diumenge, 30 de desembre del 2007

2007: Un any mogut a la banqueta

Resum del que ha estat un any que ha deparat quantitat de notícies en torn al Futbol Club Vilafranca i que han estat tractades de ben a prop en aquest blog.
Gener: Tot Catalunya veu en directe pel Canal 33 com al Vilafranca li “roben” el partit al camp de l’Igualada.
Febrer: Landi, el flamant fitxatge del mercat d’hivern, s’estrena com a golejador amb dos gols davant el Tàrrega.
Març: Després d’un any i tres mesos ens xiulen un penal a favor. Gràcies a una bona ratxa de resultats, s’acaba el mes en posicions d’ascens.
Abril: S’allibera l’eufòria amb una gran victòria davant el Cassà. Fan aparició per primera vegada els “Vila-Reds”.
Maig: Un punt de dotze possibles acaben amb les il·lusions de l’anhelat asecens a Tercera Divisió.
Juny: Canvi a la banqueta: Adèu Manel Rodríguez, hola Jaume Sarasa. Els ascensos compensats (fins a 5 equips van pujar) encara fan més gran la decepció.
Juliol: Comença a caminar el nou Vilafranca. Molta joventut i un crack mediàtic: Santi Castillejo.
Agost: Una pretemporada atípica, amb només tres partits amistosos, però on no es coneix la derrota.
Setembre: Inici de lliga esperançador amb bons resultats però poc futbol.
Octubre: Es perd l’imbatibilitat en lliga a expenses de la “setmana tràgica”.
Novembre: 11-N, un abans i un després que pot marcar el devenir de la temporada. Jaume Sarasa i la resta d’staff tècnic dimiteixen. Els jugadors “apartats” tornen a la disciplina del club amb el nou míster Albert Viñas.
Desembre: L’equip remunta el vol i acaba l’any i la primera volta a tocar dels llocs d’ascens.

Gran Reserva: La manera de solucionar la crisi de l’11-N, imperant el sentit comú i fent valer els interessos del club per damunt dels de terceres persones.

Vi picat: Sense cap mena de dubte, la desil·lusió de no pujar a Tercera Divisió quan es tenia a l’abast de la mà i es depenia d’un mateix.

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que després dels “pals” que li van caure per part de la premsa, aquests hagin triat a Jaume Sarasa per a que els dirigeixi des de la banqueta en el tradicional partit davants els polítics de dissabte que ve al Municipal.

PD: Bloggers, bona entrada d'any i que el 2008 ens torni el que ens va prendre el 2007.

diumenge, 23 de desembre del 2007

(Espai reservat per al titular)

FC Vilafranca 1 - UD Cornellà 1
Donat que en el darrer sopar de Nadal, des de les més altes esferes de la cúpula directiva (concretament el president Pere Montserrat) es va instar als mitjans de comunicació assistents a parlar del Vilafranca sempre en positiu, a donar una visió subjectiva, propera al club i regalar-los les orelles amb lloances i el·logis, crec adient no posar titular i que cadascú en tregui les seves conclusions. A aquestes alçades, que encara hi hagi gent que es cregui amb el dret d'intercedir i voler manipular els mitjans d'informació al seu antuvi és vergonyós. Un cop més, la libertat d'expressió ha quedat en entredit. I, per desgràcia, no és la primera vegada...
En dues línies, del partit d'avui es pot considerar just el resultat. El Vilafranca ha jugat millor però el Cornellà ha sabut interpretar millor el partit i portar-lo a un terreny més adient per a les seves característiques de joc (faltes, interrupcions, bronques,...). En resum, acabar la primera volta a un punt de l'ascens i amb les opcions intactes és una gran notícia i més si analitzem tot el que ha passat des de l'inici de campionat.
Per acabar, bloggers, desitjar-vos a tots que passeu unes Bones Festes i especialment als companys dels mitjans que feu la vostra feina d'una manera tan digna i encomiable. Bon Nadal!!!

Gran Reserva: La magnífica ratxa (cinc victòries i dos empats) que ha encadenat l'equip des de que agafà les regnes Albert Viñas. Sens dubte, la crisi patida a mig campionat sembla superada.

Vi picat: Albert Viñas, que lamentablement es sumà a les crítiques del seu president i denuncià el poc seguiment que es fa de l'equip en els mitjans de comunicació locals.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Jaume Sarasa tingui línia directa amb Ronald Koeman i tingui res a veure amb la decisió d'apartar de l'equip a Cañizares, Albelda i Angulo. Ens sona això, oi?

