dilluns, 25 de setembre del 2006

Un Vilafranca de "cine"

UE Tàrrega 0 - FC Vilafranca 3
Tampoc és per llançar les campanes al vol, ara! Però el titular d'avui ve a rel que els que no van tenir la sort de viatjar amb l'equip a la capital de l'Urgell i es van quedar a casa, no van poder gaudir de la locució dels dos primers gols pel company Joan Sayol perquè mentre el degà penedesenc liquidava el partit en 7 minuts (amb dos gols de Condis i Capilla) a Ràdio Vilafranca regalaven entrades pel cinema a qui encertès els protagonistes de "El pont sobre el riu Kwai". Un cop que podíem disfrutar dels gols del "Vila"!!!!
Pel que fa al merament esportiu, sembla ser que l'equip comença a semblar-se al que tots volem: fent-se forts al darrera i definint les ocasions que es creen. Ahir els homes importants van respondre a les expectatives. Primer Capilla (batent per alt al porter targarí) i després Esteban (en una gran jugada individual) van resoldre un partit important de cara a refermar-se moralment i pensar en copsar els llocs capdavanters quan més aviat millor. Una tercera victòria consecutiva diumenge que ve, davant un Amposta que no coneix encara la victòria, consolidaria la candidatura del Vilafranca a fer quelcom important en aquesta lliga després d'un inici un pél decebedor.

Gran Reserva: Per primera vegada s'ha mantingut la porteria a zero aquesta temporada (i en un camp històricament difícil pel Vilafranca on només hi havia guanyat 2 vegades en 22 partits).

Vi picat: L'esmentada anècdota en la transmissió del matx per Ràdio Vilafranca (els horaris estan per complir-se, companys!!!).

diumenge, 17 de setembre del 2006

Vital com l'aire que respires

FC Vilafranca 2 - UE Caprabo 1
A la tercera ha anat la vençuda! Per fi ha arribat la primera victòria del Vilafranca a la lliga, i de quina manera!!! El gol al darrer minut de Murillo (debutant avui a les files del degà penedesenc) a la sortida d'un còrner ha servit per a que tothom que ha acudit aquesta tarda al Municipal vilafranquí respirès tranquil, i més que ningú l'entrenador Manel Rodríguez el qual, sempre segons les males llengües..., en cas d'haver encadenat un tercer resultat negatiu haguès vist perillar el seu lloc a la banqueta.
Tot i el triomf assolit, l'equip no acaba de convèncer. I és que hi ha una evidència en aquest Vilafranca: l'equip funciona quan Jarabo funciona; i a la segona part hem vist al Jarabo de la temporada passada, assumint el control del partit al mig del camp, distribuïnt el joc a ambdues bandes, arribant amb perill a l'àrea contrària,... Ell ha estat qui ha reactivat al Vilafranca quan pitjor ho estava passant. Potser per aquesta raó ens hem quedat sense veure debutar a casa davant el Caprabo a la darrera "compra" de la Junta, el migcampista Jordi Rodríguez.
Menció especial per a dos jugadors: Eloi i Capilla. El primer, amb les seves internades per banda dreta, ha portat de corcoll a la defensa rival en tot moment i ha culminat la millor jugada col·lectiva (i única en tot el partit) en el primer gol. Capilla per la seva part, segueix desdibuixat, sense trobar el seu lloc dins del camp ni el rol dins l'equip. Va arribar amb l'etiqueta de golejador (que per mi no ho és, també cal dir-ho) i aquest pot ser un hàndicap per a ell. Avui ha baixat constantment al mig del camp, i algun cop inclús fins a la defensa, per iniciar la construcció del joc fent una feina que no li pertocaria.

Gran Reserva: el porter Marc Ramírez (tot i que hagi estat pel fet de no coincidir amb la vestimenta del Caprabo, avui l'hem pogut veure lluïnt l'escut del club a la samarreta deixant l'equipació de color blanc, a l'estil Toni Doblas, als vestidors).

Vi picat: el conflicte FCF - Comitè d'Àrbitres (aquest cap de setmana s'ha tornat a patir una disbauixa amb les designacions degut a la plantada d'alguns col·legiats a l'hora de xiular els partits).

