diumenge, 30 de març del 2008

Passivitat o passotisme?

CF Montañesa 2 - FC Vilafranca 1
Com aquell conegut acudit, on la tanca defensiva dels jugadors del Lepe es giren de cara a porteria per a contemplar com entra el gol, doncs igual ha quedat la defensa vilafranquina, impotent, veient com en cinc minuts (abans del descans) la Montañesa encarrilava el partit en dos còrners llançats magistralment de forma estudiada.
És significatiu que els dos partits davant l'equip de Nou Barris s'hagin saldat amb derrota. El que indica que aquest tipus de rival (lluitador, incòmode,...) no se li dóna bé al degà penedesenc que, en ocasions, pateix d'una indolència preocupant per part d'alguns jugadors. I és que no vull fer-me pesat, però la "pel·lícula" del final de temporada passat m'ha vingut al cap de nou. És l'hora que l'equip em demostri varies coses. Primer, que vol i pot aspirar a pujar. Segon, que sap aguantar la pressió d'estar en els llocs d'ascens, sabent a més que a tots els camps t'esperen amb més ganes si cal. I tercer, que qui surti a jugar sigui perque està en plenes condicions físiques i ho donarà tot dins del camp. Tinc la sensació que arribem molt justets de força al tram final, i que l'edat no perdona a alguns jugadors els quals els partits se'ls fan molt llargs.
No voldria acabar sense deixar una reflexió. Vist el partidàs del central de la Montañesa (Edu Aljama) i comparant-lo amb Ricardo, em pregunto: no es tenen controlats aquest tipus de jugadors, que de ben segur cobrarien menys i vindrien encantats a un equip amb aspiracions? Cal anar sempre cap a València o Múrcia a fitxar?.

Gran Reserva: Que, tot i que sigui per una pèssima ratxa de resultats del Prat (4 dels darrers 24 punts possibles), seguim entre els tres primers llocs que garantitzen l'ascens a 3a Divisió.

Vi picat: Que el míster vilafranquí s'obstini (a lo Cruyff amb Lineker) en posar el davanter centre d'extrem enganxat a la línia de banda, treient-li les seves millors virtuts. Ja va passar en el seu dia amb Parés i avui amb Risueño.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la directiva del Fram de Noruega quedès captivada per la idea del "rasca-rasca" i vulgui comercialitzar-la al seu país amb el nom de "skrapt-skrapt".

diumenge, 23 de març del 2008

Ensopegar amb la mateixa pedra

Diuen que l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dos cops amb la mateixa pedra, és a dir, que som la única espècie que caiem varies vegades en els mateixos errors. Us preguntareu: a què ve ara això? Molt fàcil. Fa cosa d’un any (encara no) afrontàvem l’aturada de Setmana Santa també en llocs d’ascens i en una situació similar a la d’aquesta temporada. Llavors, a manca de set jornades, l’equip era tercer a la taula (amb una bona ratxa de resultats) i hi havia un gavadal d’equips que optaven a aquesta plaça separats per molt pocs punts. Enguany, amb nou partits per disputar, la lluita per l’ascens sembla destinada a cinc o sis equips (llevat de sorpreses de darrera hora que mai s’han de descartar, com va succeïr amb Banyoles i Pobla Mafumet l’any passat).
El que em venia a referir, és que portats per l’eufòria (de veure’ns tant a prop de Tercera) es va començar a fer càbales i números creient que tot estava fet. El que va passar al final tots ho sabem. O no. Jo encara em pregunto què va passar en aquell equip per a sofrir considerable sotrac com aquell... però bé, ara ja no serveix de res.
Cal anar partit a partit i no mirar més enllà. Molts dels jugadors no són els mateixos, l’entrenador tampoc, ara hi ha més veterania que llavors,... però estem avisats.
Pessimista? No, més aviat diria que un optimista ben informat. El que està clar és que el tren (de l’ascens) passa només un cop. Potser dos... Però tres, segur que no. I tots sabem que el darrer partit de lliga és a la “Via Fèrria”.

