Resum del que ha estat un any que ha deparat quantitat de notícies en torn al Futbol Club Vilafranca i que han estat tractades de ben a prop en aquest blog.
Gener: Tot Catalunya veu en directe pel Canal 33 com al Vilafranca li “roben” el partit al camp de l’Igualada.
Febrer: Landi, el flamant fitxatge del mercat d’hivern, s’estrena com a golejador amb dos gols davant el Tàrrega.
Març: Després d’un any i tres mesos ens xiulen un penal a favor. Gràcies a una bona ratxa de resultats, s’acaba el mes en posicions d’ascens.
Abril: S’allibera l’eufòria amb una gran victòria davant el Cassà. Fan aparició per primera vegada els “Vila-Reds”.
Maig: Un punt de dotze possibles acaben amb les il·lusions de l’anhelat asecens a Tercera Divisió.
Juny: Canvi a la banqueta: Adèu Manel Rodríguez, hola Jaume Sarasa. Els ascensos compensats (fins a 5 equips van pujar) encara fan més gran la decepció.
Juliol: Comença a caminar el nou Vilafranca. Molta joventut i un crack mediàtic: Santi Castillejo.
Agost: Una pretemporada atípica, amb només tres partits amistosos, però on no es coneix la derrota.
Setembre: Inici de lliga esperançador amb bons resultats però poc futbol.
Octubre: Es perd l’imbatibilitat en lliga a expenses de la “setmana tràgica”.
Novembre: 11-N, un abans i un després que pot marcar el devenir de la temporada. Jaume Sarasa i la resta d’staff tècnic dimiteixen. Els jugadors “apartats” tornen a la disciplina del club amb el nou míster Albert Viñas.
Desembre: L’equip remunta el vol i acaba l’any i la primera volta a tocar dels llocs d’ascens.
Gran Reserva: La manera de solucionar la crisi de l’11-N, imperant el sentit comú i fent valer els interessos del club per damunt dels de terceres persones.
Vi picat: Sense cap mena de dubte, la desil·lusió de no pujar a Tercera Divisió quan es tenia a l’abast de la mà i es depenia d’un mateix.
Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que després dels “pals” que li van caure per part de la premsa, aquests hagin triat a Jaume Sarasa per a que els dirigeixi des de la banqueta en el tradicional partit davants els polítics de dissabte que ve al Municipal.
PD: Bloggers, bona entrada d'any i que el 2008 ens torni el que ens va prendre el 2007.
diumenge, 30 de desembre del 2007
diumenge, 23 de desembre del 2007
(Espai reservat per al titular)
FC Vilafranca 1 - UD Cornellà 1
Donat que en el darrer sopar de Nadal, des de les més altes esferes de la cúpula directiva (concretament el president Pere Montserrat) es va instar als mitjans de comunicació assistents a parlar del Vilafranca sempre en positiu, a donar una visió subjectiva, propera al club i regalar-los les orelles amb lloances i el·logis, crec adient no posar titular i que cadascú en tregui les seves conclusions. A aquestes alçades, que encara hi hagi gent que es cregui amb el dret d'intercedir i voler manipular els mitjans d'informació al seu antuvi és vergonyós. Un cop més, la libertat d'expressió ha quedat en entredit. I, per desgràcia, no és la primera vegada...
En dues línies, del partit d'avui es pot considerar just el resultat. El Vilafranca ha jugat millor però el Cornellà ha sabut interpretar millor el partit i portar-lo a un terreny més adient per a les seves característiques de joc (faltes, interrupcions, bronques,...). En resum, acabar la primera volta a un punt de l'ascens i amb les opcions intactes és una gran notícia i més si analitzem tot el que ha passat des de l'inici de campionat.
Per acabar, bloggers, desitjar-vos a tots que passeu unes Bones Festes i especialment als companys dels mitjans que feu la vostra feina d'una manera tan digna i encomiable. Bon Nadal!!! Gran Reserva: La magnífica ratxa (cinc victòries i dos empats) que ha encadenat l'equip des de que agafà les regnes Albert Viñas. Sens dubte, la crisi patida a mig campionat sembla superada. Vi picat: Albert Viñas, que lamentablement es sumà a les crítiques del seu president i denuncià el poc seguiment que es fa de l'equip en els mitjans de comunicació locals. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Jaume Sarasa tingui línia directa amb Ronald Koeman i tingui res a veure amb la decisió d'apartar de l'equip a Cañizares, Albelda i Angulo. Ens sona això, oi? PD: La setmana que ve hi haurà blog de nou, evidentment!
Donat que en el darrer sopar de Nadal, des de les més altes esferes de la cúpula directiva (concretament el president Pere Montserrat) es va instar als mitjans de comunicació assistents a parlar del Vilafranca sempre en positiu, a donar una visió subjectiva, propera al club i regalar-los les orelles amb lloances i el·logis, crec adient no posar titular i que cadascú en tregui les seves conclusions. A aquestes alçades, que encara hi hagi gent que es cregui amb el dret d'intercedir i voler manipular els mitjans d'informació al seu antuvi és vergonyós. Un cop més, la libertat d'expressió ha quedat en entredit. I, per desgràcia, no és la primera vegada...
En dues línies, del partit d'avui es pot considerar just el resultat. El Vilafranca ha jugat millor però el Cornellà ha sabut interpretar millor el partit i portar-lo a un terreny més adient per a les seves característiques de joc (faltes, interrupcions, bronques,...). En resum, acabar la primera volta a un punt de l'ascens i amb les opcions intactes és una gran notícia i més si analitzem tot el que ha passat des de l'inici de campionat.
Per acabar, bloggers, desitjar-vos a tots que passeu unes Bones Festes i especialment als companys dels mitjans que feu la vostra feina d'una manera tan digna i encomiable. Bon Nadal!!! Gran Reserva: La magnífica ratxa (cinc victòries i dos empats) que ha encadenat l'equip des de que agafà les regnes Albert Viñas. Sens dubte, la crisi patida a mig campionat sembla superada. Vi picat: Albert Viñas, que lamentablement es sumà a les crítiques del seu president i denuncià el poc seguiment que es fa de l'equip en els mitjans de comunicació locals. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Jaume Sarasa tingui línia directa amb Ronald Koeman i tingui res a veure amb la decisió d'apartar de l'equip a Cañizares, Albelda i Angulo. Ens sona això, oi? PD: La setmana que ve hi haurà blog de nou, evidentment!
diumenge, 16 de desembre del 2007
Forat 18
CF Peralada 0 – FC Vilafranca 2
Sobre la gespa, no del Club de Golf, sinó del Municipal de Peralada, el Vilafranca ha sumat en la jornada 18 la seva cinquena victòria consecutiva sense encaixar cap gol, i ha aconseguit situar-se en tercera posició, entrant així de nou en els llocs d'ascens (un punt per davant del Prat que li resten dos partits ajornats). Una victòria diumenge (sembla ser que es jugarà el partit a les 12:30), a casa davant el Cornellà suposaria avançar-lo i acabar la primera volta en llocs d'ascens independentment dels resultats del Prat.
No es qüestió de deixar anar l'eufòria, ja que la darrera vegada que es va encadenar una ratxa de sis victòries consecutives, la Temporada 1999/2000 es culminà amb sis derrotes consecutives i es va perdre l'oportunitat d'aconseguir l'ascens a 3a Divisió.
Tot i el resultat, el partit no ha estat gaire atractiu i s'ha resolt a les acaballes de la primera i la segona part amb gols de Vílchez primer, i de Castillejo després que, en el temps afegit, ha arrodonit la victòria amb un gol d'un xut ben col·locat, en la única ocasió de que ha disposat. Gran Reserva: La màxima efectivitat del Vilafranca, que en les dues ocasions clares que ha disposat ha marcat, això sumat a la bona feina feta en defensa, fa sumar victòries. Vi picat: Que haguem d'estar a expenses dels resultats del Prat per saber si estem o no en llocs d'ascens, degut a la mala planificació de la FCF fent coincidir la competició amb la Copa de Regions UEFA. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat hagi anat a provar sort al Casino de Peralada, a fer caixa de cara a més fitxatges en el mercat d'hivern.
Sobre la gespa, no del Club de Golf, sinó del Municipal de Peralada, el Vilafranca ha sumat en la jornada 18 la seva cinquena victòria consecutiva sense encaixar cap gol, i ha aconseguit situar-se en tercera posició, entrant així de nou en els llocs d'ascens (un punt per davant del Prat que li resten dos partits ajornats). Una victòria diumenge (sembla ser que es jugarà el partit a les 12:30), a casa davant el Cornellà suposaria avançar-lo i acabar la primera volta en llocs d'ascens independentment dels resultats del Prat.
No es qüestió de deixar anar l'eufòria, ja que la darrera vegada que es va encadenar una ratxa de sis victòries consecutives, la Temporada 1999/2000 es culminà amb sis derrotes consecutives i es va perdre l'oportunitat d'aconseguir l'ascens a 3a Divisió.
Tot i el resultat, el partit no ha estat gaire atractiu i s'ha resolt a les acaballes de la primera i la segona part amb gols de Vílchez primer, i de Castillejo després que, en el temps afegit, ha arrodonit la victòria amb un gol d'un xut ben col·locat, en la única ocasió de que ha disposat. Gran Reserva: La màxima efectivitat del Vilafranca, que en les dues ocasions clares que ha disposat ha marcat, això sumat a la bona feina feta en defensa, fa sumar victòries. Vi picat: Que haguem d'estar a expenses dels resultats del Prat per saber si estem o no en llocs d'ascens, degut a la mala planificació de la FCF fent coincidir la competició amb la Copa de Regions UEFA. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat hagi anat a provar sort al Casino de Peralada, a fer caixa de cara a més fitxatges en el mercat d'hivern.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Allò que el vent s'endugué
FC Vilafranca 1 - CD Montcada 0
Lluny queden... aquelles tres derrotes en l'anomenada Setmana Tràgica quan encara no ens havíem tret de sobre aquell "mal lleig" que havia infectat la Direcció Tècnica i que va estar a punt d'acabar amb la vida del malalt (entengui's l'equip). En canvi ara, i gràcies a un complex vitamínic on l'ingredient principal és el sentit comú i la humiltat, l'equip ha estat capaç d'encadenar quatre victòries consecutives; les tres darreres, en una mateixa setmana (la Setmana Fantàstica tal com se l'havia batejat aquí al blog dies enrere).
Lluny queden... aquells mals records de l'infaust col·legiat Codes Benavente quan ara fa vuit anys, en un Vilafranca-Vilassar (2-3), va expulsar tres jugadors vilafranquins i xiulà un penal en contra en temps d'afegit, irritant al públic i simulant una agressió que comportà el tancament del camp. Aquesta setmana, ens hem retrobat amb ell per partida doble (casualitats del destí o capricis de la FCF) en els darrers dos partits però, en aquesta ocasió, relegat a la banda on menys mal pot fer. Segurament no deu haver paït gaire bé els dos triomfs vilafranquins. La prova és que a Terrassa no va parar de proferir insults i amenaces a la parròquia vilafranquina. Amb una mica de sort, el vent d'avui l'haurà abocat on li pertoca. Com deia el company Batet: "Carro de la brossa!"
I lluny queden... les ocasions fallades al Municipal per Santi Castillejo. Avui s'ha tret l'espina amb un golàs (a gran passada de Fran, valgui dir-ho) i una celebració plena de ràbia continguda.
En definitiva, un altre trauma superat! I ja en van tres! Gran Reserva: Els incondicionals afeccionats del degà penedesenc que han acudit avui al Municipal malgrat les adverses condicions metereològiques. Això és afició de veritat! Vi picat: Que les setmanes on hi ha hagut més comentaris al blog hagin estat quan l'equip anava malament. Ara que, com s'ha dit sempre, els diaris esportius quan més vénen és quan hi ha crisi a "Can Barça" o a la "Casa blanca". Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que en la comanda de lots nadalencs que ha encarregat el club, n'hi hagi una tongada que vagi cap a Cubelles en "agraïment" pels serveis prestats.
Lluny queden... aquelles tres derrotes en l'anomenada Setmana Tràgica quan encara no ens havíem tret de sobre aquell "mal lleig" que havia infectat la Direcció Tècnica i que va estar a punt d'acabar amb la vida del malalt (entengui's l'equip). En canvi ara, i gràcies a un complex vitamínic on l'ingredient principal és el sentit comú i la humiltat, l'equip ha estat capaç d'encadenar quatre victòries consecutives; les tres darreres, en una mateixa setmana (la Setmana Fantàstica tal com se l'havia batejat aquí al blog dies enrere).
Lluny queden... aquells mals records de l'infaust col·legiat Codes Benavente quan ara fa vuit anys, en un Vilafranca-Vilassar (2-3), va expulsar tres jugadors vilafranquins i xiulà un penal en contra en temps d'afegit, irritant al públic i simulant una agressió que comportà el tancament del camp. Aquesta setmana, ens hem retrobat amb ell per partida doble (casualitats del destí o capricis de la FCF) en els darrers dos partits però, en aquesta ocasió, relegat a la banda on menys mal pot fer. Segurament no deu haver paït gaire bé els dos triomfs vilafranquins. La prova és que a Terrassa no va parar de proferir insults i amenaces a la parròquia vilafranquina. Amb una mica de sort, el vent d'avui l'haurà abocat on li pertoca. Com deia el company Batet: "Carro de la brossa!"
I lluny queden... les ocasions fallades al Municipal per Santi Castillejo. Avui s'ha tret l'espina amb un golàs (a gran passada de Fran, valgui dir-ho) i una celebració plena de ràbia continguda.
En definitiva, un altre trauma superat! I ja en van tres! Gran Reserva: Els incondicionals afeccionats del degà penedesenc que han acudit avui al Municipal malgrat les adverses condicions metereològiques. Això és afició de veritat! Vi picat: Que les setmanes on hi ha hagut més comentaris al blog hagin estat quan l'equip anava malament. Ara que, com s'ha dit sempre, els diaris esportius quan més vénen és quan hi ha crisi a "Can Barça" o a la "Casa blanca". Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que en la comanda de lots nadalencs que ha encarregat el club, n'hi hagi una tongada que vagi cap a Cubelles en "agraïment" pels serveis prestats.
dijous, 6 de desembre del 2007
La sort és de tots. I si cau aquí?
CP San Cristóbal 0 - FC Vilafranca 1
Aquest és l'eslògan de la Loteria de Nadal d'aquest any i això mateix deu haver pensat Capilla quan ha anat a lluitar per dalt amb el porter una pilota bombejada, ja en temps de descompte, que ha caigut a peus de Medina qui quasi a porta buida ha marcat el gol de la victòria.
Si diumenge passat deiem que l'eficàcia va ser màxima (un xut, un gol), avui, sobretot al primer temps, s'han creat moltes més ocasions (potser sense que haguès de fer gaires intervencions de mèrit el porter local, d'acord) i s'ha intentat portar les regnes del joc i no entregar el domini al rival, com va succeïr amb la Gramenet B. Que s'hagi aconseguit? Això ja és una altra cosa, però la intenció era aquesta i és remarcable. No fa un mes encara que el nou míster treballa amb l'equip, i tot porta el seu temps. Per tant, no li donarem els cent dies que se li dóna al president del govern per exemple, perquè la situació a la taula i l'objectiu marcat des del club apreta..., però s'ha de tenir en compte que on millor es treballen els aspectes tàctics és dins dels partits i, malhauradament, les proves s'han d'anar fent a mitja lliga.
Guanyar els dos partits a casa i sumar un punt a fora en aquesta setmana de tres partits era un bon balanç. Ara que portem sis de sis, guanyar diumenge al Montcada seria excel·lent! Sobretot, perquè tornaries a enganxar-te de ple en la pomada per l'ascens. Però no serà gens fàcil, els visitants porten cinc jornades sense perdre i ja sabem que el Municipal, de moment, és l'asignatura pendent d'aquest Vilafranca. Gran Reserva: Que en els quatre darrers partits només s'hagi encaixat un gol. Què millor per a sortir de les crisis, que fer-se fort al darrere per a que l'equip agafi confiança i després amb els bons resultats ja arribarà el bon joc i els gols. Vi picat: El fet que, per culpa de la Copa de les Regions UEFA, el Poble Sec hagi hagut d'aplaçar el seu partit d'avui a Amposta i hagi d'anar a jugar dimecres que ve (dia laborable) a les 20h en comptes d'un dia festiu lliure de calendari com proposaven ells. Quina planificació és aquesta per part de la FCF? Que això no és professionalisme eh! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que darrere del fitxatge de Rafa Vílchez estigui el conegut representant Baraza que tants "gols" ens va marcar anteriorment. De moment, sembla un fitxatge fet amb molt bona vista.
Aquest és l'eslògan de la Loteria de Nadal d'aquest any i això mateix deu haver pensat Capilla quan ha anat a lluitar per dalt amb el porter una pilota bombejada, ja en temps de descompte, que ha caigut a peus de Medina qui quasi a porta buida ha marcat el gol de la victòria.
Si diumenge passat deiem que l'eficàcia va ser màxima (un xut, un gol), avui, sobretot al primer temps, s'han creat moltes més ocasions (potser sense que haguès de fer gaires intervencions de mèrit el porter local, d'acord) i s'ha intentat portar les regnes del joc i no entregar el domini al rival, com va succeïr amb la Gramenet B. Que s'hagi aconseguit? Això ja és una altra cosa, però la intenció era aquesta i és remarcable. No fa un mes encara que el nou míster treballa amb l'equip, i tot porta el seu temps. Per tant, no li donarem els cent dies que se li dóna al president del govern per exemple, perquè la situació a la taula i l'objectiu marcat des del club apreta..., però s'ha de tenir en compte que on millor es treballen els aspectes tàctics és dins dels partits i, malhauradament, les proves s'han d'anar fent a mitja lliga.
Guanyar els dos partits a casa i sumar un punt a fora en aquesta setmana de tres partits era un bon balanç. Ara que portem sis de sis, guanyar diumenge al Montcada seria excel·lent! Sobretot, perquè tornaries a enganxar-te de ple en la pomada per l'ascens. Però no serà gens fàcil, els visitants porten cinc jornades sense perdre i ja sabem que el Municipal, de moment, és l'asignatura pendent d'aquest Vilafranca. Gran Reserva: Que en els quatre darrers partits només s'hagi encaixat un gol. Què millor per a sortir de les crisis, que fer-se fort al darrere per a que l'equip agafi confiança i després amb els bons resultats ja arribarà el bon joc i els gols. Vi picat: El fet que, per culpa de la Copa de les Regions UEFA, el Poble Sec hagi hagut d'aplaçar el seu partit d'avui a Amposta i hagi d'anar a jugar dimecres que ve (dia laborable) a les 20h en comptes d'un dia festiu lliure de calendari com proposaven ells. Quina planificació és aquesta per part de la FCF? Que això no és professionalisme eh! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que darrere del fitxatge de Rafa Vílchez estigui el conegut representant Baraza que tants "gols" ens va marcar anteriorment. De moment, sembla un fitxatge fet amb molt bona vista.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Victòria capital
FC Vilafranca 1 - UD At. Gramenet B 0
Un llançament magistral de falta directa, obra de Capilla, ha servit per a que el Vilafranca sumés un triomf importantíssim, sobretot de cara a no despenjar-se dels primers llocs, en un mal i ensopit partit (el pitjor dels tres des de que Albert Viñas agafà les regnes de l'equip).
En relació al tècnic, hi ha dos detalls que voldria analitzar i no passar per alt. El primer, que ha otorgat el braçalet de capità a Capilla, en detriment de Condis, amb lo qual deixa ben clar qui vol que sigui el líder dins del camp d'aquest nou Vilafranca (de moment ja ha agafat els galons). Aixó, sumat al nou fitxatge de Vílchez (que avui ja ha debutat a la segona part), no crec que li hagi agradat gaire a Condis, qui veu que haurà de treballar força per demostrar-li al míster que és un home important dins l'equip. I el segon aspecte a comentar, és el mig del camp. Tres partits i tres combinacions diferents d'inici (Jarabo-Álex Gaitán, Fran-Jarabo i Sylla-Fran). Evidentment, sembla que no ha donat encara amb la parella idònia per tal que l'equip rutlli i desenvolupi un joc vistòs, però em pregunto: a què i com es vol jugar? Un destructor i un creador? Dos jugadors de contenció com ha estat el cas d'avui? Realment, ens ha sobtat a molts veure Jarabo i Guzmán asseguts a la banqueta i més quan la Gramenet ens ha donat un bany al mig del camp amb aquesta colla de joves peloteros.
A la fi, el que interessava era sumar els tres punts en una setmana amb tres partits novament. Llavors es van encadenar tres derrotes, de moment la cosa ha començat diferent. Que segueixi així...!!! Gran Reserva: La pinya que han fet els jugadors al celebrar el gol envers el seu tècnic, que aquesta setmana va rebre la mala notícia de la mort del seu pare. Des d'aquí, afegir-me al condol. Vi picat: La desastrosa actuació arbitral (per segona setmana seguida ja al Municipal). Sis targetes grogues i dues vermelles pel Vilafranca per una groga pels visitants demostra que no ha mesurat a ambdòs equips per igual. Només el resultat final l'ha salvat d'una esbroncada de campionat. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que perilli l'entrenador de la Fundació (Parxi Atsarà) després de veure la moguda d'entrenadors que hi ha hagut darrerament al Vilafranca i a l'Espirall-Les Clotes.
Un llançament magistral de falta directa, obra de Capilla, ha servit per a que el Vilafranca sumés un triomf importantíssim, sobretot de cara a no despenjar-se dels primers llocs, en un mal i ensopit partit (el pitjor dels tres des de que Albert Viñas agafà les regnes de l'equip).
En relació al tècnic, hi ha dos detalls que voldria analitzar i no passar per alt. El primer, que ha otorgat el braçalet de capità a Capilla, en detriment de Condis, amb lo qual deixa ben clar qui vol que sigui el líder dins del camp d'aquest nou Vilafranca (de moment ja ha agafat els galons). Aixó, sumat al nou fitxatge de Vílchez (que avui ja ha debutat a la segona part), no crec que li hagi agradat gaire a Condis, qui veu que haurà de treballar força per demostrar-li al míster que és un home important dins l'equip. I el segon aspecte a comentar, és el mig del camp. Tres partits i tres combinacions diferents d'inici (Jarabo-Álex Gaitán, Fran-Jarabo i Sylla-Fran). Evidentment, sembla que no ha donat encara amb la parella idònia per tal que l'equip rutlli i desenvolupi un joc vistòs, però em pregunto: a què i com es vol jugar? Un destructor i un creador? Dos jugadors de contenció com ha estat el cas d'avui? Realment, ens ha sobtat a molts veure Jarabo i Guzmán asseguts a la banqueta i més quan la Gramenet ens ha donat un bany al mig del camp amb aquesta colla de joves peloteros.
