dimecres, 31 de desembre del 2008

Les "campanades" del 2008

1. "59.360". Va ser el número guanyador del cotxe del "rasca-rasca". L'agraciat amb el premi, el jugador del primer equip en Fran. El "desgraciat", qui va treure la bola ja que va sortir més cara la salsa que els cargols.
2. "La Penya El Litro protesta". Ja sigui en forma de mocadorada pel pèsim final de Lliga, encenent espelmes demanant més il·luminació al Municipal o posant un ciri per redreçar el romb de l'equip. Són quatre gats comptats però es fan veure.
3. "Capilla denuncia el club". Encara no havia començat a rodar la pilota i ja sorgia el primer problema. El cas acaba als tribunals i no se'n sap res més avui en dia. Per quan una explicació?
4. "Uh, uh, uh, uh!!!". Aquests crits, o brams (perquè només es pot considerar als seus autors com a bestioles), va haver d'escoltar en Sylla en el partit de la temporada passada a Benavent. Diumenge nova visita al Segrià. Els hauran engabiat ja?
5. "Tenim espònsors esperant anunciar-se". La frase va ser dita en plena Assamblea de Socis al mes d'agost. Ara resulta que no són tants qui es volen anunciar i que els que no paguen no els treiem la tanca perquè costa més esborrar l'anunci que el que val realment.
6. "Matines per Festa Major". Un error d'impremta anunciava el partit del dia 29, davant el Sitges, a les 9.30 del matí en comptes de les 19.30 de la tarda. És de suposar que ningú va anar a l'hora equivocada però tampoc hi havia ningú per a comprovar-ho.
7. "72.000 euros de dèficit". Es diu ben aviat, pero són "quartos", tu!!! Els números reals del balanç econòmic no es deien amb els motius argumentats per la Junta a l'Assamblea. Ara bé, si en sortir ens regalen un clauer tot ja es veu diferent...
8. "El Guzmán tanca l'aixeta". En època de sequera, restriccions generals d'aigua. La gespa del camp de futbol no va ser una excepció tot i que algun dia va haver-hi "ruixada interruptus" d'amagatotis. Sí, sí, sí...
9. "Ultimàtum a Isaac Fernández". Una trucada "anònima" a la tertúlia d'Esports 21 fa "saltar la llebre" anunciant que el futur del míster vilafranquí depén dels resultats dels tres propers partits. Oficialment, el club ho negà però, casualment, des de llavors no es coneix la derrota.
10. "Ricardo, Parés, Ibrahim, Pipa, Juanje, Risueño,...". Un va venir a vendre "rasca-rasca", l'altre a suplir amb més pena que glòria la marxa de Condis, alguns per alleugerir les nòmines del Vilanova, l'altre a fer el seu darrer "atraco",... i mentres, el Sr. Baraza cap a la butxaca!
11. "Futbol sense en Sayol". Sens dubte, la notícia de l'any. Després de dues dècades retransmetent el Vilafranca a casa i fora, el company Sayol va ser vetat per a fer la seva feina. Després, embolica que fa fort. El perquè? Potser mai el sabrem. Però se'l troba a faltar i molt!
12. "Espanyol 1 - Robo com una casa 2". Sense comentaris. Després d'escoltar això per la megafonia del Municipal, en referència al derbi Espanyol-Barça, queda clar que deixar el micro en mans de segons qui té més perill que Dani Sánchez Llibre en una piscifactoria.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Capilla tornarà al Vilafranca

Assumpte resolt. El Jutjat de lo Social núm. 12 de Barcelona ha dictat sentència en l'arxiconegut "Cas Capilla" pel que fa a la demanda que el jugador va interposar contra el club per incompliment de contracte.
Sorprenentment, en contra del que tothom pensava i amb el precedent existent de quan el futbolista militava al CF Vilanova, el jutge ha donat la raó al FC Vilafranca basant-se en els arguments esgrimits pels serveis jurídics del club que durant aquests mesos han estat treballant de valent en la defensa.

La resolució ha considerat que el contracte signat no tenia validesa oficial (sinó amistosa) en no tractar-se, el FC Vilafranca, d'un club professional i que la proposta de reducció de sou s'havia fet verbalment. A més, Capilla ha sortit malparat en l'aspecte que, segons el magistrat, ha incorregut en un cas d'incompliment de contracte laboral (recordem que el president Pere Montserrat li havia proporcionat feina en una de les seves empreses).
En resum, finalment el club només haurà d'abonar les dues darreres mensualitats endeutades de la temporada passada mentre que el jugador ha estat condemnat a indemnitzar el club i a l'empresa on treballava amb una quantitat econòmica bastant elevada (que no ha pogut ser facilitada públicament). Donat que Jordi Capilla s'ha declarat insolvent, club i jugador han arribat a l'acord que el futbolista jugarà de franc el que li queda de contracte i només quedaria lliure si s'assolís l'ascens a Tercera a final d'aquesta temporada.
En aquest cas també, la bona imatge i prestigi del club han prevalgut per damunt del jugador (reincident en aquest tipus de conflictes).

Gran Reserva: La mediació d'un alt directiu (que havia mantingut una estreta relació amb el futbolista) per a que es produís l'entesa final ja que el President es va mostrar del tot intransigent i gens benèvol.

Vi picat: Que això provoqui que es pugui trencar la bona armonia existent actualment al vestuari tal com pensen també tant el director tècnic com l'entrenador.

El futbol és així: "Los futbolistas son tan malos como necesarios. Se hacen personas y se realizan cuando dejan el futbol. Tienen una caja registradora en la cabeza" (Jesús Gil, 1933-2004, ex-president de l'At. Madrid).
No cal generalitzar... N'hi haurà que encara sentiran els colors... O no?

dissabte, 13 de desembre del 2008

De vacances

Hola bloggers, doncs així és. Hi ha "privilegiats" que ja estem de vacances!!! Per endavant, dues setmanes de relax per a "gaudir" del fred, de les compres nadalenques, dels grans àpats i, bàsicament, de no fotre res!

Malhauradament però, el més segur és que no pugui seguir els dos propers partits del Vilafranca (a Llagostera i amb el Guíxols) o, si més no, veure'ls en directe. Per tant, tots els que feu possible el blog setmana rera setmana (capdet, eloi, gabardinas, javindreu, josep sauleda, juanmi, ki-ki-ri-ki, laukirik, l´avi del vila, martin, passio, rai, raimon4barres, sasgas, satel·lit, uff!, vil4fr4nqu1,...) tindreu una mica més de feina de l'habitual, ja que a banda dels comentaris us demanaria que fessiu també de cronistes. Per a alguns serà més fàcil que per a altres, però tothom hi dirà la seva (o això espero).
Aprofito per a desitjar-vos a tots unes Bones Festes i de ben segur que ens menjarem els torrons mirant al futur amb optimisme després de l'irregular inici de Lliga que vam patir. Salut companys!!!

Gran Reserva: Que, lluny del que podíem pensar fa unes setmanes, afrontem el partit d'aquesta tarda a Llagostera amb la màxima il·lusió i ambició possible, sabedors de la seva superioritat i que serà difícil puntuar, però sense sortir derrotats d'un bon principi.

Vi picat: L'haver trigat un quart de campionat a agafar-li el ritme a la competició amb tot el nerviosisme evident que comportava els mals resultats. Per sort, sembla haver-se arranjat la situació.

El futbol és així: "El fútbol no es nada sin los aficionados" (John "Jock" Stein, 1922-1985, ex-seleccionador escocès).
Ni aquest blog sense vosaltres.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Mascaró tomba al Montcada

FC Vilafranca 2 - CD Montcada 0
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Doncs avui el menut (pero gran jugador) Àlvar Mascaró l'ha destapat per a treure'n d'ell una de les màximes essències del futbol com és el gol. I quin gol!!!... Sacada llarga de Ródenas, guanya l'esquena dels centrals per velocitat, de reüll veu avançat el porter i amb l'esquerra li pica la pilota per sobre al fons de la xarxa. A aquest pas, entre aquest, el de l'altre dia de Moral o per exemple la xilena de Palote a Tortosa, haurem de fer un concurs a final de temporada per a escollir el millor.

A banda de la bellesa i la plasticitat de l'acció, el gol ha servit per al que comunament se'n diu "obrir la llauna". A rel d'aquí, i després d'una primera part pobra en joc, el partit s'ha animat i el Vilafranca, jugant a la contra, no ha pogut sentenciar el partit fins al temps de descompte quan, el darrer fitxatge, Dani Gómez ha culminat una jugada col·lectiva molt ben portada que ha dut la tranquil·litat al Municipal.
Ara, entre diumenge i dilluns, es jugarà la resta de la jornada. Els duels directes de la part alta decidiran si el Llagostera (proper rival del Vilafranca) continua de líder una setmana més. El cas, ho sigui o no, és que el degà penedesenc podrà afrontar el partit amb la serenor necessària i sabent que, dissabte vinent a terres gironines, hi té molt a guanyar i poc a perdre.

Gran Reserva: Ródenas, amb 1-0 al marcador, ha fet una gran intervenció en un llançament de falta que es colava per l'escaire. Ha estat de les poques ocasions clares visitants però és d'aquelles que si et marquen... igual no guanyes! Pel que s'està veient, hi ha porter.

Vi picat: Que ens haguem obstinat a executar totes les faltes (ja siguin a prop de l'àrea o al mig camp) de la mateixa manera: puntada forta de Navarro i a veure si algú la toca o entra directa. Ens va sortir bé un parell de vegades però no cal provar-ho sempre. A més, els rivals segur que ja ho deuen saber!

El futbol és així: "El futbol es el juego más difícil del mundo, porque se hace con los pies obedeciendo a la cabeza... y miren la distancia que hay..." (Angel Labruna, 1918-1983, ex-jugador i entrenador argentí).
El golàs d'Àlvar ha estat això: pensar amb el cap i executar amb els peus. És clar, en el seu cas la distància no és tanta... (amb carinyo, eh).

diumenge, 30 de novembre del 2008

Punt d'honor

UD Marianao Poblet 1 - FC Vilafranca 1
No és que hagi estat un partit per a llançar coets però l'empat assolit al sempre difícil camp del Marianao es pot considerar com a bo tenint en compte les tres victòries anteriors i el fet que s'ha jugat amb un home menys la darrera mitja hora per l'expulsió de Palote (qui ha avançat al Vilafranca de penal i ja porta quatre setmanes consecutives "mullant").

