Oli en un llum!

FC Vilafranca 3 - CE Manresa 1
Que som un país tercermundista no és cap novetat. Que neva una mica? L'aeroport principal col·lapsat i innumerables retards en els vols. Que cauen "quatre gotes"? Inundacions a dojo, rieres a vessar i passejos marítims destruïts. Que fa molta calor a l'estiu? Talls de llum perquè tothom tenim posat l'aire condicionat. I així podria estar enumerant problemes un rere l'altre...

Aquesta tarda, li ha tocat al fort vent que ha bufat tot el cap de setmana, el qual ha estat a punt de provocar l'ajornament del partit ja que el Municipal no ha disposat de subministrament elèctric fins gairebé les sis de la tarda. Això sí, cal destacar i lloar la feina contra rellotge dels tècnics de FECSA i de l'Ajuntament de Vilafranca que ha permés que el partit es pugués disputar. I també, com no, la disponibilitat i comprensió del col·legiat de torn (Molina Fernández) que ha acceptat esperar un temps prudencial (en tot cas, tal com dicta el Reglament) la resolució del problema i ha optat per fer més amena l'espera tot fent-la petar amb els que erem allà presents, en un gest de proximitat (lluny d'aïllar-se en el vestidor i mostrar nul interés en el problema). Venint d'un àrbitre (col·lectiu el qual no tinc gaire ben considerat), m'ha sobtat i m'ha agaradat i tot.
Pel demés, continua la bona ratxa. L'equip fa dies que ha vist la llum al final del túnel i setmana rera setmana va amb l'intermitent posat avançant llocs a la taula classificatòria (poc a poc, sí, però va avançant). I és que no hi ha qui el pari! Avui, ni un del assistents, que ha demostrat estar com un llum, assenyalant equivocadament constants fores de joc davant la desesperació general.

Gran Reserva: El gran profit que estem treient de les jugades a pilota parada, ja que els dos primers gols han arribat fruit de sengles còrners. Un mèrit més i mostra de la feina ben feta del cos tècnic encapçalat per Isaac Fernández.

Vi picat: La notícia, apareguda a la majoria de mitjans d'àmbit nacional, sobre l'ingrés a presó preventiva de l'ex-davanter vilafranquí Ibrahim per robatori amb intimidació en un bar de Terol a altes hores de la matinada. Evidentment, el CD Teruel (on també juga Garzarán) li va rescindir el contracte. No, si jo ja m'havia referit alguna vegada a que aquests tipus de jugadors venien a fer aquí l'ultim "atraco"...

El futbol és així: "Se juega mejor con diez que con once" (Helenio Herrera, 1910-1997, ex-jugador i entrenador argentí).
Millor, millor... no ho sé, però que en moltes fases del partit no s'ha notat la inferioritat numèrica de l'equip manresà si ho puc dir. Per als entesos en futbol: quina explicació hi ha per a que sovint succeeixi això?

Àlvar tira del carro

CF Olesa Montserrat 0 - FC Vilafranca 2
Els hem tornat la moneda. No sé quantes vegades he repetit que no havia vist un equip superior al Vilafranca en tota la primera volta a excepció de l'Olesa en el que va ser el partit inaugural de la Lliga. Doncs avui, ni l'Olesa. El degà penedesenc ha quallat el millor encontre a camp contrari del que portem de temporada i està demostrant ser un dels equips més en forma de la categoria.

A més, el míster (se li ha de reconèixer) està treient el millor de cada jugador ateses les seves característiques. Podem dir que tots estan ratllant a un gran nivell però que n'hi ha un que en els darrers partits, i especialment aquesta tarda, està tenint unes actuacions de "10": l'Àlvar. Avui, ha dut de corcoll al seu ex-equip i ha marcat els dos gols (en suma cinc en les darreres sis jornades) explotant la seva millor arma (la velocitat) i exhibint una gran definició davant la porteria rival. Sens dubte, el seu ha estat un partit per a "emmarcar".
És curiós el seu cas, ja que la oportunitat de jugar amb el Vilafranca (sent de la comarca i sabedors tots de les seves condicions i qualitat) no li ha arribat fins ben endinsada la seva carrera futbolística. Fins i tot, el seu fitxatge a principis de temporada no era dels que més engrescava a l'afeccionat que, en molts casos, ni el coneixia.
En la meva opinió, la maduresa personal (ha estat pare recentment) ha arribat acompanyada de la maduresa futbolística (26 anys) llençant per terra aquella famosa dita que diu: "Home casat,... burro espatllat" (i perdó per lo de burro però avui és inevitable).

Gran Reserva: Que estiguem a només sis punts de l'ascens gràcies a la gran ratxa d'imbatibilitat que porta l'equip que s'eleva ja a deu jornades sense conèixer la derrota.

Vi picat: La por que em fa precisament això. Perquè, amb l'experiència d'altres temporades, sempre que ho tenim a tocar es quan arriba la gran davallada. Per a entendre'ns, és el mateix que li passa històricament a l'Espanyol quan comencen a parlar d'anar a la UEFA.

