diumenge, 25 de novembre del 2007

D'aquell 4-0... a aquest 0-4

CD Tortosa 0 - FC Vilafranca 4
Ho recordeu? Sembla que hagi passat molt de temps, fins i tot mesos,... i la realitat és que només fa quinze dies d'aquella hecatombe al camp del Badalona, amb un vestuari enfonsat (però alhora més unit que mai) per les circumstàncies que tots coneixem, amb un cos tècnic que havia perdut totalment el nord i una situació insostenible que semblava no tenir solució a curt termini. Després de l'esperançador empat en el debut d'Albert Viñas a la banqueta, avui tocava guanyar i convèncer a Tortosa (un rival de la zona baixa, però plaça que històricament se li ennuegava al degà penedesenc) i a fe que s'ha aconseguit, i de quina manera!
Del partit, pels que no heu pogut desplaçar-vos a terres tortosines, comentar que s'ha fet un bon partit en línies generals, sobresortint alguns homes com Marc Ramírez (Sant Marc) que ha tingut poca feina però que ha salvat un gol cantat al primer minut; Eloi, autor del segon gol amb una jugada individual excepcional (aplaudida pel públic assistent); Castillejo i Capilla, autors d'un gol cadascú i que han participat en l'el·laboració del darrer i la gran feina de contenció de la defensa i el mig camp vilafranquí en un encontre, com sempre en aquell camp, dur i de brega.
La revifada total, junt amb la reconciliació amb la parròquia vilafranquina (per cert, poca la que ha acompanyat a l'equip avui), s'ha de produïr diumenge vinent al Municipal davant la Gramenet B per tal que no quedi en res aquest indici de reacció.

Gran Reserva: Que els tres defenestrats per l'anterior míster, en dues jornades s'han reivindicat amb un gol cadascú i oferint el millor del seu joc. (Com per haver-li fet cas al "llumeneres" i la seva tropa!!!)

Vi picat: La pilota amb la que s'ha jugat el matx d'aquesta tarda (d'un color gris fosc que es confonia amb la desgastada gespa artificial del municipal tortosí).

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que el canvi radical en el rendiment de Santi Castillejo sigui degut a que li hagin muntat una cambra hipòxica en el seu dormitori per mirar de rejovenir-lo a l’estil Raúl.

diumenge, 18 de novembre del 2007

El punt G

FC Vilafranca 1 - UE Vilassar Mar 1
L'empat d'avui és un punt d'esperança veient d'on veniem i com veniem, però també té un punt de desil·lusió, ja que tots confiàvem en sumar un triomf (per complir amb la dita d'entrenador nou, victòria segura) que rellancès de nou les opcions de copsar els primers llocs de la classificació.
De totes maneres, els jugadors han demostrat amb la seva actitud, empenta, ganes i esforç (més no se'ls pot demanar) que volen lluitar per assolir quelcom important i, tot haver transcorregut ja un terç de lliga, hi ha temps per a reaccionar si així s'ho proposen. La motivació i la implicació ha estat màxima, fet habitual quan hi ha entrenador nou i es vol demostrar que tens un lloc dins l'equip, però més encara per part dels tres defenestrats que han volgut reivindicar la seva condició d'homes importants dins l'equip, del grup i del vestuari (amb cel·lebració del gol inclosa).
L'epoca Sarasa ja és història. Arribà al seu punt i final, i no per culpa o decissió dels jugadors com ens volen fer creure algunes "males veus". Potser l'autèntic culpable no va saber posar a temps els punts sobre les is i a hores d'ara la situació de l'equip seria ben diferent a la que és.
És hora de fer net. De buscar un punt d'inflexió, que capgiri la dinàmica negativa de resultats, i les victòries que permetin aixecar cap d'una vegada per totes. Però sobretot, es tractaria que la gent "trempès" amb l'equip, disfrutès amb el joc, s'excitès amb els gols,... en definitiva, trobar l'anhelat i tant buscat punt G que reconciliï a tots de cara a un mateix objectiu: el plaer de l'ascens.

Gran Reserva: La feina de la premsa vilafranquina en aquestes dues setmanes boges que ha tractat els temes amb màxima rigorositat i, a manca de versions oficials, ha sabut moure els fils per informar del que passava avançant-se inclús a la notícia en si.

Vi picat: La disparitat de criteri del col·legiat, a l'hora d'assenyalar faltes i ensenyar targetes envers un equip i l'altre, on el Vilafranca n'ha sortit clarament perjudicat. Semblava també, com si abans de venir haguès agafat el puntillo.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la pilota per a jugar el partit fos gentilesa de "La Prèvia" com semblava entendre's per megafonia. No, no, deien "La Trebbia".