Avui però, voldria fer incidència en les jugades d'estratègia (un aspecte del joc que cada vegada està adquirint més importància en el futbol modern i més en una categoria tant igualada com la nostra on la majoria de partits es resolen per petits detalls). És evident que la millora, en aquest sentit (almenys ofensivament) respecte a anys anteriors, és notable: s'han marcat cinc gols a rel d'un llançament de falta, un de còrner i un parell més després de sacada de banda. Ara bé, gols com el que s'ha encaixat avui deixant rematar un còrner a un contrari tot sol dins l'àrea petita també ens són familiars (Igualada i Poble Sec). Suposo però que en aquest tipus de jugades, per a un futbolista és més fàcil i més motivant atacar que defendre (on el grau màxim de concentració és vital). Per tant, posats a buscar coses a millorar de cara al futur, una podria ser aquesta. N'hi ha més eh,... però de mica en mica.

Gran Reserva: La bona feina defensiva de l'equip en conjunt que, amb un home menys des del minut 60 i a base de punt d'honor, ha aguantat les ofensives constants en atac del Marianao Poblet.

Vi picat: En general, el nivell de l'arbitratge a 1a Catalana. Avui no ens ha perjudicat, però segur que cap dels dos equips ha acabat content amb la seva actuació.

El futbol és així: "Si Dios hubiera querido que juguemos al futbol en las nubes, no habría puesto la hierba en la Tierra" (Brian Clough, 1935-2004, ex-jugador i seleccionador anglés).
Hi havia moments del partit que semblava que havia de guanyar qui més cops de cap seguits donés sense que la pilota caigués a terra o el que la llançés més amunt.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Joc, set i partit

FC Vilafranca 2 - CD Morell 1
No és per remenar més el tema del famòs "matx-ball", de si va existir l'ultimàtum de tres partits al míster o si tot va sorgir d'un comentari de mirar de sumar set o nou punts en aquests encontres que donessin tranquilitat, però el cas és que s'han guanyat tots tres de manera consecutiva i, en un cap de setmana d'actualitat tennística, el símil era inevitable i recorrent.
A tot això, l'entrenador vilafranquí sembla haver trobat la fòrmula per a treure el màxim rendiment als seus homes: fer-te fort al darrera, un mig del camp rocós i consistent i, a partir d'aquí, aprofitar al màxim les ocasions al davant (amb un Palote en estat de gràcia que ha marcat de nou per tercera setmana consecutiva).

L'espectacle avui però, més que els futbolistes, l'ha posat l'àrbitre. Un senyor que des del primer moment s'ha dedicat a xiular en contra del Vilafranca descaradament amb una mania persecutoria acusada en excés. I per a mostra, un botó: 26 faltes assenyalades al Vilafranca per 10 al Morell, un penal en contra (claríssim, val a dir-ho, però precedit d'un còrner inexistent) i 11 targetes grogues més 2 vermelles per al degà pendesenc per només 1 groga als visitants!!!
Per a més inri, els assistents no n'han encertat una ni de casualitat en les seves decisions. I un d'ells ha tingut la lluïdesa encara d'aixecar el banderí assenyalant fora de joc en un servei de banda!!! Desastrós.
Sort han tingut que el partit acabés amb victòria vilafranquina perquè els nervis a la graderia (i a dins del camp també) estaven molt exaltats i no sé que haguès pogut passar...
El partit serà recordat però per la curiosa imatge de Sylla jugant els darrers deu minuts de porter (a lo Kameni) degut a l'expulsió de Ródenas quan ja s'havien fet els tres canvis.

Gran Reserva: El golàs de Moral, des de prop de trenta metres, que ha servit per a obrir la llauna. És el seu 7è gol en 377 partits amb la samarreta vilafranquina. Quasi res.

Vi picat: A banda del col·legiat és clar, la lesió de lligaments creuats (i probablement menisc) soferta pel Director Tècnic, en Juantxo Sanmiguel, en un partit amb els veterans, motiu pel qual els jugadors han decidit sortir amb una samarreta per a donar-li ànims.

El futbol és així: "El problema con los árbitros es que conocen las reglas, no el juego" (Bill Shankly, 1913-1981, ex-entrenador del Liverpool).
El que no deu conèixer tampoc aquest àrbitre és que Bodegas Torres ha tret al mercat "Natureo" (el primer vi sense alcohol a Espanya). Diuen que està dirigit per a conductors, dones embarassades, persones que es mediquen,... i àrbitres afegiria jo també!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Costinha i Palotinho

CD Tortosa 1 - FC Vilafranca 2
Amb la "canya" que vam donar entre tots, la setmana passada, a l'Isaac Fernández per l'invent (mai vist) de posar a Pere Costa d'interior dret i resulta que: dos partits, dues victòries. I el que és més bo, avui amb golàs inclòs des de la llarga distància que ha servit per a obrir el marcador. Només veure entrar la pilota a la porteria, m'he vist com un d'aquells executors a baix de la creu i al míster vilafranquí encarnat de Jesús de Natzaret dient aquella famosa frase de "Pare (o en aquest cas Pere), perdona'ls que no saben el que fan". Qui sap si, quasi sense voler-ho, hem descobert al nou Garrincha del Penedès que ens donarà tardes de glòria per la banda dreta.

I si el de Pere Costa ha estat un gran gol, millor encara el que ha marcat Palote en una espectacular xilena des del punt de penal. No és comparable a aquell de Ronaldinho contra el Vila-real... però s'hi apropa bastant. El cas és que, a base de "futbol samba", tres puntets més al sac i tots a respirar més tranquils. Oblidem "matx-balls" i "falsos ultimàtums". Res! El que compta ara és que aquestes victòries poden donar la tranquil·litat necessària per a que l'equip s'allunyi definitivament de la zona de perill i pugui oferir un joc més vistós (sense els nervis d'altres dies) a l'afeccionat que baixi al Municipal el diumenge.
Una suggerència: ja que ens hi posem, amenitzem el descans amb les "Mama Chicho" al mig del camp, caipirinhes per a tothom al bar de la iaia i, en acabar, rua del Carlinhos Brown fins a la Rambla per a celebrar un altre triomf.

Gran Reserva: Haver trencat la ratxa de quasi deu mesos sense guanyar un partit de lliga lluny del Municipal i encadenar dues victòries consecutives.

Vi picat: Insults com mercenari, pallasso, pesseter,... i altres, que ha rebut, per part d'alguns afeccionats de la grada de General, el debutant a la porteria Ródenas en la seva tornada a Tortosa.

El futbol és així: "Penalty es cuando el árbitro lo pita" (Vujadin Boskov, 1931, ex-jugador i entrenador serbi).
Si ho diu el Sr. Boskov, que de futbol en sap molt,... doncs ho acceptarem. Però el que ens han xiulat avui en contra ni la gent d'allà Tortosa l'han vist!

diumenge, 9 de novembre del 2008

"Yes, We Can" (Sí, podem)

FC Vilafranca 1 - CP San Cristóbal 0
Suposo que de tots és conegut aquest eslògan que usà Barack Obama en les recents eleccions a la presidència dels Estats Units i que guanyà d'una manera aclaparadora. Doncs bé, tal com si els jugadors s'haguessin apropiat d'ell, avui han pogut celebrar la segona victòria de la temporada a base de coratge, ganes, actitud, fe, tenacitat,... i tots els sinònims que pugueu trobar.

I el bon joc? No!!! És pecat en aquest equip jugar pel terra! S'ha d'aixecar la pilota el més amunt possible i el que l'hagi tocat al final del partit més vegades amb el cap té premi.
Ja sé que em direu: que avui lo important eren els tres punts. D'acord, però penseu que jugant sempre com avui guanyarem molts més partits? Sincerament, jo crec que no. S'ha d'intentar jugar una mica més a futbol perquè jugadors capacitats per a fer-ho n'hi ha. Ara bé, si no s'intenta ni existeix la proposta per part de l'entrenador... doncs no hi ha res a fer. Per això té encara més mèrit el que està fent aquest grup humà que forma el vestuari.
De moment s'ha salvat el primer "matx-ball", però aquest és un partit que la Junta va programar a tres "sets". Diumenge a Tortosa, el segon. Tant de bo puguem aferrar-nos de nou al "Yes, We Can" afegint un "Sí, podem... jugar també".

Gran Reserva: Que el Vilafranca hagi estat l'únic equip dels 10 darrers classificats que ha guanyat el seu partit. Fet que l'ha valgut per a avançar tres llocs a la taula d'una tacada.

Vi picat: L'actitud de l'assistent de la banda de tribuna que en tot el partit no ha pres cap decisió abans de veure que feia l'àrbitre. Encara sort que una que ha pres (la d'anul·lar el gol de l'empat del San Cristóbal per fora de joc) l'ha encertat!

El futbol és així: "Puedo jugar en cualquier parte del campo. En la cama también soy un poco así" (Steven Gerrard, 1980, futbolista anglés).
M'agraden els jugadors polivalents i que s'adapten a qualsevol posició, però si em diuen que un dia veuré a Pere Costa jugant d'extrem dret, com avui ha succeït, no m'ho crec ni borratxo.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Amb l'aigua al coll

UE Poble Sec 3 - FC Vilafranca 1
Isaac Fernández pot haver dirigit avui, des de la banqueta del Nou Sardenya, el seu darrer encontre com a entrenador del degà penedesenc. Una victòria en deu partits de lliga, el pobre joc que ha ofert l'equip en aquestes jornades, discutides decisions que no han sentat gaire bé dins del vestuari i la mala situació a la taula classificatòria per a un club acostumat les darreres temporades a estar a la zona alta poden precipitar el seu cessament inminent.

Cal anar més lluny però? Em refereixo al fet que l'entrenador no ha configurat aquesta plantilla sinó que aquesta responsabilitat va recaure en el Director Tècnic, en Juantxo Sanmiguel, escollit pel President a finals de temporada passada per a tirar endavant l'enèssim projecte esportiu dels darrers anys.
El cas és que plou sobre mullat, perquè tot això no ens ve de nou, ans el contrari. És molt similar a l'enrenou de l'any passat (també per aquestes dates) amb Jaume Sarasa, el seu staff tècnic i la seva "particular" filosofia. O qui no recorda aquell desastrós any amb López Adán (cessat curiosament després d'una derrota amb el Poble Sec) i que acabà amb el descens a Preferent.
A qui no es pot culpar de la situació és als jugadors. En tot moment han donat la cara i ningú els pot acusar de no donar un pal a l'aigua. Ara bé, qui ha de prendre la dràstica decisió? La Direcció Tècnica envers l'entrenador o la Junta Directiva envers la Direcció Tècnica? Si em permeteu continuar el símil de la setmana passada, ens podríem preguntar: què és primer l'ou o la gallina?
La reunió de junta de demà al vespre serà determinant, però el que està clar són dues coses: que algú haurà de mullar-se el cul i que algú en sortirà esquitxat. S'accepten apostes.

