat deplorable de les graderies del Municipal (denunciat abans del partit per diversos socis) plenes de brossa i brutícia (pipes, gots,...). Pel que es veu, els serveis de neteja del Patronat no han fet la seva feina aquest cap de setmana.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que s'estigui buscant un bruixot per trencar el malefici de Castillejo en els partits de casa on encara no ha vist porta. Qui si l'hauria de buscar és el FB Espirall-Les Clotes, que no sap que és guanyar amb la nova gespa artificial.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Totalment confirmat: hi ha flor

FE Figueres 3 - FC Vilafranca 3
No se si recordeu quan, a principis de temporada, titolava (mig irònicament) en un dels posts de pretemporada "Un vilafranca a l'holandesa" i comentava textualment el seguënt: "...Només espero que tota aquesta “holandització” vingui acompanyada de la respectiva “flor al cul” (en aquest cas, tulipà) i que la sort ens acompanyi en l’enèsim viatge cap a l’ascens a Tercera.". Doncs si, la flor aquesta existeix. Com ja va ocòrrer al camp del Guíxols, avui un gol a les darreries del temps de descompte ha servit per a que el Vilafranca continuï imbatut i mantingui el segon lloc a la taula.
A banda de la sort d'empatar en el darrer instant, el partit deixa lectures positives donat que sempre s'ha anat per sota en el marcador i després d'una fluixa primera part, valgui dir-ho, a la segona l'equip ha reaccionat, s'ha posat les piles (coincidint amb els canvis que ha fet el míster) i ha assolit un gran resultat lluny de casa en un desplaçament davant un rival difícil. A destacar també el fet que malgrat les absències d'homes importants, els que entren per cobrir el seus llocs no desentonen, ens el contrari, fan que la competitivitat dins de la plantila sigui cada cop més gran i l'exigència en cada partit sigui màxima.
Diumenge vinent, un altre rival complicat: l'Amposta, amb l'interés afegit de poder entrar a la història per dos fets: igualar el rècord de nou jornades sense perdre a l'inici de lliga i qui serà l'autor del gol 700 del Vilafranca en lliga al Municipal vilafranquí (només en falta un).

Gran Reserva: El goig que em suposa el fet de poder ser partícep demà de la tertúlia "Les veus sàbies del degà penedesenc", conduïda per Joan Sayol, dins l'espai Esports 21 de Ràdio Vilafranca.

Vi picat: La mala ratxa de lesions que no ens estant respectant gaire. A les baixes de Navarro, Del Barrio, Jesús i Medina hem d'afegir la de Capilla (peça clau) que estarà prop de tres setmanes lluny dels terrenys de joc.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que el virus FIFA arribi a afectar al Vilafranca tot i els rumors que Sylla pugués anar convocat amb Guinea Conakry a jugar la Copa Àfrica donada la gran temporada que està realitzant.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Temps era temps

FC Vilafranca 3 - UE Poble Sec 1
Hem de tirar 20 anys enrera per trobar un inici millor de lliga a aquestes alçades del campionat. De fet, millorar l'inici d'aquella temporada (la 87/88 a Regional Preferent) és gairebé impossible perquè l'equip dirigit des de la banqueta per Ángel Casado va encadenar nou victòries consecutives en sengles jornades de lliga. Els Manel, Fito, Gonzálvez, Coque, Quique Colomer, Puig, Muñoz, Esteve, Atsarà, Jordi, Juanito, Sánchez Mesa, Miguel, Nogués, Almirall, Romo,... entrarien a formar part de la història amb el posterior ascens a Tercera guanyant la famosa promoció al camp del Calella. A tall de joc, podríem mirar d'establir paral·lelismes entre aquell equip i l'actual (salvant les distàncies, és clar, i sabent que enguany es va pel bon camí però encara no s'ha assolit res). Per exemple: a la porteria dos porters on l'agilitat és la seva principal qualitat (Manel-Marc); a la defensa experiència (Fito-Moral) barrejat amb joventut que ve amb empenta i ganes (Coque-Marc o Fran); al mig del camp força (Puig-Sylla), classe (Esteve-Jarabo) i lideratge (Atsarà-Capilla); i davant rapidesa (Jordi-Eloi) i rateria golejadora (Juanito-Castillejo). I per acabar, com a curiositat, entrenadors del Garraf (Casado-Sarasa) i dos nois amb capitania d'El Pla del Penedès (Muñoz-Condis).
Un servidor, es va afeccionar al Vilafranca veient jugar i disfrutant amb aquests homes que ho donaven tot en cada partit. Tant de bo, d'aquí força anys puguem recordar i anomenar amb nostàlgia els actuals jugadors com aquells que van retornar el Vilafranca a la categoria que per història (i potser nomès per això) li pertoca militar.