A la fi, el que interessava era sumar els tres punts en una setmana amb tres partits novament. Llavors es van encadenar tres derrotes, de moment la cosa ha començat diferent. Que segueixi així...!!! Gran Reserva: La pinya que han fet els jugadors al celebrar el gol envers el seu tècnic, que aquesta setmana va rebre la mala notícia de la mort del seu pare. Des d'aquí, afegir-me al condol. Vi picat: La desastrosa actuació arbitral (per segona setmana seguida ja al Municipal). Sis targetes grogues i dues vermelles pel Vilafranca per una groga pels visitants demostra que no ha mesurat a ambdòs equips per igual. Només el resultat final l'ha salvat d'una esbroncada de campionat. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que perilli l'entrenador de la Fundació (Parxi Atsarà) després de veure la moguda d'entrenadors que hi ha hagut darrerament al Vilafranca i a l'Espirall-Les Clotes.
diumenge, 25 de novembre del 2007
D'aquell 4-0... a aquest 0-4
CD Tortosa 0 - FC Vilafranca 4
Ho recordeu? Sembla que hagi passat molt de temps, fins i tot mesos,... i la realitat és que només fa quinze dies d'aquella hecatombe al camp del Badalona, amb un vestuari enfonsat (però alhora més unit que mai) per les circumstàncies que tots coneixem, amb un cos tècnic que havia perdut totalment el nord i una situació insostenible que semblava no tenir solució a curt termini. Després de l'esperançador empat en el debut d'Albert Viñas a la banqueta, avui tocava guanyar i convèncer a Tortosa (un rival de la zona baixa, però plaça que històricament se li ennuegava al degà penedesenc) i a fe que s'ha aconseguit, i de quina manera!
Del partit, pels que no heu pogut desplaçar-vos a terres tortosines, comentar que s'ha fet un bon partit en línies generals, sobresortint alguns homes com Marc Ramírez (Sant Marc) que ha tingut poca feina però que ha salvat un gol cantat al primer minut; Eloi, autor del segon gol amb una jugada individual excepcional (aplaudida pel públic assistent); Castillejo i Capilla, autors d'un gol cadascú i que han participat en l'el·laboració del darrer i la gran feina de contenció de la defensa i el mig camp vilafranquí en un encontre, com sempre en aquell camp, dur i de brega.
La revifada total, junt amb la reconciliació amb la parròquia vilafranquina (per cert, poca la que ha acompanyat a l'equip avui), s'ha de produïr diumenge vinent al Municipal davant la Gramenet B per tal que no quedi en res aquest indici de reacció. Gran Reserva: Que els tres defenestrats per l'anterior míster, en dues jornades s'han reivindicat amb un gol cadascú i oferint el millor del seu joc. (Com per haver-li fet cas al "llumeneres" i la seva tropa!!!) Vi picat: La pilota amb la que s'ha jugat el matx d'aquesta tarda (d'un color gris fosc que es confonia amb la desgastada gespa artificial del municipal tortosí). Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que el canvi radical en el rendiment de Santi Castillejo sigui degut a que li hagin muntat una cambra hipòxica en el seu dormitori per mirar de rejovenir-lo a l’estil Raúl.
Ho recordeu? Sembla que hagi passat molt de temps, fins i tot mesos,... i la realitat és que només fa quinze dies d'aquella hecatombe al camp del Badalona, amb un vestuari enfonsat (però alhora més unit que mai) per les circumstàncies que tots coneixem, amb un cos tècnic que havia perdut totalment el nord i una situació insostenible que semblava no tenir solució a curt termini. Després de l'esperançador empat en el debut d'Albert Viñas a la banqueta, avui tocava guanyar i convèncer a Tortosa (un rival de la zona baixa, però plaça que històricament se li ennuegava al degà penedesenc) i a fe que s'ha aconseguit, i de quina manera!
Del partit, pels que no heu pogut desplaçar-vos a terres tortosines, comentar que s'ha fet un bon partit en línies generals, sobresortint alguns homes com Marc Ramírez (Sant Marc) que ha tingut poca feina però que ha salvat un gol cantat al primer minut; Eloi, autor del segon gol amb una jugada individual excepcional (aplaudida pel públic assistent); Castillejo i Capilla, autors d'un gol cadascú i que han participat en l'el·laboració del darrer i la gran feina de contenció de la defensa i el mig camp vilafranquí en un encontre, com sempre en aquell camp, dur i de brega.
La revifada total, junt amb la reconciliació amb la parròquia vilafranquina (per cert, poca la que ha acompanyat a l'equip avui), s'ha de produïr diumenge vinent al Municipal davant la Gramenet B per tal que no quedi en res aquest indici de reacció. Gran Reserva: Que els tres defenestrats per l'anterior míster, en dues jornades s'han reivindicat amb un gol cadascú i oferint el millor del seu joc. (Com per haver-li fet cas al "llumeneres" i la seva tropa!!!) Vi picat: La pilota amb la que s'ha jugat el matx d'aquesta tarda (d'un color gris fosc que es confonia amb la desgastada gespa artificial del municipal tortosí). Al soci no se’l pot enganyar: Es desmenteix... que el canvi radical en el rendiment de Santi Castillejo sigui degut a que li hagin muntat una cambra hipòxica en el seu dormitori per mirar de rejovenir-lo a l’estil Raúl.
diumenge, 18 de novembre del 2007
El punt G
FC Vilafranca 1 - UE Vilassar Mar 1
L'empat d'avui és un punt d'esperança veient d'on veniem i com veniem, però també té un punt de desil·lusió, ja que tots confiàvem en sumar un triomf (per complir amb la dita d'entrenador nou, victòria segura) que rellancès de nou les opcions de copsar els primers llocs de la classificació.
De totes maneres, els jugadors han demostrat amb la seva actitud, empenta, ganes i esforç (més no se'ls pot demanar) que volen lluitar per assolir quelcom important i, tot haver transcorregut ja un terç de lliga, hi ha temps per a reaccionar si així s'ho proposen. La motivació i la implicació ha estat màxima, fet habitual quan hi ha entrenador nou i es vol demostrar que tens un lloc dins l'equip, però més encara per part dels tres defenestrats que han volgut reivindicar la seva condició d'homes importants dins l'equip, del grup i del vestuari (amb cel·lebració del gol inclosa).
L'epoca Sarasa ja és història. Arribà al seu punt i final, i no per culpa o decissió dels jugadors com ens volen fer creure algunes "males veus". Potser l'autèntic culpable no va saber posar a temps els punts sobre les is i a hores d'ara la situació de l'equip seria ben diferent a la que és.
És hora de fer net. De buscar un punt d'inflexió, que capgiri la dinàmica negativa de resultats, i les victòries que permetin aixecar cap d'una vegada per totes. Però sobretot, es tractaria que la gent "trempès" amb l'equip, disfrutès amb el joc, s'excitès amb els gols,... en definitiva, trobar l'anhelat i tant buscat punt G que reconciliï a tots de cara a un mateix objectiu: el plaer de l'ascens. Gran Reserva: La feina de la premsa vilafranquina en aquestes dues setmanes boges que ha tractat els temes amb màxima rigorositat i, a manca de versions oficials, ha sabut moure els fils per informar del que passava avançant-se inclús a la notícia en si. Vi picat: La disparitat de criteri del col·legiat, a l'hora d'assenyalar faltes i ensenyar targetes envers un equip i l'altre, on el Vilafranca n'ha sortit clarament perjudicat. Semblava també, com si abans de venir haguès agafat el puntillo. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la pilota per a jugar el partit fos gentilesa de "La Prèvia" com semblava entendre's per megafonia. No, no, deien "La Trebbia".
L'empat d'avui és un punt d'esperança veient d'on veniem i com veniem, però també té un punt de desil·lusió, ja que tots confiàvem en sumar un triomf (per complir amb la dita d'entrenador nou, victòria segura) que rellancès de nou les opcions de copsar els primers llocs de la classificació.
De totes maneres, els jugadors han demostrat amb la seva actitud, empenta, ganes i esforç (més no se'ls pot demanar) que volen lluitar per assolir quelcom important i, tot haver transcorregut ja un terç de lliga, hi ha temps per a reaccionar si així s'ho proposen. La motivació i la implicació ha estat màxima, fet habitual quan hi ha entrenador nou i es vol demostrar que tens un lloc dins l'equip, però més encara per part dels tres defenestrats que han volgut reivindicar la seva condició d'homes importants dins l'equip, del grup i del vestuari (amb cel·lebració del gol inclosa).
L'epoca Sarasa ja és història. Arribà al seu punt i final, i no per culpa o decissió dels jugadors com ens volen fer creure algunes "males veus". Potser l'autèntic culpable no va saber posar a temps els punts sobre les is i a hores d'ara la situació de l'equip seria ben diferent a la que és.
És hora de fer net. De buscar un punt d'inflexió, que capgiri la dinàmica negativa de resultats, i les victòries que permetin aixecar cap d'una vegada per totes. Però sobretot, es tractaria que la gent "trempès" amb l'equip, disfrutès amb el joc, s'excitès amb els gols,... en definitiva, trobar l'anhelat i tant buscat punt G que reconciliï a tots de cara a un mateix objectiu: el plaer de l'ascens. Gran Reserva: La feina de la premsa vilafranquina en aquestes dues setmanes boges que ha tractat els temes amb màxima rigorositat i, a manca de versions oficials, ha sabut moure els fils per informar del que passava avançant-se inclús a la notícia en si. Vi picat: La disparitat de criteri del col·legiat, a l'hora d'assenyalar faltes i ensenyar targetes envers un equip i l'altre, on el Vilafranca n'ha sortit clarament perjudicat. Semblava també, com si abans de venir haguès agafat el puntillo. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la pilota per a jugar el partit fos gentilesa de "La Prèvia" com semblava entendre's per megafonia. No, no, deien "La Trebbia".
diumenge, 11 de novembre del 2007
11-N: Els verdaders culpables
CF Badalona B 4 – FC Vilafranca 0
Qui són? Evidentment els jugadors no. I molt menys les quatre víctimes que han rebut la comunicació que no es compta amb ells per al que resta de temporada, amb l’agravant que ells volen continuar en la disciplina del club i que a aquestes alçades, havent jugat cinc partits, no pots fitxar per cap altre equip de la mateixa categoria.
Està clar que darrera d’aquesta massacre hi ha la direcció tècnica (autor intelectual) i l’entrenador (autor material), ja que des de la Junta Directiva es nega participació alguna, tot i que s’hauria d’obrir una comissió d’investigació per a tractar d’esclarir uns fets dels quals ningú en vol assumir la culpa.
Amb tot això, és intolerable que el causant d’aquesta crisi no fos aquest matí a Badalona sinò a Tortosa espiant el rival per d’aquí a dues setmanes; que s’estigui lligat de mans davant d’aquesta comissió tècnica i el president no actuï deixant clar qui mana en el club; que els jugadors implicats no rebin cap mena d’explicació, s’hagin d’assabentar per altres fonts que no siguin les del club i el que és més greu, se’ls recrimini des de la Junta que donin la seva versió dels fets a la premsa dient que on havien de parlar és dins del camp. (sense comentaris)
Després del vist aquest matí, li queda a un la sensació que s’ha jugat amb la il·lusió d’una plantilla que confiava en ella mateixa per fer una bona temporada i que ha caigut en un estat anímic depressiu veient com s’ha trencat l’armonia del vestuari. Si com s’ha explicat, les causes de les baixes són que no combreguen amb les idees futbolístiques dels tècnics i/o tenen uns vicis adquirits difícils d’erradicar, no es podia fer aquest plantejament al juliol i no ara, fent miques la temporada en ple mes de novembre?
Això passa per entregar les regnes a un entrenador que ha treballat sempre al futbol base, però que desconeix el món del futbol amateur o semiprofessional. Com diu el refrany: “Quien con niños se acuesta, mojado se levanta”. Gran Reserva: L'actitud dels jugadors avui dins del camp i, sobretot, envers els seus companys afectats a qui han fet costat en tot moment. Vi picat: El responsable de comunicació del CF Badalona, que ha escrit en el full de les aliniacions que reparteix a la premsa el nostre club com a FC Villafranca. (com en èpoques dictatorials) Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la derrota d'avui hagi estat motivada pel fet que l'àrbitre designat fos del col·legi català.
Qui són? Evidentment els jugadors no. I molt menys les quatre víctimes que han rebut la comunicació que no es compta amb ells per al que resta de temporada, amb l’agravant que ells volen continuar en la disciplina del club i que a aquestes alçades, havent jugat cinc partits, no pots fitxar per cap altre equip de la mateixa categoria.
Està clar que darrera d’aquesta massacre hi ha la direcció tècnica (autor intelectual) i l’entrenador (autor material), ja que des de la Junta Directiva es nega participació alguna, tot i que s’hauria d’obrir una comissió d’investigació per a tractar d’esclarir uns fets dels quals ningú en vol assumir la culpa.
Amb tot això, és intolerable que el causant d’aquesta crisi no fos aquest matí a Badalona sinò a Tortosa espiant el rival per d’aquí a dues setmanes; que s’estigui lligat de mans davant d’aquesta comissió tècnica i el president no actuï deixant clar qui mana en el club; que els jugadors implicats no rebin cap mena d’explicació, s’hagin d’assabentar per altres fonts que no siguin les del club i el que és més greu, se’ls recrimini des de la Junta que donin la seva versió dels fets a la premsa dient que on havien de parlar és dins del camp. (sense comentaris)
Després del vist aquest matí, li queda a un la sensació que s’ha jugat amb la il·lusió d’una plantilla que confiava en ella mateixa per fer una bona temporada i que ha caigut en un estat anímic depressiu veient com s’ha trencat l’armonia del vestuari. Si com s’ha explicat, les causes de les baixes són que no combreguen amb les idees futbolístiques dels tècnics i/o tenen uns vicis adquirits difícils d’erradicar, no es podia fer aquest plantejament al juliol i no ara, fent miques la temporada en ple mes de novembre?
Això passa per entregar les regnes a un entrenador que ha treballat sempre al futbol base, però que desconeix el món del futbol amateur o semiprofessional. Com diu el refrany: “Quien con niños se acuesta, mojado se levanta”. Gran Reserva: L'actitud dels jugadors avui dins del camp i, sobretot, envers els seus companys afectats a qui han fet costat en tot moment. Vi picat: El responsable de comunicació del CF Badalona, que ha escrit en el full de les aliniacions que reparteix a la premsa el nostre club com a FC Villafranca. (com en èpoques dictatorials) Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que la derrota d'avui hagi estat motivada pel fet que l'àrbitre designat fos del col·legi català.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Fem una enquesta?
FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 2
Avui a l'entrada al camp ens hem trobat amb unes paperetes a tall d'enquesta on es demanava al soci vilafranquí per part del club quin horari de joc prefereix pels partits al Municipal: si a les 17h o a les 12:30h. Està bé mirar la opinió de la massa social per tal que acudeixi el màxim nombre de gent al camp, però jo vull fer avui altres preguntes a l'afeccionat vilafranquí. Per exemple, recorda quan va disfrutar per darrera vegada amb el joc del Vilafranca? Creu realment que hi ha equip per pujar a Tercera Divisió? Perquè no es treu profit de les jugades a pilota parada? Haguès fitxat a Castillejo vist el seu rendiment fins a dia d'avui? La baixa de Capilla s'ha de notar tant en un equip amb un pressupost per estar a dalt? Quin jugador és capaç de desbordar en l'"un contra un"?... Em venen al cap moltes més, però les deixaré per a vosaltres. Aquesta setmana vull que entre tots, esmicolem els problemes que pateix el Vilafranca, analitzem les causes i busquem possibles solucions aquí al blog.
El que havia de ser una setmana per sumar punts (amb dos partits a casa i la sortida a Tàrrega) s'ha convertit en la particular Setmana tràgica vilafranquina, amb tres derrotes consecutives que ens han "condemnat" a baixar fins al setè lloc a la taula. Qui no diu potser, que és el lloc real que ens correspón? Sigui com sigui, la crisi existeix (de joc, de resultats,... de tot!) i qui ho vulgui negar és que està lluny de la realitat o ens vol fer "combregar amb rodes de molí". Gran Reserva: L'únic positiu avui ha estat l'efemèride que Condis ha estat l'autor del gol 700 en lliga del Vilafranca al Municipal. Tot i la derrota, passarà a la història per aquest fet. Vi picat: Els resultats dels rivals directes a la zona alta de la taula. Victòries de Cornellà, Poble Sec, Amposta, Tàrrega, Vilassar Mar i empat del Prat. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'enquesta per canviar l'horari dels partits vingui motivada per la "protesta", en forma d'encesa de ciris, per part de la Penya El Litro que consideren poca la lluminària dels focus del Municipal vilafranquí.
Avui a l'entrada al camp ens hem trobat amb unes paperetes a tall d'enquesta on es demanava al soci vilafranquí per part del club quin horari de joc prefereix pels partits al Municipal: si a les 17h o a les 12:30h. Està bé mirar la opinió de la massa social per tal que acudeixi el màxim nombre de gent al camp, però jo vull fer avui altres preguntes a l'afeccionat vilafranquí. Per exemple, recorda quan va disfrutar per darrera vegada amb el joc del Vilafranca? Creu realment que hi ha equip per pujar a Tercera Divisió? Perquè no es treu profit de les jugades a pilota parada? Haguès fitxat a Castillejo vist el seu rendiment fins a dia d'avui? La baixa de Capilla s'ha de notar tant en un equip amb un pressupost per estar a dalt? Quin jugador és capaç de desbordar en l'"un contra un"?... Em venen al cap moltes més, però les deixaré per a vosaltres. Aquesta setmana vull que entre tots, esmicolem els problemes que pateix el Vilafranca, analitzem les causes i busquem possibles solucions aquí al blog.
El que havia de ser una setmana per sumar punts (amb dos partits a casa i la sortida a Tàrrega) s'ha convertit en la particular Setmana tràgica vilafranquina, amb tres derrotes consecutives que ens han "condemnat" a baixar fins al setè lloc a la taula. Qui no diu potser, que és el lloc real que ens correspón? Sigui com sigui, la crisi existeix (de joc, de resultats,... de tot!) i qui ho vulgui negar és que està lluny de la realitat o ens vol fer "combregar amb rodes de molí". Gran Reserva: L'únic positiu avui ha estat l'efemèride que Condis ha estat l'autor del gol 700 en lliga del Vilafranca al Municipal. Tot i la derrota, passarà a la història per aquest fet. Vi picat: Els resultats dels rivals directes a la zona alta de la taula. Victòries de Cornellà, Poble Sec, Amposta, Tàrrega, Vilassar Mar i empat del Prat. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'enquesta per canviar l'horari dels partits vingui motivada per la "protesta", en forma d'encesa de ciris, per part de la Penya El Litro que consideren poca la lluminària dels focus del Municipal vilafranquí.
dijous, 1 de novembre del 2007
Principi d'esvoranc
UE Tàrrega 1 - FC Vilafranca 0
Sembla que el Vilafranca ha entrat en un espiral de mals resultats, que no de mal joc (segons les conclusions que n'he extret de la locució del partit d'aquesta tarda a terres targarines). Però ja sabem que els resultats manen, i que el que suma a la classificació són els punts i no el joc, actitud o altres factors ponderables del futbol com pot ser la sort, que si fa uns dies la teniem al costat nostre, ara ens dóna l'esquena (ja que el gol ha estat causa de l'infortuni).
Diu la tradició popular que: "... La festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del resorgiment de la vida amb el retorn del bon temps. Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida...". Així espero que sigui, una mala ratxa circumstancial (atribuïble a les lesions d'homes importants, l'entitat dels rivals als que ens hem enfrontat,... al que cregui cadascú). És hora de reaccionar, de resorgir (com llegiem abans), i quan millor fer-ho que diumenge vinent a casa davant la Montañesa. Un rival de la zona baixa, necessitat, estireganyós... En fi... que qui cregués que això seria un camí de roses estaba ben equivocat. La temporada es preveu dura, com la vida mateixa... Gran Reserva: Que lo apretat del calendari i de la classificació permeti arranjar d'aquí tres dies, si obtenim una victòria a casa és clar, aquesta sèrie de resultats negatius i poder tornar a estar a dalt de tot. Vi picat: Voler culpar de la derrota, esmentant noms, a jugadors en concret per una badada defensiva. Quan es guanya, guanyen tots. I quan es perd, també!!! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat, imitant a Daniel Sánchez Llibre, hagi demanat a la Generalitat que rectifiqui el DVD de "Les tres bessones" per no fer referència en ell al FC Vilafranca com a un dels identificadors de la cultura catalana.
Sembla que el Vilafranca ha entrat en un espiral de mals resultats, que no de mal joc (segons les conclusions que n'he extret de la locució del partit d'aquesta tarda a terres targarines). Però ja sabem que els resultats manen, i que el que suma a la classificació són els punts i no el joc, actitud o altres factors ponderables del futbol com pot ser la sort, que si fa uns dies la teniem al costat nostre, ara ens dóna l'esquena (ja que el gol ha estat causa de l'infortuni).
Diu la tradició popular que: "... La festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del resorgiment de la vida amb el retorn del bon temps. Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida...". Així espero que sigui, una mala ratxa circumstancial (atribuïble a les lesions d'homes importants, l'entitat dels rivals als que ens hem enfrontat,... al que cregui cadascú). És hora de reaccionar, de resorgir (com llegiem abans), i quan millor fer-ho que diumenge vinent a casa davant la Montañesa. Un rival de la zona baixa, necessitat, estireganyós... En fi... que qui cregués que això seria un camí de roses estaba ben equivocat. La temporada es preveu dura, com la vida mateixa... Gran Reserva: Que lo apretat del calendari i de la classificació permeti arranjar d'aquí tres dies, si obtenim una victòria a casa és clar, aquesta sèrie de resultats negatius i poder tornar a estar a dalt de tot. Vi picat: Voler culpar de la derrota, esmentant noms, a jugadors en concret per una badada defensiva. Quan es guanya, guanyen tots. I quan es perd, també!!! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Pere Montserrat, imitant a Daniel Sánchez Llibre, hagi demanat a la Generalitat que rectifiqui el DVD de "Les tres bessones" per no fer referència en ell al FC Vilafranca com a un dels identificadors de la cultura catalana.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Bèstia negra... i blanca
FC Vilafranca 0 - CF Amposta 2
Una vegada més, i ja en van tres consecutives, l'equip ampostí s'ha endut la victòria del Municipal vilafranquí evitant, de passada, que s'igualès el rècord de nou jornades sense conèixer la derrota en l'inici de lliga.
