diumenge, 27 de maig del 2007

"Míster", ves-te'n ja !!!

FC Vilafranca 0 - CF Igualada 1
Rumors que m’arribaven abans del partit apuntaven a la més que probable marxa de Manel Rodríguez de la banqueta vilafranquina la temporada que ve. Després de veure el partit d’avui, encara ho tinc més clar. No es pot llançar un partit com ha fet ell, quan amb 0-1 ha fet debutar a un juvenil que anava convocat per primera vegada aquesta temporada, donant entrada a Álex Ortiz o deixant a la banqueta a homes com Fofana i Jarabo que per les seves característiques haguessin pogut canviar el rumb que duïa el partit. Però el mal no ve d’avui, ve de lluny. A principis de temporada, el míster estava més a fora que dins després del mal inici (sumat a la pèsima temporada anterior) però un parell de bons resultats a fora i les intactes opcions d’ascens (només degut a la igualtat a la categoria) van fer que se li donés una darrera oportunitat. Estic segur, que si no tingùes decidida la seva marxa per iniciativa pròpia, la Junta haguès optat pel canvi perquè no crec que estiguin gaires contents de la tasca realitzada (sobretot al tram final de lliga, on no ha sabut plantejar els partits). O potser si que estan contents...? Perquè en ocasions, he tingut la impressió que se li han rigut les "gràcies" en comptes de donar un cop de puny a la taula (tant a ell com a alguns "cracks").
I és que aquesta, és una altra... Amb el pressupost més alt de la història, amb jugadors de talla mundial i amb l’ascens com a objectiu principal des de principi de temporada, només se m’acudeixen dues paraules ridícul i fracàs. Més veient, que l’Igualada amb un dels pressupostos més baixos de la categoria o la Pobla de Mafumet, amb poques estrelles però un bloc consistent, ens han passat la mà per la cara i ens han tret els colors.
La incògnita està ara sobre el futur entrenador que ocuparà la banqueta vilafranquina. Quin perfil busquem? Quin paper hi tindrà Álex Sans en aquesta elecció? Busquem un entrenador amb currículum (Creixell, Alavedra, Moscoso,...) que amb una plantilla més econòmica però més implicada pugui donar els seus fruits o llançarem de nou la casa per la finestra i portarem un entrenador que estigui en mans de jugadors de "campanetes" que facin i desfacin al seu antuvi?

Gran Reserva: La Múnia i Sant Cugat han salvat l’honor de la comarca, ja que han sigut els únics equips que han pujat de categoria. Molta sort als dos a 2ª Regional.

Vi picat: Vilafranca, Espirall-Les Clotes, Torrellenc, Sant Sadurní, Sant Pau d’Ordal,... i altres equips penedesencs que no han complert les espectatives creades a inicis de temporada.

PD: Ah! I per si algún despistat no ho sap, en cas d'haver guanyat s'haguès acabat quart classificat amb moltes opcions de pujar. És o no ho és per estar emprenyats?

diumenge, 20 de maig del 2007

Primes a tercers o fer el "primo"

CD Banyoles 2 - FC Vilafranca 1
A aquestes alçades de temporada els rumors sobre possibles anades i vingudes de maletins estan a l’ordre del dia. Especulaven a Igualada, després de la derrota, que Vilafranca i Banyoles podrien estar darrera de la “hipermotivació” dels jugadors del Cornellà. A Manlleu, en aquest aspecte, estaven més tranquils perquè no crec que a Cassà estiguessin molt per ajudar-nos. Caprabo i Badalona B tenien prou amb la seva necessitat de punts per a salvar la categoria per a ajudar-nos derrotant a Amposta i FE Figueres. I amb tot aquest panorama,... tot passava per guanyar al Pla de l’Estany per arribar al darrer partit amb opcions reals d’ascens. Doncs no. Per enèsima vegada s’ha tornat de buit d’un desplaçament. Un equip que vol pujar a Tercera Divisió no pot aspirar a fer-ho sumant un punt dels darrers nou o encadenant vuit jornades consecutives sense sumar la victòria lluny del Municipal. Amb això està dit tot.
Ara la setmana vinent, tres quarts del mateix. Estem obligats a lluitar per la quarta plaça (que donaria l’ascens en cas de compensacions) davant l’Igualada que no ho té fet encara... i esperar ensopegades de Pobla Mafumet i Banyoles davant rivals que es juguen la vida per la part baixa. Sabeu que? Més val que ens centrem en guanyar el darrer partit de lliga, acomiadar-se dignament de l’afeccionat vilafranquí i deixar de fer el “primo” esperant favors aliens quan no sabem fer els propis deures. L’ascens era el gran objectiu i vist la despesa feta pel club, haurem d’analitzar si la paraula fracàs és excessiva o amb decepció n’hi ha prou. En tot cas, el mateix plantejament deuen estar fent a Cornellà o Vilassar per exemple. Com diu el refrany: Malt de molts, consol de tots.

Gran Reserva: Capilla ha estat un dels pocs jugadors que ha aguantat l'equip en el tram final de lliga fent valer la seva experiència i veterania. Ha anat de menys a més, però s'ha trobat molt sol.

