El Vilafranca, amb les altres línies més o menys definides, està cercant jugadors per a completar la
zona ampla del camp on actualment només disposa d'un efectiu:
Eitan (l'autèntic, únic i original
correcamins). Les baixes d'
Erik,
Pere Roca,
David i
Enric han deixat molt debilitada aquesta posició.
El
perfil dels futbolistes que es busquen, més o menys ja el sabem: més
bregadors que tocadors,
incansables en el seu esforç,
humils,
treballadors,
sacrificats,... Si a tot això se li pot afegir que no estiguin mancats de certa
qualitat tècnica a l'hora de jugar la pilota, oli en un llum!
Pública i oficialment no ha transcendit cap nom però em consta que s'està treballant de valent per a reforçar a consciència unes demarcacions que, encara que no ho semblin, tenen molta importància en l'esquema de
Puchi. Probablament en els propers dies tinguem novetats al respecte.
A les
promocions de Tercera a 2a B,
ple català de cara a l'última ronda. Del
Reus, poca cosa a dir. El 6-0 de l'anada convertia en tràmit el partit d'avui a Nàxara (
0-2). En canvi, la
Montañesa ha hagut d'arribar fins a la tanda de
penals (3-1) després d'igualar l'eliminatòria (
1-0) per a superar al Rayo Cantabria. Si puja un dels dos, el
Vilanova mantindrà la categoria i si ho fan tots dos, el
Tàrrega ascendirà també a 3a Divisió.
I a la
Copa Ràdio Vilafranca, la final està servida. Per una banda, sorprenent eliminació de la Fundació (
0-1) davant de l'
Espirall-Les Clotes (o
Vilalum com es fan anomenar). Va ser la clara mostra que la
fe mou muntanyes i que la
motivació és un factor important en l'esport si bé cal dir també que els xiquilineros no van poder tenir més
mala sort al llarg del partit (amb
penal fallat inclós). I per altra, triomf del
Molanta (
3-2) remuntant un gol matiner del Suburenc que presagiava una
final del tot inesperada. Aquesta, es jugarà
diumenge vinent al
Municipal vilafranquí (
17 h.).
Gran Reserva: Independentment que acabin pujant o no, el que està fent la
Montañesa de
Miki Carrillo (un equip amb el que hem coincidit durant moltes temporades) és de
chapeau. Em fa gràcia, tot i que ho entenc, que els que s'han passat l'any "rajant" del seu
estil de futbol i considerant-los com una
banda ara siguin els seus primers
incondicionals.
Vi picat: L'eliminació del
Badalona, enfront el Mirandés en la promoció d'ascens a 2a A, perquè haguèssim pogut tenir un
exvilafranquí com en
Marc Sellarés (a qui el degà penedesenc li donà la primera oportunitat de donar-se a conèixer, no ho oblidem...) jugant a la
categoria de plata del futbol espanyol. Un altre any serà. Molta sort!