Gran Reserva: Una vegada més, l'actitud dels jugadors ha estat encomiable lluitant fins al darrer minut tot i el 3-1. En aquest sentit, no se'ls pot recriminar res.

Vi picat: Que aturades de mèrit durant el partit quedin enfosquides per badades greus que suposen gols del contrari i pèrdua de punts. I no és la primera vegada...

El futbol és així: "Como presidente del club, tengo la obligación de respaldar al técnico del equipo hasta cinco minutos antes de echarlo" (Alfredo Davicce, 1929, ex-president de River Plate).
De moment no són cinc minuts sinó fins demà el vespre. Després ja es veurà...

diumenge, 26 d’octubre del 2008

No ve Nadal, però... mataran el gall?

FC Vilafranca 0 - CF Martorell 1
On havia de ser sinó a Vilafranca on el Martorell sumés els seus primers punts? Una vegada més, es repeteix la mateixa història que amb Igualada, Tàrrega o Manresa on el degà penedesenc s'ha convertit en un especialista en donar aire a equips que fins llavors no sabien el que era guanyar un encontre o puntuar.
Em pregunto el perquè d'aquesta dualitat entre els partits de fora i els del Municipal? Tant costa fer gaudir a l'afeccionat vilafranquí? Estic d'acord que jugar com a visitant sempre és més fàcil perquè la iniciativa del joc la porta el contrari, i tu et limites a contrarrestar-lo i mirar de sortir a la contra usant les teves armes, però, val a dir també, que potser no posem els ingredients necessaris per a fer el joc que cal desenvolupar quan juguem a casa. Marc Guzmán, en aquest sentit, és imprescindible ja que és l'únic jugador que té capacitat per a conduïr el joc d'atac del Vilafranca. I les bandes? Ens hem oblidat que cal obrir el camp per a que al rival li sigui més difícil tancar-se allà al darrere?

No sé, no vull jugar a ser entrenador perquè ell és qui entrena durant la setmana i sap millor que ningú quins homes ha d'aliniar i com els ha de fer jugar, però que haurà de buscar solucions per a millorar el rendiment que ha ofert l'equip fins ara és una evidència tan gran com que, exceptuant el dia de l'Olesa, encara no he vist un conjunt superior al degà penedesenc en aquesta lliga. Setmanes enrera ja vaig comentar el rum-rum que hi havia al voltant del tècnic vilafranquí sobre la seva continuïtat. De moment, sembla que no corre perill però, a aquest pas... arribarà a Nadal el gall?

Gran Reserva: Veure a les graderies l'ambient que hi havia amb la canalla i pares de la Fundació presenciant el partit del Vilafranca.

Vi picat: Que no s'incentivi des del club a que això sigui un fet habitual i no pas només el dia de la presentació dels equips base.

El futbol és així: "Ganaremos sin bajar del autocar" (Helenio Herrera, 1910-1997, ex-jugador i entrenador argentí).
Això deurien pensar els jugadors abans de l'encontre d'avui. De fet, ho pensàvem tots. Però una cosa és des de fora (premsa, afeccionats,...) i una altra dins del vestidor.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Ni tan bons, ni tan dolents

UD Castelldefels 1 - FC Vilafranca 1
Semblava a priori una sortida complicada. Un lloc on difícilment es treuria quelcom de positiu. Una derrota segura. Dos equips que ocupaven el tercer lloc a la taula, però un per dalt i l'altre per baix (eh, Tito?)... Al final, si algú ha de donar gràcies pel punt sumat és el conjunt local ja que el degà penedesenc ha merescut per domini, ocasions i actitud endur-se la victòria del camp d'Els Canyars.
Tornant de Castelldefels, a Ràdio MARCA (una d'aquestes emisores que fan el carrusel del futbol català els diumenges pel matí) el cronista deia que el millor del partit havia estat el porter local Planagumà i al col·legiat el puntuava amb un quatre sobre cinc per la seva gran actuació. Què vol dir això? Primer: quan s'empata i el porter és el millor de l'equip contrari, és que has fet prou mèrits per endur-te els tres punts. I en segon lloc: que els locals s'han vist ajudats per un arbitratge cassolà (d'aquells tan disimulats i sibil·lins) acompanyat d'uns assistents amb la molla fluixa a l'hora de marcar els "offsides" de l'atac vilafranquí.

Potser des de fora no ho sembli, però els que seguim el Vilafranca diumenge rere diumenge apreciem com aquest equip millora partit a partit. És veritat que aquesta millora és minsa i lenta i que no es tradueix en resultats que allunyin l'equip de la zona baixa (que és el que interessa), però tot arribarà. Quan? Espero que aviat i quan millor que diumenge vinent davant d'un Martorell cuer i amb zero punts encara després de vuit jornades.

Gran Reserva: Moral ha fet un partit impecable en defensa. Veient-lo jugar semblava un juvenil que hagués de guanyar-se un lloc a l'equip. Tot un exemple de professionalitat.

Vi picat: Que al llarg d'aquesta setmana el Sr. Baraza hagi tornat a treure el nas per l'entorn vilafranquí. Sort que hi ha hagut seny i qui ha evitat que el president torni a "picar" l'ham d'aquest conegut representant de jugadors.

El futbol és així: "Hay que poner huevos, y después sí, jugar la pelota por abajo y todo eso, pero lo principal es poner huevos" (Carlos Tévez, 1984, futbolista argentí).
Crec que no cal dir res més. Avui tocava pit i collons i així ha estat.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

A gos flac, tot són puces

FC Vilafranca 1 - CD Masnou 1
Vagi per endavant que, en la meva opinió, considero just (al mateix temps que absurd i innecessari) el penal que ha suposat l'empat de l'equip masnoví. Ara bé, també és d'aquells que rarament et xiulen quan jugues com a local i menys encara quan ja s'havia sobrepassat el temps d'afegit (quatre minuts). Estic segur que en camps com el de la Montañesa, Gimnàstica Iberiana o qualsevol de les Terres de l'Ebre per exemple no gosa assenyalar-lo. I si ho fa, n'hagués sortit escaldat. (Amb això no incito a la violència ni justifico als violents, quedi clar).

Però no tot ha estat l'àrbitre, eh. Hi ha decisions per part del "míster" vilafranquí que no acabo d'entendre (tot i que les he de respectar, quin remei, no?). Cada diumenge hi ha quatre o cinc novetats a l'aliniació. Així no podrem cohesionar mai un equip amb garanties ni trobarem aquells automatismes entre jugadors que només s'agafen a base de jugar partits i partits. No es tracta de personalitzar (que no m'agrada), però es pot dir amb certesa que per a l'entrenador hi ha un jugador que no és pas la "nineta dels seus ulls". Em refereixo a l'Àlvar. Un jugador, diferent a qualsevol altre d'aquesta plantilla, ràpid, habilidós i amb "gana" (tant important avui en dia en el món de l'esport i del futbol en concret). Avui ha generat el gol, era qui més perill creava a la defensa masnovina i ha estat substituït davant la sorpresa de molta gent i l'emprenyamenta típica del jugador en aquests casos. I és que els canvis han estat molt conservadors i tota una declaració d'intencions per al rival que (tot i jugar amb un home menys) en els darrers minuts s'ha vist amb cor d'anar a per l'empat i ha acabat trobant-lo (de manera més o menys afortunada i més o menys justa).

Gran Reserva: El bon partit de la parella de centrals Raventós-Fran que han tallat una vegada i una altra les escomeses per alt de l'atac del Masnou. Jo ja els he batejat com els "World Trade Center".

Vi picat: El col·legiat Pertegal Méndez, a banda del penal i l'allargament excessiu del temps d'afegit, ha tingut una actuació del tot desconcertant i no ha fet servir el mateix criteri a l'hora d'amonestar a jugadors d'un i altre equip.

El futbol és així: "El conservadurismo y el aburguesamiento conducen a la mediocridad" (Jorge Valdano, 1955, ex-futbolista argentí, entrenador i filòsof del futbol).
"Míster", s'ha de ser més atrevit, sobretot quan es juga a casa. I no em val allò que el cementiri està ple de valents, perquè també està ple d'entrenadors cessats.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Un "Vila" sà pero baix de defenses

UE Vilassar Mar 1 - FC Vilafranca 1
Quantes vegades haurem escoltat aquella frase de que "un empat a fora, el fa bo una victòria a casa"? El que mai he sabut és si el fa bo una victòria del diumenge anterior o cal guanyar la propera setmana. En el nostre cas, donat que no anem sobrats de punts, ans el contrari, caldria refermar-lo també amb una victòria davant del Masnou.
Avui però, la notícia ha estat la lesió de Navarro, que ens ha alarmat a tots. Una topada, del tot involuntària, amb el porter local l'ha deixat semi-inconscient havent de ser retirat del terreny de joc en ambulància i traslladat a un hospital proper per a una millor exploració. Sense cap mena de dubte, d'aquelles situacions que no vols viure mai en un terreny de joc.

I ja que estem en època de refredats generals (servidor en pot donar fe i de quina manera), podríem dir que la salut de l'equip ha millorat amb aquests dos partits invicte, però encara hi ha mancances defensives que han suposat al llarg d'aquest inici de lliga un peatge molt car en forma d'empats o derrotes. I això que, per segona setmana consecutiva, el porter Carlos ha evitat la derrota amb les seves intervencions de mèrit...
Caldrà doncs, per part del "míster", un anàlisi a fons de les carències vitamíniques de la rereguarda vilafranquina. Una d'elles podria ser la Vitamina "C" de consistència, la "A" d'agressivitat (que no pas violència) o la "E" d'Eliesley, qui ahir va ser un dels artífexs de la victòria del Moja. És clar que 2a Regional no és el mateix que 1a Catalana...