El futbol és així: "Tenemos la mejor hinchada del mundo, pero nunca he visto a un hincha marcar un gol" (John "Jock" Stein, 1922-1985, ex-seleccionador escocès).
Avui s'ha demostrat. L'afició d'Olesa, encapçalada pels seus supporters (els Green Warriors), era majoria i ha animat de valent, però ni això ha servit per a evitar la victòria del Vilafranca.

Sant Toni Serrano

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
Amb una setmana d'antelació respecte la seva onomàstica, el jove porter vilafranquí s'ha erigit, amb les seves intervencions de mèrit, en un dels protagonistes i el gran artífex de la victòria del degà penedesenc. Tot això a més, tenint a l'altra porteria a en Marc Ramírez (el sant i senya de l'afició vilafranquina les darreres temporades i que ha fitxat per la Montañesa després d'un breu pas pel Sitges).

Si analitzem el que ha estat la primera volta, podem distingir dues trajectòries ben diferents i que no li recordo al Vilafranca en els molts anys que el segueixo: un pèsim inici de Lliga amb només 1 triomf en 10 jornades (que fins i tot va fer trontollar a l'entrenador del seu càrrec) i un excel·lent "rush" final amb 6 victòries i 3 empats, digne de qualsevol equip aspirant a pujar de categoria.
L'objectiu però, segueix sent la permanència tot i que no em negareu que fa patxoca veure's tan a prop dels llocs capdavanters i d'equips que fins fa poc ens treien diferències abismals i quasi insalvables. Un d'ells, l'Olesa, serà el proper rival la setmana vinent. En el partit inaugural de Lliga, els de Quique Salamanca van ser superiors i s'endugueren els tres punts del Municipal vilafranquí. Diumenge, l'escenari serà diferent: no només pel fet de jugar-se en el "patatal" (com l'anomenen ells) sinó per les trajectòries oposades amb les que es presenten ambdós conjunts.

Gran reserva: Que Raventós hagi pogut rescabalar l'error en l'autogol de la setmana passada marcant, amb la gepa, d'idèntica manera i també a les acaballes, el gol que ha suposat la victòria.

Vi picat: Haver-me assabentat que la gracieta d'un "afeccionat" (i ho poso entre cometes) vilafranquí arribant a la cara d'un assistent a Benavent, la setmana passada, li ha costat al club una sanció econòmica per part de la FCF. A l'igual que es multa els jugadors en aquests casos, el codi intern marcarà el mateix per a aquest "afeccionat"?

El futbol es així: "Los delanteros ganan los partidos. Los defensas ganan los campeonatos" (John Gregory, 1954, ex-entrenador del Queen's Park Rangers).
Lo d'avui deu ser l'excepció que confirma la regla.

Regal de Reis avançat

FC Benavent 1 - FC Vilafranca 1
A priori, tots sabíem de la dificultat de puntuar a Benavent. Per dos motius clars: el potencial futbolístic de l'equip (com ho demostra la seva condició de líder) i el que comporta jugar en un camp com aquell (per les reduïdes dimensions i, sobretot, la pressió ambiental que el públic exerceix). Amb això, no vull dir que la consideri una afició violenta (ni molt menys) però el que és veritat és que apreten de valent i els àrbitres, a l'hora de prendre segons quina decisió, s'ho pensen dues i tres vegades.

Per a qui no hagi estat en aquell camp és difícil d'explicar... però per a posar-vos un exemple, us diré que és com si l'àrbitre, per a accedir al seu vestuari, hagués de pujar fins a la cabina de retransmissions del Municipal, entremig de la gent. Ja em direu... Qualsevol desaprensiu et pot agafar pel ganyot... i qui és el valent que puja aquelles escales!!!
Per mèrits d'uns i altres el resultat potser era just, però després d'anar guanyant gran part del partit i que unes decisions arbitrals et privin d'endur-te la victòria del camp del líder et deixa un regust agredolç i la sensació (fent servir un titular típic del web del club) que l'empat sap a poc.
Tot i això, la ratxa de resultats és molt bona i caldrà refermar-la diumenge davant la Montañesa. Un rival que històricament no se'ns dóna bé i que vindrà a Vilafranca amb l'atracció del fitxatge, aquesta setmana, de l'ex-porter del degà penedesenc en Marc Ramírez.

Gran Reserva: Només amb la lluita i l'actitud que han posat els jugadors es pot treure quelcom positiu en un desplaçament tan complicat. Avui en dia, guanyar al Vilafranca no és gens fàcil.

Vi picat: El col·legiat Comella Gil, que hauria d'haver expulsat al porter local (amb 0-1 i quan ja havien fet els tres canvis) i que ha deixat al Vilafranca amb deu homes en una falta inexistent d'Einard (tot i que la posterior protesta és infantil i del tot inadmissible).

El futbol és així: "Pusimos el autobús en el arco y la metieron por la ventanilla..." (Héctor Rodolfo "Bambino" Veira, 1946, ex-jugador i entrenador argentí).
Tota la segona part aguantant... i fer-nos un autogol com ens hem fet... Coses del futbol, tu!