Podrem discutir la veracitat del penal que ha obert el marcador (per televisió s'ha vist clarament que no era, tot i la primera impressió que sí ho semblava) o la mala col·locació de Marc Ramírez en el segon gol, però la clau de la derrota radica en el gran partit en conjunt que ha fet l'Amposta i el bon plantejament del seu tècnic Jordi Fabregat. Un pressing constant a tot el camp (al llarg de tot el partit) i un joc ofensiu des del primer minut que ha obligat al Vilafranca a fer un gran desgast corrent darrera de la pilota. A això se li pot ajuntar el fet que, segons la meva opinió, el míster vilafranquí ha apostat per un plantejament massa defensiu per jugar a casa amb dos laterals a la banda dreta (Moral i Álex Gaitán) més preocupats d'aturar els atacs ampostins que de copsar l'àrea contrària.
Els números ens diuen que, al contrari de la majoria d'equips, pel Vilafranca jugar a casa no suposa cap avantatge, tot el contrari és un gran hàndicap. Dels cinc partits com a local, en tres no s'ha pogut marcar cap gol, mentre que a fora no es coneix la derrota i s'ha marcat sempre. Precisament, aquests punts que han "volat" avui seria convenient recuperar-los dijous (Dia de Tots Sants) a Tàrrega davant un rival en ratxa que només està a quatre punts del Vilafranca. Gran Reserva: Que malgrat la derrota es continuï en llocs d'ascens a la taula classificatòria gràcies al matalàs assolit en jornades anteriors. Vi picat: L'estat deplorable de les graderies del Municipal (denunciat abans del partit per diversos socis) plenes de brossa i brutícia (pipes, gots,...). Pel que es veu, els serveis de neteja del Patronat no han fet la seva feina aquest cap de setmana. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que s'estigui buscant un bruixot per trencar el malefici de Castillejo en els partits de casa on encara no ha vist porta. Qui si l'hauria de buscar és el FB Espirall-Les Clotes, que no sap que és guanyar amb la nova gespa artificial.
Una vegada més, i ja en van tres consecutives, l'equip ampostí s'ha endut la victòria del Municipal vilafranquí evitant, de passada, que s'igualès el rècord de nou jornades sense conèixer la derrota en l'inici de lliga.
Podrem discutir la veracitat del penal que ha obert el marcador (per televisió s'ha vist clarament que no era, tot i la primera impressió que sí ho semblava) o la mala col·locació de Marc Ramírez en el segon gol, però la clau de la derrota radica en el gran partit en conjunt que ha fet l'Amposta i el bon plantejament del seu tècnic Jordi Fabregat. Un pressing constant a tot el camp (al llarg de tot el partit) i un joc ofensiu des del primer minut que ha obligat al Vilafranca a fer un gran desgast corrent darrera de la pilota. A això se li pot ajuntar el fet que, segons la meva opinió, el míster vilafranquí ha apostat per un plantejament massa defensiu per jugar a casa amb dos laterals a la banda dreta (Moral i Álex Gaitán) més preocupats d'aturar els atacs ampostins que de copsar l'àrea contrària.
Els números ens diuen que, al contrari de la majoria d'equips, pel Vilafranca jugar a casa no suposa cap avantatge, tot el contrari és un gran hàndicap. Dels cinc partits com a local, en tres no s'ha pogut marcar cap gol, mentre que a fora no es coneix la derrota i s'ha marcat sempre. Precisament, aquests punts que han "volat" avui seria convenient recuperar-los dijous (Dia de Tots Sants) a Tàrrega davant un rival en ratxa que només està a quatre punts del Vilafranca. Gran Reserva: Que malgrat la derrota es continuï en llocs d'ascens a la taula classificatòria gràcies al matalàs assolit en jornades anteriors. Vi picat: L'estat deplorable de les graderies del Municipal (denunciat abans del partit per diversos socis) plenes de brossa i brutícia (pipes, gots,...). Pel que es veu, els serveis de neteja del Patronat no han fet la seva feina aquest cap de setmana. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que s'estigui buscant un bruixot per trencar el malefici de Castillejo en els partits de casa on encara no ha vist porta. Qui si l'hauria de buscar és el FB Espirall-Les Clotes, que no sap que és guanyar amb la nova gespa artificial.
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Totalment confirmat: hi ha flor
FE Figueres 3 - FC Vilafranca 3
No se si recordeu quan, a principis de temporada, titolava (mig irònicament) en un dels posts de pretemporada "Un vilafranca a l'holandesa" i comentava textualment el seguënt: "...Només espero que tota aquesta “holandització” vingui acompanyada de la respectiva “flor al cul” (en aquest cas, tulipà) i que la sort ens acompanyi en l’enèsim viatge cap a l’ascens a Tercera.". Doncs si, la flor aquesta existeix. Com ja va ocòrrer al camp del Guíxols, avui un gol a les darreries del temps de descompte ha servit per a que el Vilafranca continuï imbatut i mantingui el segon lloc a la taula.
A banda de la sort d'empatar en el darrer instant, el partit deixa lectures positives donat que sempre s'ha anat per sota en el marcador i després d'una fluixa primera part, valgui dir-ho, a la segona l'equip ha reaccionat, s'ha posat les piles (coincidint amb els canvis que ha fet el míster) i ha assolit un gran resultat lluny de casa en un desplaçament davant un rival difícil. A destacar també el fet que malgrat les absències d'homes importants, els que entren per cobrir el seus llocs no desentonen, ens el contrari, fan que la competitivitat dins de la plantila sigui cada cop més gran i l'exigència en cada partit sigui màxima.
Diumenge vinent, un altre rival complicat: l'Amposta, amb l'interés afegit de poder entrar a la història per dos fets: igualar el rècord de nou jornades sense perdre a l'inici de lliga i qui serà l'autor del gol 700 del Vilafranca en lliga al Municipal vilafranquí (només en falta un). Gran Reserva: El goig que em suposa el fet de poder ser partícep demà de la tertúlia "Les veus sàbies del degà penedesenc", conduïda per Joan Sayol, dins l'espai Esports 21 de Ràdio Vilafranca. Vi picat: La mala ratxa de lesions que no ens estant respectant gaire. A les baixes de Navarro, Del Barrio, Jesús i Medina hem d'afegir la de Capilla (peça clau) que estarà prop de tres setmanes lluny dels terrenys de joc. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que el virus FIFA arribi a afectar al Vilafranca tot i els rumors que Sylla pugués anar convocat amb Guinea Conakry a jugar la Copa Àfrica donada la gran temporada que està realitzant.
No se si recordeu quan, a principis de temporada, titolava (mig irònicament) en un dels posts de pretemporada "Un vilafranca a l'holandesa" i comentava textualment el seguënt: "...Només espero que tota aquesta “holandització” vingui acompanyada de la respectiva “flor al cul” (en aquest cas, tulipà) i que la sort ens acompanyi en l’enèsim viatge cap a l’ascens a Tercera.". Doncs si, la flor aquesta existeix. Com ja va ocòrrer al camp del Guíxols, avui un gol a les darreries del temps de descompte ha servit per a que el Vilafranca continuï imbatut i mantingui el segon lloc a la taula.
A banda de la sort d'empatar en el darrer instant, el partit deixa lectures positives donat que sempre s'ha anat per sota en el marcador i després d'una fluixa primera part, valgui dir-ho, a la segona l'equip ha reaccionat, s'ha posat les piles (coincidint amb els canvis que ha fet el míster) i ha assolit un gran resultat lluny de casa en un desplaçament davant un rival difícil. A destacar també el fet que malgrat les absències d'homes importants, els que entren per cobrir el seus llocs no desentonen, ens el contrari, fan que la competitivitat dins de la plantila sigui cada cop més gran i l'exigència en cada partit sigui màxima.
Diumenge vinent, un altre rival complicat: l'Amposta, amb l'interés afegit de poder entrar a la història per dos fets: igualar el rècord de nou jornades sense perdre a l'inici de lliga i qui serà l'autor del gol 700 del Vilafranca en lliga al Municipal vilafranquí (només en falta un). Gran Reserva: El goig que em suposa el fet de poder ser partícep demà de la tertúlia "Les veus sàbies del degà penedesenc", conduïda per Joan Sayol, dins l'espai Esports 21 de Ràdio Vilafranca. Vi picat: La mala ratxa de lesions que no ens estant respectant gaire. A les baixes de Navarro, Del Barrio, Jesús i Medina hem d'afegir la de Capilla (peça clau) que estarà prop de tres setmanes lluny dels terrenys de joc. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que el virus FIFA arribi a afectar al Vilafranca tot i els rumors que Sylla pugués anar convocat amb Guinea Conakry a jugar la Copa Àfrica donada la gran temporada que està realitzant.
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Temps era temps
FC Vilafranca 3 - UE Poble Sec 1
Hem de tirar 20 anys enrera per trobar un inici millor de lliga a aquestes alçades del campionat. De fet, millorar l'inici d'aquella temporada (la 87/88 a Regional Preferent) és gairebé impossible perquè l'equip dirigit des de la banqueta per Ángel Casado va encadenar nou victòries consecutives en sengles jornades de lliga. Els Manel, Fito, Gonzálvez, Coque, Quique Colomer, Puig, Muñoz, Esteve, Atsarà, Jordi, Juanito, Sánchez Mesa, Miguel, Nogués, Almirall, Romo,... entrarien a formar part de la història amb el posterior ascens a Tercera guanyant la famosa promoció al camp del Calella. A tall de joc, podríem mirar d'establir paral·lelismes entre aquell equip i l'actual (salvant les distàncies, és clar, i sabent que enguany es va pel bon camí però encara no s'ha assolit res). Per exemple: a la porteria dos porters on l'agilitat és la seva principal qualitat (Manel-Marc); a la defensa experiència (Fito-Moral) barrejat amb joventut que ve amb empenta i ganes (Coque-Marc o Fran); al mig del camp força (Puig-Sylla), classe (Esteve-Jarabo) i lideratge (Atsarà-Capilla); i davant rapidesa (Jordi-Eloi) i rateria golejadora (Juanito-Castillejo). I per acabar, com a curiositat, entrenadors del Garraf (Casado-Sarasa) i dos nois amb capitania d'El Pla del Penedès (Muñoz-Condis).
Un servidor, es va afeccionar al Vilafranca veient jugar i disfrutant amb aquests homes que ho donaven tot en cada partit. Tant de bo, d'aquí força anys puguem recordar i anomenar amb nostàlgia els actuals jugadors com aquells que van retornar el Vilafranca a la categoria que per història (i potser nomès per això) li pertoca militar. Gran Reserva: El partidàs de Capilla (autor del primer gol) i col·laborant en l'elaboració dels altres dos. Avui, ha estat el líder que es demana dins del camp. Vi picat: L'electrònica. Primer, els torns de l'entrada que avui no han funcionat, i després, el marcador del Municipal, que anava alternant el resultat del partit amb el que ocorria a la pista del "Pavelló de la Gamba" degut a unes interferències (??? segons versió oficial). Sobtava veure un 53-40 al minut 6!!! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que entre la premsa vilafranquina hi hagi un debat per si Jaume Sarasa ha d'emportar-se convocat o no d'una vegada per totes a Raúl (Navarro eh, vull dir).
Hem de tirar 20 anys enrera per trobar un inici millor de lliga a aquestes alçades del campionat. De fet, millorar l'inici d'aquella temporada (la 87/88 a Regional Preferent) és gairebé impossible perquè l'equip dirigit des de la banqueta per Ángel Casado va encadenar nou victòries consecutives en sengles jornades de lliga. Els Manel, Fito, Gonzálvez, Coque, Quique Colomer, Puig, Muñoz, Esteve, Atsarà, Jordi, Juanito, Sánchez Mesa, Miguel, Nogués, Almirall, Romo,... entrarien a formar part de la història amb el posterior ascens a Tercera guanyant la famosa promoció al camp del Calella. A tall de joc, podríem mirar d'establir paral·lelismes entre aquell equip i l'actual (salvant les distàncies, és clar, i sabent que enguany es va pel bon camí però encara no s'ha assolit res). Per exemple: a la porteria dos porters on l'agilitat és la seva principal qualitat (Manel-Marc); a la defensa experiència (Fito-Moral) barrejat amb joventut que ve amb empenta i ganes (Coque-Marc o Fran); al mig del camp força (Puig-Sylla), classe (Esteve-Jarabo) i lideratge (Atsarà-Capilla); i davant rapidesa (Jordi-Eloi) i rateria golejadora (Juanito-Castillejo). I per acabar, com a curiositat, entrenadors del Garraf (Casado-Sarasa) i dos nois amb capitania d'El Pla del Penedès (Muñoz-Condis).
Un servidor, es va afeccionar al Vilafranca veient jugar i disfrutant amb aquests homes que ho donaven tot en cada partit. Tant de bo, d'aquí força anys puguem recordar i anomenar amb nostàlgia els actuals jugadors com aquells que van retornar el Vilafranca a la categoria que per història (i potser nomès per això) li pertoca militar. Gran Reserva: El partidàs de Capilla (autor del primer gol) i col·laborant en l'elaboració dels altres dos. Avui, ha estat el líder que es demana dins del camp. Vi picat: L'electrònica. Primer, els torns de l'entrada que avui no han funcionat, i després, el marcador del Municipal, que anava alternant el resultat del partit amb el que ocorria a la pista del "Pavelló de la Gamba" degut a unes interferències (??? segons versió oficial). Sobtava veure un 53-40 al minut 6!!! Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que entre la premsa vilafranquina hi hagi un debat per si Jaume Sarasa ha d'emportar-se convocat o no d'una vegada per totes a Raúl (Navarro eh, vull dir).
diumenge, 7 d’octubre del 2007
Gols amb denominació d'orígen
C At. Roda Barà 1 - FC Vilafranca 3
Elegant, intens, fi, anyenc, viu,... adjectius fàcilment aplicables a un vi negre D.O. Navarra (aquells, envellits en bóta de roure) i comparable a la manera en com Castillejo ha resolt dos un contra un davant el porter del Roda Barà. I és que el futbolista de Valtierra (a la ribera navarresa), ha ensenyat les seves credencials, donant una lliçó magistral de com defineix un davanter de categoria contrastada. Val a dir que fins a dia d'avui no havia gaudit ni dels minuts suficients per entrar en joc ni li havien arribat pilotes en condicions per demostrar les seves facultats, i en aquest últim aspecte, Jarabo (que ha semblat recuperar el seu nivell de joc d'antany) hi ha tingut molt a veure amb dues grans passades a l'espai.
Precisament, l'acompanyant de Jarabo a la zona ampla del mig camp, en Sylla, ha marcat també un autèntic golàs rematant de cap, en un escorç acrobàtic i espectacular que ha fet entrar la pilota pel mateix escaire. Si el jove guineà, al seu treball fosc i incansable hi afegeix arribada de cara a la porteria rival, és converteix en un home clau i decissiu dins l'equip, i potser deixaria enrera aquesta etiqueta de jugador irregular (en ocasions injusta).
Del partit, dir que hi ha hagut fases de bon joc combinades amb massa errors a la zona de creació que han propiciat el poc perill creat pel rival, quasi sempre solventat pel bon paper de la defensa vilafranquina. La classificació ens deixa un trio d'equips empatats al primer lloc: Prat, Vilafranca i Poble Sec (proper rival diumenge que ve al Municipal i que té uns guarismes idèntics als del degà penedesenc). Gran Reserva: La parella Óscar-Raventòs a l'eix de la defensa, que ha cuallat un gran partit anticipant-se en tot moment a les escomeses dels davanters contraris. Vi picat: La plaga de lesions que assola la defensa vilafranquina. A les baixes de Moral i Del Barrio, avui s'ha unit la de Rafa (un jugador amb molt mala sort en aquest aspecte) que no ha pogut acabar el partit. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'anomenada "guerra de les televisions", entre AVS i Sogecable, pugui arribar a afectar les retransmissions del degà penedesenc per Vilafranca Televisió.
Elegant, intens, fi, anyenc, viu,... adjectius fàcilment aplicables a un vi negre D.O. Navarra (aquells, envellits en bóta de roure) i comparable a la manera en com Castillejo ha resolt dos un contra un davant el porter del Roda Barà. I és que el futbolista de Valtierra (a la ribera navarresa), ha ensenyat les seves credencials, donant una lliçó magistral de com defineix un davanter de categoria contrastada. Val a dir que fins a dia d'avui no havia gaudit ni dels minuts suficients per entrar en joc ni li havien arribat pilotes en condicions per demostrar les seves facultats, i en aquest últim aspecte, Jarabo (que ha semblat recuperar el seu nivell de joc d'antany) hi ha tingut molt a veure amb dues grans passades a l'espai.
Precisament, l'acompanyant de Jarabo a la zona ampla del mig camp, en Sylla, ha marcat també un autèntic golàs rematant de cap, en un escorç acrobàtic i espectacular que ha fet entrar la pilota pel mateix escaire. Si el jove guineà, al seu treball fosc i incansable hi afegeix arribada de cara a la porteria rival, és converteix en un home clau i decissiu dins l'equip, i potser deixaria enrera aquesta etiqueta de jugador irregular (en ocasions injusta).
Del partit, dir que hi ha hagut fases de bon joc combinades amb massa errors a la zona de creació que han propiciat el poc perill creat pel rival, quasi sempre solventat pel bon paper de la defensa vilafranquina. La classificació ens deixa un trio d'equips empatats al primer lloc: Prat, Vilafranca i Poble Sec (proper rival diumenge que ve al Municipal i que té uns guarismes idèntics als del degà penedesenc). Gran Reserva: La parella Óscar-Raventòs a l'eix de la defensa, que ha cuallat un gran partit anticipant-se en tot moment a les escomeses dels davanters contraris. Vi picat: La plaga de lesions que assola la defensa vilafranquina. A les baixes de Moral i Del Barrio, avui s'ha unit la de Rafa (un jugador amb molt mala sort en aquest aspecte) que no ha pogut acabar el partit. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que l'anomenada "guerra de les televisions", entre AVS i Sogecable, pugui arribar a afectar les retransmissions del degà penedesenc per Vilafranca Televisió.
diumenge, 30 de setembre del 2007
Res de res i res de nou
FC Vilafranca 0 - AD Prat 0
Podria escriure més o menys el mateix que la setmana passada per definir el que ha estat el partit d'avui, però no, no vull ferir mes "sensibilitats" i em quedaré amb les coses positives que en puguem extreure.
La principal, és que encara es continua imbatut i en posicions de privilegi donat que dels vuit primers classificats (abans de començar la jornada) només el Poble Sec ha estat capaç de sumar els tres punts, alçant-se amb un liderat sorprenent (ja que no entrava a priori en les apostes per ser un equip "punter"). Una altra dada important, és la solidesa defensiva, causant de que només s'hagi encaixat un gol en les cinc jornades disputades. Tenint en compte que el rival d'avui encara no n'ha encaixat cap, el resultat final és una clara declaració d'intencions del que preveuen ser aquests dos equips al llarg de la lliga. És a dir, equips molt difícils de superar i que rendibilitzen les seves ocasions i els seus gols al màxim.
Evidentment, hi ha moltes coses a millorar (més arribada per bandes, millor sortida del joc des del darrera, aprofitar millor les jugades a pilota parada,... o evitar badades i complicacions en zones defensives), però com que des del meu humil blog jo no puc fer res per a millorar-les, ho deixaré en mans de l'ampli cos tècnic que de ben segur haurà pres bona nota i intentarà corregir-les per a propers partits.
Ah, i després de la setmana "mogudeta" que hem viscut, i amb l'objectiu que quedi clar que aquest blog sempre ha tingut una certa ironia (evidentment des del "bon rotllo") a partir d'avui tindrem una nova secció per riure una estona i alliberar tensions. Gran Reserva: Que a aquestes alçades de temporada ja hagin participat els 23 components del planter, senyal de que ningú té el lloc assegurat i que el míster dóna oportunitats a tothom. Vi picat: El famòs triangular per a inaugurar la gespa de l'Espirall, que per un motiu o altre no s'ha acabat de disputar. Primer va ser el retard en les obres i dijous passat una fallada en l'enllumenat a mig partit. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Norman Foster sigui també l'escollit a l'hora de fer les millores del local social del Carrer Graupera en un to futurista i modernista.
Podria escriure més o menys el mateix que la setmana passada per definir el que ha estat el partit d'avui, però no, no vull ferir mes "sensibilitats" i em quedaré amb les coses positives que en puguem extreure.
La principal, és que encara es continua imbatut i en posicions de privilegi donat que dels vuit primers classificats (abans de començar la jornada) només el Poble Sec ha estat capaç de sumar els tres punts, alçant-se amb un liderat sorprenent (ja que no entrava a priori en les apostes per ser un equip "punter"). Una altra dada important, és la solidesa defensiva, causant de que només s'hagi encaixat un gol en les cinc jornades disputades. Tenint en compte que el rival d'avui encara no n'ha encaixat cap, el resultat final és una clara declaració d'intencions del que preveuen ser aquests dos equips al llarg de la lliga. És a dir, equips molt difícils de superar i que rendibilitzen les seves ocasions i els seus gols al màxim.
Evidentment, hi ha moltes coses a millorar (més arribada per bandes, millor sortida del joc des del darrera, aprofitar millor les jugades a pilota parada,... o evitar badades i complicacions en zones defensives), però com que des del meu humil blog jo no puc fer res per a millorar-les, ho deixaré en mans de l'ampli cos tècnic que de ben segur haurà pres bona nota i intentarà corregir-les per a propers partits.
Ah, i després de la setmana "mogudeta" que hem viscut, i amb l'objectiu que quedi clar que aquest blog sempre ha tingut una certa ironia (evidentment des del "bon rotllo") a partir d'avui tindrem una nova secció per riure una estona i alliberar tensions. Gran Reserva: Que a aquestes alçades de temporada ja hagin participat els 23 components del planter, senyal de que ningú té el lloc assegurat i que el míster dóna oportunitats a tothom. Vi picat: El famòs triangular per a inaugurar la gespa de l'Espirall, que per un motiu o altre no s'ha acabat de disputar. Primer va ser el retard en les obres i dijous passat una fallada en l'enllumenat a mig partit. Al soci no se'l pot enganyar: Es desmenteix... que Norman Foster sigui també l'escollit a l'hora de fer les millores del local social del Carrer Graupera en un to futurista i modernista.
diumenge, 23 de setembre del 2007
Quan les formes no importen
FC Palafrugell 0 - FC Vilafranca 1
Així com el que no vol la cosa, sense fer gaire soroll, ni desplegant exhibicions de gran joc,... el Vilafranca ja està al capdavant de la taula, això si, empatat amb Poble Sec i Prat (proper rival diumenge que ve) que el superen només pel "goal-average" general.
