FC Vilafranca 0 - AD Prat 0
Podria escriure més o menys el mateix que la setmana passada per definir el que ha estat el partit d'avui, però no, no vull ferir mes "sensibilitats" i em quedaré amb les coses positives que en puguem extreure.
La principal, és que encara es continua imbatut i en posicions de privilegi donat que dels vuit primers classificats (abans de començar la jornada) només el Poble Sec ha estat capaç de sumar els tres punts, alçant-se amb un liderat sorprenent (ja que no entrava a priori en les apostes per ser un equip "punter"). Una altra dada important, és la solidesa defensiva, causant de que només s'hagi encaixat un gol en les cinc jornades disputades. Tenint en compte que el rival d'avui encara no n'ha encaixat cap, el resultat final és una clara declaració d'intencions del que preveuen ser aquests dos equips al llarg de la lliga. És a dir, equips molt difícils de superar i que rendibilitzen les seves ocasions i els seus gols al màxim.
Evidentment, hi ha moltes coses a millorar (més arribada per bandes, millor sortida del joc des del darrera, aprofitar millor les jugades a pilota parada,... o evitar badades i complicacions en zones defensives), però com que des del meu humil blog jo no puc fer res per a millorar-les, ho deixaré en mans de l'ampli cos tècnic que de ben segur haurà pres bona nota i intentarà corregir-les per a propers partits.
Ah, i després de la setmana "mogudeta" que hem viscut, i amb l'objectiu que quedi clar que aquest blog sempre ha tingut una certa ironia (evidentment des del "bon rotllo") a partir d'avui tindrem una nova secció per riure una estona i alliberar tensions.
Gran Reserva: Que a aquestes alçades de temporada ja hagin participat els 23 components del planter, senyal de que ningú té el lloc assegurat i que el míster dóna oportunitats a tothom.
Vi picat: El famòs triangular per a inaugurar la gespa de l'Espirall, que per un motiu o altre no s'ha acabat de disputar. Primer va ser el retard en les obres i dijous passat una fallada en l'enllumenat a mig partit.
Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Norman Foster sigui també l'escollit a l'hora de fer les millores del local social del Carrer Graupera en un to futurista i modernista.
diumenge, 30 de setembre del 2007
diumenge, 23 de setembre del 2007
Quan les formes no importen
FC Palafrugell 0 - FC Vilafranca 1
Així com el que no vol la cosa, sense fer gaire soroll, ni desplegant exhibicions de gran joc,... el Vilafranca ja està al capdavant de la taula, això si, empatat amb Poble Sec i Prat (proper rival diumenge que ve) que el superen només pel "goal-average" general.
Podríem establir un debat sobre aquesta manera de guanyar els partits i com anomenar-la. Resultadisme? Seria una definició bastant apropiada, però jo més aviat em decantaria per definir-la com avorridisme. I no només perquè el joc sigui poc atraient (que no ho és gens pel vist fins ara), sinò perquè el Vilafranca avorreix al rival, l'emmanilla, dorm el partit i si després tens la sort que alguna individualitat et decideixi l'encontre (en les poques ocasions que disposes) llavors ja és "per a donar-se amb un cantell a les dents". Que consti que ja m'està bé guanyar així tots els partits, perquè en el món del futbol n'està ple d'equips que han guanyat títols fent poc futbol i prioritzant el resultat a l'espectacle (i sinò recordeu Grècia a la darrera Eurocopa, la Champions del Liverpool de Rafa Benítez o, sense anar més lluny, la lliga del R.Madrid la temporada passada). Ara bé, que ens fessin disfrutar una mica no estaria malament tampoc... almenys quan juguem a casa i els fidels seguidors puguin gaudir, encara que només sigui un dia de tant en quant. Tot serà que diumenge vinent "juguem de pel·lícula" i acabem perdent. Ja m'ho veig a venir. És l'anomenada Llei de Murphy. Gran Reserva: Que s'hagi signat el millor inici en lliga dels darrers vint anys, només superat per aquell Vilafranca amb Ángel Casado a la banqueta que va encadenar nou victòries en les nou primeres jornades del campionat. Vi picat: L'encarregat de distribuïr les columnes a la crònica de l'amic Sauleda a El 3 de vuit. M'ha fet parar boig aquesta setmana buscant la continuació en una petita cantonada de la pàgina següent!!!
Així com el que no vol la cosa, sense fer gaire soroll, ni desplegant exhibicions de gran joc,... el Vilafranca ja està al capdavant de la taula, això si, empatat amb Poble Sec i Prat (proper rival diumenge que ve) que el superen només pel "goal-average" general.
