diumenge, 29 d’octubre del 2006

Treure les castanyes del foc

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
La victòria merescuda, però soferta, davant la Montañesa (1-0) ens deixa alguns detalls que ens haurien de fer reflexionar a tots.
Primer: que Sylla, un jugador que en un principi segurament no estava cridat a ser home important en l’engranatge de l’equip que tenia en ment el míster, hagi estat (i de llarg!) el millor del partit fent un treball de destrucció encomiable al mig del camp i incorporant-se en nombroses ocasions a l’atac. El jugador guineà, que avui precisament complia 20 anys (li auguro un bon futur si se’l sap “cuidar” i se li dóna la confiança necessària), amb el seu gol al minut 8 ha evitat que el Vilafranca, en cas d’haver empatat o perdut, consumés el pitjor inici de lliga de la seva història a casa. Aixó, junt amb el fet que altres jugadors anomenats de “la classe mitja” (Eloi, Del Barrio, Condis,...) estiguin sent qui treguin les castanyes del foc, ens ha de fer caure la bena dels ulls i adonar-nos que sovint creiem que el que ve de fora (per ser més car, per tenir més currículum,... o pel que sigui) és millor que el que tenim ja a casa. Fitxem cracks!!! Hi estic d’acord, però cracks que siguin decisius!!!
I segon: que hi hagi tripletes arbitrals tan nefastes i perjudicials pel món del futbol com la que avui ha xiulat al Municipal, encapçalada pel col·legiat Puibert Grima. A base de decisions incongruents per a ambdues parts ha convertit un partit lluitat i disputat noblement pels 22 protagonistes, en un festival de targetes tant innecessari com absurd. L’afany de protagonisme d’un dels seus auxiliars no l’ha ajudat gens i ha acabat amb els dos entrenadors expulsats en un acte de “rebequeria” de nen petit de l’esmentat linier. Aquests, també es pensen que són cracks... En resum,... una castanya d’arbitratge!!!

Gran Reserva: La presentació, dijous passat, del nou club de futbol de la vila, el CF Hristo Stoitchkov. Poder veure sobre un terreny de joc a cracks de la talla de Rijkaard, Tixiqui o Eusebio i davant la Seleció de Veterans del Penedès amb mites del FC Vilafranca com Atsarà, Marimon o Montfort va fer les delícies dels allà presents. Molta sort en aquesta nova etapa!

Vi picat: La duríssima entrada del conegut “Feliuet” al president del Barça, Joan Laporta, en l’esmentat partit. A les TV i mitjans de comunicació nacionals van voler treure punta a la jugada i el van “batejar” com a “madridista infiltrado”. Res, va ser allò que se’n diu “lances del juego”... Qui li anava a dir que tindria els seus minuts de glòria?

diumenge, 22 d’octubre del 2006

Fem cas de les estadístiques...?

CD Morell 2 - FC Vilafranca 0
El Municipal del Morell segueix sent un camp infranquejable. Diu el tòpic, que les estadístiques estan per trencar-les; doncs avui no ha estat així. S’han complert totes: mai havia pogut guanyar el degà penedesenc (amb la d’avui, ja són tres derrotes i un sol empat), tampoc ha pogut fer cap gol en aquestes quatre visites (res estrany si sabem del dèficit golejador de l’equip), Rosado ha fet el seu golet habitual (el vuité que li fa al Vilafranca en set partits, tota una "bèstia negra") i el col·legiat Guisasola Llopis segueix sense portar sort a l’equip vilafranquí (una única victòria en nou partits xiulats), tot i que no ha influit absolutament per res en el resultat final.
El Vilafranca ha estat fidel al seu tarannà habitual d’aquesta temporada. Després d’un bon resultat, un de decepcionant. En cap moment ha inquietat al seu rival, només en el tram final de la segona part i quan ja es perdia per 2-0 i el Morell jugava amb nou homes. En definitiva, res que no sàpiguem ni que no s’hagi explicat ja abans.
El partit de diumenge, davant la Montañesa, serà una nova final. De fet, cal començar a pensar que tots els partits seran una final i que la lliga del Vilafranca (almenys de moment i fins que no canviïn molt les coses) està en la lluita amb els equips de baix de la classificació. Deixem-nos ja de pardals al cap i siguem realistes.

Gran Reserva: Diumenge que ve davant la Montañesa el company Joan Sayol (Ràdio Vilafranca) complirà el seu partit 650 retransmetent al FC Vilafranca. Enhorabona, i per molts anys més!!!