Gran Reserva: El partidàs de Capilla (autor del primer gol) i col·laborant en l'elaboració dels altres dos. Avui, ha estat el líder que es demana dins del camp.

Vi picat: L'electrònica. Primer, els torns de l'entrada que avui no han funcionat, i després, el marcador del Municipal, que anava alternant el resultat del partit amb el que ocorria a la pista del "Pavelló de la Gamba" degut a unes interferències (??? segons versió oficial). Sobtava veure un 53-40 al minut 6!!!

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que entre la premsa vilafranquina hi hagi un debat per si Jaume Sarasa ha d'emportar-se convocat o no d'una vegada per totes a Raúl (Navarro eh, vull dir).

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Gols amb denominació d'orígen

C At. Roda Barà 1 - FC Vilafranca 3
Elegant, intens, fi, anyenc, viu,... adjectius fàcilment aplicables a un vi negre D.O. Navarra (aquells, envellits en bóta de roure) i comparable a la manera en com Castillejo ha resolt dos un contra un davant el porter del Roda Barà. I és que el futbolista de Valtierra (a la ribera navarresa), ha ensenyat les seves credencials, donant una lliçó magistral de com defineix un davanter de categoria contrastada. Val a dir que fins a dia d'avui no havia gaudit ni dels minuts suficients per entrar en joc ni li havien arribat pilotes en condicions per demostrar les seves facultats, i en aquest últim aspecte, Jarabo (que ha semblat recuperar el seu nivell de joc d'antany) hi ha tingut molt a veure amb dues grans passades a l'espai.
Precisament, l'acompanyant de Jarabo a la zona ampla del mig camp, en Sylla, ha marcat també un autèntic golàs rematant de cap, en un escorç acrobàtic i espectacular que ha fet entrar la pilota pel mateix escaire. Si el jove guineà, al seu treball fosc i incansable hi afegeix arribada de cara a la porteria rival, és converteix en un home clau i decissiu dins l'equip, i potser deixaria enrera aquesta etiqueta de jugador irregular (en ocasions injusta).
Del partit, dir que hi ha hagut fases de bon joc combinades amb massa errors a la zona de creació que han propiciat el poc perill creat pel rival, quasi sempre solventat pel bon paper de la defensa vilafranquina. La classificació ens deixa un trio d'equips empatats al primer lloc: Prat, Vilafranca i Poble Sec (proper rival diumenge que ve al Municipal i que té uns guarismes idèntics als del degà penedesenc).

Gran Reserva: La parella Óscar-Raventòs a l'eix de la defensa, que ha cuallat un gran partit anticipant-se en tot moment a les escomeses dels davanters contraris.

Vi picat: La plaga de lesions que assola la defensa vilafranquina. A les baixes de Moral i Del Barrio, avui s'ha unit la de Rafa (un jugador amb molt mala sort en aquest aspecte) que no ha pogut acabar el partit.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'anomenada "guerra de les televisions", entre AVS i Sogecable, pugui arribar a afectar les retransmissions del degà penedesenc per Vilafranca Televisió.