diumenge, 11 de novembre del 2007

11-N: Els verdaders culpables

CF Badalona B 4 – FC Vilafranca 0
Qui són? Evidentment els jugadors no. I molt menys les quatre víctimes que han rebut la comunicació que no es compta amb ells per al que resta de temporada, amb l’agravant que ells volen continuar en la disciplina del club i que a aquestes alçades, havent jugat cinc partits, no pots fitxar per cap altre equip de la mateixa categoria.
Està clar que darrera d’aquesta massacre hi ha la direcció tècnica (autor intelectual) i l’entrenador (autor material), ja que des de la Junta Directiva es nega participació alguna, tot i que s’hauria d’obrir una comissió d’investigació per a tractar d’esclarir uns fets dels quals ningú en vol assumir la culpa.
Amb tot això, és intolerable que el causant d’aquesta crisi no fos aquest matí a Badalona sinò a Tortosa espiant el rival per d’aquí a dues setmanes; que s’estigui lligat de mans davant d’aquesta comissió tècnica i el president no actuï deixant clar qui mana en el club; que els jugadors implicats no rebin cap mena d’explicació, s’hagin d’assabentar per altres fonts que no siguin les del club i el que és més greu, se’ls recrimini des de la Junta que donin la seva versió dels fets a la premsa dient que on havien de parlar és dins del camp. (sense comentaris)
Després del vist aquest matí, li queda a un la sensació que s’ha jugat amb la il·lusió d’una plantilla que confiava en ella mateixa per fer una bona temporada i que ha caigut en un estat anímic depressiu veient com s’ha trencat l’armonia del vestuari. Si com s’ha explicat, les causes de les baixes són que no combreguen amb les idees futbolístiques dels tècnics i/o tenen uns vicis adquirits difícils d’erradicar, no es podia fer aquest plantejament al juliol i no ara, fent miques la temporada en ple mes de novembre?
Això passa per entregar les regnes a un entrenador que ha treballat sempre al futbol base, però que desconeix el món del futbol amateur o semiprofessional. Com diu el refrany: “Quien con niños se acuesta, mojado se levanta”.

Gran Reserva: L'actitud dels jugadors avui dins del camp i, sobretot, envers els seus companys afectats a qui han fet costat en tot moment.

Vi picat: El responsable de comunicació del CF Badalona, que ha escrit en el full de les aliniacions que reparteix a la premsa el nostre club com a FC Villafranca. (com en èpoques dictatorials)

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la derrota d'avui hagi estat motivada pel fet que l'àrbitre designat fos del col·legi català.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Fem una enquesta?

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 2
Avui a l'entrada al camp ens hem trobat amb unes paperetes a tall d'enquesta on es demanava al soci vilafranquí per part del club quin horari de joc prefereix pels partits al Municipal: si a les 17h o a les 12:30h. Està bé mirar la opinió de la massa social per tal que acudeixi el màxim nombre de gent al camp, però jo vull fer avui altres preguntes a l'afeccionat vilafranquí. Per exemple, recorda quan va disfrutar per darrera vegada amb el joc del Vilafranca? Creu realment que hi ha equip per pujar a Tercera Divisió? Perquè no es treu profit de les jugades a pilota parada? Haguès fitxat a Castillejo vist el seu rendiment fins a dia d'avui? La baixa de Capilla s'ha de notar tant en un equip amb un pressupost per estar a dalt? Quin jugador és capaç de desbordar en l'"un contra un"?... Em venen al cap moltes més, però les deixaré per a vosaltres. Aquesta setmana vull que entre tots, esmicolem els problemes que pateix el Vilafranca, analitzem les causes i busquem possibles solucions aquí al blog.
El que havia de ser una setmana per sumar punts (amb dos partits a casa i la sortida a Tàrrega) s'ha convertit en la particular Setmana tràgica vilafranquina, amb tres derrotes consecutives que ens han "condemnat" a baixar fins al setè lloc a la taula. Qui no diu potser, que és el lloc real que ens correspón? Sigui com sigui, la crisi existeix (de joc, de resultats,... de tot!) i qui ho vulgui negar és que està lluny de la realitat o ens vol fer "combregar amb rodes de molí".

Gran Reserva: L'únic positiu avui ha estat l'efemèride que Condis ha estat l'autor del gol 700 en lliga del Vilafranca al Municipal. Tot i la derrota, passarà a la història per aquest fet.

Vi picat: Els resultats dels rivals directes a la zona alta de la taula. Victòries de Cornellà, Poble Sec, Amposta, Tàrrega, Vilassar Mar i empat del Prat.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'enquesta per canviar l'horari dels partits vingui motivada per la "protesta", en forma d'encesa de ciris, per part de la Penya El Litro que consideren poca la lluminària dels focus del Municipal vilafranquí.

dijous, 1 de novembre del 2007

Principi d'esvoranc

UE Tàrrega 1 - FC Vilafranca 0
Sembla que el Vilafranca ha entrat en un espiral de mals resultats, que no de mal joc (segons les conclusions que n'he extret de la locució del partit d'aquesta tarda a terres targarines). Però ja sabem que els resultats manen, i que el que suma a la classificació són els punts i no el joc, actitud o altres factors ponderables del futbol com pot ser la sort, que si fa uns dies la teniem al costat nostre, ara ens dóna l'esquena (ja que el gol ha estat causa de l'infortuni).
Diu la tradició popular que: "... La festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del resorgiment de la vida amb el retorn del bon temps. Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida...". Així espero que sigui, una mala ratxa circumstancial (atribuïble a les lesions d'homes importants, l'entitat dels rivals als que ens hem enfrontat,... al que cregui cadascú). És hora de reaccionar, de resorgir (com llegiem abans), i quan millor fer-ho que diumenge vinent a casa davant la Montañesa. Un rival de la zona baixa, necessitat, estireganyós... En fi... que qui cregués que això seria un camí de roses estaba ben equivocat. La temporada es preveu dura, com la vida mateixa...

Gran Reserva: Que lo apretat del calendari i de la classificació permeti arranjar d'aquí tres dies, si obtenim una victòria a casa és clar, aquesta sèrie de resultats negatius i poder tornar a estar a dalt de tot.

Vi picat: Voler culpar de la derrota, esmentant noms, a jugadors en concret per una badada defensiva. Quan es guanya, guanyen tots. I quan es perd, també!!!

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat, imitant a Daniel Sánchez Llibre, hagi demanat a la Generalitat que rectifiqui el DVD de "Les tres bessones" per no fer referència en ell al FC Vilafranca com a un dels identificadors de la cultura catalana.