Podríem establir un debat sobre aquesta manera de guanyar els partits i com anomenar-la. Resultadisme? Seria una definició bastant apropiada, però jo més aviat em decantaria per definir-la com avorridisme. I no només perquè el joc sigui poc atraient (que no ho és gens pel vist fins ara), sinò perquè el Vilafranca avorreix al rival, l'emmanilla, dorm el partit i si després tens la sort que alguna individualitat et decideixi l'encontre (en les poques ocasions que disposes) llavors ja és "per a donar-se amb un cantell a les dents". Que consti que ja m'està bé guanyar així tots els partits, perquè en el món del futbol n'està ple d'equips que han guanyat títols fent poc futbol i prioritzant el resultat a l'espectacle (i sinò recordeu Grècia a la darrera Eurocopa, la Champions del Liverpool de Rafa Benítez o, sense anar més lluny, la lliga del R.Madrid la temporada passada). Ara bé, que ens fessin disfrutar una mica no estaria malament tampoc... almenys quan juguem a casa i els fidels seguidors puguin gaudir, encara que només sigui un dia de tant en quant. Tot serà que diumenge vinent "juguem de pel·lícula" i acabem perdent. Ja m'ho veig a venir. És l'anomenada Llei de Murphy. Gran Reserva: Que s'hagi signat el millor inici en lliga dels darrers vint anys, només superat per aquell Vilafranca amb Ángel Casado a la banqueta que va encadenar nou victòries en les nou primeres jornades del campionat. Vi picat: L'encarregat de distribuïr les columnes a la crònica de l'amic Sauleda a El 3 de vuit. M'ha fet parar boig aquesta setmana buscant la continuació en una petita cantonada de la pàgina següent!!!
Així com el que no vol la cosa, sense fer gaire soroll, ni desplegant exhibicions de gran joc,... el Vilafranca ja està al capdavant de la taula, això si, empatat amb Poble Sec i Prat (proper rival diumenge que ve) que el superen només pel "goal-average" general.
Podríem establir un debat sobre aquesta manera de guanyar els partits i com anomenar-la. Resultadisme? Seria una definició bastant apropiada, però jo més aviat em decantaria per definir-la com avorridisme. I no només perquè el joc sigui poc atraient (que no ho és gens pel vist fins ara), sinò perquè el Vilafranca avorreix al rival, l'emmanilla, dorm el partit i si després tens la sort que alguna individualitat et decideixi l'encontre (en les poques ocasions que disposes) llavors ja és "per a donar-se amb un cantell a les dents". Que consti que ja m'està bé guanyar així tots els partits, perquè en el món del futbol n'està ple d'equips que han guanyat títols fent poc futbol i prioritzant el resultat a l'espectacle (i sinò recordeu Grècia a la darrera Eurocopa, la Champions del Liverpool de Rafa Benítez o, sense anar més lluny, la lliga del R.Madrid la temporada passada). Ara bé, que ens fessin disfrutar una mica no estaria malament tampoc... almenys quan juguem a casa i els fidels seguidors puguin gaudir, encara que només sigui un dia de tant en quant. Tot serà que diumenge vinent "juguem de pel·lícula" i acabem perdent. Ja m'ho veig a venir. És l'anomenada Llei de Murphy. Gran Reserva: Que s'hagi signat el millor inici en lliga dels darrers vint anys, només superat per aquell Vilafranca amb Ángel Casado a la banqueta que va encadenar nou victòries en les nou primeres jornades del campionat. Vi picat: L'encarregat de distribuïr les columnes a la crònica de l'amic Sauleda a El 3 de vuit. M'ha fet parar boig aquesta setmana buscant la continuació en una petita cantonada de la pàgina següent!!!
diumenge, 16 de setembre del 2007
Amb la "moral" a tope
FC Vilafranca 1 - FC Benavent 0
Feia temps que ho venia buscant, exactament 567 dies. Quasi bé amb desesperació, amb aquella sensació de no acabar de veure la llum al final del túnel però sense perdre mai l'esperança de tornar a jugar i demostrar que, malgrat la greu lesió i la seva veterania, pot aportar moltíssimes coses a un equip que necessitarà al llarg de la temporada de l'experiència d'un jugador com ell. Per a qui encara no sàpiga de qui estic parlant, l'home en qüestió és Rafa Moral.
Quan el 26 de febrer de 2006 es lesionà de gravetat al genoll al camp del Banyoles, ni ell mateix podia pensar que la seva tornada als terrenys de joc es demoraria tant. Tot això, amb l'afegit que en aquell moment duia 349 partits oficials de lliga amb el primer equip i estava a només un dels 350 (una xifra excepcional). Potser aquest fet l'ha ajudat a l'hora de no llençar la tovallola i creure en la recuperació, malgrat recaigudes quan ja creia que estava a punt per retornar, però jo crec que tot radica en la il·lusió per jugar, en la fe i confiança en les seves possibilitats i sobretot en que jugadors de la "raça" i "temperament" com ell no s'enfonsen a les primeres de canvi.
Hi ha mil anècdotes per recordar d'aquests més de quinze anys que porta al club, des d'aquella en que un dia que va fer tard a la convocatòria per anar a jugar a Tremp (si no m'equivoco) va arribar amb el seu cotxe particular abans que l'autocar o un gol (díficil d'oblidar segurament per ell) al camp del Santboià quan ja passaven tres minuts dels noranta en un xut de falta des del mig camp que s'empassà el porter local suposant l'1-2 final.
He cregut convenient dedicar el blog d'aquesta setmana al que és el darrer mite de la història del FC Vilafranca perquè, creieu que tal com està el futbol actual, hi haurà algun jugador capaç de superar aquest registre? Jo crec que no. Enhorabona crack! Gran Reserva: Avís per a navegants: que després d'un llarg període d'inactivitat, la web FutbolCatalunya.com tornarà a estar disponible el cap de setmana vinent. Per a tots els que ens apassiona el futbol modest és una gran noticia i una font d'ajuda important. Vi picat: 295 espectadors, els que erem concretament avui al Municipal. Amb la posada en funcionament del control electrònic a l'entrada al camp hem entrat en l'era de la modernitat, però de pas cada dia sabrem que som més pocs els que acudim a veure el "Vila" al camp.
Feia temps que ho venia buscant, exactament 567 dies. Quasi bé amb desesperació, amb aquella sensació de no acabar de veure la llum al final del túnel però sense perdre mai l'esperança de tornar a jugar i demostrar que, malgrat la greu lesió i la seva veterania, pot aportar moltíssimes coses a un equip que necessitarà al llarg de la temporada de l'experiència d'un jugador com ell. Per a qui encara no sàpiga de qui estic parlant, l'home en qüestió és Rafa Moral.
Quan el 26 de febrer de 2006 es lesionà de gravetat al genoll al camp del Banyoles, ni ell mateix podia pensar que la seva tornada als terrenys de joc es demoraria tant. Tot això, amb l'afegit que en aquell moment duia 349 partits oficials de lliga amb el primer equip i estava a només un dels 350 (una xifra excepcional). Potser aquest fet l'ha ajudat a l'hora de no llençar la tovallola i creure en la recuperació, malgrat recaigudes quan ja creia que estava a punt per retornar, però jo crec que tot radica en la il·lusió per jugar, en la fe i confiança en les seves possibilitats i sobretot en que jugadors de la "raça" i "temperament" com ell no s'enfonsen a les primeres de canvi.
Hi ha mil anècdotes per recordar d'aquests més de quinze anys que porta al club, des d'aquella en que un dia que va fer tard a la convocatòria per anar a jugar a Tremp (si no m'equivoco) va arribar amb el seu cotxe particular abans que l'autocar o un gol (díficil d'oblidar segurament per ell) al camp del Santboià quan ja passaven tres minuts dels noranta en un xut de falta des del mig camp que s'empassà el porter local suposant l'1-2 final.
He cregut convenient dedicar el blog d'aquesta setmana al que és el darrer mite de la història del FC Vilafranca perquè, creieu que tal com està el futbol actual, hi haurà algun jugador capaç de superar aquest registre? Jo crec que no. Enhorabona crack! Gran Reserva: Avís per a navegants: que després d'un llarg període d'inactivitat, la web FutbolCatalunya.com tornarà a estar disponible el cap de setmana vinent. Per a tots els que ens apassiona el futbol modest és una gran noticia i una font d'ajuda important. Vi picat: 295 espectadors, els que erem concretament avui al Municipal. Amb la posada en funcionament del control electrònic a l'entrada al camp hem entrat en l'era de la modernitat, però de pas cada dia sabrem que som més pocs els que acudim a veure el "Vila" al camp.
diumenge, 9 de setembre del 2007
Sobre la botzina
AD Guíxols 1 - FC Vilafranca 2
Aprofitant que l’esport de la cistella està de rabiosa actualitat, amb la disputa de l’Eurobasket, quina millor frase que aquesta per titolar el blog d’aquesta setmana. I és que la sort ha somrigut per fi al Vilafranca, amb un gol en el descompte del temps afegit (recordo que ha arribat en el minut 93 i només havien afegit dos minuts de temps addicional). A més, no oblidem que en la jugada inmediatament anterior els locals han fallat un gol a porta buida. Ha estat quan, en la locució de Joan Sayol a Ràdio Vilafranca, ha encunyat la frase: “Se’ns ha aparegut la verge, i el nen Jesús!!!”. Després, amb la consecució del segon gol, m’he quedat amb les ganes que diguès allò de: “Sant Marc!!!” (en aquest cas Guzmán i no Ramírez com és el més habitual).
Tot i el triomf, es segueixen detectant mancances importants. En defensa, badades puntuals com les d’avui poden causar disgustos el dia que la deessa fortuna no estigui del nostre costat; el mig del camp segueix sense generar joc i davant de porta no s’està encertat en la definició de les poques ocasions que es creen.
Malgrat tot, sumar quatre punts en les dues primeres jornades és molt positiu tot i no jugar bé. És d’esperar que amb el pas de les jornades millori l’equip, i diumenge pot ser una bona ocasió per retrobar-se amb el bon joc al Municipal davant un Benavent que arriba colíder i sent una de les sensacions d’aquest inici de campionat. Gran Reserva: Que el gol de la victòria hagi estat producte d’una jugada assajada. Sembla que la pissarra comença a funcionar i comencen a veure’s els primers fruits dels treballs específics dels tècnics especialistes. Vi picat: Que s’hagi suspès el triangular entre Vilafranca, Fundació i Espirall-Les Clotes amb motiu de la inauguració de la gespa artificial i les noves instal·lacions del camp espirallenc. Algú s’ha adormit en les obres de millora i no estaran a punt pel dia de la Diada tal com estava previst inicialment.
Aprofitant que l’esport de la cistella està de rabiosa actualitat, amb la disputa de l’Eurobasket, quina millor frase que aquesta per titolar el blog d’aquesta setmana. I és que la sort ha somrigut per fi al Vilafranca, amb un gol en el descompte del temps afegit (recordo que ha arribat en el minut 93 i només havien afegit dos minuts de temps addicional). A més, no oblidem que en la jugada inmediatament anterior els locals han fallat un gol a porta buida. Ha estat quan, en la locució de Joan Sayol a Ràdio Vilafranca, ha encunyat la frase: “Se’ns ha aparegut la verge, i el nen Jesús!!!”. Després, amb la consecució del segon gol, m’he quedat amb les ganes que diguès allò de: “Sant Marc!!!” (en aquest cas Guzmán i no Ramírez com és el més habitual).
Tot i el triomf, es segueixen detectant mancances importants. En defensa, badades puntuals com les d’avui poden causar disgustos el dia que la deessa fortuna no estigui del nostre costat; el mig del camp segueix sense generar joc i davant de porta no s’està encertat en la definició de les poques ocasions que es creen.
Malgrat tot, sumar quatre punts en les dues primeres jornades és molt positiu tot i no jugar bé. És d’esperar que amb el pas de les jornades millori l’equip, i diumenge pot ser una bona ocasió per retrobar-se amb el bon joc al Municipal davant un Benavent que arriba colíder i sent una de les sensacions d’aquest inici de campionat. Gran Reserva: Que el gol de la victòria hagi estat producte d’una jugada assajada. Sembla que la pissarra comença a funcionar i comencen a veure’s els primers fruits dels treballs específics dels tècnics especialistes. Vi picat: Que s’hagi suspès el triangular entre Vilafranca, Fundació i Espirall-Les Clotes amb motiu de la inauguració de la gespa artificial i les noves instal·lacions del camp espirallenc. Algú s’ha adormit en les obres de millora i no estaran a punt pel dia de la Diada tal com estava previst inicialment.
diumenge, 2 de setembre del 2007
Equip nou, vicis vells
FC Vilafranca 0 - CD Morell 0
Una temporada més, i ja en van set, no s'ha pogut assolir la victòria en la primera jornada de lliga. Tot i que s'ha canviat a la meitat de la plantilla i l'entrenador (acompanyat del seu staff) l'equip ha pecat dels mateixos vicis i carencies que l'any passat.
A saber: tenir un gran percentatge de possessió no serveix de gaire si es té en gran part a la zona defensiva, amb passades curtes horitzontals i sense trobar els homes del migcamp que el·laborin el joc; conseqüentment, s'abusa de les puntades llargues passant de ser un recurs en comptades ocasions a un hàbit; els canvis a la segona part no han aportat res positiu, ni tan sols frescor, ja que l'equip ha arribat fos al tram final del partit; i el més preocupant, que l'efectivitat cara a gol segueix sent nul·la.
Menció a banda mereix un nom, Santi Castillejo. Que deuria pensar a la banqueta, un cop substiuït a mitja hora del final? Un home acostumat a gaudir de nombroses ocasions de gol i que, sense exagerar, avui deu haver tocat un parell de pilotes en el temps (poc, segons el meu parer) que ha estat damunt la gespa. Així, difícilment arribarà a la mitjana de dotze o tretze gols que acostuma a marcar per temporada. Gran Reserva: La llampant nova equipació que s'ha estrenat en el transcurs del partit d'avui. Tot i que jo sóc de l'opinió de tornar d'una vegada per totes a les quatre barres tradicionals, sé que la modernitat i la tradició són difícils de combinar. Vi picat: No em vull fer pesat, però la web oficial segueix sense actualitzar-se el que voldríem els que seguim l'actualitat del club. No podem consultar el nou planter, ni resultats de pretemporada,... Això sí, et pots fer soci, comprar els productes oficials, consultar tot sobre la Fundació i el Centenari,...
Una temporada més, i ja en van set, no s'ha pogut assolir la victòria en la primera jornada de lliga. Tot i que s'ha canviat a la meitat de la plantilla i l'entrenador (acompanyat del seu staff) l'equip ha pecat dels mateixos vicis i carencies que l'any passat.
A saber: tenir un gran percentatge de possessió no serveix de gaire si es té en gran part a la zona defensiva, amb passades curtes horitzontals i sense trobar els homes del migcamp que el·laborin el joc; conseqüentment, s'abusa de les puntades llargues passant de ser un recurs en comptades ocasions a un hàbit; els canvis a la segona part no han aportat res positiu, ni tan sols frescor, ja que l'equip ha arribat fos al tram final del partit; i el més preocupant, que l'efectivitat cara a gol segueix sent nul·la.
Menció a banda mereix un nom, Santi Castillejo. Que deuria pensar a la banqueta, un cop substiuït a mitja hora del final? Un home acostumat a gaudir de nombroses ocasions de gol i que, sense exagerar, avui deu haver tocat un parell de pilotes en el temps (poc, segons el meu parer) que ha estat damunt la gespa. Així, difícilment arribarà a la mitjana de dotze o tretze gols que acostuma a marcar per temporada. Gran Reserva: La llampant nova equipació que s'ha estrenat en el transcurs del partit d'avui. Tot i que jo sóc de l'opinió de tornar d'una vegada per totes a les quatre barres tradicionals, sé que la modernitat i la tradició són difícils de combinar. Vi picat: No em vull fer pesat, però la web oficial segueix sense actualitzar-se el que voldríem els que seguim l'actualitat del club. No podem consultar el nou planter, ni resultats de pretemporada,... Això sí, et pots fer soci, comprar els productes oficials, consultar tot sobre la Fundació i el Centenari,...
diumenge, 26 d’agost del 2007
Un derbi sempre és un derbi
Picabaralles, provocacions, agressions, insults,... és tot el que es pot extreure del tercer (i darrer) "amistòs" de la pretemporada (0-0 davant el Vilanova) a tot just una setmana de l’inici de lliga. El que havia de ser el banc de proves de cara al partit de diumenge que ve amb el Morell ha esdevingut un partit insuls, amb poc joc i quasi sense oportunitats de gol, ni a la primera part (amb els dos teòrics equips titulars damunt del camp) i menys encara a la segona, amb el típic carrussel de canvis.
Per si no era prou això, a pocs minuts pel descans, una dura entrada de l'exvilafranquí Óscar Alquézar a Jordi Capilla ha esdevingut primer en recriminacions i amenaces mutues, derivant en una tangana múltiple on hi ha intervingut la majoria de jugadors i membres de les banquetes que també han saltat al camp (alguns a posar pau i altres a afegir-se a la "festa"). En aquestes, el col·legiat ha decidit menjar-se els minuts que quedaven i marxar cap els vestidors per tal que la mitja part calmès els ànims.
Per sort, la segona part, amb els dos principals protagonistes expulsats en el transcurs del descans, ha transcorregut amb total esportivitat i ha evidenciat que tant Vilafranca com Vilanova molt hauran de millorar si volen fer quelcom important en les seves respectives categories.
Ara sí, l'inici del campionat ja és a la cantonada i és quan la cosa va de debó. Ni una pretemporada invicte (o mini-pretemporada millor dit) servirà de res si diumenge no s'assoleix la victòria, trencant de pas la ratxa negativa de cinc temporades consecutives caient derrotat en la primera jornada de lliga. Gran Reserva: Saber que, a difrència d'altres anys, a hores d'ara no hi ha cap lesionat i per tant, el míster podrà afrontar el partit amb el Morell amb la plantilla al complet. Que aquest sigui un factor que acompanyi al llarg de la temporada!!! Vi picat: Que l'àrbitre en xiular el descans abans d'hora hagi evitat el llançament d'una falta perillosa vora l'àrea del Vilanova no m'ha agradat gens. D'acord que es tractava d'un amistòs, però a tothom agrada guanyar a l'etern rival. El que no ha sabut solucionar dins el terreny de joc ho ha fet als vestidors. S'ha de ser més valent...
Per si no era prou això, a pocs minuts pel descans, una dura entrada de l'exvilafranquí Óscar Alquézar a Jordi Capilla ha esdevingut primer en recriminacions i amenaces mutues, derivant en una tangana múltiple on hi ha intervingut la majoria de jugadors i membres de les banquetes que també han saltat al camp (alguns a posar pau i altres a afegir-se a la "festa"). En aquestes, el col·legiat ha decidit menjar-se els minuts que quedaven i marxar cap els vestidors per tal que la mitja part calmès els ànims.
Per sort, la segona part, amb els dos principals protagonistes expulsats en el transcurs del descans, ha transcorregut amb total esportivitat i ha evidenciat que tant Vilafranca com Vilanova molt hauran de millorar si volen fer quelcom important en les seves respectives categories.
Ara sí, l'inici del campionat ja és a la cantonada i és quan la cosa va de debó. Ni una pretemporada invicte (o mini-pretemporada millor dit) servirà de res si diumenge no s'assoleix la victòria, trencant de pas la ratxa negativa de cinc temporades consecutives caient derrotat en la primera jornada de lliga. Gran Reserva: Saber que, a difrència d'altres anys, a hores d'ara no hi ha cap lesionat i per tant, el míster podrà afrontar el partit amb el Morell amb la plantilla al complet. Que aquest sigui un factor que acompanyi al llarg de la temporada!!! Vi picat: Que l'àrbitre en xiular el descans abans d'hora hagi evitat el llançament d'una falta perillosa vora l'àrea del Vilanova no m'ha agradat gens. D'acord que es tractava d'un amistòs, però a tothom agrada guanyar a l'etern rival. El que no ha sabut solucionar dins el terreny de joc ho ha fet als vestidors. S'ha de ser més valent...
diumenge, 19 d’agost del 2007
Un equip a l'holandesa
Els dos primers amistosos de la pretemporada han servit per deixar entreveure ja el que pot ser el Vilafranca d’aquesta temporada. Per a començar, dir que el dibuix tàctic disposat pel nou míster no varia gaire de l’emprat la temporada passada per Manel Rodríguez, amb la salvetat que enguany el doble pivot està format per un jugador de característiques destructives i un altre que s’encarrega de l’organització i distribució del joc. També hem pogut comprovar que se li dóna un millor tracte a la pilota (no era gaire difícil) i que s’intenta combinar més, en comptes d’optar per la fàcil puntada llarga (usada ara només com a darrer recurs).
A quinze dies de l’inici de lliga, tot indica que Jaume Sarasa té bastant perfilat l’equip que començarà el campionat. Si més no, hi ha vuit o nou homes que tenen tots els números per formar part del primer onze i hi ha un parell o tres de posicions on encara no hi ha res decidit. Segurament, el darrer amistós de diumenge vinent davant el Vilanova (tot un 3a Divisió) aclarirà aquests petits dubtes per tal de conformar un onze que permeti afrontar amb garanties la primera jornada a casa davant el Morell.
Per acabar, deia en el titular lo d’un Vilafranca a l’holandesa perquè he pogut observar diversos detalls que m’han evocat a èpoques passades de “Can Barça” amb Van Gaal al capdavant. M’explico: per exemple, hi ha llibreta (els jugadors reben les ordres adequades abans de saltar al terreny de joc), hi ha la tirallonga de tècnics assesorant en tot moment al míster al costat de la banqueta, i el més sorprenent... en mig de l’amistòs d’avui davant l’Igualada hi ha hagut una trucada telefònica d’un alt membre de l’staff a l’entrenador per puntualitzar un petit dèficit en les posicions i els marcatges en una zona i situació determinada del camp. Només espero que tota aquesta “holandització” vingui acompanyada de la respectiva “flor al cul” (en aquest cas, tulipà) i que la sort ens acompanyi en l’enèsim viatge cap a l’ascens a Tercera. Gran Reserva: Hi ha un parell d’aquests joves nous fitxatges que han començat amb força i amb ganes de fer-se amb un lloc a l’equip titular. De ben segur, servirà per posar les piles a algun que altre “veterà” que haurà d’espavilar-se si no vol veure’s a la banqueta. Vi picat: La pantomima del partit de Festa Major a Sant Pere Molanta, on el CE Sabadell va acudir amb un equip plagat de gent del filial i juvenils desprestigiant el bon cartell que tenia any rera any aquest torneig. PD: Ja podeu visitar el web de la prèvia amb tota la informació actualitzada corresponent al primer partit de lliga davant el Morell.