Vi picat: Haver de lluitar només per la quarta plaça quan hem tingut la mel als llavis durant algunes jornades. A més, mai ens ha acompanyat la sort quan hem hagut de dependre dels ascensos compensats.

diumenge, 13 de maig del 2007

Amics per sempre

FC Vilafranca 1 - CF Pobla Mafumet 2
Això mateix..., ara, resulta que haurem de demanar als “amics” de Cassà que ens donin un cop de mà, diumenge vinent, guanyant al Manlleu al seu camp per poder seguir optant a pujar de categoria!!! La veritat, no sé si riure o plorar!!! Que ningú confiï en aquesta hipòtesi perquè es tot lo absurda que us pugueu imaginar. És més, vist lo d’avui, no crec que estiguem per demanar gaires ajudes als demés quan prou feina tenim per guanyar els nostres partits. La gent ha sortit decebuda, ha perdut la fe en l’equip i lo pitjor és que dona la sensació que també l’han perdut els propis jugadors en si mateixos. El partit es pot definir tranquilament evocant una frase de John B. Toshack després d’una cruel derrota quan entrenava al R. Madrid: “los jugadores corrían como pollos sin cabeza”.
I no serà que no feia temps que es veia a venir i que ho havia avisat des d'aquest blog. Fins a dia d’avui, la immaculada ratxa de victòries en els partits a casa disimulava o amagava les carencies de l’equip quan es desplaça lluny del Municipal. I és ara quan tots ens lamentem de l’empat a Rubí o de la derrota a Tortosa (punts que ara tindríem de coixí per paliar l’ensopegada d’avui) però ja és massa tard. No hi ha res a fer. L'estirada d’orelles o el cop de puny a la taula s’ha de donar quan les coses van bé, no després de dos mals resultats i quan el temps de reacció és ínfim.
I diumenge vinent, què? Doncs esperar que l’equip reaccioni d’una vegada per totes (ja toca!!!), anar a posar ciris a Sant Fèlix o a la patrona de Cassà, la Mare de Deu de les Sogues (com la que tenim al coll...) i confiar en jugar-nos-ho tot a la darrera jornada davant un Igualada que podria ser ja equip de Tercera. Però el nas em diu (i tant de bo m’equivoqui...) que això acabarà en un “tocat i enfonsat” al costat del Llac de Banyoles.

Gran Reserva: El Cadet B de la Fundació Esportiva At. Vilafranca que ha quedat campió del seu grup i ha sortit abans dels partit a rebre l'homenatge dels espectadors i amb els jugadors del primer equip fent-los el passadís. Sort per a la promoció!

Vi picat: Que l'afició vilafranquina no acabi de respondre a la crida per recolzar l'equip diumenge rera diumenge. Realment si fos per massa social, afició i il·lusió hauríem de tirar categories avall per anar a buscar la que realment ens pertoca.

diumenge, 6 de maig del 2007

El dia de les "mares"

UE Rubí 0 - FC Vilafranca 0
Una setmana més, després d’un partit a camp contrari, i ja en van unes quantes..., el Vilafranca ha deixat escapar la oportunitat d’obrir forat respecte algun dels seus rivals directes per l’ascens. La visita a Rubí (cuer i equip de Preferent l’any que ve, no ho oblidem) esdevenia propícia per a sumar tres punts vitals per encarar els tres darrers partits de lliga amb un petit matalàs de punts i les màximes ambicions, però no ha estat així. Precisament ambició, és el que més he trobat a faltar avui. Primer amb el canvi conservador del dibuix tàctic amb el que ha plantejat el partit el míster Manel Rodríguez i després per l’actitud dels jugadors dins del terreny de joc que semblava que en comptes de ser un partit decisiu fos un partit de la primera volta on sumar un puntet a fora ja era bo. No sé,... veure a Landi jugant gairebé de lateral esquerre seguint a l’extrem rival o a Capilla desassistit i solitari a la punta d’atac feia mal els ulls i tot.
Per sort, un encara depén d’ell mateix per assolir el somni de pujar a Tercera Divisió. O potser és que no volem o no ens fa il·lusió pujar? Perquè avui ho semblava... La imatge ha estat d’un equip d’estar per casa (i és que a fora, dels darrers onze partits només s'ha guanyat un!!!). Caldrà canviar aquesta imatge diumenge que ve al Municipal davant La Pobla Mafumet, un rival dur, complicat, que ve de derrotar a Vilassar i Cornellà en les dues darreres jornades i que encara manté opcions matemàtiques de lluitar pel tercer lloc.

Gran Reserva: Saber que el que resta de temporada podrem gaudir del suport dels Vila'REDS' (com es fan anomenar els joves de la Fundació) animant al degà pendesenc tal com han anunciat a diversos fòrums durant aquesta setmana.

Vi picat: Que vulguem donar emoció al final de lliga i arribar a la darrera jornada per a jugar-nos el tot o res davant l’Igualada al mateix temps que els nostres rivals directes juguin, per exemple, un Amposta-Tàrrega o un Manlleu-Rubí davant equips totalment assequibles.