Gran Reserva: Rafita ha tornat a jugar amb el Vilafranca sis mesos després de la lesió de pubis de la qual va haver de ser operat aquest estiu. Un bon reforç per a la banda esquerra.

Vi picat: L'actitud de l'àrbitre García Membrive que, pensant que Navarro feia comèdia, no content amb no xiular penal només ha aturat el joc per atendre'l quan ha vist l'alarma general entre jugadors d'un i altre equip.

El futbol és així: "Siempre he preferido que un defensa parezca que es malo a que parezca que es tonto" (Javier Clemente, 1950, actual entrenador del Múrcia).
Jo no crec que la defensa vilafranquina sigui dolenta però... a vegades una mica passerells sí que ho som.

diumenge, 28 de setembre del 2008

El millor, el resultat

FC Vilafranca 1 - CF Peralada 0
El titular ho diu tot. Perquè, mireu, fins ara no s'havia assolit la victòria però havíem vist moments puntuals on el joc de l'equip, no és que fos enlluernador però era acceptable. Doncs avui, que s'ha jugat més malament a no poder, s'han sumat els tres punts. Val a dir que el rival ha col·laborat amb la causa fent que el partit sigui avorrit com feia temps no es recordava.

Deien a més, algunes veus pel Municipal, que el míster tenia les hores comptades en cas d'empat o derrota. Podria ser, coneixent la "casa" i els precedents existents, però si l'equip no l'ha configurat ell sinò la direcció tècnica, ja m'explicaran... El cas és que algunes decisions que s'han pres són del tot incoherents (o això em sembla a mi). Jugadors que eren titulars i ratllaven a gran nivell (Àlvar) desapareixen de les aliniacions. I a l'inrevès. Altres que semblaven amb un peu fora, de la nit al dia, són titulars indiscutibles (i marquen gols decisius, encara que siguin de "xurro"). I què dir del cas Gaitán? (a qui se li recriminà fins i tot que opinés al blog). En fi,...
Al final, el matx s'ha decidit amb un altre gol de Navarro (el segon consecutiu) en un llançament directe de falta des del cercle central que ha comptat amb la inestimable col·laboració del porter del Peralada que, amb tres mesos d'antelació, ens ha obsequiat amb un regal propi d'un rei mag d'orient.

Gran Reserva: A banda de la victòria, la porteria s'ha mantingut a zero per primera vegada aquesta temporada. I avui, s'ha de reconèixer, gràcies en part a les grans intervencions del porter Carlos (tan criticat altres dies).

Vi picat: No es pot fer un altre ús de la megafonia que no sigui el merament informatiu. Anunciar entre els resultats del cap de setmana "Espanyol 1 - Robo com una casa 2" és del tot patètic i dóna una imatge, davant l'afeccionat rival, indigna d'un club històric com el Vilafranca.

El futbol és així: "Eso de jugar bien es un camelo. A veces la gente sólo se fija en el resultado para analizar si el equipo ha jugado bien o mal" (José A. Camacho, 1955, actual entrenador d'Osasuna).
D'acord, si ens pregunten que preferim si guanyar o jugar bé, triarem lo primer. Però podrien ser les dues coses al mateix temps? No sempre, només alguns dies.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Quan no és un all és una ceba

UE Tàrrega 3 - FC Vilafranca 2
Amb l'Olesa van ser els típics nervis del debut en lliga, a Manresa la mala sort dels pals, amb l'Igualada els errors defensius i avui, a Tàrrega, un desastrós arbitratge.
Per un motiu o altre, el Vilafranca ha encadenat quatre resultats negatius en aquest inici de lliga que l'han dut a ocupar, momentàniament, aquells llocs de descens que ningú desitja.

( Foto gentil·lesa de uetarrega.cat )

A mitja setmana, i com si d'un mal presagi es tractés, us comentava el canvi que s'havia produït en la designació arbitral. Doncs bé, el canvi ha estat nefast per als interessos del degà penedesenc. El col·legiat ha volgut erigir-se en protagonista i ha assenyalat fins a tres penals (a quin més dubtós), el darrer dels quals ha suposat la derrota vilafranquina a pocs minuts del final (a més de cosir-lo a targetes, expulsar Navarro i escombrar cap a casa amb les seves decisions).
Però que no passi que "els arbres no ens deixin veure el bosc". Hi ha quelcom que no funciona. S'encaixen massa gols, no hi ha un onze definit encara i ja hem utilitzat fins a 21 jugadors diferents en només 4 jornades.
Alguns parleu ja de canvi de projecte i de fer foc nou. Massa aviat potser, no? La lliga és molt llarga. Vull ser optimista (per una vegada, almenys) i creure que hi ha temps per a redreçar la situació. Ara bé, coneixent el nostre president... qui gosa assegurar que no serà així?
Ah!, potser que guanyem diumenge vinent d'una vegada o haurem de començar a parlar de la "maledicció Sayol" (amb carinyo, eh).

Gran Reserva: El filial, la FE At. Vilafranca, ha arrencat la lliga radicalment oposada al primer equip. Dues victòries, liderat i deu gols a favor en tan sols dos partits.

Vi picat: Des de la Temporada 91/92 no es tenia un començament de campionat tan dolent com l'actual. Llavors es reaccionà a temps i es va poder mantenir la categoria. Esperem que passi el mateix enguany!

El futbol és així: "Y sobre el árbitro, división de opiniones: unos se acordaron de su madre y otros de su padre" (José María García, 1944, periodista).
És a dir, del Sr. Ávalos i de la Sra. Barrera.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Hornimans, nou espònsor

FC Vilafranca 1 - CF Igualada 3
Només és una petita broma, però... qui sap? Donada la mancança de recursos que pateix el club i el fet que enguany el consum de til·la entre els socis i afeccionats vilafranquins, al llarg de la temporada, es preveu considerable podria ser que el club arribés a un acord amb aquesta marca que beneficiés a ambdues parts. Ara que, si no som capaços d'entendre'ns amb la Corporació Municipal de Ràdio i TV com volem arribar a tractar amb tota una multinacional? Millor deixem-ho estar.

El cas és que tocarà patir. I molt! I que ningú s'estranyi perquè des de la mateixa direcció tècnica ja es va dir a principis de temporada (en això van ser sincers i realistes). Per tant, caldrà prendre-s'ho amb tranquilitat i dur sempre a la butxaca una bosseta, per si a la mitja part les coses no van bé... cap al bar de la "iaia", gotet d'aigua calenta i a posar-la en remull. A més, a l'hivern amb aquell fred terrible que fa en aquest camp, ens anirà de "perles"!
Van dos partits al Municipal, i dues derrotes. Potser sí que passarà com quasi cada any que per disfrutar una mica haurem d'anar a veure l'equip a fora de casa. És com si el bon partit de Manresa hagués estat tan sols un miratge. I no em digueu que les badades en defensa avui no és per fer-s'ho mirar, eh. Una passivitat, una contemplació,...
Lo del porter ja és un món apart. Hi haurà qui opini que s'hauria d'haver donat confiança al que va començar la lliga i va jugar tota la pre-temporada (Serrano). Altres, que el Vilafranca no podia anar per 1a Catalana amb dos porters tan inexperts sorgits de la Fundació. Són gustos de cadascú. A mi, tot i les errades monumentals que ha comés, m'agrada més en Carlos. No em pregunteu perquè, que ni jo mateix ho sé ni m'ho explico. Però és així. És com si em diuen de llançarme al buit des d'un pont de 50 metres o des d'un de 100. Em faria igual de mal (o em mataria, segurament) però escolliria el de 50.

Gran Reserva: Seguint amb el tema espònsors, veig que al calendari de butxaca que dóna el club han suprimit alguns en relació a l'any passat. Deuen ser els que no paguen (ben fet!). Almenys sí hi és VTV... L'acord encara és possible!

Vi picat: Els companys de Ràdio i Televisió Igualada no han tingut cap problema per retransmetre el partit. És més, gent a Vilafranca l'ha escoltat per internet. Realment són conscients tots plegats d'aquesta esperpèntica situació???

El futbol és així: "Nene, te chutan un colchón y te lo meten por la escuadra" (Héctor Rodolfo "Bambino" Veira, 1946, ex-jugador i entrenador argentí).
Potser és una mica exagerada la frase, però no deixa de ser eloqüent. El dilema que deu tenir al cap el "míster" ara mateix...

dijous, 11 de setembre del 2008

Futbol sense en Sayol

CE Manresa 1 - FC Vilafranca 1
Ja ho diuen: no es pot tenir tot en aquesta vida. Avui hem tingut futbol, que l'ha posat el degà penedesenc al Nou Congost de Manresa, però en canvi continuem sense transmissió per ràdio a l'espera d'un acord entre club i corporació. Tant de bo es produeixi aviat, pel bé de tots i de la imatge del club (res a veure amb els drets, eh).
El partit d'avui és d'aquells que et deixen dues sensacions al cos ben diferents. La positiva, que l'equip ha ensenyat allò que desitgem veure cada diumenge damunt del camp (fluïdesa, consistència, arribada, concentració,...) i la negativa, la cara de "tonto" que se't queda quan el rival, després de perdonar-li la vida, t'empata en un error puntual.

Per acabar, temes a debatre i que deixo a la vostra opinió:
1) Perquè s'ha esperat a la segona jornada de lliga per a fitxar un porter de garanties si sabíem que el termini de recuperació de Ródenas anava per a llarg? Com queda la situació ara? Mantindrem els tres porters o en donarem la baixa a algun?
2) Cal perjudicar l'equip seient a la banqueta a un jugador (Marc Guzmán) per arribar tard a la convocatòria? No és més fàcil una multa econòmica i, si de cas, actuar com s'ha fet en cas de reincidència?
3) Què hi ha en el transfons de la prohibició del "míster" a Medina i Álex Gaitán a entrenar-se durant la setmana i deixar-los fora del partit creient que van adduir lesions simulades?
És com si hagués agafat ja els mals hàbits del seu president a semblança de com fan els fills amb el que veuen en els seus pares.

Gran Reserva: La substancial millora del joc de l'equip avui davant del Manresa. Cert és que els del Bages si no milloren molt passaran angúnies aquesta temporada.

Vi picat: Manel Ayala i el mitjà on treballa (Mundo Deportivo), que ha estat l'únic que no s'ha fet ressó del boicot a RTVVilafranca. Són molt amics ell i el president, oi? Ah, val, val...