diumenge, 10 de setembre del 2006

Tocats per la tramuntana

FE Figueres 2 - FC Vilafranca 1
Segona jornada i segona derrota del Vilafranca, aquesta vegada al Municipal de Vilatenim. No s'ha començat amb bon peu la temporada, i tot i que és molt aviat per a aventurar-se a fer un pronòstic sembla ser que la categoria estarà molt igualada com ja succeí l'any passat. Les dues derrotes sofertes (amb Poble Sec i FE Figueres) han estat per la mínima i això demostra que amb una mica més de concentració i saber fer dins del camp, la victòria podria haver caigut del costat vilafranquí. L'any passat es va atribuir aquesta manca d'experiència en tenir el control del partit a que l'equip era molt jove, però enguany, amb els fitxatges de gent de categoria contrastada, no s'hauria de tenir pas aquest dèficit. Podem agafar-nos a les lesions de jugadors importants (Moral, Kourouma, Jarabo, Álex Ortiz,...) però la plantilla conformada ha de servir per que en casos com aquest, aquestes absències es notin el menys possible.
Un dels principals problemes que pateix l'actual Vilafranca està en la fase de creació de joc. És d'esperar que el nou fitxatge d'aquesta setmana, Jordí Rodríguez (migcampista, 30 anys, provinent del Rubí), ajudi en aquest aspecte on Jarabo es trobava molt sol, ja que el perfil d'altres migcampistes com Del Barrio, Sylla o Álex Ortiz és bàsicament destructiu.
La setmana vinent, davant el Caprabo, serà una nova revàlida per l'equip i una magnífica ocasió de reivindicar-se i demostrar als afeccionats que realment es pot lluitar per estar a dalt, tal com se’ns ha venut a tots.
Una dada de mal auguri, a tall anecdòtic, és que el darrer cop que es va iniciar la lliga amb dues derrotes consecutives (Temp. 2002/03 - 1a Catalana) es va baixar de categoria a final de temporada. Fem cas doncs a la lletra de la cançó de Sopa de Cabra i cantem tots: "...i anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà". (Sempre ens quedarà Cantamania, és allò de que qui no es conforma és perqué no vol).

Gran Reserva: Eloi va arribar als 100 partits en lliga amb la samarreta vilafranquina (malgrat la seva joventut, ja és tot un veterà dins l'equip).

Vi picat: la manca de gol (mal endèmic que arrossega el Vilafranca des de fa temps). Ni ens enrecordem ja del darrer davanter golejador que ha passat per les nostres files!

diumenge, 3 de setembre del 2006

Ressaca festamajorenca

FC Vilafranca 0 - UE Poble Sec 1
És difícil definir el partit que ha perdut el Vilafranca davant el Poble Sec (0-1), però un símil amb la Festa Major que acabem de deixar enrera ens pot ajudar a entendre'l una mica millor.
Per començar, la Junta va treure la pols a les tartanes i es va llençar en busca de fitxatges que resolguessin els problemes de l'any passat. La capta va ser prou bona i els jugadors que han arribat (de contrastada categoria) ho tenen tot per no decebre'ns. I no és que hagi començat malament el Vilafranca el partit, ja que en els primers minuts ens ha il·lusionat força (amb dues clares ocasions de marcar) tant o més que la tronada del dia 29, tret de sortida de la més típica. Després ha volgut fer acte de presència el trio arbitral, que a semblança del Concert de Banda, ens ha ofert un recital de xiulet que ha desesperat a jugadors i afeccionats vilafranquins. Ja amb el marcador en contra, els darrers minuts s'han convertit en una cercavila al mig del camp, on els jugadors visitants han aprofitat per oferir-nos el millor del seu repertori de la Mostra d'Espectacles al Carrer posant un teatre exagerat a cadascuna de les seves accions i perdent temps deliberadament. Al final, nova decepció i els afeccionats (aquests si que són màrtirs i no Sant Fèlix!) han marxat cap a casa amb el cap cot i pensant que l'equip pateix dels mateixos mals que la temporada passada: poc gol al davant, nul·la creació de joc ofensiu i manca de concentració al darrera.
No queda més que esperar que canviïn les coses (i la sort també, que fa temps que no acompanya) i en tot cas pensar que això d'avui només ha estat la ressaca d'aquests dies de dormir poc i menjar molt, ja que els socis ja van tenir-ne prou amb la processó de la temporada passada.
No voldria acabar sense esmentar el fet que Vilafranca Televisió, junt amb el FC Vilafranca, ha engegat avui un ambiciós projecte com és el d'emetre els partits en directe des del Municipal. He pogut ser partícip de la retransmissió i vull agraïr a tot l'equip el treball que han realitzat i que m'hagin brindat l'ocasió de col·laborar en un fet com aquest.

Gran Reserva: els afeccionats vilafranquins (el Municipal presentava un bon aspecte per veure el debut a la lliga, però si el joc de l'equip no millora arribarà un dia que acabaran la paciència).

Vi picat: Pozo Izquierdo, col·legiat del Vilafranca-Poble Sec (que a les acaballes del primer temps, no ha volgut veure un clar penal favorable al Vilafranca que haguès pogut canviar el signe del partit).