diumenge, 25 de febrer del 2007

Fal·làcia Catalana de Futbol

UE Vilassar Mar 2 - FC Vilafranca 0
Fa unes setmanes, comentava que el comportament arbitral envers el Vilafranca des de l’afer de les darreres eleccions a la presidència de la FCF, mereixien un ampli tractament al blog. Avui, després del “derroche” de targetes i errors del col·legiat de torn (no val la pena individualitzar perquè és cosa de tot l’estament arbitral) cal reflexionar en veu alta i denunciar un fet evident: quan ens apropem als primers llocs, ja s’encarreguen de tornar-nos a mitja taula. En partits com els de Cassà, Igualada o avui a Vilassar on, en tots tres, en cas de victòria l’equip es situava en zona d’ascens, la mà negra ha sorgit per fer-ne de les seves. No sé si des del si del club preocupa aquesta situació i si es té pensat actuar d’alguna manera (tampoc sé quina, la veritat) però, si hem de seguir així fins a final de temporada... més val que ens deixem de somnis d’ascens, acabem la temporada dignament i Déu dirà!
Perquè... és normal què al Vilafranca no li xiulin un penal a favor des de l'11 de desembre de 2005??? 441 dies, eh!!! 47 partits consecutius de lliga!!! Curiositats de la vida, aquell Vilafranca-Premià (2-3) el xiulà la nostra estimada Ana Zardaín López (per a més inri...). Haurem d’esperar a que ens torni a xiular ella per veure una pena màxima a favor nostre?
Del partit, en versió telegrama, dir que en condicions normals 0-0 i cap a casa... però un gol afortunat (xutant des de casa seva) i quedar-se amb deu homes (injustament) segons després d’expulsar a un rival, han enfonsat l’equip que ha encaixat el segon gol quan s’atacava a la desesperada.

Gran Reserva: L’agradable sorpresa de veure a la banqueta a Rafa Moral quan tot just demà fa un any de la greu lesiò al camp del Banyoles. Ha estat llarga la recuperació i l’espera, però el partit 350 amb la samarreta del Vila (en porta 349) és més a prop.

Vi picat: FCF, CORRUPCIÓ, MÀFIA, PODREDURA,... (i tants adjectius que se m’ocorren, que deixó per a la vostra imaginació).

diumenge, 18 de febrer del 2007

Un Badalona B... i el "Vila" molt bé!!!

FC Vilafranca 4 - CF Badalona B 1
Confirmat, la millora de l’equip és evident. La pel·lícula del partit ha estat la mateixa del darrer encontre a casa davant el Tàrrega: un gol als primers minuts (que enfonsa moralment al rival que ha de canviar el plantejament inicial), pressing constant de tot l’equip ofegant al rival i un segon gol abans de la mitja hora (que provoca l’obertura de línies del rival i poder jugar a la contra, el que més li agrada a aquest Vilafranca). Davant d’això poc ha pogut fer un equip com el Badalona B que, si no canvien molt les coses, estarà lluitant per eludir el descens.
Ja era hora que en un partit no haguèssim de destacar la gran actuació del porter Marc, que avui ha passat desapercebut i ha encaixat el gol ja en el temps d'afegit. Per contrapartida, dos jugadors han sobresortit de la resta: Condis i Landi. El capità vilafranquí ha marcat un gol de bandera i ha servit en safata un altre a Capilla, mentre que el davanter Landi, arribat a mitja temporada del Sangonera, ha tornat a marcar per partida doble demostrant l’olfacte típic del golejador nat i la qualitat que atresora, en un altre gol de fantasia.
Esperem que la festa no acabi (aprofitant el símil carnavalesc d’aquest cap de setmana) i tingui continuïtat la setmana vinent a Vilassar de Mar (tercer classificat i que ve llançat amb 5 victòries en els 5 darrers partits). Esperem trencar-los la ratxa...!!!

Gran Reserva: La sensació que l'equip arriba al tram decissiu de la temporada com una moto. Jugadors com Del Barrio, Garea, Álex Ortiz o el recuperat Rafa estant jugant a un nivell altíssim i també és just destacar-ho.