El futbol és així: "Cuando vas ganando 4-0 y quedan 10 minutos de partido, es mejor darle al poste un par de veces para que el público grite "ooooh". Siempre me ha encantado ese sonido cuando la pelota da con fuerza en el poste..." (Johan Cruyff, 1947, l'entorn).
Doncs a mi no m'agrada gens! Crec que hi somniaré i tot!

diumenge, 7 de setembre del 2008

Entre reixes!

FC Vilafranca 0 - CF Olesa Montserrat 2
La notícia avui al Municipal no ha estat la derrota del degà penedesenc, en el tret de sortida de l'actual temporada (i ja van vuit inicis de lliga sense conèixer el triomf), sinó el vet per part del president Pere Montserrat a Vilafranca TV i Ràdio Vilafranca de transmetre el partit en directe.

Cert és, que durant tota la setmana ha hagut un rum-rum de notícies i comentaris sobre el possible boicot, però un mateix mai acababa de creure's-ho (per la incongruència d'aquesta decisió). De tots era sabut que l'emissió en directe per televisió no es faria ja que el president s'empara en els drets d'imatge del club adquirits per una empresa (de la seva propietat, casualment), però d'aquí a prohibir també la retransmissió per ràdio... Hi té dret? És una manera de pressionar a la corporació de RTVV per a que "afluixi la mosca"? O una cacicada més del president dictatorial que ens ha tocat patir?
Des de l'any 1987, res havia impedit que el company Sayol deixès de retransmetre un partit del Vilafranca arreu de l'estat i avui ha succeït. I el pitjor és que tots aquells afeccionats o socis impedits de poder acudir al camp s'han quedat sense la seva locució. Tot plegat, un episodi més del surrealisme en el que viu aquest club i la seva junta. Ah, la Junta! (com diu el Monegal). Quin paper hi té en tot això? "Off the record" se'ns va dir, en una reunió a principis de temporada, que es va advertir al president què en cas de produïr-se algun episodi més de presidencialisme com els de l'any passat automàticament abandonaven el seu càrrec i ell sol assumís les directrius del club. I doncs? Veurem que passa... però no pinta bé el tema. Ni l'equip, ni la temporada ni res!

Gran Reserva: L'actitud dels jugadors que fins el darrer moment han lluitat per a intentar remuntar el partit.

Vi picat: La disbauixa en la númeració dels nous carnets per a aquesta temporada. Un error d'impremta ha provocat que cap soci tingui el número que li correspon. És que ni això... I la solució d'urgència ha estat rectificar-ho amb retolador!

El futbol és així: "¿Presión en el fútbol? ¡Vosotros los periodistas sois los que creáis la presión! ¡Si no existiérais, mi trabajo sería dos veces más fácil y dos veces más agradable!" (Sir Bobby Robson, 1933, ex-futbolista i entrenador anglés).
Ho corrobora, paraula per paraula, el nostre president.

dissabte, 30 d’agost del 2008

"Piensa en verde"

La pre-temporada ha acabat; arriba la Lliga. Això és l'únic que han de tenir en ment els jugadors de cara a l'important partit del proper diumenge davant l'Olesa.
Enrera queda un mes i mig d'entrenaments amb l'objectiu d'arribar a l'inici de lliga amb la preparació física òptima; un reguitzell d'amistosos saldats amb victòries mínimes davant rivals de menys entitat i dues derrotes per golejada amb equips de Tercera (el que indica que enguany l'equip no estarà per lluitar per l'ascens); i un seguit de jugadors que han estat a prova i dels quals no n'hem aprofitat cap, a excepció dels dos que hi ha ara (Eliesley i Dani Bello) però que la seva presència definitiva en la plantilla tampoc és segura.

Fets positius a destacar: que els dos darrers partits l'engranatge defensiu ha millorat respecte a cataclismes anteriors i, potser el més destacat, que es treballen com feia temps no passava les jugades d'estratègia (i ho demostra el fet que dels 10 gols marcats, la meitat (5) han estat a pilota parada).
Evidentment, hi ha aspectes negatius: un seria la manca de gol dels davanters, ja que cap dels quatre que tenim en nòmina ha vist porteria aquest estiu; i l'altre, la mancança de creació de joc al mig del camp on només Guzmán es capaç de dirigir l'equip amb mestria. Intueixo que enguany, el company Sayol seguirà invocant a "Sant Marc" però no Ramírez sinò Guzmán.
Com diu el títol del blog d'aquesta setmana, cal pensar ja en l'Olesa. I no tenir por a l'efecte "Heineken" perquè, potser ells no ho saben, però nosaltres tenim a "San Miguel" (i en ell confíem).

Gran Reserva: Que Marc Raventós, vuit mesos després de la greu lesió al genoll davant del Cornellà, tornès a jugar uns minuts a la segona part del partit amb el Sitges de divendres passat. Sens dubte, una gran notícia per a tots però sobretot per a ell ja que la recuperació ha estat dura i llarga.

Vi picat: En el mateix partit, feia mal els ulls veure a Marc Ramírez sota els pals i saber que aquella porteria que defensava no era la "teva". Un no entén encara com un jugador de la seva categoria acabarà jugant a Preferent.

El futbol és així: "La pretemporada está siendo muy dura. Nos levantamos a las nueve de la mañana" (Davor Suker, 1968, ex-futbolista croata).
Més dura ha estat per a l'afeccionat vilafranquí, ja que la trajectòria que ha tingut l'equip ha generat més dubtes que no pas il·lusió.

diumenge, 24 d’agost del 2008

Números vermells, futur negre?

Avui, permeteu-me, veient que la pre-temporada segueix pel mateix camí que setmanes anteriors i que no cal donar-li gaire importància segons els entesos en la matèria, recalcar aspectes de l'Assemblea de Socis que mereixen una explicació detallada.

A tots els mitjans ha sortit la xifra dels 72.000 € de dèficit i que aquest havia estat causat per la sotragada dels espònsors que s'havien compromés amb el club. Doncs bé, tirant d'hemeroteca i anant a buscar l'Assemblea de l'any passat trobem que de cara a la Temporada 2007/08 es preveien uns ingressos i unes despeses de 247.000 €. Pel que es va dir dimarts, els ingressos finals ascendien a 238.000 € (tan sols 9.000 menys dels pressupostats) mentre que la partida de despeses era de 310.000 € (63.000 per sobre dels previstos). En què quedem doncs? Van fallar els espònsors o vam voler estirar més el braç que la màniga fitxant jugadors a preus desorbitats?
Recordo quan aquesta junta va prendre possessió del seu càrrec a l'estiu del 2002, que el club havia d'encaminar-se cap a la professionalització, amb una estructura d'empresa i que la fita esportiva era portar l'equip fins a la 2a B. Ara diuen que no. Ara auguren que en un futur no molt llunyà, els jugadors hauran de pagar-se la fitxa, rentar-se la roba a casa i que potser la categoria que li pertoqui al Vilafranca sigui més avall de la 1a Catalana. És a dir, que avancem segons bufa el vent.
Hi ha altres detalls, no menys importants, com el fet d'aprovar les coses no per majoria i a mà alçada sinò pel silenci (o cohibició) dels socis assistents o també veure allà mostres de suport envers la Junta que rarament veuràs els dies de partit al Municipal (perquè quants dies hem vist sol al President a la llotja?). S'és soci (i/o directiu) els 365 dies de l'any i no només un. A més, si la gestió és tan bona, quina necessitat tenen d'aquest suport "extra"?

Gran Reserva: El detall de la directiva de regalar un clauer i un pin del Vilafranca a tots els socis assistents a l'Assemblea. D'una manera o altra haurem de desprendre'ns dels excedents del rasca-rasca, no?

Vi picat: Que en el programa oficial de la Festa Major 2008 vingui anunciat el partit del dia 29, davant del Sitges, a les 9.30 del matí en comptes de les 19.30 de la tarda. Un any que el posen dins del programa i encara s'equivoquen...

El futbol és així: "Con mil millones puede fichar hasta la portera de mi casa" (Josep Lluís Núñez, 1931, ex-president del FCB).
I a més, després no puges i et presentes a l'Assemblea amb un dèficit de collons. Lo difícil serà encertar-la aquest any, amb un pressupost a la baixa, i fer una temporada, si més no, digna.

diumenge, 17 d’agost del 2008

"Prohibido jugar a la pelota"

Parlava en el "post" de la setmana passada de les sensacions (allò que transmet un equip quan el veus jugar). Independentment dels resultats, i més a pre-temporada on guanyar o perdre tampoc importa gaire, no s'intueixen aquells detalls d'equip treballat que porta tres setmanes entrenant i que es troba en l'equador de la preparació per afrontar amb garanties l'inici de campionat. I és que si analitzèssim línia per línia, trobaríem més mancances que qualitats a destacar.

Hi ha coses que no acabo d'entendre i em preocupen. Per exemple, que l'únic lateral esquerre pur de la plantilla (Rafita) estigui lesionat per un període llarg de temps i no haguem buscat un substitut de garanties sinò pegats d'urgència (Corbi) que fan que s'accentuïn les limitacions defensives i prives al mateix temps a l'equip de les seves virtuts en atac.
També, que es tinguin dubtes en quedar-se o no amb Eliesley, quan ha demostrat ser de lo milloret en defensa i no és que anem molt sobrats d'efectius que diguem.
I per acabar, que la productivitat dels davanters sigui nul·la. Encara no s'ha estrenat cap d'ells en el que portem de pre-temporada. Ja sabem que el gol va car i tenir un autèntic golejador al teu equip és un luxe, però qui ha de ser aquell jugador que ens garantitzi els 15 golets per temporada? Jo, sincerament, no crec que el tinguem.
Seria interessant que el cap de setmana vinent l'equip doni una imatge més conjuntada i, sobretot, que faci cas omís del rètol que hi havia a l'entrada del Camp de la Via Fèrria i que dóna títol al blog d'aquesta setmana. Abans però, dimarts cita obligada per als socis amb l'Assemblea Ordinària.

Gran Reserva: La rigorositat amb la que s'ha tractat el "tema Capilla" a El 3 de Vuit i VTV amb la versió dels uns i dels altres. Qui té la raó? El jutge decidirà.

Vi picat: Per segon any consecutiu, el fet que el CE Sabadell es desplaci al Triangular de Sant Pere Molanta amb el segon equip en comptes de portar el titular de 2a B. Val que no cobrin i es conformin amb un "pa amb tomàquet", però que no ens prenguin el pél!