Per acabar, deia en el titular lo d’un Vilafranca a l’holandesa perquè he pogut observar diversos detalls que m’han evocat a èpoques passades de “Can Barça” amb Van Gaal al capdavant. M’explico: per exemple, hi ha llibreta (els jugadors reben les ordres adequades abans de saltar al terreny de joc), hi ha la tirallonga de tècnics assesorant en tot moment al míster al costat de la banqueta, i el més sorprenent... en mig de l’amistòs d’avui davant l’Igualada hi ha hagut una trucada telefònica d’un alt membre de l’staff a l’entrenador per puntualitzar un petit dèficit en les posicions i els marcatges en una zona i situació determinada del camp. Només espero que tota aquesta “holandització” vingui acompanyada de la respectiva “flor al cul” (en aquest cas, tulipà) i que la sort ens acompanyi en l’enèsim viatge cap a l’ascens a Tercera. Gran Reserva: Hi ha un parell d’aquests joves nous fitxatges que han començat amb força i amb ganes de fer-se amb un lloc a l’equip titular. De ben segur, servirà per posar les piles a algun que altre “veterà” que haurà d’espavilar-se si no vol veure’s a la banqueta. Vi picat: La pantomima del partit de Festa Major a Sant Pere Molanta, on el CE Sabadell va acudir amb un equip plagat de gent del filial i juvenils desprestigiant el bon cartell que tenia any rera any aquest torneig. PD: Ja podeu visitar el web de la prèvia amb tota la informació actualitzada corresponent al primer partit de lliga davant el Morell.
dimecres, 8 d’agost del 2007
"Millor entrenador que l'any passat"
No, no és una frase meva, sinò del president Pere Montserrat en el transcurs de l'Assemblea de Socis celebrada ahir al vespre. Una frase que té un rerafons de rancúnia o "emprenyament" envers l'antic inquilí de la banqueta vilafranquina, amén d'enaltir el nou entrenador de cara a dissipar els molts dubtes que té el soci i l'afeccionat i que ahir es van posar de manifest públicament. La frase que voldria haver escoltat, és que era un fracàs (i no un desencís com va dir) no haver pujat a Tercera amb el pressupost més alt de la història del club i més pujant fins a 5 equips.
Hi ha moltes coses que no em quadren en tot aixo del famós staff tècnic com ara que, si tant descontents estaven amb la feina del Manel Rodríguez perquè havia de formar part de la comissió tècnica? Si com segons es va donar a entendre ahir, no hi havia gaire "connexió" entre ell i l'Àlex Sans, ara havien de treballar colze amb colze a l'ombra? O és que la contractació de l'Alex Sans a mitja temporada passada (com a Director Tècnic) només era una cortina de fum de cara a un possible relleu si persistien els mals resultats? No en treurem l'aigua clara, com en moltes altres coses, però afirmar que Jaume Sarasa és millor entrenador que Manel Rodríguez pel simple fet de tenir el carnet d'entrenador nacional és molt agosarat, i per molt que ens vulguin vendre que ha estat entrenant a equips com el Reus o el Morell, allà només tenia el càrrec d'ajudant i s'encarregava de la preparació física.
Per acabar de rematar-ho, resulta que durant la setmana s'entrena amb uns responsables tècnics i que el diumenge s'asseu a la banqueta un altre diferent. On s'ha vist això? Que fa aquest entre setmana? Supervisar? El que crec és que és una manera de que si no van bé les coses passar-li el mort a l'altre. Ah! Això és culpa del preparador físic! No, no, el psicòleg no els va mentalitzar bé de cara al partit!! Que va! L'aspecte tàctic no està ben treballat!... I així no acabarem mai de saber a qui escridassar o a qui treure el mocador. El més fàcil? Cap a la llotja i veurem com ràpid "roden caps" de l'staff tècnic. Gran Reserva: Veure que enguany s'ha optat per la idea que vaig proposar, fa unes setmanes aquí al blog, d'aprofitar més els jugadors de les comarques del Gran Penedès amb jugadors joves, amb grans qualitats futbolístiques i que arribin a Vilafranca amb la màxima il·lusió per fer-se un nom aquí. Vi picat: Que cada temporada el número de socis decreixi considerablement i que les diferents campanyes de captació d'any rera any no donin el seu fruit. Cap a on estem abocats?
Hi ha moltes coses que no em quadren en tot aixo del famós staff tècnic com ara que, si tant descontents estaven amb la feina del Manel Rodríguez perquè havia de formar part de la comissió tècnica? Si com segons es va donar a entendre ahir, no hi havia gaire "connexió" entre ell i l'Àlex Sans, ara havien de treballar colze amb colze a l'ombra? O és que la contractació de l'Alex Sans a mitja temporada passada (com a Director Tècnic) només era una cortina de fum de cara a un possible relleu si persistien els mals resultats? No en treurem l'aigua clara, com en moltes altres coses, però afirmar que Jaume Sarasa és millor entrenador que Manel Rodríguez pel simple fet de tenir el carnet d'entrenador nacional és molt agosarat, i per molt que ens vulguin vendre que ha estat entrenant a equips com el Reus o el Morell, allà només tenia el càrrec d'ajudant i s'encarregava de la preparació física.
Per acabar de rematar-ho, resulta que durant la setmana s'entrena amb uns responsables tècnics i que el diumenge s'asseu a la banqueta un altre diferent. On s'ha vist això? Que fa aquest entre setmana? Supervisar? El que crec és que és una manera de que si no van bé les coses passar-li el mort a l'altre. Ah! Això és culpa del preparador físic! No, no, el psicòleg no els va mentalitzar bé de cara al partit!! Que va! L'aspecte tàctic no està ben treballat!... I així no acabarem mai de saber a qui escridassar o a qui treure el mocador. El més fàcil? Cap a la llotja i veurem com ràpid "roden caps" de l'staff tècnic. Gran Reserva: Veure que enguany s'ha optat per la idea que vaig proposar, fa unes setmanes aquí al blog, d'aprofitar més els jugadors de les comarques del Gran Penedès amb jugadors joves, amb grans qualitats futbolístiques i que arribin a Vilafranca amb la màxima il·lusió per fer-se un nom aquí. Vi picat: Que cada temporada el número de socis decreixi considerablement i que les diferents campanyes de captació d'any rera any no donin el seu fruit. Cap a on estem abocats?
dilluns, 23 de juliol del 2007
Inici del curs
Avui s'ha posat en marxa el nou projecte vilafranquí per a la Temporada 2007/08. Un projecte on, a diferència d'altres anys, el màxim protagonisme sembla destinat al famós staff tècnic creat per tal de treure el màxim rendiment a un planter rejuvenit (a base de recabar jugadors sortits de juvenils d'equips com la Damm, Sant Andreu, Castelldefels o Cornellà) junt amb una dosi de veterania que aportaran homes importants dins l'equip de l'any passat i el gran fitxatge mediàtic d'enguany: Santi Castillejo. L'ex del Reus ha de ser aquest home-gol que durant tants anys l'afeccionat vilafranquí porta demanant i que no acaba de concretar-se mai.
En el primer entrenament s'ha pogut observar ja la metodologia a emprar pels diferents responsables tècnics. La gran novetat radica en el fet de donar la màxima importància al treball específic segons la demarcació i el treball a desenvolupar dins l'equip per a cada jugador. Així per exemple, mentre la meïtat del grup (la majoria atacants i gent ofensiva) treballava la condició física i habilitat, la resta ha estat conduïda dins el vestidor per a començar a inculcar-los el més aviat possible el treball que hauran de dur a terme en defensa. I després a l'inversa.
No sé,... veurem quins són els fruits de tota aquesta professionalització i en quin plaç de temps es produeixen... però, en la meva opinió, crec que el futbol és més fàcil del que a vegades pensem o volem inventar. Com sempre, tot dependrà de que entri o no la piloteta. Gran Reserva: L'única absència en la primera sessió ha estat Jordi Capilla, però el motiu s'ho mereixia, ja que fa pocs dies va contraure matrimoni i tenia encara permís del club. Esperem que no es compleixi el refrany de home casat, home espatllat! Vi picat: El poc interés que ha aixecat la presentació de l'equip entre els afeccionats vilafranquins. Només dos socis a les graderies i algun que altre familiar i res més... Sens dubte, el decepcionant tram final de la temporada passada ha deixat tocada a una afecció que somniava amb l'anhelat ascens a Tercera.
En el primer entrenament s'ha pogut observar ja la metodologia a emprar pels diferents responsables tècnics. La gran novetat radica en el fet de donar la màxima importància al treball específic segons la demarcació i el treball a desenvolupar dins l'equip per a cada jugador. Així per exemple, mentre la meïtat del grup (la majoria atacants i gent ofensiva) treballava la condició física i habilitat, la resta ha estat conduïda dins el vestidor per a començar a inculcar-los el més aviat possible el treball que hauran de dur a terme en defensa. I després a l'inversa.
No sé,... veurem quins són els fruits de tota aquesta professionalització i en quin plaç de temps es produeixen... però, en la meva opinió, crec que el futbol és més fàcil del que a vegades pensem o volem inventar. Com sempre, tot dependrà de que entri o no la piloteta. Gran Reserva: L'única absència en la primera sessió ha estat Jordi Capilla, però el motiu s'ho mereixia, ja que fa pocs dies va contraure matrimoni i tenia encara permís del club. Esperem que no es compleixi el refrany de home casat, home espatllat! Vi picat: El poc interés que ha aixecat la presentació de l'equip entre els afeccionats vilafranquins. Només dos socis a les graderies i algun que altre familiar i res més... Sens dubte, el decepcionant tram final de la temporada passada ha deixat tocada a una afecció que somniava amb l'anhelat ascens a Tercera.
dimarts, 10 de juliol del 2007
Debut morbós
Jaume Sarasa iniciarà la seva etapa a la banqueta vilafranquina enfrontant-se al Morell, on hi va estar fa un parell de temporades com a preparador físic, en la primera jornada de lliga després del sorteig celebrat a la FCF. El partit es disputarà al Municipal vilafranquí el dia 2 de setembre. El primer desplaçament, una setmana després, serà al camp del Guíxols (de nou ascendit a la categoria) i s'acabarà la lliga al camp del Cornellà (a priori un dels favorits per pujar com ja esdevé cada any). Com a curiositat, dir que el Vilafranca agafarà el rival que deixi el Peralada, per tant, al membre del grup de rendiment que li toqui anar a "espiar" els rivals haurà de fer quilòmetres amunt i avall aquesta temporada!!! (perdoneu-me que me n'enfoti, però no he pogut aguantar-me'n).
Pel que fa a l'actualitat d'altes i baixes (la poca que hi ha...), comentar que és quasi segur que no fructificarà el fitxatge de Sergio Mesa degut a les elevades pretensions econòmiques i aspiracions del jugador de continuar jugant a categories superiors i que s'està darrera d'un golejador de contrastada categoria que l'any passat va jugar a 3a Divisió. A banda d'aquests rumors (no són més que això), no voldria deixar passar per alt un parell d'aspectes de l'entrevista a Àlex Sans en les planes d'El 3 de vuit. En primer lloc, si ell va veure clar després del partit a Rubí que allò no acabaria bé, perquè no es va actuar d'inmediat per a posar-hi remei? La seva funció era la d'aconsellar al llavors míster Manel Rodríguez, no? I per acabar no considerar un fracàs el fet de no pujar a Tercera, quan has configurat un planter amb el pressupost més alt de la història, haven-te marcat aquest objectiu des de la pretemporada i més quan l'has tingut a l'abast de les teves mans, ho veig com una manera de no reconèixer els propis errors (potser més del club que no d'ell en particular, que ja arribà a mitja temporada). Com canvien les coses, que a expenses del planter que s'està configurant per aquesta propera temporada (potser que espabilem, no?), ni baixar ho consideraria jo un fracàs, ja que seria el més lògic si ens fixem amb el que estan fitxant els altres equips. Gran Reserva: Vist el calendari complet, serem l'únic equip que no encadenarà dos partits consecutius a casa i/o a fora al llarg de la temporada. Per una vegada, haurem de desar al calaix aquella estadística tant famosa i poc certa de que dos partits seguits a casa o a fora ni es perden ni es guanyen. (Oi, company Sauleda?) Vi picat: El poc valor de la paraula del central Murillo que, havent-se compromés per renovar una temporada més, ha acabat fitxant pel Prat (també de 1a Catalana). Està en el seu dret, però noi... no són formes!!! (tot això segons una font fiable del club).
Pel que fa a l'actualitat d'altes i baixes (la poca que hi ha...), comentar que és quasi segur que no fructificarà el fitxatge de Sergio Mesa degut a les elevades pretensions econòmiques i aspiracions del jugador de continuar jugant a categories superiors i que s'està darrera d'un golejador de contrastada categoria que l'any passat va jugar a 3a Divisió. A banda d'aquests rumors (no són més que això), no voldria deixar passar per alt un parell d'aspectes de l'entrevista a Àlex Sans en les planes d'El 3 de vuit. En primer lloc, si ell va veure clar després del partit a Rubí que allò no acabaria bé, perquè no es va actuar d'inmediat per a posar-hi remei? La seva funció era la d'aconsellar al llavors míster Manel Rodríguez, no? I per acabar no considerar un fracàs el fet de no pujar a Tercera, quan has configurat un planter amb el pressupost més alt de la història, haven-te marcat aquest objectiu des de la pretemporada i més quan l'has tingut a l'abast de les teves mans, ho veig com una manera de no reconèixer els propis errors (potser més del club que no d'ell en particular, que ja arribà a mitja temporada). Com canvien les coses, que a expenses del planter que s'està configurant per aquesta propera temporada (potser que espabilem, no?), ni baixar ho consideraria jo un fracàs, ja que seria el més lògic si ens fixem amb el que estan fitxant els altres equips. Gran Reserva: Vist el calendari complet, serem l'únic equip que no encadenarà dos partits consecutius a casa i/o a fora al llarg de la temporada. Per una vegada, haurem de desar al calaix aquella estadística tant famosa i poc certa de que dos partits seguits a casa o a fora ni es perden ni es guanyen. (Oi, company Sauleda?) Vi picat: El poc valor de la paraula del central Murillo que, havent-se compromés per renovar una temporada més, ha acabat fitxant pel Prat (també de 1a Catalana). Està en el seu dret, però noi... no són formes!!! (tot això segons una font fiable del club).
dilluns, 25 de juny del 2007
Fracàs!!!
Ara sí ja es pot dir ben alt i clar! Després que ahir tres dels quatre equips catalans assolissin l'ascens a 2a B (Gavà, Sabadell i Girona), amb el que comporta que pugin els 5 primers classificats de 1a Catalana, aquí estem tots estirant-nos els cabells pel fet que només havent guanyat (o empatat inclús en algun cas) un dels tres darrers partits de lliga que es van perdre, a hores d'ara seriem equip de Tercera (honor que tindran Banyoles i Pobla Mafumet).
El cas és que no només s'ha deixat escapar una oportunitat històrica, sinò que hi ha l'afegit que de cara a l'any que ve hi haurà 10 equips catalans a 2a B, amb el qual la derrama de descensos pot ser important i això quasi obligaria a quedar entre els tres primers per pujar a 3a Divisió.
Així doncs, el Vilafranca s'haura de jugar les garrofes amb els següents equips: Prat, Palafrugell, Peralada, Cornellà, Amposta, Vilassar Mar, FE Figueres, Morell, Gramenet B, Poble Sec, Tortosa, Tàrrega, Badalona B, Montañesa, Benavent, San Cristóbal, Guíxols, Roda Barà i segurament Montcada (si es decideix premiar al millor tercer classificat de Preferent en detriment del 18è de 1a Catalana, el Granollers. Està per decidir per la FCF això).
Vist així, i sabent que: si tenim un mal inici de lliga els tècnics especialistes sabran reconduïr l'entrenador pel camí adequat per millorar; si tenim una mala ratxa de lesions el fisioterapeuta els recuperarà el més aviat possible; si arribem al tram final de lliga amb opcions el tècnic de física els posarà a to per no patir una davallada final i que en els tres darrers partits el psicòleg esportiu exercirà com a tal per a que la motivació i la conjura faci que no deixem escapar cap punt, l'ascens està garantit!!!
I jo em pregunto: si sabíem tot això, perquè no ho vam aplicar abans? Haguèssim guanyat un any, no? Gran Reserva: Tenir la temporada que ve a l'AD Prat entre els nostres rivals. Tot un talismà, ja que dels cinc ascensos a Tercera en tota la història del nostre club en quatre d'ells vam coincidir en el mateix grup (Temporades 61/62, 67/68, 87/88 i 95/96). A més, pels amants de la numerologia, cada vint anys s'assoleix l'ascens a Tercera (1968, 1988 i 2008???). Vi picat: Com deia un dels bloggers aquesta setmana passada, la informació del FC Vilafranca en els mitjans locals és totalment nul·la un cop acabada la temporada. Jo hi afegeixo la web oficial del club, que si per res ha de servir, el mínim és per informar!!! Quin és el motiu d'aquesta falta d'informació?
El cas és que no només s'ha deixat escapar una oportunitat històrica, sinò que hi ha l'afegit que de cara a l'any que ve hi haurà 10 equips catalans a 2a B, amb el qual la derrama de descensos pot ser important i això quasi obligaria a quedar entre els tres primers per pujar a 3a Divisió.
Així doncs, el Vilafranca s'haura de jugar les garrofes amb els següents equips: Prat, Palafrugell, Peralada, Cornellà, Amposta, Vilassar Mar, FE Figueres, Morell, Gramenet B, Poble Sec, Tortosa, Tàrrega, Badalona B, Montañesa, Benavent, San Cristóbal, Guíxols, Roda Barà i segurament Montcada (si es decideix premiar al millor tercer classificat de Preferent en detriment del 18è de 1a Catalana, el Granollers. Està per decidir per la FCF això).
Vist així, i sabent que: si tenim un mal inici de lliga els tècnics especialistes sabran reconduïr l'entrenador pel camí adequat per millorar; si tenim una mala ratxa de lesions el fisioterapeuta els recuperarà el més aviat possible; si arribem al tram final de lliga amb opcions el tècnic de física els posarà a to per no patir una davallada final i que en els tres darrers partits el psicòleg esportiu exercirà com a tal per a que la motivació i la conjura faci que no deixem escapar cap punt, l'ascens està garantit!!!
I jo em pregunto: si sabíem tot això, perquè no ho vam aplicar abans? Haguèssim guanyat un any, no? Gran Reserva: Tenir la temporada que ve a l'AD Prat entre els nostres rivals. Tot un talismà, ja que dels cinc ascensos a Tercera en tota la història del nostre club en quatre d'ells vam coincidir en el mateix grup (Temporades 61/62, 67/68, 87/88 i 95/96). A més, pels amants de la numerologia, cada vint anys s'assoleix l'ascens a Tercera (1968, 1988 i 2008???). Vi picat: Com deia un dels bloggers aquesta setmana passada, la informació del FC Vilafranca en els mitjans locals és totalment nul·la un cop acabada la temporada. Jo hi afegeixo la web oficial del club, que si per res ha de servir, el mínim és per informar!!! Quin és el motiu d'aquesta falta d'informació?
dissabte, 16 de juny del 2007
Per una vegueria pròpia
Intuïnt que s’ha tallat l’aixeta pel que fa als diners a invertir en súper-fitxatges i que s’aposta per una plantilla amb gent jove (obligats per les necessitats o escarmentats per les experiències anteriors, qui sap...?) aprofito per "denúnciar" el poc o nul aprofitament que s’ha fet en els darers anys dels jugadors de les comarques que engloben la tant famosa i sol·licitada Vegueria Penedès (Anoia + Alt Penedès + Baix Penedès + Garraf). Em vinc a referir al fet de buscar jugadors joves, amb grans qualitats futbolístiques i que arribin a Vilafranca amb la màxima il·lusió per fer-se un nom aquí i, arribat el moment, donar el salt a categories més importants. Si tirem una mica enrera i fem memòria, veurem que homes com Santi Triguero, Valldosera, Sellarés, Óscar Alquézar, o Arjona entre d’altres, no eren coneguts en el panorama futbolístic català abans de venir a Vilafranca. Aquí, se’ls va donar la primera oportunitat i després han desenvolupat la seva carrera entre Tercera i Segona B. És clar que, això és molt més fàcil quan tens una base a l’equip amb homes com Cano, Massana, Adán, Moral, Casan, Montfort, Atsarà, Fos, Troyano, Ripoll, Miret, Besolí o el propi Mesa (proper jugador del Vilafranca?...) i molts més que formaven una fornada de jugadors vilafranquins gairebé impossible de tornar a repetir. Segurament, el camí més fàcil hagi estat tirar per la via de representants i convertir això en un cementiri d’elefants (léase Gris, Marcos Zamora, Herrera, Brea, Motoso, Yann,... i altres que han vingut aquí a complir amb l’expedient i amb tot fet dins del món del futbol de casa nostra). I repeteixo, la culpa no és d’ells, sinò de qui els ha portat.
Gran Reserva: La Copa Ràdio Vilafranca que avui acaba (amb l'alicient del premi econòmic de 1200€ pel campió) amb la final al Municipal vilafranquí entre el Suburenc i el Ribes i amb un partit previ entre els grups X i XI de 3a Regional (la darrera oportunitat de veure futbol comarcal aquesta temporada).
Vi picat: El lamentable incident, a les semifinals de l'esmentada competició, entre el porter de La Múnia i el col·legiat de l'encontre que intentà repel·lir l'agressió del primer amb una còmica acció més típica del kung-fu. Es d'esperar que la Federació sancioni al jugador, però... i a l'àrbitre?
dimarts, 12 de juny del 2007
Vilafranca 49ers
Des de que fa uns dies es va destapar el que serà el nou organigrama tècnic del Vilafranca per la temporada que ve, porto donant voltes al tema i encara no he entés gran cosa (per no dir quasi res). Avui, pensava que escoltant el programa Esports 21 sortiria de dubtes... però tampoc. Tot el contrari. Si la setmana passada, en el programa, no es va voler dir res per no "aixecar la llebre", aquesta, s'han dit massa coses que no venien al cas i les coses importants s'han quedat per dir. Perquè... cal dir per antena que la continuïtat d'alguns jugadors depén de la possibilitat d'oferir-los un contracte laboral? Cal dir que hi ha jugadors que han de pulir alguns defectes per poder ser vàlids per l'equip? Que cert jugador en concret té una oferta millor econòmicament d'un altre equip? (llavors què? si no es queda, se l'acusarà de "pesseter"?). No fotem!!! I així, una perla rera l'altre. Ara resultarà, que després d'estar uns anys llançant la casa per la finestra en el tema fitxatges, ara volem potenciar l'equip amb gent de la cantera i amb un projecte amb gent experta en Futbol Base. No serà, que d'aquesta manera volem amagar el fracàs de no haver assolit l'ascens a Tercera amb el pressupost més alt de la història?