PD: La setmana que ve hi haurà blog de nou, evidentment!

diumenge, 16 de desembre del 2007

Forat 18

CF Peralada 0 – FC Vilafranca 2
Sobre la gespa, no del Club de Golf, sinó del Municipal de Peralada, el Vilafranca ha sumat en la jornada 18 la seva cinquena victòria consecutiva sense encaixar cap gol, i ha aconseguit situar-se en tercera posició, entrant així de nou en els llocs d'ascens (un punt per davant del Prat que li resten dos partits ajornats). Una victòria diumenge (sembla ser que es jugarà el partit a les 12:30), a casa davant el Cornellà suposaria avançar-lo i acabar la primera volta en llocs d'ascens independentment dels resultats del Prat.
No es qüestió de deixar anar l'eufòria, ja que la darrera vegada que es va encadenar una ratxa de sis victòries consecutives, la Temporada 1999/2000 es culminà amb sis derrotes consecutives i es va perdre l'oportunitat d'aconseguir l'ascens a 3a Divisió.
Tot i el resultat, el partit no ha estat gaire atractiu i s'ha resolt a les acaballes de la primera i la segona part amb gols de Vílchez primer, i de Castillejo després que, en el temps afegit, ha arrodonit la victòria amb un gol d'un xut ben col·locat, en la única ocasió de que ha disposat.

Gran Reserva: La màxima efectivitat del Vilafranca, que en les dues ocasions clares que ha disposat ha marcat, això sumat a la bona feina feta en defensa, fa sumar victòries.

Vi picat: Que haguem d'estar a expenses dels resultats del Prat per saber si estem o no en llocs d'ascens, degut a la mala planificació de la FCF fent coincidir la competició amb la Copa de Regions UEFA.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat hagi anat a provar sort al Casino de Peralada, a fer caixa de cara a més fitxatges en el mercat d'hivern.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Allò que el vent s'endugué

FC Vilafranca 1 - CD Montcada 0
Lluny queden... aquelles tres derrotes en l'anomenada Setmana Tràgica quan encara no ens havíem tret de sobre aquell "mal lleig" que havia infectat la Direcció Tècnica i que va estar a punt d'acabar amb la vida del malalt (entengui's l'equip). En canvi ara, i gràcies a un complex vitamínic on l'ingredient principal és el sentit comú i la humiltat, l'equip ha estat capaç d'encadenar quatre victòries consecutives; les tres darreres, en una mateixa setmana (la Setmana Fantàstica tal com se l'havia batejat aquí al blog dies enrere).
Lluny queden... aquells mals records de l'infaust col·legiat Codes Benavente quan ara fa vuit anys, en un Vilafranca-Vilassar (2-3), va expulsar tres jugadors vilafranquins i xiulà un penal en contra en temps d'afegit, irritant al públic i simulant una agressió que comportà el tancament del camp. Aquesta setmana, ens hem retrobat amb ell per partida doble (casualitats del destí o capricis de la FCF) en els darrers dos partits però, en aquesta ocasió, relegat a la banda on menys mal pot fer. Segurament no deu haver paït gaire bé els dos triomfs vilafranquins. La prova és que a Terrassa no va parar de proferir insults i amenaces a la parròquia vilafranquina. Amb una mica de sort, el vent d'avui l'haurà abocat on li pertoca. Com deia el company Batet: "Carro de la brossa!"
I lluny queden... les ocasions fallades al Municipal per Santi Castillejo. Avui s'ha tret l'espina amb un golàs (a gran passada de Fran, valgui dir-ho) i una celebració plena de ràbia continguda.
En definitiva, un altre trauma superat! I ja en van tres!

Gran Reserva: Els incondicionals afeccionats del degà penedesenc que han acudit avui al Municipal malgrat les adverses condicions metereològiques. Això és afició de veritat!

Vi picat: Que les setmanes on hi ha hagut més comentaris al blog hagin estat quan l'equip anava malament. Ara que, com s'ha dit sempre, els diaris esportius quan més vénen és quan hi ha crisi a "Can Barça" o a la "Casa blanca".

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que en la comanda de lots nadalencs que ha encarregat el club, n'hi hagi una tongada que vagi cap a Cubelles en "agraïment" pels serveis prestats.

dijous, 6 de desembre del 2007

La sort és de tots. I si cau aquí?