Podríem establir un debat sobre aquesta manera de guanyar els partits i com anomenar-la. Resultadisme? Seria una definició bastant apropiada, però jo més aviat em decantaria per definir-la com avorridisme. I no només perquè el joc sigui poc atraient (que no ho és gens pel vist fins ara), sinò perquè el Vilafranca avorreix al rival, l'emmanilla, dorm el partit i si després tens la sort que alguna individualitat et decideixi l'encontre (en les poques ocasions que disposes) llavors ja és "per a donar-se amb un cantell a les dents". Que consti que ja m'està bé guanyar així tots els partits, perquè en el món del futbol n'està ple d'equips que han guanyat títols fent poc futbol i prioritzant el resultat a l'espectacle (i sinò recordeu Grècia a la darrera Eurocopa, la Champions del Liverpool de Rafa Benítez o, sense anar més lluny, la lliga del R.Madrid la temporada passada). Ara bé, que ens fessin disfrutar una mica no estaria malament tampoc... almenys quan juguem a casa i els fidels seguidors puguin gaudir, encara que només sigui un dia de tant en quant. Tot serà que diumenge vinent "juguem de pel·lícula" i acabem perdent. Ja m'ho veig a venir. És l'anomenada Llei de Murphy. Gran Reserva: Que s'hagi signat el millor inici en lliga dels darrers vint anys, només superat per aquell Vilafranca amb Ángel Casado a la banqueta que va encadenar nou victòries en les nou primeres jornades del campionat. Vi picat: L'encarregat de distribuïr les columnes a la crònica de l'amic Sauleda a El 3 de vuit. M'ha fet parar boig aquesta setmana buscant la continuació en una petita cantonada de la pàgina següent!!!
diumenge, 16 de setembre del 2007
Amb la "moral" a tope
FC Vilafranca 1 - FC Benavent 0
Feia temps que ho venia buscant, exactament 567 dies. Quasi bé amb desesperació, amb aquella sensació de no acabar de veure la llum al final del túnel però sense perdre mai l'esperança de tornar a jugar i demostrar que, malgrat la greu lesió i la seva veterania, pot aportar moltíssimes coses a un equip que necessitarà al llarg de la temporada de l'experiència d'un jugador com ell. Per a qui encara no sàpiga de qui estic parlant, l'home en qüestió és Rafa Moral.
Quan el 26 de febrer de 2006 es lesionà de gravetat al genoll al camp del Banyoles, ni ell mateix podia pensar que la seva tornada als terrenys de joc es demoraria tant. Tot això, amb l'afegit que en aquell moment duia 349 partits oficials de lliga amb el primer equip i estava a només un dels 350 (una xifra excepcional). Potser aquest fet l'ha ajudat a l'hora de no llençar la tovallola i creure en la recuperació, malgrat recaigudes quan ja creia que estava a punt per retornar, però jo crec que tot radica en la il·lusió per jugar, en la fe i confiança en les seves possibilitats i sobretot en que jugadors de la "raça" i "temperament" com ell no s'enfonsen a les primeres de canvi.
Hi ha mil anècdotes per recordar d'aquests més de quinze anys que porta al club, des d'aquella en que un dia que va fer tard a la convocatòria per anar a jugar a Tremp (si no m'equivoco) va arribar amb el seu cotxe particular abans que l'autocar o un gol (díficil d'oblidar segurament per ell) al camp del Santboià quan ja passaven tres minuts dels noranta en un xut de falta des del mig camp que s'empassà el porter local suposant l'1-2 final.
He cregut convenient dedicar el blog d'aquesta setmana al que és el darrer mite de la història del FC Vilafranca perquè, creieu que tal com està el futbol actual, hi haurà algun jugador capaç de superar aquest registre? Jo crec que no. Enhorabona crack! Gran Reserva: Avís per a navegants: que després d'un llarg període d'inactivitat, la web FutbolCatalunya.com tornarà a estar disponible el cap de setmana vinent. Per a tots els que ens apassiona el futbol modest és una gran noticia i una font d'ajuda important. Vi picat: 295 espectadors, els que erem concretament avui al Municipal. Amb la posada en funcionament del control electrònic a l'entrada al camp hem entrat en l'era de la modernitat, però de pas cada dia sabrem que som més pocs els que acudim a veure el "Vila" al camp.
Feia temps que ho venia buscant, exactament 567 dies. Quasi bé amb desesperació, amb aquella sensació de no acabar de veure la llum al final del túnel però sense perdre mai l'esperança de tornar a jugar i demostrar que, malgrat la greu lesió i la seva veterania, pot aportar moltíssimes coses a un equip que necessitarà al llarg de la temporada de l'experiència d'un jugador com ell. Per a qui encara no sàpiga de qui estic parlant, l'home en qüestió és Rafa Moral.