Vi picat: No haver pogut encadenar tres partits seguits mantenint la porteria a zero (fet que no s'ha produït encara aquesta temporada).

diumenge, 11 de febrer del 2007

Lo empat és vida

CF Amposta 0 - FC Vilafranca 0
I és vida, ja que el Vilafranca ha sortit indemne de la batalla de l'ebre gràcies en gran mesura a tres decisives intervencions de Marc Ramírez (sent totalment objectiu, el millor porter de la categoria) i a la fenomenal actuació de la defensa vilafranquina que ha aguantat el setge de l'equip ampostí, sobretot en els minuts finals ajudat per l'apassionat públic que omplia la tribuna de l'estadi.
Avui, crec que és moment de dir una frase que, ja fa dies, ens ronda pel cap: "Tenim porter!!!". A finals de juliol, en un post sobre els nous fitxatges per aquesta temporada, un servidor comentava que la porteria del Vilafranca des de la retirada de Cano havia estat un lloc inestable (exceptuant potser el fugaç retorn de Massana). Per ella havien passat en quatre anys nou porters diferents sense que cap s'assentés com ho ha fet Marc Ramírez. He de confessar, que els primers partits no em va convèncer i que pensava que seria un més a engrossir la llista que he esmentat abans. Cras error el meu. Aquest noi àgil, no gaire alt per ser porter i amb una col·locació envejable sota els pals s'ha guanyat el sobrenom de "Sant Marc" (copyright Joan Sayol) i s'ha posat a la butxaca a tota l'afició vilafranquina. Veure avui, com la graderia en ple del camp de l'Amposta s'ha posat en peu per aplaudir les estratosfèriques aturades del felí porter del degà penedesenc ha estat un fet que no s'oblidarà fàcilment.
Aquest empat, s'ha de fer bo diumenge guanyant al Badalona B i així, seguir amb aquesta línia de la mitjana anglesa (guanyar a casa i empatar a fora) que és sinònim d'èxit garantitzat.

Gran Reserva: L'àrbitre Ponsatí Clavaguera, que si durant la setmana havíem dubtat de la seva actuació (vistos els precedents amb el Vilafranca), avui ha fet un arbitratge valent sense treure'ns ni donar-nos res (com hauria de ser sempre).

Vi picat: Haver perdut el goal-average particular amb l'Amposta (que a l'anada ens va guanyar per 0-1). No sabem si a final de lliga serà important però sempre és un factor a tenir en compte en competicions igualades com és enguany aquesta.

diumenge, 4 de febrer del 2007

Disney-Landi

FC Vilafranca 4 - UE Tàrrega 0
Per fi s'ha estrenat com a golejador Landi amb dues dianes (la segona, de dibuixos animats com va definir un dia Valdano a Romàrio). Li ha costat 207 minuts fer-ho, però val a dir en defensa seva que potser els dos darrers partits van ser els que menys ocasions s'han creat. (Pels bloggers malalts dels números dir-vos que el promig de Landi és de 1 gol cada 126,5 minuts). Però no només ell ha estat l'artífex de la victòria sinó que el triomf s'ha basat en el gran treball de tot l'equip, la pressió ofegant al rival i com no, les bones intervencions de Marc Ramírez en les poques aproximacions dels targarins.
El gran descobriment de la tarda però, ha estat veure a Garea d'interior esquerre. I lo de descobriment va amb segones, perquè de tots és sabut que aquesta era la seva antiga demarcació i on se'l veu més còmode. El que passa és que les circumstàncies (la llarga lesió de Rafa, que fins diumenge passat no va poder debutar) havien provocat que juguès tot aquest temps de lateral.
Ha estat també el retrobament de l'equip amb el gol i amb la seva afició (per cert, poca avui la que ha acudit al Municipal). I és que si durant la setmana es parlava al blog de si l'afició no animava prou o criticava massa aviat, avui tot han estat elogis i aplaudiments. Potser la única senyal de protesta hagi estat que alguns hagin optat per quedar-se a casa.
Ara, amb aquesta victòria tornarà a sortir la paraula ascens. No! Jo l'esborro del meu diccionari i només m'entra al cap la frase: hem d'anar partit a partit. El següent: Amposta (rival directe, amb els mateixos punts i que ja ens guanyà a l'anada a Vilafranca 0-1). Esperem no haver de dir allò de una de cal i una de sorra.

Gran Reserva: Veure que companys de la premsa que han estat tot l'any donant la tabarra, amb que Garea jugant d'interior l'equip guanyaria amb el seu joc per banda, tenien raó. Resultarà que en saben una mica de futbol.

Vi picat: Continuen els àrbitres sense xiular un penal al Vilafranca en el que portem de temporada. Avui s'han reclamat tres o quatre però no n'ha volgut saber res el col·legiat. Millor que ens el xiulin un dia que ens faci més falta.