El futbol és així: "Un equipo de fútbol es como una orquesta, cuanto más tiempo de ensayo tenga el grupo, mejor" (César Luis Menotti, 1938, ex-futbolista i entrenador argentí).
Doncs això, que vagin afinant clarinets, trompetes i demés instruments que no ens adonarem i l'inici de la Lliga se'ns vindrà al damunt.

dilluns, 11 d’agost del 2008

Parla el soci

Sempre m'ha agradat, i suposo que com a mi a molta gent, un cop ha acabat el partit fer petar la xerrada una estona sobre el que s'ha vist damunt del camp per a copsar i/o contrastar diferents opinions. Tant ahir (Pobla) com avui (Vilanova), les sensacions que ha deixat l'equip són gairebé idèntiques (i no del tot bones per cert).

Hi havia qui deia: "Amb aquest sistema de joc s'empataran molts partits al llarg de la temporada. I ja sabem que, a la Lliga dels 3 punts, empatar serveix de poc". Raó no li falta, perquè és veritat que a l'equip li agrada (o li ordenen) jugar amb la línies molt endarrerides, el que provoca que no et creïn gaires oportunitats de perill però, alhora, que a davant arribis en comptades ocasions.
Un altre comentava que "l'amalgama de jugadors que conformen la plantilla són d'unes característiques molt similars els uns amb els altres. No hi ha alternatives o variants per fer servir segons les circumstàncies del partit o el rival". I posaré un exemple: no tens un lateral que s'incorpori a l'atac (?) i un altre que guardi més la seva posició en defensa (Moral, Pere Costa,...). O interiors que es decideixin a trencar per banda amb velocitat (?) i altres que tenen tendència a anar cap al centre a fer la jugada (Condis, Retamal,...). L'únic cas que és dona aquesta circumstància és a la davantera, on Àlvar per velocitat és capaç de desbordar els defensors mentre que els altres davanters Palote, Turri, Medina,... són més estàtics o de jugar d'esquenes a porteria.
Ara bé, com exposava algú: "Sí, però mira, contra dos equips de Tercera i no hem perdut". És clar, qui no s'acontenta és perquè no vol. Sort, que queda pre-temporada per endavant i encara hi ha temps per a millorar tots aquests aspectes. En definitiva, per això serveixen tots aquests partits. Per res més.

Gran Reserva: En Hamdi i en Hamma, dos nens saharauis que estan passant l'estiu a la nostra vila i que no es perden un partit de pre-temporada, demostrant una afició per l'esport i pel FC Vilafranca digne d'encomiar.

Vi picat: Pagar 8 euros per presenciar un amistós, tal com ha decidit la Junta del CF Vilanova, té nassos!!! D'acord que hi ha crisi, però altres maneres deuen haver per a solucionar-la que fent passar "per caixa" a l'afeccionat ja al mes d'agost...

El futbol és així: "He jugado el Barcelona-Real Madrid, pero el Boca-River es distinto. Es como que se me inflama el pecho. Es como dormir con Julia Roberts" (Diego A. Maradona, 1960, ex-futbolista i actual seleccionador argentí).
Per a un vilafranquí, el més semblant a aquesta sensació deu ser la d'un derbi amb el Vilanova (tot i que, malhauradament, només hagi estat un amistós de pre-temporada i molt avorrit).

dilluns, 4 d’agost del 2008

Proves, proves i més proves

No hi ha millor paraula per a definir el que està sent, fins al moment, la pre-temporada del degà penedesenc. A banda dels vint jugadors que conformen la plantilla del primer equip, el club en té a vuit més a prova de cara a completar un grup que aspira a fer una digna temporada a base de treball i il·lusió (sense oblidar-nos del parell o tres de jugadors de la Fundació que estaran també a cavall del primer equip).
Entre aquests que estan a prova vull destacar tres noms: el brasiler Eliesley (foto), qui demostrà bones maneres, col·locació, anticipació i una constitució física envejable per jugar a l'eix de la defensa; en punta, Carlos Álvarez (Santfeliuenc), un davanter ràpid, amb molta movilitat i olfacte de gol (aspecte important, evidentment); i finalment, un vell conegut, en Marc Guzmán, qui després de l'acte de "rebel·lia" de la temporada passada i d'haver provat, sense sort, en clubs com Sabadell o Vilanova vol tornar a demostrar la seva vàlua a Vilafranca. Ahir, sense anar més lluny, va ser el millor de llarg i l'únic que aportà criteri a l'hora d'elaborar joc al mig del camp.

Un aspecte que no m'agradà fou el fet de desplaçar 25 jugadors per disputar l'amistós amb el Riudebitlles. El més lògic haguès estat fer un equip diferent cada part i evitar els constants canvis ja que, a més, alguns jugadors van anar entrant i sortint com si d'un partit d'handbol es tractès. Gent com Moral, Condis o Sylla (per citar tres noms) són prou coneguts pel cos tècnic com per haver de "guanyar-se" un lloc en partits com aquest.
Per acabar, "tema lesions". A la ja coneguda baixa de Rafita (pubis) i la més que probable de Raventós (genoll), es podria afegir la del porter Álex Ródenas qui s'està recuperant d'una lesió a l'escafoide d'una de les seves mans. A hores d'ara, i sempre segons paraules seves, la seva participació en el primer partit de lliga seria més que dubtosa.

Gran Reserva: Que, tot i que encara quedi molt per a millorar, el web oficial del club ha començat la temporada amb alguns continguts actualitzats i amb la principal missió d'informar al soci i l'afeccionat vilafranquí.

Vi picat: L'estat del camp del Riudebitlles en l'amistòs d'ahir. No em queixo que sigui de terra (perquè tota la vida hi havíem jugat) sinò que una regada poc abans de començar haguès ajudat a l'hora de veure una millor pràctica del futbol.

El futbol és així: "No hay sitio en el mundo en el que el hombre sea más feliz que en un estadio de futbol" (Albert Camus, 1913-1960, escriptor i filòsof francés).
Segurament tothom no pensi igual, perquè sinò el Municipal estaria ple de gom a gom cada diumenge. Però als que ens agrada amb bogeria aquest esport, poder tornar a veure partits del Vilafranca (encara que siguin amistosos com el d'ahir) ens és tot un plaer.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Set de futbol

Qui més qui menys, i sobretot els malalts de futbol (entre els quals m'incloc), ja teníem ganes que la pilota comencés a rodar de nou sobre la verda catifa del Municipal. I així ha estat com aquest vespre, sota les ordres del nou míster, l'Isaac Fernández, i del seu ajudant, en Jordi Elias, l'ampli grup de jugadors (vora una trentena) que formen a hores d'ara el planter del Vilafranca han iniciat un nou curs futbolístic, marcat enguany per l'austeritat econòmica i una majoria de gent de casa però no per això mancat de la màxima il·lusió possible. En aquesta primera presa de contacte, els jugadors han realitzat carrera contínua, circuits de resistència (però sempre amb la pilota als peus), els típics "rondos" i els habituals "mini-partidets" per acabar.

Cal destacar l'absència, segurament previsible, de Jordi Capilla (el gran protagonista del "culebrot" de l'estiu). Avui, el club ha volgut donar el seu punt de vista sobre el que s'ha comentat els darrers dies sobre aquest tema. I és que des del sí del FC Vilafranca no es té constància de la denúncia interposada pel jugador ni de l'acte de conciliació al qual estava citat el club. Per tant, aquest, no emetrà cap comunicat oficial fins que conegui l'estat real de la situació. Precisament, la seva no presència en l'entrenament d'avui i la poca predisposició a l'hora d'arribar a un acord satisfactori per ambdues parts augura un conflicte que anirà per llarg i difícil de solucionar.
Amb la nova temporada, enceto també una nova secció al blog on setmana rere setmana intentaré resumir el que ha estat la jornada del degà penedesenc amb un d'aquells tòpics del futbol que tant agraden emprar als futbolistes en les seves declaracions a la premsa o frases cèlebres d'aquest esport.

Gran Reserva: Veure com el futbol cada dia té menys fronteres. A banda dels tres coneguts guineans i del "famòs" brasiler, en la sessió d'avui ha destacat la presència d'un jugador nigerià provinent d'una lliga austríaca que estarà uns dies a prova.

Vi picat: Per ser el primer blog de la temporada, deixarè aquest espai en blanc tot desitjant que ho pugui fer en moltes més ocasions al llarg de la temporada.

El futbol és així: "Con los puntos que me dieron al operarme habríamos ganado dos Ligas" (Alfredo Di Stéfano, 1926, ex-futbolista i entrenador argentí).
Això mateix deuria pensar el bo d'en Rafita (operat recentment de pubis) veient, vestit de carrer, l'entrenament d'aquesta tarda. Ara estaríem a Tercera...

dilluns, 21 de juliol del 2008

Camí a Tercera (i VI)

Temporada 1995/96: Un equip amb gent de casa
El darrer ascens a Tercera fa ja dotze anys que es produí. El gran èxit ho fou més si es té en compte que, a excepció dels vilanovins Santi Triguero i Arjona, des del primer fins a l'últim jugador de la plantilla eren formats a les pedreres vilafranquines de l'Atlètic (Casan, Adán, Moral, Besolí, Montfort, Ripoll,...) i del Vilafranca (Cano, Miret, Troyano, Atsarà, Fos, Mesa,...). Evidentment, el saber fer del veterà Lluís Aloy a la banqueta va ser clau per a que el que semblava una utopia es convertís en un somni fet realitat.

El Vilafranca ocupà plaça d'ascens des de les primeres jornades de lliga i ja no la deixà fins a final del campionat, només superat a la taula per un intractable Esport Badaloní.
L'ascens es certificà a manca d'una jornada pel final de lliga abans de jugar amb l'Hospitalet At. (1-1) ja que els rivals directes havien ensopegat als partits del matí.

Balanç: 2n Class. (75 punts) / 21PG - 12PE - 5PP / 62GF - 33GC.
Jugadors destacats: Cano, Moral, Atsarà, Montfort i Ripoll.
Entrenador: Lluís Aloy.
President: Paco Fos Meseguer.

Al món passava... El 17 de gener de 1996, el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara era segrestat al garatge de casa seva quan tornava de la feina. Dies més tard, la banda terrorista ETA es feia responsable d'aquest llarg segrest que no acabaria fins a principis de juliol de 1997.