Quan el 26 de febrer de 2006 es lesionà de gravetat al genoll al camp del Banyoles, ni ell mateix podia pensar que la seva tornada als terrenys de joc es demoraria tant. Tot això, amb l'afegit que en aquell moment duia 349 partits oficials de lliga amb el primer equip i estava a només un dels 350 (una xifra excepcional). Potser aquest fet l'ha ajudat a l'hora de no llençar la tovallola i creure en la recuperació, malgrat recaigudes quan ja creia que estava a punt per retornar, però jo crec que tot radica en la il·lusió per jugar, en la fe i confiança en les seves possibilitats i sobretot en que jugadors de la "raça" i "temperament" com ell no s'enfonsen a les primeres de canvi.
Hi ha mil anècdotes per recordar d'aquests més de quinze anys que porta al club, des d'aquella en que un dia que va fer tard a la convocatòria per anar a jugar a Tremp (si no m'equivoco) va arribar amb el seu cotxe particular abans que l'autocar o un gol (díficil d'oblidar segurament per ell) al camp del Santboià quan ja passaven tres minuts dels noranta en un xut de falta des del mig camp que s'empassà el porter local suposant l'1-2 final.
He cregut convenient dedicar el blog d'aquesta setmana al que és el darrer mite de la història del FC Vilafranca perquè, creieu que tal com està el futbol actual, hi haurà algun jugador capaç de superar aquest registre? Jo crec que no. Enhorabona crack! Gran Reserva: Avís per a navegants: que després d'un llarg període d'inactivitat, la web FutbolCatalunya.com tornarà a estar disponible el cap de setmana vinent. Per a tots els que ens apassiona el futbol modest és una gran noticia i una font d'ajuda important. Vi picat: 295 espectadors, els que erem concretament avui al Municipal. Amb la posada en funcionament del control electrònic a l'entrada al camp hem entrat en l'era de la modernitat, però de pas cada dia sabrem que som més pocs els que acudim a veure el "Vila" al camp.
diumenge, 9 de setembre del 2007
Sobre la botzina
AD Guíxols 1 - FC Vilafranca 2
Aprofitant que l’esport de la cistella està de rabiosa actualitat, amb la disputa de l’Eurobasket, quina millor frase que aquesta per titolar el blog d’aquesta setmana. I és que la sort ha somrigut per fi al Vilafranca, amb un gol en el descompte del temps afegit (recordo que ha arribat en el minut 93 i només havien afegit dos minuts de temps addicional). A més, no oblidem que en la jugada inmediatament anterior els locals han fallat un gol a porta buida. Ha estat quan, en la locució de Joan Sayol a Ràdio Vilafranca, ha encunyat la frase: “Se’ns ha aparegut la verge, i el nen Jesús!!!”. Després, amb la consecució del segon gol, m’he quedat amb les ganes que diguès allò de: “Sant Marc!!!” (en aquest cas Guzmán i no Ramírez com és el més habitual).
Tot i el triomf, es segueixen detectant mancances importants. En defensa, badades puntuals com les d’avui poden causar disgustos el dia que la deessa fortuna no estigui del nostre costat; el mig del camp segueix sense generar joc i davant de porta no s’està encertat en la definició de les poques ocasions que es creen.
Malgrat tot, sumar quatre punts en les dues primeres jornades és molt positiu tot i no jugar bé. És d’esperar que amb el pas de les jornades millori l’equip, i diumenge pot ser una bona ocasió per retrobar-se amb el bon joc al Municipal davant un Benavent que arriba colíder i sent una de les sensacions d’aquest inici de campionat. Gran Reserva: Que el gol de la victòria hagi estat producte d’una jugada assajada. Sembla que la pissarra comença a funcionar i comencen a veure’s els primers fruits dels treballs específics dels tècnics especialistes. Vi picat: Que s’hagi suspès el triangular entre Vilafranca, Fundació i Espirall-Les Clotes amb motiu de la inauguració de la gespa artificial i les noves instal·lacions del camp espirallenc. Algú s’ha adormit en les obres de millora i no estaran a punt pel dia de la Diada tal com estava previst inicialment.
Aprofitant que l’esport de la cistella està de rabiosa actualitat, amb la disputa de l’Eurobasket, quina millor frase que aquesta per titolar el blog d’aquesta setmana. I és que la sort ha somrigut per fi al Vilafranca, amb un gol en el descompte del temps afegit (recordo que ha arribat en el minut 93 i només havien afegit dos minuts de temps addicional). A més, no oblidem que en la jugada inmediatament anterior els locals han fallat un gol a porta buida. Ha estat quan, en la locució de Joan Sayol a Ràdio Vilafranca, ha encunyat la frase: “Se’ns ha aparegut la verge, i el nen Jesús!!!”. Després, amb la consecució del segon gol, m’he quedat amb les ganes que diguès allò de: “Sant Marc!!!” (en aquest cas Guzmán i no Ramírez com és el més habitual).