A mi tot aquest guirigall de càrrecs i funcions em recorden als equips de futbol americà, amb els tècnics per el·laborar jugades d'atac i altres en defensa, els assistents dels tècnics, els assitents dels assistents, psicòlegs,...En fi, només em faltaria veure els jugadors amb micro i auricular incorporat i rebent ordres des de la grada. Ja posats, demanem una franquícia i apuntem-nos a jugar la NFL!!! Gran Reserva: Que malgrat hagi acabat la temporada, els asidus al blog, continueu opinant i seguint l'actualitat del Vilafranca de prop. Gràcies a tots!!! Vi picat: Veure com els quatre equips catalans que juguen la fase d'ascens a 2a B (Girona, Sabadell, Reus i Gavà) han superat la primera eliminatòria i tenen molts números per acabar pujant de categoria. Amb el qual, podrien ser fins a 6 els equips de 1a Catalana que pugessin a 3a Divisió. (I nosaltres, vinga tècnics...!!!)
A mi tot aquest guirigall de càrrecs i funcions em recorden als equips de futbol americà, amb els tècnics per el·laborar jugades d'atac i altres en defensa, els assistents dels tècnics, els assitents dels assistents, psicòlegs,...En fi, només em faltaria veure els jugadors amb micro i auricular incorporat i rebent ordres des de la grada. Ja posats, demanem una franquícia i apuntem-nos a jugar la NFL!!! Gran Reserva: Que malgrat hagi acabat la temporada, els asidus al blog, continueu opinant i seguint l'actualitat del Vilafranca de prop. Gràcies a tots!!! Vi picat: Veure com els quatre equips catalans que juguen la fase d'ascens a 2a B (Girona, Sabadell, Reus i Gavà) han superat la primera eliminatòria i tenen molts números per acabar pujant de categoria. Amb el qual, podrien ser fins a 6 els equips de 1a Catalana que pugessin a 3a Divisió. (I nosaltres, vinga tècnics...!!!)
dimarts, 5 de juny del 2007
Ja tenim entrenador?
O això és el que dedueixo del rumor que es va llançar ahir a "La Tertúlia" del programa Esports 21 de Ràdio Vilafranca. Tot indica que l'escollit per asseure's la temporada que ve a la banqueta vilafranquina serà Jaume Sarasa, tot un desconegut per a mi i per a molta gent suposo. Inmediatament vaig posar en marxa la "Operació Sarasa" per tal d'esbrinar tot i més sobre qui, com sembla ser, ha de dur les regnes del primer equip del Vilafranca i n'he extret la següent conclusió: sembla ser que és un home de la confiança d'Àlex Sans (el Director Tècnic del club) ja que ha treballat amb ell a l'Escola de Futbol del CF Cubelles-Cidarf, on acaba d'assolir l'ascens a Preferent amb l'equip Infantil, i anteriorment també havia treballat per la Fundació de Vilanova i la Geltrú. Així doncs, estem davant d'un coneixedor del Futbol Base que donarà el salt ni més ni menys que a un equip de 1a Catalana amb aspiracions de pujar a 3a Divisió... Perquè en el mateix programa, el company Joan Sayol, ens va avançar que el club té (a l'igual que l'any passat) com a gran objectiu l'ascens de categoria, i que no escatimarà esforços a l'hora de confeccionar un equip amb garanties per assolir-lo. També es va anunciar la configuració d'un nou organigrama en l'aspecte esportiu, el que corrobora el perfil d'entrenador que es busca i el fet que l'anterior míster, Manel Rodríguez, pugui incorporar-se a l'staff tècnic com també ja s'havia comentat.
Amb tot això, aquesta setmana esdevé crucial pel devenir dels jugadors que continuaran i els que hauran d'abandonar l'entitat, les noves incorporacions, el nou entrenador i la filosofia a seguir. De moment tot són rumors, però com deia el gran Jose María García: "el rumor es la antesala de la noticia". Gran Reserva: La gran temporada de l'ex-vilafranquí Isaac Pujante al Roda de Barà amb qui està disputant la promoció d'ascens a 1a Catalana. Només en una temporada amb el Roda ha marcat 20 gols, quan a Vilafranca en 141 partits oficials n'havia fet 18. O no vam saber aprofitar les seves virtuts o quelcom malament vam fer... Vi picat: Que un cop acabada la lliga, sumat a la decepció de no haver pujat i sense opcions d'ascensos compensats, als que ens agrada el futbol haguem de seguir les eliminatòries d'ascens a 2a B i altres categories sense aquell alicient d'haver-hi quelcom en joc pels nostres interessos.
Amb tot això, aquesta setmana esdevé crucial pel devenir dels jugadors que continuaran i els que hauran d'abandonar l'entitat, les noves incorporacions, el nou entrenador i la filosofia a seguir. De moment tot són rumors, però com deia el gran Jose María García: "el rumor es la antesala de la noticia". Gran Reserva: La gran temporada de l'ex-vilafranquí Isaac Pujante al Roda de Barà amb qui està disputant la promoció d'ascens a 1a Catalana. Només en una temporada amb el Roda ha marcat 20 gols, quan a Vilafranca en 141 partits oficials n'havia fet 18. O no vam saber aprofitar les seves virtuts o quelcom malament vam fer... Vi picat: Que un cop acabada la lliga, sumat a la decepció de no haver pujat i sense opcions d'ascensos compensats, als que ens agrada el futbol haguem de seguir les eliminatòries d'ascens a 2a B i altres categories sense aquell alicient d'haver-hi quelcom en joc pels nostres interessos.
diumenge, 27 de maig del 2007
"Míster", ves-te'n ja !!!
FC Vilafranca 0 - CF Igualada 1
Rumors que m’arribaven abans del partit apuntaven a la més que probable marxa de Manel Rodríguez de la banqueta vilafranquina la temporada que ve. Després de veure el partit d’avui, encara ho tinc més clar. No es pot llançar un partit com ha fet ell, quan amb 0-1 ha fet debutar a un juvenil que anava convocat per primera vegada aquesta temporada, donant entrada a Álex Ortiz o deixant a la banqueta a homes com Fofana i Jarabo que per les seves característiques haguessin pogut canviar el rumb que duïa el partit. Però el mal no ve d’avui, ve de lluny. A principis de temporada, el míster estava més a fora que dins després del mal inici (sumat a la pèsima temporada anterior) però un parell de bons resultats a fora i les intactes opcions d’ascens (només degut a la igualtat a la categoria) van fer que se li donés una darrera oportunitat. Estic segur, que si no tingùes decidida la seva marxa per iniciativa pròpia, la Junta haguès optat pel canvi perquè no crec que estiguin gaires contents de la tasca realitzada (sobretot al tram final de lliga, on no ha sabut plantejar els partits). O potser si que estan contents...? Perquè en ocasions, he tingut la impressió que se li han rigut les "gràcies" en comptes de donar un cop de puny a la taula (tant a ell com a alguns "cracks").
I és que aquesta, és una altra... Amb el pressupost més alt de la història, amb jugadors de talla mundial i amb l’ascens com a objectiu principal des de principi de temporada, només se m’acudeixen dues paraules ridícul i fracàs. Més veient, que l’Igualada amb un dels pressupostos més baixos de la categoria o la Pobla de Mafumet, amb poques estrelles però un bloc consistent, ens han passat la mà per la cara i ens han tret els colors.
La incògnita està ara sobre el futur entrenador que ocuparà la banqueta vilafranquina. Quin perfil busquem? Quin paper hi tindrà Álex Sans en aquesta elecció? Busquem un entrenador amb currículum (Creixell, Alavedra, Moscoso,...) que amb una plantilla més econòmica però més implicada pugui donar els seus fruits o llançarem de nou la casa per la finestra i portarem un entrenador que estigui en mans de jugadors de "campanetes" que facin i desfacin al seu antuvi? Gran Reserva: La Múnia i Sant Cugat han salvat l’honor de la comarca, ja que han sigut els únics equips que han pujat de categoria. Molta sort als dos a 2ª Regional. Vi picat: Vilafranca, Espirall-Les Clotes, Torrellenc, Sant Sadurní, Sant Pau d’Ordal,... i altres equips penedesencs que no han complert les espectatives creades a inicis de temporada. PD: Ah! I per si algún despistat no ho sap, en cas d'haver guanyat s'haguès acabat quart classificat amb moltes opcions de pujar. És o no ho és per estar emprenyats?
Rumors que m’arribaven abans del partit apuntaven a la més que probable marxa de Manel Rodríguez de la banqueta vilafranquina la temporada que ve. Després de veure el partit d’avui, encara ho tinc més clar. No es pot llançar un partit com ha fet ell, quan amb 0-1 ha fet debutar a un juvenil que anava convocat per primera vegada aquesta temporada, donant entrada a Álex Ortiz o deixant a la banqueta a homes com Fofana i Jarabo que per les seves característiques haguessin pogut canviar el rumb que duïa el partit. Però el mal no ve d’avui, ve de lluny. A principis de temporada, el míster estava més a fora que dins després del mal inici (sumat a la pèsima temporada anterior) però un parell de bons resultats a fora i les intactes opcions d’ascens (només degut a la igualtat a la categoria) van fer que se li donés una darrera oportunitat. Estic segur, que si no tingùes decidida la seva marxa per iniciativa pròpia, la Junta haguès optat pel canvi perquè no crec que estiguin gaires contents de la tasca realitzada (sobretot al tram final de lliga, on no ha sabut plantejar els partits). O potser si que estan contents...? Perquè en ocasions, he tingut la impressió que se li han rigut les "gràcies" en comptes de donar un cop de puny a la taula (tant a ell com a alguns "cracks").
I és que aquesta, és una altra... Amb el pressupost més alt de la història, amb jugadors de talla mundial i amb l’ascens com a objectiu principal des de principi de temporada, només se m’acudeixen dues paraules ridícul i fracàs. Més veient, que l’Igualada amb un dels pressupostos més baixos de la categoria o la Pobla de Mafumet, amb poques estrelles però un bloc consistent, ens han passat la mà per la cara i ens han tret els colors.
La incògnita està ara sobre el futur entrenador que ocuparà la banqueta vilafranquina. Quin perfil busquem? Quin paper hi tindrà Álex Sans en aquesta elecció? Busquem un entrenador amb currículum (Creixell, Alavedra, Moscoso,...) que amb una plantilla més econòmica però més implicada pugui donar els seus fruits o llançarem de nou la casa per la finestra i portarem un entrenador que estigui en mans de jugadors de "campanetes" que facin i desfacin al seu antuvi? Gran Reserva: La Múnia i Sant Cugat han salvat l’honor de la comarca, ja que han sigut els únics equips que han pujat de categoria. Molta sort als dos a 2ª Regional. Vi picat: Vilafranca, Espirall-Les Clotes, Torrellenc, Sant Sadurní, Sant Pau d’Ordal,... i altres equips penedesencs que no han complert les espectatives creades a inicis de temporada. PD: Ah! I per si algún despistat no ho sap, en cas d'haver guanyat s'haguès acabat quart classificat amb moltes opcions de pujar. És o no ho és per estar emprenyats?
diumenge, 20 de maig del 2007
Primes a tercers o fer el "primo"
CD Banyoles 2 - FC Vilafranca 1
A aquestes alçades de temporada els rumors sobre possibles anades i vingudes de maletins estan a l’ordre del dia. Especulaven a Igualada, després de la derrota, que Vilafranca i Banyoles podrien estar darrera de la “hipermotivació” dels jugadors del Cornellà. A Manlleu, en aquest aspecte, estaven més tranquils perquè no crec que a Cassà estiguessin molt per ajudar-nos. Caprabo i Badalona B tenien prou amb la seva necessitat de punts per a salvar la categoria per a ajudar-nos derrotant a Amposta i FE Figueres. I amb tot aquest panorama,... tot passava per guanyar al Pla de l’Estany per arribar al darrer partit amb opcions reals d’ascens. Doncs no. Per enèsima vegada s’ha tornat de buit d’un desplaçament. Un equip que vol pujar a Tercera Divisió no pot aspirar a fer-ho sumant un punt dels darrers nou o encadenant vuit jornades consecutives sense sumar la victòria lluny del Municipal. Amb això està dit tot.
Ara la setmana vinent, tres quarts del mateix. Estem obligats a lluitar per la quarta plaça (que donaria l’ascens en cas de compensacions) davant l’Igualada que no ho té fet encara... i esperar ensopegades de Pobla Mafumet i Banyoles davant rivals que es juguen la vida per la part baixa. Sabeu que? Més val que ens centrem en guanyar el darrer partit de lliga, acomiadar-se dignament de l’afeccionat vilafranquí i deixar de fer el “primo” esperant favors aliens quan no sabem fer els propis deures. L’ascens era el gran objectiu i vist la despesa feta pel club, haurem d’analitzar si la paraula fracàs és excessiva o amb decepció n’hi ha prou. En tot cas, el mateix plantejament deuen estar fent a Cornellà o Vilassar per exemple. Com diu el refrany: Malt de molts, consol de tots. Gran Reserva: Capilla ha estat un dels pocs jugadors que ha aguantat l'equip en el tram final de lliga fent valer la seva experiència i veterania. Ha anat de menys a més, però s'ha trobat molt sol. Vi picat: Haver de lluitar només per la quarta plaça quan hem tingut la mel als llavis durant algunes jornades. A més, mai ens ha acompanyat la sort quan hem hagut de dependre dels ascensos compensats.
A aquestes alçades de temporada els rumors sobre possibles anades i vingudes de maletins estan a l’ordre del dia. Especulaven a Igualada, després de la derrota, que Vilafranca i Banyoles podrien estar darrera de la “hipermotivació” dels jugadors del Cornellà. A Manlleu, en aquest aspecte, estaven més tranquils perquè no crec que a Cassà estiguessin molt per ajudar-nos. Caprabo i Badalona B tenien prou amb la seva necessitat de punts per a salvar la categoria per a ajudar-nos derrotant a Amposta i FE Figueres. I amb tot aquest panorama,... tot passava per guanyar al Pla de l’Estany per arribar al darrer partit amb opcions reals d’ascens. Doncs no. Per enèsima vegada s’ha tornat de buit d’un desplaçament. Un equip que vol pujar a Tercera Divisió no pot aspirar a fer-ho sumant un punt dels darrers nou o encadenant vuit jornades consecutives sense sumar la victòria lluny del Municipal. Amb això està dit tot.
Ara la setmana vinent, tres quarts del mateix. Estem obligats a lluitar per la quarta plaça (que donaria l’ascens en cas de compensacions) davant l’Igualada que no ho té fet encara... i esperar ensopegades de Pobla Mafumet i Banyoles davant rivals que es juguen la vida per la part baixa. Sabeu que? Més val que ens centrem en guanyar el darrer partit de lliga, acomiadar-se dignament de l’afeccionat vilafranquí i deixar de fer el “primo” esperant favors aliens quan no sabem fer els propis deures. L’ascens era el gran objectiu i vist la despesa feta pel club, haurem d’analitzar si la paraula fracàs és excessiva o amb decepció n’hi ha prou. En tot cas, el mateix plantejament deuen estar fent a Cornellà o Vilassar per exemple. Com diu el refrany: Malt de molts, consol de tots. Gran Reserva: Capilla ha estat un dels pocs jugadors que ha aguantat l'equip en el tram final de lliga fent valer la seva experiència i veterania. Ha anat de menys a més, però s'ha trobat molt sol. Vi picat: Haver de lluitar només per la quarta plaça quan hem tingut la mel als llavis durant algunes jornades. A més, mai ens ha acompanyat la sort quan hem hagut de dependre dels ascensos compensats.
diumenge, 13 de maig del 2007
Amics per sempre
FC Vilafranca 1 - CF Pobla Mafumet 2
Això mateix..., ara, resulta que haurem de demanar als “amics” de Cassà que ens donin un cop de mà, diumenge vinent, guanyant al Manlleu al seu camp per poder seguir optant a pujar de categoria!!! La veritat, no sé si riure o plorar!!! Que ningú confiï en aquesta hipòtesi perquè es tot lo absurda que us pugueu imaginar. És més, vist lo d’avui, no crec que estiguem per demanar gaires ajudes als demés quan prou feina tenim per guanyar els nostres partits. La gent ha sortit decebuda, ha perdut la fe en l’equip i lo pitjor és que dona la sensació que també l’han perdut els propis jugadors en si mateixos. El partit es pot definir tranquilament evocant una frase de John B. Toshack després d’una cruel derrota quan entrenava al R. Madrid: “los jugadores corrían como pollos sin cabeza”.
I no serà que no feia temps que es veia a venir i que ho havia avisat des d'aquest blog. Fins a dia d’avui, la immaculada ratxa de victòries en els partits a casa disimulava o amagava les carencies de l’equip quan es desplaça lluny del Municipal. I és ara quan tots ens lamentem de l’empat a Rubí o de la derrota a Tortosa (punts que ara tindríem de coixí per paliar l’ensopegada d’avui) però ja és massa tard. No hi ha res a fer. L'estirada d’orelles o el cop de puny a la taula s’ha de donar quan les coses van bé, no després de dos mals resultats i quan el temps de reacció és ínfim.
I diumenge vinent, què? Doncs esperar que l’equip reaccioni d’una vegada per totes (ja toca!!!), anar a posar ciris a Sant Fèlix o a la patrona de Cassà, la Mare de Deu de les Sogues (com la que tenim al coll...) i confiar en jugar-nos-ho tot a la darrera jornada davant un Igualada que podria ser ja equip de Tercera. Però el nas em diu (i tant de bo m’equivoqui...) que això acabarà en un “tocat i enfonsat” al costat del Llac de Banyoles. Gran Reserva: El Cadet B de la Fundació Esportiva At. Vilafranca que ha quedat campió del seu grup i ha sortit abans dels partit a rebre l'homenatge dels espectadors i amb els jugadors del primer equip fent-los el passadís. Sort per a la promoció! Vi picat: Que l'afició vilafranquina no acabi de respondre a la crida per recolzar l'equip diumenge rera diumenge. Realment si fos per massa social, afició i il·lusió hauríem de tirar categories avall per anar a buscar la que realment ens pertoca.
Això mateix..., ara, resulta que haurem de demanar als “amics” de Cassà que ens donin un cop de mà, diumenge vinent, guanyant al Manlleu al seu camp per poder seguir optant a pujar de categoria!!! La veritat, no sé si riure o plorar!!! Que ningú confiï en aquesta hipòtesi perquè es tot lo absurda que us pugueu imaginar. És més, vist lo d’avui, no crec que estiguem per demanar gaires ajudes als demés quan prou feina tenim per guanyar els nostres partits. La gent ha sortit decebuda, ha perdut la fe en l’equip i lo pitjor és que dona la sensació que també l’han perdut els propis jugadors en si mateixos. El partit es pot definir tranquilament evocant una frase de John B. Toshack després d’una cruel derrota quan entrenava al R. Madrid: “los jugadores corrían como pollos sin cabeza”.
I no serà que no feia temps que es veia a venir i que ho havia avisat des d'aquest blog. Fins a dia d’avui, la immaculada ratxa de victòries en els partits a casa disimulava o amagava les carencies de l’equip quan es desplaça lluny del Municipal. I és ara quan tots ens lamentem de l’empat a Rubí o de la derrota a Tortosa (punts que ara tindríem de coixí per paliar l’ensopegada d’avui) però ja és massa tard. No hi ha res a fer. L'estirada d’orelles o el cop de puny a la taula s’ha de donar quan les coses van bé, no després de dos mals resultats i quan el temps de reacció és ínfim.
I diumenge vinent, què? Doncs esperar que l’equip reaccioni d’una vegada per totes (ja toca!!!), anar a posar ciris a Sant Fèlix o a la patrona de Cassà, la Mare de Deu de les Sogues (com la que tenim al coll...) i confiar en jugar-nos-ho tot a la darrera jornada davant un Igualada que podria ser ja equip de Tercera. Però el nas em diu (i tant de bo m’equivoqui...) que això acabarà en un “tocat i enfonsat” al costat del Llac de Banyoles. Gran Reserva: El Cadet B de la Fundació Esportiva At. Vilafranca que ha quedat campió del seu grup i ha sortit abans dels partit a rebre l'homenatge dels espectadors i amb els jugadors del primer equip fent-los el passadís. Sort per a la promoció! Vi picat: Que l'afició vilafranquina no acabi de respondre a la crida per recolzar l'equip diumenge rera diumenge. Realment si fos per massa social, afició i il·lusió hauríem de tirar categories avall per anar a buscar la que realment ens pertoca.
diumenge, 6 de maig del 2007
El dia de les "mares"
UE Rubí 0 - FC Vilafranca 0
Una setmana més, després d’un partit a camp contrari, i ja en van unes quantes..., el Vilafranca ha deixat escapar la oportunitat d’obrir forat respecte algun dels seus rivals directes per l’ascens. La visita a Rubí (cuer i equip de Preferent l’any que ve, no ho oblidem) esdevenia propícia per a sumar tres punts vitals per encarar els tres darrers partits de lliga amb un petit matalàs de punts i les màximes ambicions, però no ha estat així. Precisament ambició, és el que més he trobat a faltar avui. Primer amb el canvi conservador del dibuix tàctic amb el que ha plantejat el partit el míster Manel Rodríguez i després per l’actitud dels jugadors dins del terreny de joc que semblava que en comptes de ser un partit decisiu fos un partit de la primera volta on sumar un puntet a fora ja era bo. No sé,... veure a Landi jugant gairebé de lateral esquerre seguint a l’extrem rival o a Capilla desassistit i solitari a la punta d’atac feia mal els ulls i tot.
Per sort, un encara depén d’ell mateix per assolir el somni de pujar a Tercera Divisió. O potser és que no volem o no ens fa il·lusió pujar? Perquè avui ho semblava... La imatge ha estat d’un equip d’estar per casa (i és que a fora, dels darrers onze partits només s'ha guanyat un!!!). Caldrà canviar aquesta imatge diumenge que ve al Municipal davant La Pobla Mafumet, un rival dur, complicat, que ve de derrotar a Vilassar i Cornellà en les dues darreres jornades i que encara manté opcions matemàtiques de lluitar pel tercer lloc. Gran Reserva: Saber que el que resta de temporada podrem gaudir del suport dels Vila'REDS' (com es fan anomenar els joves de la Fundació) animant al degà pendesenc tal com han anunciat a diversos fòrums durant aquesta setmana. Vi picat: Que vulguem donar emoció al final de lliga i arribar a la darrera jornada per a jugar-nos el tot o res davant l’Igualada al mateix temps que els nostres rivals directes juguin, per exemple, un Amposta-Tàrrega o un Manlleu-Rubí davant equips totalment assequibles.