Gran Reserva: Llegir en el blog de futbol gironí que Parès acabarà la temporada amb l’Olot lluitant per a pujar a Preferent. Vist el seu baix rendiment, rebaixar els seus emoluments primer i demanar la baixa després, el dignifica, malgrat els “pals” que li hem donat entre tots.

Vi picat: Comprovar que en una enquesta a futbolcatalunya.com sobre les millors webs de 1a Catalana, la web oficial del Vilafranca no hagi rebut cap vot. En destaquen negativament la falta d’actualització.

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que des del club s’estigui pensant en recuperar una antiga secció de finals dels anys 40 (incloent-la en la Fundació) com és la de Cant Coral i les sortides per cantar caramelles per Pasqua.

diumenge, 16 de març del 2008

Pólvora valenciana

FC Vilafranca 3 - UE Tàrrega 1
El debut somniat per tot futbolista. Victòria i gol (amb dedicatòria inclosa, que m'agradaria que algú que ho sabès me l'expliquès, perquè no he entès el perquè de posar-se aquell gorro que duia amagat dins la mitgeta). A més, Jonathan Risueño ha marcat, diria jo, en la única pilota que ha tocat en el temps que ha estat damunt del terreny de joc.
L'explosió dins l'equip del davanter valencià, en una setmana a cavall entre les Falles i la Setmana Santa, pot suposar l'adèu de Parès (qui avui ha patit la seva particular penitència veient el partit des de la banqueta i sense jugar ni un minut). Sembla mentida com pot influïr en un jugador el fet d'entrar a l'equip amb bon peu o no. Perquè em nego a pensar que Parès, amb els gols que ha marcat en els seus anteriors anys a Tercera, tingui el nivell tan baix que ha demostrat fins ara. Però és així, els davanters viuen dels moments i de les ratxes.
La victòria deixa, a banda dels tres punts i el goal-average guanyat amb el conjunt targarí, altres efectes colaterals com el fet d'ascendir fins a la segona posició a la taula per davant d'Amposta (irregular en les seves sortides lluny de l'inexpugnable feu ampostí) i Prat (inmers en una greu crisi de resultats). Ara bé, el pitjor que podria fer el Vilafranca és pensar que ja està tot fet. Ni molt menys! Queden nou finals. S'ha d'anar partit a partit i, encara que soni a tòpic, assegurar els punts de casa i sumar quelcom a fora.
Avui era un dia per a que l'afeccionat vilafranquí sortís rialler del Municipal però la felicitat mai és completa i, malhauradament, el triomf no ens treurà la tristor per la pèrdua, aquesta setmana, de la persona d'en Lluís Ollé.

Gran Reserva: L'emotiu i sentit minut de silenci amb el "You'll never walk alone" sonant de fons (una de les seves cançons preferides). D.E.P.

Vi picat: L'anècdota divertida de veure arribar al camp la unitat mòvil de Vilafranca TV arrossegada per una grua degut a una fallada d'un codi de les claus. Tanta tecnologia punta de vegades...

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que qui estava al costat de Pere Montserrat a la llotja era un doble que es volia fer passar per l'alcalde Marcel Esteve. No, no, tot i que ve poc, era l'autèntic.

PD: Malgrat tot, la vida continua. Bones vacances a tots. Diumenge s'atura el futbol però no pas el blog.