I aquell any sonava... "Macarena" (Los Del Río) va arribar a ser famosa internacionalment fins al punt de ser utilitzada com a música de la campanya electoral pel Partit Demòcrata, obtenint Bill Clinton la reelecció com a president dels EUA.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Camí a Tercera (V)

Temporada 1987/88: La promoció de Calella
L'inici de lliga amb vuit victòries seguides augurava una temporada propicia per a que el degà penedesenc assolís el campionat, però la irregularitat de l'equip i la superioritat del Martinenc (campió amb 52 punts) condemnaren l'equip a jugar-s'ho tot en la promoció amb el Calella (segon de l'altre grup de Preferent).
El partit d'anada jugat a Vilafranca acabà amb empat (1-1) i els del Maresme ja es veien amb la promoció a la butxaca. La tornada però, deparà un vibrant i emocionant partit on el Vilafranca s'imposà 2-3 (amb gols de Puig, Sánchez Mesa i Juanito) realitzant una gran exhibició de joc i encert davant de porteria.

Sorprenentment, dies més tard el Calella també ascendí a 3a Divisió en els despatxos, ampliant-se el Grup V a vint-i-dos equips degut a que els descensos de Segona B l'havien deixat amb un número imparell d'equips.

Balanç: 2n Class. (43 punts) / 19PG - 5PE - 10PP / 58GF - 45GC.
Jugadors destacats: Gonzálvez, Nogués, Atsarà, Juanito i Jordi.
Entrenador: Ángel Casado.
President: Paco Fos Meseguer.

Al món passava... El 18 de juliol de 1988 Iran accepta sense condicions la resolució 598 de l'ONU, que exigeix un immediat "alto al foc" en la guerra que manté contra Iraq des de 1980.

I aquell any sonava... "Never gonna give you up" (Rick Astley), el primer single del seu primer àlbum en solitari després d'abandonar el grup de soul FBI, es convertí a finals de 1987 en un gran "hit" a tota Europa i Estats Units.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Camí a Tercera (IV)

Temporada 1978/79: El 75è Aniversari del club
Quina millor manera de celebrar tal efemèride que amb el Campionat de Lliga de Regional Preferent i el conseqüent ascens a 3a Divisió.
La sensacional feina de l'entrenador Ricart Pi de la Serra seguia donant els seus fruits. En tres temporades havia assolit dos ascensos i un altre sots-campionat. A més, comptava amb un dels millos planters que ha tingut el Vilafranca en la seva història amb homes de la casa com Cervera i Marimón i jugadors que aportaren la seva gran qualitat com Vázquez, Jiménez, Lara, Bañeras, Amado i altres.
La victòria davant el Granollers (5-1) en la penúltima jornada de lliga suposà la consecució matemàtica del títol.

Altres fets a destacar d'aquella temporada foren la visita de l'Espanyol (2-4) amb motiu del 75è Aniversari i la malhaurada mort del jove "Giró" a causa d'una greu malaltia.

Balanç: 1r Class. (53 punts) / 24PG - 5PE - 9PP / 77GF - 50GC.
Jugadors destacats: Fos II, Vázquez, Jiménez, Cervera i Marimon.
Entrenador: Francesc Ricart Pi de la Serra.
President: Pere Montserrat Marcé.

Al món passava... El 6 de desembre de 1978 es ratificava la Constitució Espanyola mitjançant un referèndum sota la presidència d'Adolfo Suárez.

I aquell any sonava... "YMCA" (Village People) arrassava a les pistes de ball de finals dels 70. El tema no va estar exempt de polèmica ja que YMCA era una associació de caràcter cristià pro ajuda i orientació dels joves i es va sentir afectada perquè un grup homosexual els dediqués una cançó.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Camí a Tercera (III)

Temporada 1967/68: Aquell darrer partit amb l'Igualada
El segon lloc a la lliga regular, per darrere del Santboià (campió amb 50 punts), va obligar al degà pendesenc a jugar-se l'ascens a 3ª Divisió en la promoció, junt a l'Igualada, el Granollers i l'Arenys de Mar, on ascendien els dos primers de grup. El Vilafranca afrontava el darrer partit de la lligueta amb la necessitat imperiosa de guanyar i la visita a la Creu de Sant Salvador d'un Igualada ja amb l'ascens a la butxaca. Tot i la teòrica relaxació del rival, el partit va ser molt disputat i acabà amb victòria vilafranquina (2-1) amb gols de Miró (2).

Una anècdota divertida d'aquella temporada succeí en el partit de lliga a casa amb Les Borges Blanques (3-1) quan l'àrbitre, degut a les airades protestes visitants, anul·là un gol a Miró (qui reconeguè que la pilota havia sortit dels límits del terreny de joc). La jugada acabà en còrner i Catasús el llançà directe a gol davant la sorpresa del rival.

Balanç: 2n Class. (49 punts) / 22PG - 5PE - 9PP / 62GF - 34GC.
Jugadors destacats: Cabello, Santi "Serenet", Catasús, Miró i Papaseit.
Entrenador: César Rueda Gonzalo.
President: Pere Rovira Vandellós.

Al món passava... En ple conflicte de la Guerra del Vietnam, el 16 de març de 1968 les tropes nord-americanes llançaven una operació a la regió de Son My. La matança de "My Lai" acabà amb la vida de centenars de civils (entre ells 500 nens).

I aquell any sonava... "Sitting on the dock of the bay" (Otis Redding, "King of Soul") assolia l'èxit de forma póstuma un any després de la seva mort en un accident d'avioneta a l'estat de Wisconsin.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Camí a Tercera (II)

Temporada 1961/62: Rebuda triomfal a la "Xocolateria"
Així se l'anomenava al local social del club i on van ser rebuts apoteòsicament els herois de l'època en tornar de jugar el darrer partit de lliga al camp del Gimnàstic B (tot i que l'ascens s'havia certificat una jornada abans a casa davant el Poble Sec). D'allà, la comitiva formada per jugadors, tècnics, directius i afeccionats va recòrrer la Rambla de St. Francesc fins a arribar a l'Ajuntament on van sortir al balcó a saludar a la gent que vitorejava amb càntics als seus ídols.

La gran segona volta de campionat (on només es va perdre un partit dels disset disputats) certificà una gran temporada de l'equip vilafranquí, que concluí amb la disputa d'una lligueta a doble partit entre els tres campions dels grups de 1a Regional (Vic, Calella i Vilafranca) emportant-se el nostre equip el guardó honorífic de Campió Absolut de la Categoria.

Balanç: 1r Class. (50 punts) / 20PG - 10PE - 4PP / 90GF - 34GC.
Jugadors destacats: Via, Catasús, Gutiérrez, Paredes i "Rius".
Entrenador: Camilo Roig.
President: Francesc Benaiges March.

Al món passava... El 17 de juny de 1962, Brasil es proclamava vencedor del Campionat del Món de Futbol, celebrat a Xile, en vèncer a la final a Txecoslovàquia (3-1) amb gols d'Amarildo, Zito i Vavá.

I aquell any sonava... "Perdóname" (Dúo Dinámico) fou Número 1 a Espanya a l'estiu de 1962, mantenint-se a dalt de tot durant set setmanes.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Camí a Tercera (I)

Temporada 1955/56: Un ascens inesperat
El Vilafranca afrontava aquesta temporada a 1a Regional amb el fitxatge estrella del porter Monasterio (provinent del Nàstic de Tarragona). El campionat fou dels més igualats i disputats que es recorden i se l’enduguè el CE Sallent (27 punts), en una darrera jornada d’infart on també optaven a ell Rapitenca, Igualada, Mercantil i Vilafranca. Precisament, el degà penedesenc ensopegà en el darrer partit (4-1) al camp de l’Agut de Terrassa, esvaïnt-se així la opció de l’ascens que s’haguès produït en cas de victòria.

Paradoxes de la vida, i afortunadament, a principis de setembre es va saber que degut a una reestructuració federativa en les diverses categories i gràcies a la classificació obtinguda en l’anterior campanya el Vilafranca havia estat inclòs en el grup VII de la 3a Divisió Nacional per primera vegada a la seva història.

Balanç: 5è Class. (25 punts) / 10PG – 5PE – 7PP / 43GF – 41GC.
Jugadors destacats: Monasterio, Ricart, Palau, Sadurní i Noya.
Entrenador: Carles Quer / Ramon Sicart.
President: Ramon Aranda Giménez.

Al món passava... El 29 de març de 1956, Dijous Sant, moria, als 14 anys, Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, infant d’Espanya, a causa d’un tret accidental del seu germà Joan Carles, després Joan Carles I rei d’Espanya, mentre netejava un revòlver (segons alguns, regal de Franco).

I aquell any sonava... "Refrain" (Lys Assia) va ser la cançó guanyadora de la I Edició del Festival d’Eurovisió celebrat a Lugano (Suïssa). A més del país amfitrió, que s’endugué la victòria, van participar també Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

diumenge, 29 de juny del 2008

Les darreres "veus sàvies"

Demà dilluns acabarà també la temporada radiofònica pel que fa al programa de "Les veus sàvies del degà penedesenc" que condueix el company Joan Sayol, si bé, l’emissió no serà en directe sinò que s’enregistrarà per a ser emesa, per entregues, diàriament dins del programa Esports 14 a les 13:30 h. per Ràdio Vilafranca a partir del proper dimarts.
En aquest darrer programa, on a banda dels contertulians habituals segurament també hi intervinguin el míster Isaac Fernández i algun membre de la Junta Directiva, es tractarà bàsicament el que pot deparar aquest nou Vilafranca i s’analitzarà les noves incorporacions que han servit per a completar la plantilla de cara a la Temporada 2008/09.

També hi haurà novetats en les properes setmanes al blog. No, trànquils, no tancaré per vacances. De fet, fins que no comenci l’actualitat futbolística i la pre-temporada a finals del mes de juliol, el blog tindrà uns continguts diferents al que és habitual i sortirà publicat dues vegades per setmana: diumenges i dimecres. (No us podreu queixar!!!)
La idea era que haguès servit per a celebrar l’anhelat ascens d’aquesta temporada passada, però com que no ha estat així servirà per a escapar de l’habitual monotonia estiuenca de rumors, fitxatges, expectatives,... tot i que estareu informats de qualsevol novetat que hi hagi al voltant del club.
Espero que agradi i tothom segueixi participant del blog.
Aquest dimecres, la primera entrega!