Una setmana més, després d’un partit a camp contrari, i ja en van unes quantes..., el Vilafranca ha deixat escapar la oportunitat d’obrir forat respecte algun dels seus rivals directes per l’ascens. La visita a Rubí (cuer i equip de Preferent l’any que ve, no ho oblidem) esdevenia propícia per a sumar tres punts vitals per encarar els tres darrers partits de lliga amb un petit matalàs de punts i les màximes ambicions, però no ha estat així. Precisament ambició, és el que més he trobat a faltar avui. Primer amb el canvi conservador del dibuix tàctic amb el que ha plantejat el partit el míster Manel Rodríguez i després per l’actitud dels jugadors dins del terreny de joc que semblava que en comptes de ser un partit decisiu fos un partit de la primera volta on sumar un puntet a fora ja era bo. No sé,... veure a Landi jugant gairebé de lateral esquerre seguint a l’extrem rival o a Capilla desassistit i solitari a la punta d’atac feia mal els ulls i tot.
Per sort, un encara depén d’ell mateix per assolir el somni de pujar a Tercera Divisió. O potser és que no volem o no ens fa il·lusió pujar? Perquè avui ho semblava... La imatge ha estat d’un equip d’estar per casa (i és que a fora, dels darrers onze partits només s'ha guanyat un!!!). Caldrà canviar aquesta imatge diumenge que ve al Municipal davant La Pobla Mafumet, un rival dur, complicat, que ve de derrotar a Vilassar i Cornellà en les dues darreres jornades i que encara manté opcions matemàtiques de lluitar pel tercer lloc. Gran Reserva: Saber que el que resta de temporada podrem gaudir del suport dels Vila'REDS' (com es fan anomenar els joves de la Fundació) animant al degà pendesenc tal com han anunciat a diversos fòrums durant aquesta setmana. Vi picat: Que vulguem donar emoció al final de lliga i arribar a la darrera jornada per a jugar-nos el tot o res davant l’Igualada al mateix temps que els nostres rivals directes juguin, per exemple, un Amposta-Tàrrega o un Manlleu-Rubí davant equips totalment assequibles.
diumenge, 29 d’abril del 2007
Orgasme col·lectiu
FC Vilafranca 3 - UD Cassà 1
Des d'aquell dia del partit d'anada de la promoció, precisament davant el Cassà, que no es veia un ambient eufòric semblant al Municipal, amb la gent abocada amb el seu equip, que aquest ha respost amb un partidàs davant tot un líder (i probable futur campió).
El partit ha tingut tots els ingredients necessaris per a ser d'aquells que fan afició i són recordats per la gent: quatre gols anul·lats, un gol fantasma, una expulsió, dos penals, emoció fins al darrer instant,... I quasi tots els ha posat el Vilafranca, que ha sortit endollat, hipermotivat i conscient que es jugava molt més que el seu rival. Avui s'ha demostrat (una vegada més) que quan el Vilafranca vol, passa per damunt de qualsevol equip però, a la vegada, cal pensar que aquest any ho ha passat malament, sent incapaç de guanyar, en camps com Montañesa, Badalona o Caprabo (equips que lluiten per no baixar). Vinc a dir això, perquè diumenge al camp del Rubí tot el que no sigui tornar amb els tres punts deixarà en res l'extraordinària victòria d'avui. I no serà fàcil, ja que els del Vallès es juguen les darreres opcions matemàtiques de salvar la categoria.
I per acabar, la demostració clara que l'equip és aixó, un equip, és el fet que si s'ha de destacar a algú per damunt dels altres és impossible. Perquè... Marc (en la seva línia), Murillo (un baluart infranquejable), Capilla (ha agafat l'equip i se l'ha posat a l'esquena), Condis (s'ha buidat tot i jugar lesionat), Landi (ha fet una jugada de crack),... i així un jugador rera l'altre fins a arribar al principal artífex, el míster Manel Rodríguez. Estem molt a prop del somni de la Tercera Divisió com per haver de despertar-nos de sobte i veure que només ha estat aixó: un somni. Una setmana més, tot depén de nosaltres. Gran Reserva: Faust, un jove jugador de la Fundació ha tingut la gran sort de poder debutar amb el primer equip tot i que hagi estat als darrers instants. Segur que no ho oblidarà mai. Vi picat: Que l'Amposta s'hagi convertit ara en el principal rival per la pugna per aquesta tercera plaça. Un rival amb un calendari molt més favorable que el nostre i amb l'afegit que ens té el goal-average guanyat
Des d'aquell dia del partit d'anada de la promoció, precisament davant el Cassà, que no es veia un ambient eufòric semblant al Municipal, amb la gent abocada amb el seu equip, que aquest ha respost amb un partidàs davant tot un líder (i probable futur campió).
El partit ha tingut tots els ingredients necessaris per a ser d'aquells que fan afició i són recordats per la gent: quatre gols anul·lats, un gol fantasma, una expulsió, dos penals, emoció fins al darrer instant,... I quasi tots els ha posat el Vilafranca, que ha sortit endollat, hipermotivat i conscient que es jugava molt més que el seu rival. Avui s'ha demostrat (una vegada més) que quan el Vilafranca vol, passa per damunt de qualsevol equip però, a la vegada, cal pensar que aquest any ho ha passat malament, sent incapaç de guanyar, en camps com Montañesa, Badalona o Caprabo (equips que lluiten per no baixar). Vinc a dir això, perquè diumenge al camp del Rubí tot el que no sigui tornar amb els tres punts deixarà en res l'extraordinària victòria d'avui. I no serà fàcil, ja que els del Vallès es juguen les darreres opcions matemàtiques de salvar la categoria.
I per acabar, la demostració clara que l'equip és aixó, un equip, és el fet que si s'ha de destacar a algú per damunt dels altres és impossible. Perquè... Marc (en la seva línia), Murillo (un baluart infranquejable), Capilla (ha agafat l'equip i se l'ha posat a l'esquena), Condis (s'ha buidat tot i jugar lesionat), Landi (ha fet una jugada de crack),... i així un jugador rera l'altre fins a arribar al principal artífex, el míster Manel Rodríguez. Estem molt a prop del somni de la Tercera Divisió com per haver de despertar-nos de sobte i veure que només ha estat aixó: un somni. Una setmana més, tot depén de nosaltres. Gran Reserva: Faust, un jove jugador de la Fundació ha tingut la gran sort de poder debutar amb el primer equip tot i que hagi estat als darrers instants. Segur que no ho oblidarà mai. Vi picat: Que l'Amposta s'hagi convertit ara en el principal rival per la pugna per aquesta tercera plaça. Un rival amb un calendari molt més favorable que el nostre i amb l'afegit que ens té el goal-average guanyat
diumenge, 22 d’abril del 2007
El got mig ple o mig buit?
CD Tortosa 1 - FC Vilafranca 0
Ens hem passat la setmana discutint si el joc que es va oferir davant la Gramenet B havia estat bo (com deien molts bloggers) o més aviat fluix (com jo opinava). És allò de veure el got mig ple o mig buit. Aquesta setmana passa el mateix. M'explico: després de la derrota a Tortosa i veure com els principals rivals directes (a excepció del Vilassar) punxaven també en els seus respectius partits, hi haurà qui pensi que hem deixat enrera una jornada, l'equip continua en llocs d'ascens i depenent d'ell mateix. I en canvi, altres podran dir que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or de deixar enrera als rivals i donar un cop d'efecte a la lliga. Ens ho mirem com ens ho mirem, això ja és aigua passada i cal mirar cap al proper partit.
...I quin partit!!! Un Vilafranca-Cassà amb més alicients que mai. Per començar, la rivalitat existent (ja coneguda per tots). Segon, el fet que l'equip gironí pot ascendir matemàticament en el nostre terreny (no ho vull ni maginar!!!). I tercer, que l'àrbitre designat pel partit (Rengel Royo) és el que ha xiulat els dos darrers enfrontaments entre ambdós equips al camp del Cassà (ho recordeu? el no llençar fora la pilota, penals, expulsions, polèmica,...) Ai, ai, ai...!!! Només espero, que tot transcorri pels cursos de la tranquilitat i l'esportivitat. Això sí, si diumenge el camp no és d'aquells dies que fa goig de debó i que és una olla a pressió per al rival, animant al nostre equip des del minut u fins al noranta, és que no ens mereixem pujar de categoria. L'equip ha de donar el do de pit (i millorar molt respecte als darrers partits), però l'afició ha de marcar el primer gol. Així, la setmana vinent el got el podrem veure tot ple, a vessar,... com el Municipal? Gran Reserva: Diumenge que ve (per si no eren prou alicients) el míster Manel Rodríguez sumarà el seu partit 212 a la banqueta vilafranquina, superant així a Lluís Aloy, i convertint-se en l'entrenador que haurà dirigit en més ocasions al degà penedesenc. La millor manera de celebrar-ho? No cal que us la digui, oi? Vi picat: La sequera darrerament fora de casa on no s'ha guanyat cap dels darrers sis partits i on només s'ha marcat un gol (i va ser Capilla de falta directa al camp de la Montañesa). Amb un parell de resultats positius on estaríem ara...?
Ens hem passat la setmana discutint si el joc que es va oferir davant la Gramenet B havia estat bo (com deien molts bloggers) o més aviat fluix (com jo opinava). És allò de veure el got mig ple o mig buit. Aquesta setmana passa el mateix. M'explico: després de la derrota a Tortosa i veure com els principals rivals directes (a excepció del Vilassar) punxaven també en els seus respectius partits, hi haurà qui pensi que hem deixat enrera una jornada, l'equip continua en llocs d'ascens i depenent d'ell mateix. I en canvi, altres podran dir que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or de deixar enrera als rivals i donar un cop d'efecte a la lliga. Ens ho mirem com ens ho mirem, això ja és aigua passada i cal mirar cap al proper partit.
...I quin partit!!! Un Vilafranca-Cassà amb més alicients que mai. Per començar, la rivalitat existent (ja coneguda per tots). Segon, el fet que l'equip gironí pot ascendir matemàticament en el nostre terreny (no ho vull ni maginar!!!). I tercer, que l'àrbitre designat pel partit (Rengel Royo) és el que ha xiulat els dos darrers enfrontaments entre ambdós equips al camp del Cassà (ho recordeu? el no llençar fora la pilota, penals, expulsions, polèmica,...) Ai, ai, ai...!!! Només espero, que tot transcorri pels cursos de la tranquilitat i l'esportivitat. Això sí, si diumenge el camp no és d'aquells dies que fa goig de debó i que és una olla a pressió per al rival, animant al nostre equip des del minut u fins al noranta, és que no ens mereixem pujar de categoria. L'equip ha de donar el do de pit (i millorar molt respecte als darrers partits), però l'afició ha de marcar el primer gol. Així, la setmana vinent el got el podrem veure tot ple, a vessar,... com el Municipal? Gran Reserva: Diumenge que ve (per si no eren prou alicients) el míster Manel Rodríguez sumarà el seu partit 212 a la banqueta vilafranquina, superant així a Lluís Aloy, i convertint-se en l'entrenador que haurà dirigit en més ocasions al degà penedesenc. La millor manera de celebrar-ho? No cal que us la digui, oi? Vi picat: La sequera darrerament fora de casa on no s'ha guanyat cap dels darrers sis partits i on només s'ha marcat un gol (i va ser Capilla de falta directa al camp de la Montañesa). Amb un parell de resultats positius on estaríem ara...?
diumenge, 15 d’abril del 2007
Qui dia passa, any empeny
FC Vilafranca 2 - UD At. Gramenet B 1
Sí, ja ho sé... No s'ha jugat bé, s'ha patit fins al darrer instant, el primer gol ha estat de xurro,... i tot el que vulgueu, però el més important avui (i com passarà en cada partit dels sis que resten) era la victòria. Ara bé, aprenguem dels errors comesos i treballem en esmenar-los de cara al futur. Perquè, qui no ens diu que algun dia la sort ens girarà la cara? I que, si avui ha sortit cara a la moneda un altre dia pot sortir creu.
De totes maneres, nosaltres seguim fent els deures, que és guanyar a casa. Perquè tinguem-ho clar: això serà com una cursa d'obstacles, i el que ensopegui menys serà qui s'endugui el gat a l'aigua. Aquesta jornada ha estat el Vilassar qui ha punxat a casa (davant el Cassà) i també l'Igualada (al camp del Caprabo). Per això, no se sap mai si és millor jugar amb els de dalt, amb els de baix o amb els que no tenen la pressió de jugar-se res, però que ningú et regalarà res és segur. Diumenge vinent a Tortosa en tindrem la prova, en un camp on només s'ha guanyat una vegada a la història i d'això ja en fa més de vint anys.
Ah, no voldria oblidar-me de Capilla (molt criticat a principi de temporada per les desmesurades expectatives creades) que amb els seus gols avui, ha agafat el "mando" de l'equip i el protagonisme en atac, en el partit potser més fluix de Landi des de que va arribar al mercat d'hivern. Gran Reserva: La capacitat de sofriment de l'equip en les darreres jornades per mantenir els marcadors a favor i en altres casos per no desesperar-se amb el marcador en contra fins a capgirar-lo. (Junt amb la sort dels campions...) Vi picat: Que malgrat els intents de la Junta de fer baixar més gent al Municipal, amb descomptes en els preus de les entrades, el públic vilafranquí segueixi sense acudir en massa al Municipal. Si no ho fan ara que l'equip va bé... quan ho faran???
Sí, ja ho sé... No s'ha jugat bé, s'ha patit fins al darrer instant, el primer gol ha estat de xurro,... i tot el que vulgueu, però el més important avui (i com passarà en cada partit dels sis que resten) era la victòria. Ara bé, aprenguem dels errors comesos i treballem en esmenar-los de cara al futur. Perquè, qui no ens diu que algun dia la sort ens girarà la cara? I que, si avui ha sortit cara a la moneda un altre dia pot sortir creu.
De totes maneres, nosaltres seguim fent els deures, que és guanyar a casa. Perquè tinguem-ho clar: això serà com una cursa d'obstacles, i el que ensopegui menys serà qui s'endugui el gat a l'aigua. Aquesta jornada ha estat el Vilassar qui ha punxat a casa (davant el Cassà) i també l'Igualada (al camp del Caprabo). Per això, no se sap mai si és millor jugar amb els de dalt, amb els de baix o amb els que no tenen la pressió de jugar-se res, però que ningú et regalarà res és segur. Diumenge vinent a Tortosa en tindrem la prova, en un camp on només s'ha guanyat una vegada a la història i d'això ja en fa més de vint anys.
Ah, no voldria oblidar-me de Capilla (molt criticat a principi de temporada per les desmesurades expectatives creades) que amb els seus gols avui, ha agafat el "mando" de l'equip i el protagonisme en atac, en el partit potser més fluix de Landi des de que va arribar al mercat d'hivern. Gran Reserva: La capacitat de sofriment de l'equip en les darreres jornades per mantenir els marcadors a favor i en altres casos per no desesperar-se amb el marcador en contra fins a capgirar-lo. (Junt amb la sort dels campions...) Vi picat: Que malgrat els intents de la Junta de fer baixar més gent al Municipal, amb descomptes en els preus de les entrades, el públic vilafranquí segueixi sense acudir en massa al Municipal. Si no ho fan ara que l'equip va bé... quan ho faran???
diumenge, 8 d’abril del 2007
El Municipal, trampolí cap a l'ascens
Dilluns passat vaig poder compartir una estona de ràdio, dins del programa Esports 21, amb els companys Joan Sayol i Josep Sauleda per tal d’analitzar les possibilitats del Vilafranca d’assolir l’ascens a Tercera i repassar el trajecte i l’esdevenir de l’equip a la lliga. La veritat, poques conclusions es poden treure donada la quantitat d’equips implicats i les set jornades que manquen per jugar-se. Tot això comporta infinitat de combinacions possibles de resultats, multitud d’enfrontaments directes (alguns a les darreres jornades on poden estar decidides les dues primeres places) i un gavadal de números que maregen i tot. Per tant, he arribat a una única conclusió que molts bloggers ja apunten en els seus missatges: tot passa pel Municipal.
I és que si fem un cop d’ull a la història i a les estadístiques, i agafem com a referència els dos darrers ascensos, els números canten:
Temp. 95/96 (Ascens a 3a Divisió)
A casa es van sumar 37 punts i es va encadenar una ratxa de 15 partits seguits sense conèixer la derrota. Enguany, la ratxa actual és de 11 partits consecutius sense perdre, amb el que igualaríem aquesta fita.
Temp. 04/05 (Ascens a 1ª Catalana)
A casa es van sumar 39 punts i es van guanyar els 9 darrers partits jugats al Municipal (8 de lliga i el de la promoció amb el Cassà per 5-0). Enguany, portem guanyats els 5 darrers, per tant, un altre meta a marcar-se seria igualar aquesta marca.
Resumint, amb els 30 punts (9PG - 3 PE – 3PP) que portem gunyats a casa podríem superar aquests registres i igualar les 13 victòries de la Temp. 87/88, on casualment, també es va pujar a Tercera. Lluny queden però, els registres de finals dels anys setanta on es van encadenar 66 partits consecutius de lliga sense perdre (que es diu aviat...) a la Creu de Sant Salvador, que van portar el club de la 1a Regional a colzejar-se amb l’elit del futbol català a 3a Divisió.
I a fora? Tres puntets podrien (i haurien) de valer, ja que obligaria als rivals a guanyar-ho tot (cosa improbable). El que està clar, és que tot està a les nostres mans (o en els peus dels jugadors millor dit) i que entre tots hem d’ajudar a fer del Municipal, un fortí i recuperar aquell esperit del vell Camp de la Creu de Sant Salvador!!! Gran Reserva: L’aturada en el calendari haurà anat bé per a recuperar algún efectiu que arrossegava alguna lesió i disposar de la plantilla al complet per afrontar el tram decissiu de la temporada. Vi picat: Per contra, històrica i estadísticament, no se li dóna bé al Vilafranca tornar de vacances de Setmana Santa ja que en les darreres sis temporades només ha pogut guanyar un partit després del recés espiritual. Esperem que enguany no sigui el cas.
I és que si fem un cop d’ull a la història i a les estadístiques, i agafem com a referència els dos darrers ascensos, els números canten:
Temp. 95/96 (Ascens a 3a Divisió)
A casa es van sumar 37 punts i es va encadenar una ratxa de 15 partits seguits sense conèixer la derrota. Enguany, la ratxa actual és de 11 partits consecutius sense perdre, amb el que igualaríem aquesta fita.
Temp. 04/05 (Ascens a 1ª Catalana)
A casa es van sumar 39 punts i es van guanyar els 9 darrers partits jugats al Municipal (8 de lliga i el de la promoció amb el Cassà per 5-0). Enguany, portem guanyats els 5 darrers, per tant, un altre meta a marcar-se seria igualar aquesta marca.
Resumint, amb els 30 punts (9PG - 3 PE – 3PP) que portem gunyats a casa podríem superar aquests registres i igualar les 13 victòries de la Temp. 87/88, on casualment, també es va pujar a Tercera. Lluny queden però, els registres de finals dels anys setanta on es van encadenar 66 partits consecutius de lliga sense perdre (que es diu aviat...) a la Creu de Sant Salvador, que van portar el club de la 1a Regional a colzejar-se amb l’elit del futbol català a 3a Divisió.
I a fora? Tres puntets podrien (i haurien) de valer, ja que obligaria als rivals a guanyar-ho tot (cosa improbable). El que està clar, és que tot està a les nostres mans (o en els peus dels jugadors millor dit) i que entre tots hem d’ajudar a fer del Municipal, un fortí i recuperar aquell esperit del vell Camp de la Creu de Sant Salvador!!! Gran Reserva: L’aturada en el calendari haurà anat bé per a recuperar algún efectiu que arrossegava alguna lesió i disposar de la plantilla al complet per afrontar el tram decissiu de la temporada. Vi picat: Per contra, històrica i estadísticament, no se li dóna bé al Vilafranca tornar de vacances de Setmana Santa ja que en les darreres sis temporades només ha pogut guanyar un partit després del recés espiritual. Esperem que enguany no sigui el cas.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Punt i a part a la lliga
ADC Manlleu 0 - FC Vilafranca 0
Una jornada menys pel final i no ha canviat res la situació dels tres equips que opten a aquesta tercera plaça (Vilafranca, Vilassar i Amposta) ja que han saldat els seus partits amb sengles empats. Bé, una cosa sí ha canviat, i és que el Cornellà s'ha afegit a la lluita quan semblava fa poques jornades haver llençat la tovallola. I no ens va del tot malament, que hi sigui. M'explicaré: vist que la igualtat és màxima per assolir l'anhelat ascens, no és descabellat pensar que al final de lliga tot es decideixi pel goal-average. En aquest sentit, el tenim perdut amb el Vilassar (1-3 aquí i 2-0 allà) i amb Amposta (0-1 aquí i 0-0 allà), però guanyat amb el Cornellà (1-2 allà i 1-0 aquí). Però la importància de la intervenció del Cornellà radica en el fet que, en cas de triple empat entre Vilafranca, Amposta i Cornellà surt vencedor el degà penedesenc en haver sumat 7 punts en els enfrontaments directes per 5 de l'Amposta i 4 del Cornellà. Amb el que no hi tenim res a pelar en cas de múltiples empats és amb el Vilassar, que surt guanyador en quasi totes les combinacions.
Dóna la sensació que els equips han plantejat aquest final de temporada amb una màxima ben clara: fer-te fort a casa i sumar quelcom a fora. I el Vilafranca n'és l'exemple més clar. Ara bé, en el moment que fallis un partit al Municipal (que pot passar fàcilment) hauràs d'anar a recuperar-ho a fora i qui sap si serà massa tard i haurem de recordar les ocasions perdudes en camps com Caprabo, Montañesa o avui mateix, on la falta de punch ha evitat que els tres punts volessin cap a la vila. De totes maneres, Manlleu era una visita difícil i lo important és afrontar aquesta aturada al calendari, amb motiu de la Setmana Santa, en tercer lloc sabent que es depén d'un mateix.
Per cert, aprofitant que parlem de la Setmana Santa, no estaria malament anar planificant el viatge a Roma per demanar la beatificació del Marc Ramírez, que avui ha tornat a estar inconmensurable (com en ell és habitual). Gran Reserva: L'emocionant final tram de lliga que ens espera amb set equips separats per 4 punts de diferència (des del Vilafranca tercer amb 50 fins a la Pobla Mafumet novè amb 46). És impossible fer càbala alguna!!! Vi picat: Que la setmana vinent no hi hagi futbol a 1a Catalana. Ja sé que els jugadors també tenen dret a fer vacances, però els que estem malalts de futbol som així d'insaciables.