Vi picat: La polèmica entre l'Ajuntament, la Fundació Esportiva At. Vilafranca i el CF Hristo Stoitchkov per la discriminació d'horaris al Camp Municipal de Futbol de gespa. (Ho estant pagant qui menys culpa en tenen: els nens).

diumenge, 15 d’octubre del 2006

No han deixat passar el tren

UD Cornellà 1 - FC Vilafranca 2
En el Municipal de la Via Fèrria hem tornat a veure la millor cara del Vilafranca d’aquesta temporada: la dels partits que juga a fora de casa. Comença a ser preocupant aquesta dualitat que demostra l’equip a semblança del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Pensem, que si haguèssim guanyat un dels tres partits que s’han perdut a casa (per mèrits propis no pas dels rivals, que és el més greu del cas), ara mateix s’estaria a un pas dels llocs capdavanters de la classificació.
El d’avui podríem denominar-lo com “el partit dels ex”. Primer el Cornellà s’ha avançat al marcador amb un gol matiner d’Alfonso Gómez (exjugador del Vilafranca la Temporada 92/93 i que, curiosament, en 30 partits amb la samarreta vilafranquina no va marcar cap gol) i després han estat dos exjugadors del Cornellà, Jarabo (abans del descans) i Condis (en la represa), qui han capgirat el marcador permetent al Vilafranca respirar i de quina manera!!!
La petita “revolució” del míster en l’onze inicial ha deixat ben a les clares que a partir d’ara, qui no treballi i no s’impliqui amb l’equip ho tindrà difícil per jugar. I així hauria de ser. De res val tenir un catxet en aquest món del futbol si no va acompanyat de compromís i no es demostra dins el terreny de joc a cada partit. S’ha vist que es pot confiar en “la classe mitja” i si això ha de servir per a espavilar a alguns jugadors, benvingut sigui!!! (Tot i que arribi a la vuitena jornada de lliga).

Gran Reserva: Jarabo ha tornat a veure porteria 161 dies després del seu darrer gol (davant el Masnou la temporada passada). Sens dubte, una gran notícia per un dels homes importants dins l'equip.

Vi picat: El nou local del club (després de més d'un any de la seva donació, sabem quan hi podrem anar? En quin estat es troba? Ens està costant algun "calé" als socis?)

dijous, 12 d’octubre del 2006

A la deriva

FC Vilafranca 1 - UE Vilassar Mar 3
El Vilafranca actual és un vaixell sense rumb ni orientació fixa. El capità del vaixell cada vegada està més convençut que es va equivocar en l'elecció dels tripulants que l'han d'acompanyar en aquesta llarga travesia cap a un destí que, a hores d'ara, és tota una incògnita.
Des de popa fins a proa, tot el vaixell ha sortit defectuós. A més, el darrer impacte d'aquesta tarda (l'1-3 amb el Vilassar) ha provocat nombrosos danys al vaixell, fins el punt que els compartiments sobre la marca del nivell del mar estan començant a inundar-se de manera preocupant. La majoria de calderes estan apagades i la maquinària no funciona correctament. El nerviosisme entre la tripulació és evident i algú sap que no salvarà el coll perquè no hi ha prou bots salvavides per a tothom. Hores més tard, el vaixell comença a enfonsar-se i el capità ha de decidir quins membres de la tripulació pujaran amb ell i podran seguir, no sabem en quines condicions, un viatge que ja no té res a veure amb el que s'havia previst quan es salpà de port cap allà a primers de setembre.
Potser no és hora de buscar culpables a la delicada situació actual (temps n'hi haurà, i pocs en sortiran indemnes) però si és moment de buscar una solució ràpida (que no vull dir dràstica...) que redreci el rumb d'una nau que fa dies que ha perdut el nord. Si han de pujar nous tripulants a bord que vinguin amb ganes de remar cap a una mateixa direcció tots i sobretot amb una brúixola!!!

Gran Reserva: El magnífic aspecte de l'herba artificial del Municipal tot i la pluja caiguda (enrera han quedat les suspensions dels partits quan queien quatre gotes i els camps enfangats fins dalt).