Tot i el triomf, es segueixen detectant mancances importants. En defensa, badades puntuals com les d’avui poden causar disgustos el dia que la deessa fortuna no estigui del nostre costat; el mig del camp segueix sense generar joc i davant de porta no s’està encertat en la definició de les poques ocasions que es creen.
Malgrat tot, sumar quatre punts en les dues primeres jornades és molt positiu tot i no jugar bé. És d’esperar que amb el pas de les jornades millori l’equip, i diumenge pot ser una bona ocasió per retrobar-se amb el bon joc al Municipal davant un Benavent que arriba colíder i sent una de les sensacions d’aquest inici de campionat. Gran Reserva: Que el gol de la victòria hagi estat producte d’una jugada assajada. Sembla que la pissarra comença a funcionar i comencen a veure’s els primers fruits dels treballs específics dels tècnics especialistes. Vi picat: Que s’hagi suspès el triangular entre Vilafranca, Fundació i Espirall-Les Clotes amb motiu de la inauguració de la gespa artificial i les noves instal·lacions del camp espirallenc. Algú s’ha adormit en les obres de millora i no estaran a punt pel dia de la Diada tal com estava previst inicialment.
diumenge, 2 de setembre del 2007
Equip nou, vicis vells
FC Vilafranca 0 - CD Morell 0
Una temporada més, i ja en van set, no s'ha pogut assolir la victòria en la primera jornada de lliga. Tot i que s'ha canviat a la meitat de la plantilla i l'entrenador (acompanyat del seu staff) l'equip ha pecat dels mateixos vicis i carencies que l'any passat.
A saber: tenir un gran percentatge de possessió no serveix de gaire si es té en gran part a la zona defensiva, amb passades curtes horitzontals i sense trobar els homes del migcamp que el·laborin el joc; conseqüentment, s'abusa de les puntades llargues passant de ser un recurs en comptades ocasions a un hàbit; els canvis a la segona part no han aportat res positiu, ni tan sols frescor, ja que l'equip ha arribat fos al tram final del partit; i el més preocupant, que l'efectivitat cara a gol segueix sent nul·la.
Menció a banda mereix un nom, Santi Castillejo. Que deuria pensar a la banqueta, un cop substiuït a mitja hora del final? Un home acostumat a gaudir de nombroses ocasions de gol i que, sense exagerar, avui deu haver tocat un parell de pilotes en el temps (poc, segons el meu parer) que ha estat damunt la gespa. Així, difícilment arribarà a la mitjana de dotze o tretze gols que acostuma a marcar per temporada. Gran Reserva: La llampant nova equipació que s'ha estrenat en el transcurs del partit d'avui. Tot i que jo sóc de l'opinió de tornar d'una vegada per totes a les quatre barres tradicionals, sé que la modernitat i la tradició són difícils de combinar. Vi picat: No em vull fer pesat, però la web oficial segueix sense actualitzar-se el que voldríem els que seguim l'actualitat del club. No podem consultar el nou planter, ni resultats de pretemporada,... Això sí, et pots fer soci, comprar els productes oficials, consultar tot sobre la Fundació i el Centenari,...
Una temporada més, i ja en van set, no s'ha pogut assolir la victòria en la primera jornada de lliga. Tot i que s'ha canviat a la meitat de la plantilla i l'entrenador (acompanyat del seu staff) l'equip ha pecat dels mateixos vicis i carencies que l'any passat.
A saber: tenir un gran percentatge de possessió no serveix de gaire si es té en gran part a la zona defensiva, amb passades curtes horitzontals i sense trobar els homes del migcamp que el·laborin el joc; conseqüentment, s'abusa de les puntades llargues passant de ser un recurs en comptades ocasions a un hàbit; els canvis a la segona part no han aportat res positiu, ni tan sols frescor, ja que l'equip ha arribat fos al tram final del partit; i el més preocupant, que l'efectivitat cara a gol segueix sent nul·la.
Menció a banda mereix un nom, Santi Castillejo. Que deuria pensar a la banqueta, un cop substiuït a mitja hora del final? Un home acostumat a gaudir de nombroses ocasions de gol i que, sense exagerar, avui deu haver tocat un parell de pilotes en el temps (poc, segons el meu parer) que ha estat damunt la gespa. Així, difícilment arribarà a la mitjana de dotze o tretze gols que acostuma a marcar per temporada. Gran Reserva: La llampant nova equipació que s'ha estrenat en el transcurs del partit d'avui. Tot i que jo sóc de l'opinió de tornar d'una vegada per totes a les quatre barres tradicionals, sé que la modernitat i la tradició són difícils de combinar. Vi picat: No em vull fer pesat, però la web oficial segueix sense actualitzar-se el que voldríem els que seguim l'actualitat del club. No podem consultar el nou planter, ni resultats de pretemporada,... Això sí, et pots fer soci, comprar els productes oficials, consultar tot sobre la Fundació i el Centenari,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)