diumenge, 9 de març del 2008

Continua la ratxa

CF Amposta 3 - FC Vilafranca 3
D'imbatibilitat, sent setze ja els partits sense conèixer la derrota coincidint amb l'arribada a la banqueta vilafranquina d'Albert Viñas. Un registre rècord, que passarà a la història i serà sempre recordat si s'assoleix l'ascens o en cas contrari, quedarà com una dada més per a les pures estadístiques.
D'empats, amb cinc dels sis darrers partits acabats en taules. En la lliga dels tres punts, si no guanyes els partits de casa, sumar de puntet en puntet penalitza molt a l'hora d'intentar assolir els objectius marcats. En el nostre cas, els tres primers llocs que donen dret a l'ascens directe.
D'expulsions ingènues, o inútils, com vulgueu dir-les. Avui ha estat Juanje, qui, amb 2-3 al marcador i a manca de deu minuts pel final, ha deixat l'equip amb un home menys. No és que vulgui culpar-lo directament de l'empat, però quedar-se amb deu homes al camp no era precisament el que necessitava l'equip en aquell moment. I no és un cas aïllat (Capilla al camp del Poble Sec, Marc Ramírez al Prat,...) sinò un fet repetitiu i que va sent hora de tallar de soca a arrel.
De fitxatges, perquè en la transmissió del partit s'ha anunciat per a demà la contractació d'un nou jugador (el penúltim?) que ve a paliar les mancances de gol de l'equip (precisament el dia que fem tres gols a camp contrari). En aquesta ocasió, el secretisme i el seny han imperat per damunt de la indiscreció d'altres vegades i el nom de l'escollit no ha transcendit a la llum pública (de tal manera que ni el cambrer del Casino sap de quin jugador es tracta).
I per finalitzar, continua la ratxa de donar vida als contraris. No només als tres que tens per damunt, sinò que el Tàrrega (proper rival diumenge al Municipal) s'ha situat a tres punts del degà penedesenc i torna a enganxar-se al pom de dalt després d'un temps de "fer la goma" com es diu en l'argot ciclista.

Gran Reserva: El poder de reacció de l'equip que ha capgirat un partit que ja perdia 2-0 al quart d'hora. Llàstima del gol en temps de descompte (avui, la moneda ha sortit creu).

Vi picat: Els pares de certs jugadors (en el futbol en general), que pensant que li fan un bé al seu fill, acaben estroncant la seva carrera futbolística. El cas de Guzmán és el darrer exemple, però aquí Vilafranca n'hem viscut ja uns quants.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Parès hagi estat avui president en una taula electoral i per això no ha pogut jugar el partit a Amposta. Sí, si, ha jugat, però com sempre, ha passat desapercebut.

diumenge, 2 de març del 2008

Quin pal !!!

FC Vilafranca 0 - FE Figueres 0
Dos punts més que "volen" del Municipal, una altra oportunitat perduda de col·locar-se en ascens i una nova decepció per al soci vilafranquí que comença a està fart d'aquesta situació.
Parlem clar d'una vegada: hi ha jugadors que no "donen un pal a l'aigua" i Parès és el que més. Bé, l'únic "pal" és el que ens dóna ell a final de mes, quan li paguem la fitxa (i no és poca). Rumors a peu de camp, en acabar el partit, el situaven fora del club en els propers dies. Ja veurem...
I és que "cada pal que aguanti sa vela": la Junta, culpable de bluffs en l'apartat de fitxatges que no aporten res a canvi de fer fora gent de casa, i el míster amb un plantejament futbolístic avar i decisions discutibles com el canvi d'avui de Juanje (l'autèntic "pal de paller" i l'home en el qual ha de girar el futbol d'aquest equip si vol aspirar a res important, que ho dubto ja!). Albert Viñas, de moment, presumeix i viu de rendes gràcies a la ratxa d'imbatibilitat (de rècord sí, pero emmascarada per la gran quantitat d'empats, sis en concret, que no porten a res).
Dues ocasions aïllades (amb sengles xuts al pal) és poc bagatge davant un equip que amb prou feines salvarà la categoria. Després ens queixarem de que l'afeccionat no acut al Municipal i no dóna suport a l'equip. És que amb aquest panorama... a qui no li fa "pal" venir al camp?
En conclusió, estem "donant pals de cec" i el més probable és que s'escapa el gran objectiu de l'ascens. Així de trist és!

Gran Reserva: L'únic que s'ha salvat del desastre col·lectiu ha estat Marc Ramírez. Sort de les dues intervencions de gran mèrit, perquè sinò, ni l'empat s'haguès sumat.

Vi picat: Les maleïdes lesions que no estan respectant l'equip aquesta temporada. Avui, que mig recuperàvem Rafita i Guzmán, ha caigut Óscar.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que, degut a la sequera, els jugadors s'hagin hagut de dutxar cadascú a casa seva. Algun, amb el que ha suat, ni li deu haver fet falta.