Vi picat: Que els tres substituïts en el partit d'avui siguin tres de les "vaques sagrades", i els cridats a portar el timó de l'equip, és un síntoma inequívoc que quelcom s'ha fet malament.

diumenge, 8 d’octubre del 2006

Punt d'inflexió

CF Badalona B 0 - FC Vilafranca 0
Si hem de valorar amb una nota l'examen que ha passat el Vilafranca avui a Badalona, podríem dir allò de progressa adequadament. I és que l'empat assolit (tot i saber a poc per la gran quantitat d'oportunitats errades) hauria de ser un punt d'inflexió en la trajectòria del degà penedesenc.
Avui l'equip ha mostrat una altra actitut dins del terreny de joc, ha estat millor posicionat i la distribució dels onze homes que han saltat al Camp del Centenari era molt més coherent (si ens atenem a les característiques dels jugadors) respecte al caos de la setmana passada. Els jugadors no s'amagaven, sinò que s'oferien al company que tenia la pilota (" las pequeñas sociedades" que en deia Valdano), els laterals arriben a la linia de fons desdoblant-se, quan tocava destruir al mig del camp es destruïa, si s'havia de crear joc s'obria el camp per les bandes,... en fi, s'ha jugat com un equip. Només ha faltat materialitzar alguna de les nombroses ocasions que s'han creat per endur-se els tres punts que haguessin fet justícia al que s'ha pogut veure.
Ara, de cara al trascendental partit de dijous a casa amb el Vilassar, cal ratificar aquesta millora en el joc i sobretot (si us plau...!!!) quan estem davant de porta fer gol!!! No cal entrar amb la pilota als peus fins a dins de la porteria! D'acord que l'equip no disposa d'un "killer" de l'àrea, però fer gols en sabem, oi?

Gran Reserva: Monsonís Benavente (impecable arbitratge del col·legiat lleidetà, imposant la seva autoritat però dialogant amb els futbolistes en tot moment i aplicant a la perfecció el reglament).

Vi picat: L'entrenador del Badalona B (ja coneixem sobradament a Joan Riera i el seu comportament a les banquetes, però pensàvem que amb el temps hauria canviat. Doncs no. Amb les constants protestes a l'àrbitre ha descentrat inclús als seus propis jugadors).

diumenge, 1 d’octubre del 2006

Toquem de peus a terra

FC Vilafranca 0 - CF Amposta 1
Desastrós, catastròfic, nefast,... són tants els adjectius que podríem fer servir per definir el partit del Vilafranca davant l'Amposta... I són tants els defectes dels que pateix el degà penedesenc...
Per començar, l'equip no està fi en la fase de creació al mig del camp. Jarabo (lluny de la seva millor forma) es troba molt sol i quan li posen un home a sobre durant tot el partit (com ha fet el tècnic de l'Amposta) provoca que la sortida de la pilota recaigui en homes menys adequats per a aquesta tasca, com són els centrals o l'acompanyant a la zona ampla Álex Ortiz.
Un altre aspecte a millorar és la distància entre línies. Entre la línia defensiva i la línia atacant hi ha una excesiva distància, el que permet que tots els refusos i pilotes mortes vagin a parar a peus dels rivals (molt millor posicionats a dins del camp).
Avui s'han vist síntomes evidents d'impotència, tant al terreny de joc com des de la banqueta. No és normal que en els darrers 18 minuts de partit el Vilafranca hagi vist 7 targetes grogues, moltes d'elles per protestes. I que dir dels canvis... Primer ha entrat un davanter per un migcampista (quan en realitat el problema estava en la superioritat numèrica de l'equip contrari al mig del camp precisament) i al final, posats a "penjar pilotes a l'olla" que millor que tenir a Fofana (avui ni convocat) per poder "caçar-ne" alguna.
Després d'haver guanyat la setmana passada a Tàrrega aquesta derrota torna a fer tocar de peus a terra a tots i serveix per a demostrar que en aquesta categoria si vols fer quelcom de bo has de tenir més ambició, més actitud i jugar més a futbol (que d'això es tracta). S'han perdut tres partits ja: dos davant rivals que estaven a baix a la classificació (FE Figueres i Amposta) i un davant el Poble Sec que poc a poc està demostrant que no és res de l'altre món tampoc (perdent avui 8-0 amb la Gramenet B). Està clar que hi ha qualitat per a què un dia et surtin les coses de cara i guanyis davant qualsevol rival d'entitat però si no es millora (i molt!) aquest serà un equip carrincló amb poques possibilitats de fer res important. És dur, però és així.

Gran Reserva: Els Castellers de Vilafranca han revalidat triomf per tercera edició consecutiva al Concurs de Castells de Tarragona i els Xicots han acabat en un meritori setè lloc. (Almenys una alegria per a la vila)

Vi picat: El partit d'avui (dels pitjors partits que es recorden en temps al Municipal vilafranquí). Quin avorriment!!!