Gran Reserva: L’acte de reconeixement organitzat pel Patronat d’Esports on van ser premiats, per la seva dilatada trajectòria en els mitjans locals, els companys Josep Sauleda i Joan Sayol i l’entrega de la "Medalla de la Vila" a l’Armand Beneyto (veu sàvia en alguna ocasió també) per la seva trajectòria i dedicació formant part de nombroses entitats de caire cultural, artístic, social, esportiu i veïnal a Vilafranca.

Vi picat: La disbauixa de retirades, descensos per impagament, ascensos compensats i demés de cada final de temporada. La cirereta del pastís, un any més, ha estat el trasllat del "Miapuesta" a Vilajuïga, un poblet a l'Empordà de poc més de 1000 habitants que veurà futbol de Tercera.

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix que... totes les notícies que han aparescut al llarg de la temporada en aquesta secció (que finalitza avui) hagin estat certes.

diumenge, 22 de juny del 2008

Ja tenim rivals

La desaparició del filial del Badalona (en suposar una partida important en el pressupost del club) i del Roda Barà (per motius econòmics també) ha comportat l'ascens del Martorell (perdedor de la promoció entre els dos subcampions de Preferent) per tal de cobrir la plaça vacant que quedava. Així doncs, ja es coneixen els dinou equips que, junt amb el degà penedesenc, composaran enguany el grup de 1a Divisió Catalana.

(El Martorell a 1a Catalana per primera vegada a la història)

Com a nouvinguts, trobem a Castelldefels, Igualada, Manresa i Masnou (descendits de 3a Divisió) i Olesa Montserrat, Marianao Poblet, Llagostera i Martorell (provinents de la Regional Preferent). La resta d'equips, que continuaran a la categoria on van militar la temporada passada, són Tàrrega, Montañesa, Poble Sec, Benavent, Tortosa, Vilassar Mar, Montcada, Peralada, Guíxols, San Cristóbal, Morell i, com no, Vilafranca.
A priori, es presenta una categoria molt oberta pel que respecta als equips que optaran a pujar de categoria (entre els quals, personalment, no inclouria el Vilafranca donat que des del sí del club ja s'ha avisat que l'objectiu serà la permanència). Qui poden ser els candidats? Evidentment, sempre s'ha de comptar amb els que han perdut categoria com a principals aspirants però jo també hi inclouria equips com el Llagostera (amb un bloc consistent i jugadors de contrastada categoria) i altres com Benavent, Montañesa o Olesa que porten anys fent les coses bé amb un projecte ja consolidat.

Gran Reserva: El combinat infantil de Vilafranca-Espirall que s'ha proclamat campió de la I Edició de la Copa Vilafranca TV. Ara sí, darrer esdeveniment futbolístic a la comarca.

Vi picat: No es coneix cap destí per als jugadors que han abandonat la disciplina del FC Vilafranca. Tant bons que eren... i ara no els pot col·locar a enlloc el tal Baraza. (I això que és època de "petardos"...)

Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix que... Pere Montserrat, enlluernat per l'exhibició d'ahir de la Selecció de Gus Hiddink davant d'Holanda, tingui en ment canviar el mercat guineà dels darrers anys pel rus amb la finalitat de descobrir nous talents en el país dels "tsars".

diumenge, 15 de juny del 2008

Quina enveja, tu!

S’ha acabat la lliga, sí; però això no vol dir que s’hagi de deixar d’informar. Agafeu El 3 de Vuit d’aquesta setmana, aneu a la secció d’Esports i busqueu quelcom d’informació sobre el FC Vilafranca. No cal que us capfiqueu. Deixeu de buscar. No en diu res. I el mateix passa amb el programa d’Esports 14. Cada migdia, al punt de dos quarts de dues, pendent d’alguna novetat. I res de res. Això sí, de la maleïda Eurocopa dels pebrots m’ho sé tot de pe a pa!
Els que pugueu, i us agradi el futbol i la informació, compreu el Diari de Vilanova (per posar un cas proper i significatiu). Durant la temporada, hi dediquen tres i quatre planes a tot color sobre el primer equip (crònica, prèvia, entrevistes,...) i ara s’hi pot trobar tot sobre els moviments de cara a configurar la nova plantilla. I si mireu el web de Canal Blau, tres quarts del mateix (vídeos, tertúlies,...).

Quin és doncs realment el problema o de qui és la culpa? Jo entenc, per exemple, que el company Sauleda fa les cròniques durant tot l’any, però no podem demanar-li que s’hi dediqui en cos i ànima en els mesos d’estiu. Llavors, on no arriben els mitjans hauria de ser el club qui, per mitjà d’algun responsable de comunicació, notifiquès de les diferents novetats que anessin sorgint. Però tampoc.
Per postres, divendres passat apareix a Mundo Deportivo una relació de fitxatges i jugadors que continuaran a la disciplina vilafranquina (facilitada per no sé qui!). Tant costa fer les coses bé? És clar, si partim de la base que des del sí del cub es veu a la premsa local més com un “gra al cul” (amb perdó de l’expressió) que com un mitjà de difusió, doncs així va tot. Ah, i la web oficial? També podria informar, no? Sort que demà ja tornen “les veus sàvies”...

PD: He esmentat els casos d’El 3 de 8 i RV per ser els que la gent més llegeix o escolta però el mateix passa amb El Cargol, 7Dies, La Fura, VTV,...

Gran Reserva: El gran fitxatge, que es farà oficial en els propers dies, d’un jugador que, aquest sí, il·lusionarà a l’afeccionat vilafranquí.

Vi picat: La pantomima amb el fitxatge de Corbi pel degà penedesenc. Divendres el club el “confirma” i a l’endemà, en el mateix diari esportiu, el jugador el “desmenteix” en un comunicat. En què quedem? Quin joc és aquest? Potser no li interessa al jugador, tot a l’espera de millors ofertes?

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix que... molts dels jugadors tantejats a venir i que han dit NO es degui al fet de tenir por a que els facin jugar de porter davant la inoperància en buscar algú per a aquest lloc.

diumenge, 8 de juny del 2008

Desferma l'eufòria

Aquest lema, de l’anunci d’una coneguda marca de cervesa, és del tot adient per definir la difícil missió que té per endavant el nou secretari tècnic. És a dir, fer trempar de nou a l’afeccionat vilafranquí qui, cansat de decepció rere decepció, crec que es conformaria amb un equip il·lusionant amb gent de casa i que mantinguès la categoria sense gaires problemes.
De moment, s’ha contactat amb la majoria dels jugadors que composen la àmplia llista que té el club a les seves mans però la resposta més repetida és la de prendre’s un temps per pensar-s’ho bé. I és que la mala experiència de la Temporada 02/03, aquella que es baixà a Preferent amb López Adán a la banqueta, està molt recent a la retina de tothom i de tots és sabut que aquests jugadors no voldrien passar per similar tràngol.
Si entenem per fitxar com a formalitzar un acord definitiu, no n’hi hagut cap encara. Bé, sí, el del míster Isaac Fernández (presentat en societat dilluns passat a Ràdio Vilafranca al programa d’en Sayol). Ell segurament, estarà desitjós de veure com poc a poc van fructificant les negociacions amb aquests jugadors que comentava. Qui sap; potser quan caigui el primer fitxatge anirant caient els altres, seduïts per la idea de veure quelcom més atraient del que hi ha ara. Sens dubte, aquest serà el gran repte del bo d’en Juantxo: fer, de la confecció de la plantilla, tot un triomf.

Gran Reserva: Com cada any, l’èxit d’organització i participació de la Copa Ràdio Vilafranca que culminarà diumenge vinent amb la finalíssima, al Municipal vilafranquí, entre el Molanta i el Ribes.

Vi picat: La mala temporada del futbol penedesenc sense cap ascens de categoria (corroborat aquest matí per La Múnia i la setmana passada per la Martinenca). Es podria afegir també els descensos del Patí Vilafranca i el Casal, el Xamba,...

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix que... junt amb els dos gossos trobats dins la casa abandonada d’Ibrahim a Vilanova, s’hi trobès un sobre amb 4000 € i una carta de disculpes, adreçada al Vilafranca, per no haver pogut assolir l’ascens a Tercera.

diumenge, 1 de juny del 2008

Operació retorn

És un secret a veus, el fet que el Vilafranca vol apostar per la tornada de gent de casa en el nou projecte esportiu que té en ment la remodelada direcció tècnica del club. Tot i que m’ho imagino, no sé exactament si això és degut a una necessitat (falta de recursos econòmics), a un escarment pel fracàs de la galactització de l’equip en els darrers anys o a una barreja de tot una mica. En aquest aspecte, els rumors indiquen que la neteja serà total, per tant no es tractarà només de buscar uns complements sinò de configurar quasi mitja plantilla, amb les dificultats que això comporta.

Més o menys, tothom tenim al cap els noms dels possibles fitxatges que voldríem realitzar però, ens trobem amb el gran problema: com se’ls ha de convèncer? En aquest sentit, pot ser difícil atraure aquest tipus de jugadors perquè, actualment quina estabilitat ofereix el Vilafranca? Quina seriositat ofereixes de que no et facin fora a mitja temporada per a portar-ne un altre? Existeix un projecte a mig-llarg termini? Recordo quan anys enrera s’anava a fitxar a jugadors com Valldosera, Arjona o Santi Triguero que venien amb els ulls tancats. Perquè? Doncs perquè hi havia una filosofia, una base d’equip definida (Cano, Moral, Atsarà, Montfort,...) i Lluís Aloy, un entrenador amb renom i, per damunt de tot, amb les idees clares i sabedor dels recursos i limitacions del club.
Per tot això, crec que s’hauria de mirar d’oferir-los quelcom més que el famòs "carinyo" que reclamava en Gumà a les "veus sàvies" del dilluns passat.

Gran Reserva: Que malgrat s’hagi acabat la temporada, continuï l’activitat al blog i tothom segueixi amb molt d’interès l'esdevenir del nou Vilafranca que ve.

Vi picat: La indecisió o tardança a l’hora de trobar l’entrenador que ha de dur les regnes de l’equip la temporada vinent (la primera peça del trencaclosques és tant o més important que les altres).

Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix que... amb vistes a la Temporada 2008/09, es vulgui fer un autobús propi, copiant la idea dels Castellers de Vilafranca, retolat amb el següent lema: Posa la Tercera!!!