CP San Cristóbal 0 - FC Vilafranca 1
Aquest és l'eslògan de la Loteria de Nadal d'aquest any i això mateix deu haver pensat Capilla quan ha anat a lluitar per dalt amb el porter una pilota bombejada, ja en temps de descompte, que ha caigut a peus de Medina qui quasi a porta buida ha marcat el gol de la victòria.
Si diumenge passat deiem que l'eficàcia va ser màxima (un xut, un gol), avui, sobretot al primer temps, s'han creat moltes més ocasions (potser sense que haguès de fer gaires intervencions de mèrit el porter local, d'acord) i s'ha intentat portar les regnes del joc i no entregar el domini al rival, com va succeïr amb la Gramenet B. Que s'hagi aconseguit? Això ja és una altra cosa, però la intenció era aquesta i és remarcable. No fa un mes encara que el nou míster treballa amb l'equip, i tot porta el seu temps. Per tant, no li donarem els cent dies que se li dóna al president del govern per exemple, perquè la situació a la taula i l'objectiu marcat des del club apreta..., però s'ha de tenir en compte que on millor es treballen els aspectes tàctics és dins dels partits i, malhauradament, les proves s'han d'anar fent a mitja lliga.
Guanyar els dos partits a casa i sumar un punt a fora en aquesta setmana de tres partits era un bon balanç. Ara que portem sis de sis, guanyar diumenge al Montcada seria excel·lent! Sobretot, perquè tornaries a enganxar-te de ple en la pomada per l'ascens. Però no serà gens fàcil, els visitants porten cinc jornades sense perdre i ja sabem que el Municipal, de moment, és l'asignatura pendent d'aquest Vilafranca.

Gran Reserva: Que en els quatre darrers partits només s'hagi encaixat un gol. Què millor per a sortir de les crisis, que fer-se fort al darrere per a que l'equip agafi confiança i després amb els bons resultats ja arribarà el bon joc i els gols.

Vi picat: El fet que, per culpa de la Copa de les Regions UEFA, el Poble Sec hagi hagut d'aplaçar el seu partit d'avui a Amposta i hagi d'anar a jugar dimecres que ve (dia laborable) a les 20h en comptes d'un dia festiu lliure de calendari com proposaven ells. Quina planificació és aquesta per part de la FCF? Que això no és professionalisme eh!

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que darrere del fitxatge de Rafa Vílchez estigui el conegut representant Baraza que tants "gols" ens va marcar anteriorment. De moment, sembla un fitxatge fet amb molt bona vista.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Victòria capital

FC Vilafranca 1 - UD At. Gramenet B 0
Un llançament magistral de falta directa, obra de Capilla, ha servit per a que el Vilafranca sumés un triomf importantíssim, sobretot de cara a no despenjar-se dels primers llocs, en un mal i ensopit partit (el pitjor dels tres des de que Albert Viñas agafà les regnes de l'equip).
En relació al tècnic, hi ha dos detalls que voldria analitzar i no passar per alt. El primer, que ha otorgat el braçalet de capità a Capilla, en detriment de Condis, amb lo qual deixa ben clar qui vol que sigui el líder dins del camp d'aquest nou Vilafranca (de moment ja ha agafat els galons). Aixó, sumat al nou fitxatge de Vílchez (que avui ja ha debutat a la segona part), no crec que li hagi agradat gaire a Condis, qui veu que haurà de treballar força per demostrar-li al míster que és un home important dins l'equip. I el segon aspecte a comentar, és el mig del camp. Tres partits i tres combinacions diferents d'inici (Jarabo-Álex Gaitán, Fran-Jarabo i Sylla-Fran). Evidentment, sembla que no ha donat encara amb la parella idònia per tal que l'equip rutlli i desenvolupi un joc vistòs, però em pregunto: a què i com es vol jugar? Un destructor i un creador? Dos jugadors de contenció com ha estat el cas d'avui? Realment, ens ha sobtat a molts veure Jarabo i Guzmán asseguts a la banqueta i més quan la Gramenet ens ha donat un bany al mig del camp amb aquesta colla de joves peloteros.
A la fi, el que interessava era sumar els tres punts en una setmana amb tres partits novament. Llavors es van encadenar tres derrotes, de moment la cosa ha començat diferent. Que segueixi així...!!!

Gran Reserva: La pinya que han fet els jugadors al celebrar el gol envers el seu tècnic, que aquesta setmana va rebre la mala notícia de la mort del seu pare. Des d'aquí, afegir-me al condol.

Vi picat: La desastrosa actuació arbitral (per segona setmana seguida ja al Municipal). Sis targetes grogues i dues vermelles pel Vilafranca per una groga pels visitants demostra que no ha mesurat a ambdòs equips per igual. Només el resultat final l'ha salvat d'una esbroncada de campionat.

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que perilli l'entrenador de la Fundació (Parxi Atsarà) després de veure la moguda d'entrenadors que hi ha hagut darrerament al Vilafranca i a l'Espirall-Les Clotes.