Una jornada menys pel final i no ha canviat res la situació dels tres equips que opten a aquesta tercera plaça (Vilafranca, Vilassar i Amposta) ja que han saldat els seus partits amb sengles empats. Bé, una cosa sí ha canviat, i és que el Cornellà s'ha afegit a la lluita quan semblava fa poques jornades haver llençat la tovallola. I no ens va del tot malament, que hi sigui. M'explicaré: vist que la igualtat és màxima per assolir l'anhelat ascens, no és descabellat pensar que al final de lliga tot es decideixi pel goal-average. En aquest sentit, el tenim perdut amb el Vilassar (1-3 aquí i 2-0 allà) i amb Amposta (0-1 aquí i 0-0 allà), però guanyat amb el Cornellà (1-2 allà i 1-0 aquí). Però la importància de la intervenció del Cornellà radica en el fet que, en cas de triple empat entre Vilafranca, Amposta i Cornellà surt vencedor el degà penedesenc en haver sumat 7 punts en els enfrontaments directes per 5 de l'Amposta i 4 del Cornellà. Amb el que no hi tenim res a pelar en cas de múltiples empats és amb el Vilassar, que surt guanyador en quasi totes les combinacions.
Dóna la sensació que els equips han plantejat aquest final de temporada amb una màxima ben clara: fer-te fort a casa i sumar quelcom a fora. I el Vilafranca n'és l'exemple més clar. Ara bé, en el moment que fallis un partit al Municipal (que pot passar fàcilment) hauràs d'anar a recuperar-ho a fora i qui sap si serà massa tard i haurem de recordar les ocasions perdudes en camps com Caprabo, Montañesa o avui mateix, on la falta de punch ha evitat que els tres punts volessin cap a la vila. De totes maneres, Manlleu era una visita difícil i lo important és afrontar aquesta aturada al calendari, amb motiu de la Setmana Santa, en tercer lloc sabent que es depén d'un mateix.
Per cert, aprofitant que parlem de la Setmana Santa, no estaria malament anar planificant el viatge a Roma per demanar la beatificació del Marc Ramírez, que avui ha tornat a estar inconmensurable (com en ell és habitual). Gran Reserva: L'emocionant final tram de lliga que ens espera amb set equips separats per 4 punts de diferència (des del Vilafranca tercer amb 50 fins a la Pobla Mafumet novè amb 46). És impossible fer càbala alguna!!! Vi picat: Que la setmana vinent no hi hagi futbol a 1a Catalana. Ja sé que els jugadors també tenen dret a fer vacances, però els que estem malalts de futbol som així d'insaciables.
diumenge, 25 de març del 2007
And the Oscar goes to...
FC Vilafranca 2 - EC Granollers 1
Tothom apuntava a que el gol 500 del Vilafranca a 1a Catalana el marcaria Landi, Eloi, Condis, Palomo,... doncs no, ha estat Óscar Sánchez qui ha entrat a la història del club i qui, a més, ha propiciat amb el seu gol que el Vilafranca assolís una victòria que el catapulta, a manca de vuit jornades, al tercer lloc de la classificació. Un lloc que, momentàniament, dóna dret a l'ascens de categoria.
No sé si estareu d'acord amb mi, però no us agrada guanyar d'aquesta manera, patint fins al final? Potser sóc un pél masoquista (ho reconec), però la satisfacció és tal..., i la sensació de guanyar sense jugar bé (pròpia dels equips grans)..., que, tot i anar per sota del marcador des dels primers minuts, tenia la confiança que l'equip acabaria treient el partit endavant. Ara bé, mirant-ho des d'un altre punt de vista, segur que el míster vilafranquí no estarà gens satisfet i treballarà durant la setmana per a que diumenge vinent (una nova final, al camp del Manlleu) no es repeteixin els errors comesos avui, que han estat molts.
Amb els resultats d'aquesta jornada, una cosa quasi la tenim clara: Igualada i Cassà han donat un pas de gegant per jugar l'any vinent a Tercera. I la plaça restant? Ai, la plaça restant,... hi haurà de tot aquí per aconseguir-la!!! Tant de bo que el Vilafranca no la deixi escapar d'aquí fins al final, però queden tants partits per a jugar, tants enfrontaments directes,... que aventurar-se a fer un pronòstic, a dia d'avui, és impossible. Gran Reserva: La ratxa actual d'onze partits consecutius a casa sense perdre (8 victòries i 3 empats). L'anterior millor marca, situada en quinze partits, data de la Temporada 95/96 també a 1a Catalana i s'acabà assolint l'ascens a Tercera. Aquesta és la línia a seguir! Vi picat: Que a Landi, per celebrar el gol aixecant-se la samarreta ensenyant la foto del seu fill i amb dedicatòria a Vilafranca TV, li hagin ensenyat targeta groga. Hi ha aspectes del reglament del futbol que no entenc ara ni entendré mai. Coses més importants a sancionar hi haurà que això, no? En fi, no perdem el temps, que són causes a fons perdut.
Tothom apuntava a que el gol 500 del Vilafranca a 1a Catalana el marcaria Landi, Eloi, Condis, Palomo,... doncs no, ha estat Óscar Sánchez qui ha entrat a la història del club i qui, a més, ha propiciat amb el seu gol que el Vilafranca assolís una victòria que el catapulta, a manca de vuit jornades, al tercer lloc de la classificació. Un lloc que, momentàniament, dóna dret a l'ascens de categoria.
No sé si estareu d'acord amb mi, però no us agrada guanyar d'aquesta manera, patint fins al final? Potser sóc un pél masoquista (ho reconec), però la satisfacció és tal..., i la sensació de guanyar sense jugar bé (pròpia dels equips grans)..., que, tot i anar per sota del marcador des dels primers minuts, tenia la confiança que l'equip acabaria treient el partit endavant. Ara bé, mirant-ho des d'un altre punt de vista, segur que el míster vilafranquí no estarà gens satisfet i treballarà durant la setmana per a que diumenge vinent (una nova final, al camp del Manlleu) no es repeteixin els errors comesos avui, que han estat molts.
Amb els resultats d'aquesta jornada, una cosa quasi la tenim clara: Igualada i Cassà han donat un pas de gegant per jugar l'any vinent a Tercera. I la plaça restant? Ai, la plaça restant,... hi haurà de tot aquí per aconseguir-la!!! Tant de bo que el Vilafranca no la deixi escapar d'aquí fins al final, però queden tants partits per a jugar, tants enfrontaments directes,... que aventurar-se a fer un pronòstic, a dia d'avui, és impossible. Gran Reserva: La ratxa actual d'onze partits consecutius a casa sense perdre (8 victòries i 3 empats). L'anterior millor marca, situada en quinze partits, data de la Temporada 95/96 també a 1a Catalana i s'acabà assolint l'ascens a Tercera. Aquesta és la línia a seguir! Vi picat: Que a Landi, per celebrar el gol aixecant-se la samarreta ensenyant la foto del seu fill i amb dedicatòria a Vilafranca TV, li hagin ensenyat targeta groga. Hi ha aspectes del reglament del futbol que no entenc ara ni entendré mai. Coses més importants a sancionar hi haurà que això, no? En fi, no perdem el temps, que són causes a fons perdut.
diumenge, 18 de març del 2007
Per a lo bo i per a lo dolent
CF Montañesa 1 - FC Vilafranca 1
Aquest, ha estat Capilla. Primer per propiciar, amb un error seu, el gol local i després esmenant l'errada amb un llançament magistral de falta que ha suposat el gol de l'empat. El Vilafranca, sabedor de les ensopegades de rivals directes, ha sortit decidit a guanyar el partit però amb moltes presses (innecessàries) i precipitació. En una d'elles, Capilla ha volgut treure ràpid una falta a pocs metres de la pròpia àrea amb la mala sort que la pilota ha rebotat a l'esquena d'un contrari i ha quedat franca per a que un davanter de la Montañesa es trobés amb un regal que no ha desaprofitat. Per sort, s'ha pogut empatar poc després gràcies al golàs per l'escaire del propi Capilla que, amb sentiment de culpabilitat, l'ha celebrat demanant disculpes a la banqueta vilafranquina. I després? Doncs després "Sant Marc" i res més. Perquè no s'ha xutat més a porta contrària i el joc es desenvolupava a la zona ampla, sent travat i sense poder combinar donades les reduïdes dimensions del terreny de joc. La Montañesa, acuciada per la situació a la taula, ho ha intentat fins al final, al igual que el Vilafranca que no ha anat a buscar l'empat en cap moment.
Puntuar a fora sempre és bo, però tenint la ocasió de col·locar-se provisionalment en llocs d'ascens... et queda un regust un pél amarg. De totes maneres, l'actitud de l'equip en un camp que podríem catalogar com a incòmode ha estat bona i en la línia de les darreres jornades. Que continuí així...!!! Gran Reserva: Avui he vist a l'equip endollat des del primer minut i conscient del que es jugaven (en ocasions en excés, que ha comportat molta precipitació en el joc vilafranquí). Amb moderació, aquesta motivació ha de portar l'equip a l'èxit. Vi picat: En el transcurs del descans, la Montañesa s'ha negat a donar més aigua al Vilafranca que ha acabat anant a comprar-la al bar del camp per a que els jugadors poguessin refrescar-se. (Deuen estar passant una mala època perquè, ara que hi penso, tampoc s'ha regat el camp al descans). Hi ha clubs que no deixen de ser més que un equip de barri...
Aquest, ha estat Capilla. Primer per propiciar, amb un error seu, el gol local i després esmenant l'errada amb un llançament magistral de falta que ha suposat el gol de l'empat. El Vilafranca, sabedor de les ensopegades de rivals directes, ha sortit decidit a guanyar el partit però amb moltes presses (innecessàries) i precipitació. En una d'elles, Capilla ha volgut treure ràpid una falta a pocs metres de la pròpia àrea amb la mala sort que la pilota ha rebotat a l'esquena d'un contrari i ha quedat franca per a que un davanter de la Montañesa es trobés amb un regal que no ha desaprofitat. Per sort, s'ha pogut empatar poc després gràcies al golàs per l'escaire del propi Capilla que, amb sentiment de culpabilitat, l'ha celebrat demanant disculpes a la banqueta vilafranquina. I després? Doncs després "Sant Marc" i res més. Perquè no s'ha xutat més a porta contrària i el joc es desenvolupava a la zona ampla, sent travat i sense poder combinar donades les reduïdes dimensions del terreny de joc. La Montañesa, acuciada per la situació a la taula, ho ha intentat fins al final, al igual que el Vilafranca que no ha anat a buscar l'empat en cap moment.
Puntuar a fora sempre és bo, però tenint la ocasió de col·locar-se provisionalment en llocs d'ascens... et queda un regust un pél amarg. De totes maneres, l'actitud de l'equip en un camp que podríem catalogar com a incòmode ha estat bona i en la línia de les darreres jornades. Que continuí així...!!! Gran Reserva: Avui he vist a l'equip endollat des del primer minut i conscient del que es jugaven (en ocasions en excés, que ha comportat molta precipitació en el joc vilafranquí). Amb moderació, aquesta motivació ha de portar l'equip a l'èxit. Vi picat: En el transcurs del descans, la Montañesa s'ha negat a donar més aigua al Vilafranca que ha acabat anant a comprar-la al bar del camp per a que els jugadors poguessin refrescar-se. (Deuen estar passant una mala època perquè, ara que hi penso, tampoc s'ha regat el camp al descans). Hi ha clubs que no deixen de ser més que un equip de barri...
diumenge, 11 de març del 2007
Ratxes, maleficis,... o casualitats
FC Vilafranca 2 - CD Morell 0
Avui sí. Després d'un any i tres mesos exactament, al Vilafranca li han xiulat un altre penal a favor!!! No us ho creieu, oi? Jo encara no m'he fet a la idea tampoc, però és real, eh! Ja ni recordàvem la sensació que es tenia... Ha estat un extàsi entre la gent, superior a quan fem un gol i tot!!! En fi, només espero que no triguin 49 partits més a xiular-nos un altre.
Una altra ratxa (o malefici) que s'ha trencat és aquella corrent generalitzada que dos partits seguits a casa no es guanyaven. Doncs sí, els hem guanyat. No fent un bon partit, però a fi de comptes el que interessa són tres punts a la butxaca i no despenjar-se dels quatre equips que tenim per davant a la classificació (perquè casualment, tots ells també han saldat els seus partits amb victòria).
Del partit m'ha agradat molt la solvència defensiva (m'ha recordat als Moral, Adán, Olivella i Casan quan els rivals s'avorrien de penjar pilotes i topaven amb un mur allà darrera una vegada i una altra). Per contra, no hi ha manera que quan el rival es llança a l'atac a la desesperada sapiguem matar el partit amb els contraatacs que disposem. Hi ha precipitació, ànsies excessives de fer la darrera passada i es cau constantment en fora de joc (avui, estant mínimament encertats, el resultat hagués pogut ser molt més abultat).
Assegurar els partits a casa i "pescar" quelcom a fora, aquesta ha de ser la línia a seguir del Vilafranca d'ara fins a final de lliga. El proper obstacle: Montañesa, un rival dur, incòmode, situat a la zona baixa, un partit d'aquells gos i en un camp poc propici històricament pel Vilafranca però on han puntuat aquesta temporada Igualada, Cassà, Vilassar i Amposta (no podem ser menys, perquè en aquests camps no es guanyen les lligues, però si es perden). Gran Reserva: El central Murillo ha estat una paret infranquejable pels davanters del Morell. El partit que ha fet avui, corrobora la trajectòria ascendent d'aquest jove jugador que l'ha portat a ser un fix a la defensa vilafranquina. Vi picat: L'excessiva duresa amb la que s'han emprat alguns jugadors del Morell, un equip que porta 7 derrotes seguides a fora i que no patirà angoixes gràcies al coixí de punts acumulat fins ara.
Avui sí. Després d'un any i tres mesos exactament, al Vilafranca li han xiulat un altre penal a favor!!! No us ho creieu, oi? Jo encara no m'he fet a la idea tampoc, però és real, eh! Ja ni recordàvem la sensació que es tenia... Ha estat un extàsi entre la gent, superior a quan fem un gol i tot!!! En fi, només espero que no triguin 49 partits més a xiular-nos un altre.
Una altra ratxa (o malefici) que s'ha trencat és aquella corrent generalitzada que dos partits seguits a casa no es guanyaven. Doncs sí, els hem guanyat. No fent un bon partit, però a fi de comptes el que interessa són tres punts a la butxaca i no despenjar-se dels quatre equips que tenim per davant a la classificació (perquè casualment, tots ells també han saldat els seus partits amb victòria).
Del partit m'ha agradat molt la solvència defensiva (m'ha recordat als Moral, Adán, Olivella i Casan quan els rivals s'avorrien de penjar pilotes i topaven amb un mur allà darrera una vegada i una altra). Per contra, no hi ha manera que quan el rival es llança a l'atac a la desesperada sapiguem matar el partit amb els contraatacs que disposem. Hi ha precipitació, ànsies excessives de fer la darrera passada i es cau constantment en fora de joc (avui, estant mínimament encertats, el resultat hagués pogut ser molt més abultat).
Assegurar els partits a casa i "pescar" quelcom a fora, aquesta ha de ser la línia a seguir del Vilafranca d'ara fins a final de lliga. El proper obstacle: Montañesa, un rival dur, incòmode, situat a la zona baixa, un partit d'aquells gos i en un camp poc propici històricament pel Vilafranca però on han puntuat aquesta temporada Igualada, Cassà, Vilassar i Amposta (no podem ser menys, perquè en aquests camps no es guanyen les lligues, però si es perden). Gran Reserva: El central Murillo ha estat una paret infranquejable pels davanters del Morell. El partit que ha fet avui, corrobora la trajectòria ascendent d'aquest jove jugador que l'ha portat a ser un fix a la defensa vilafranquina. Vi picat: L'excessiva duresa amb la que s'han emprat alguns jugadors del Morell, un equip que porta 7 derrotes seguides a fora i que no patirà angoixes gràcies al coixí de punts acumulat fins ara.
diumenge, 4 de març del 2007
"Fuente de energía"
FC Vilafranca 1 - UD Cornellà 0
Tal com diu la cançó dels Estopa, amb aquesta victòria, després de la cruel derrota de la setmana passada, el Vilafranca agafa forces per seguir lluitant pels llocs de privilegi. Ha estat un difícil i treballat triomf davant un rival directe i al qual li guanyes el "goal-average" (factor important) després de l'1-2 de la primera volta.
I ara... a trencar estadístiques d'aquestes que m'agraden tant! Em refereixo a aquella que diu que dos partits seguits a casa no es guanyen ni es perden. M'he dedicat a perdre el temps en mirar les darreres vegades que hem hagut d'afrontar dos encontres consecutius al Municipal i us puc dir que, basant-me en els darrers vint anys, de les 21 ocasions que s'ha produït aquest fet: en 6 hem guanyat els dos partits, en 2 els hem perdut i en les 13 restants s'han produït combinacions diverses de victòries, empats i derrotes. Per tant, crec que estem igual que al principi. D'aquí que consideri que ha estat una pèrdua de temps perquè no n'he tret cap conclusió evident. Bé, una sí, que diumenge s'ha de guanyar "por lo civil o por lo criminal" (com deia l'ex-míster vilafranquí Josep Alonso) si volem seguir somniant. Perquè l'ascens, passa pel que fem al Municipal (ara, més que mai). Per aquí han de passar Igualada, Cassà, Pobla Mafumet, Gramenet B, Morell i només s'ha de visitar Manlleu dels equips que estan a dalt.
Per acabar, i donat que hi ha hagut confusió en qui ha marcat el gol vilafranquí, aclarir el tema. Per les imatges de VTV s'ha vist perfectament com Ariza, després d'un rebot d'Alfonso Gómez, introduïa la pilota a la seva porteria però l'àrbitre (molt bé avui, cal dir-ho) se l'ha concedit a Rafa que era qui ha tret la falta des de quasi mig camp tot i que Landi li reclamava l'autoria per allò de les ansies de gol dels davanters. Gran Reserva: Les graderies del Municipal repletes de canalla de la FE At. Vilafranca que ha fet la presentació dels seus equips abans de l'encontre. Vi picat: No veure a tot aquests nois i noies acudir al camp al llarg de la temporada, perquè avui la "pressió ambiental" també ha ajudat a l'equip a assolir la victòria.
Tal com diu la cançó dels Estopa, amb aquesta victòria, després de la cruel derrota de la setmana passada, el Vilafranca agafa forces per seguir lluitant pels llocs de privilegi. Ha estat un difícil i treballat triomf davant un rival directe i al qual li guanyes el "goal-average" (factor important) després de l'1-2 de la primera volta.
I ara... a trencar estadístiques d'aquestes que m'agraden tant! Em refereixo a aquella que diu que dos partits seguits a casa no es guanyen ni es perden. M'he dedicat a perdre el temps en mirar les darreres vegades que hem hagut d'afrontar dos encontres consecutius al Municipal i us puc dir que, basant-me en els darrers vint anys, de les 21 ocasions que s'ha produït aquest fet: en 6 hem guanyat els dos partits, en 2 els hem perdut i en les 13 restants s'han produït combinacions diverses de victòries, empats i derrotes. Per tant, crec que estem igual que al principi. D'aquí que consideri que ha estat una pèrdua de temps perquè no n'he tret cap conclusió evident. Bé, una sí, que diumenge s'ha de guanyar "por lo civil o por lo criminal" (com deia l'ex-míster vilafranquí Josep Alonso) si volem seguir somniant. Perquè l'ascens, passa pel que fem al Municipal (ara, més que mai). Per aquí han de passar Igualada, Cassà, Pobla Mafumet, Gramenet B, Morell i només s'ha de visitar Manlleu dels equips que estan a dalt.
Per acabar, i donat que hi ha hagut confusió en qui ha marcat el gol vilafranquí, aclarir el tema. Per les imatges de VTV s'ha vist perfectament com Ariza, després d'un rebot d'Alfonso Gómez, introduïa la pilota a la seva porteria però l'àrbitre (molt bé avui, cal dir-ho) se l'ha concedit a Rafa que era qui ha tret la falta des de quasi mig camp tot i que Landi li reclamava l'autoria per allò de les ansies de gol dels davanters. Gran Reserva: Les graderies del Municipal repletes de canalla de la FE At. Vilafranca que ha fet la presentació dels seus equips abans de l'encontre. Vi picat: No veure a tot aquests nois i noies acudir al camp al llarg de la temporada, perquè avui la "pressió ambiental" també ha ajudat a l'equip a assolir la victòria.
diumenge, 25 de febrer del 2007
Fal·làcia Catalana de Futbol
UE Vilassar Mar 2 - FC Vilafranca 0
Fa unes setmanes, comentava que el comportament arbitral envers el Vilafranca des de l’afer de les darreres eleccions a la presidència de la FCF, mereixien un ampli tractament al blog. Avui, després del “derroche” de targetes i errors del col·legiat de torn (no val la pena individualitzar perquè és cosa de tot l’estament arbitral) cal reflexionar en veu alta i denunciar un fet evident: quan ens apropem als primers llocs, ja s’encarreguen de tornar-nos a mitja taula. En partits com els de Cassà, Igualada o avui a Vilassar on, en tots tres, en cas de victòria l’equip es situava en zona d’ascens, la mà negra ha sorgit per fer-ne de les seves. No sé si des del si del club preocupa aquesta situació i si es té pensat actuar d’alguna manera (tampoc sé quina, la veritat) però, si hem de seguir així fins a final de temporada... més val que ens deixem de somnis d’ascens, acabem la temporada dignament i Déu dirà!
Perquè... és normal què al Vilafranca no li xiulin un penal a favor des de l'11 de desembre de 2005??? 441 dies, eh!!! 47 partits consecutius de lliga!!! Curiositats de la vida, aquell Vilafranca-Premià (2-3) el xiulà la nostra estimada Ana Zardaín López (per a més inri...). Haurem d’esperar a que ens torni a xiular ella per veure una pena màxima a favor nostre?
Del partit, en versió telegrama, dir que en condicions normals 0-0 i cap a casa... però un gol afortunat (xutant des de casa seva) i quedar-se amb deu homes (injustament) segons després d’expulsar a un rival, han enfonsat l’equip que ha encaixat el segon gol quan s’atacava a la desesperada. Gran Reserva: L’agradable sorpresa de veure a la banqueta a Rafa Moral quan tot just demà fa un any de la greu lesiò al camp del Banyoles. Ha estat llarga la recuperació i l’espera, però el partit 350 amb la samarreta del Vila (en porta 349) és més a prop. Vi picat: FCF, CORRUPCIÓ, MÀFIA, PODREDURA,... (i tants adjectius que se m’ocorren, que deixó per a la vostra imaginació).
Fa unes setmanes, comentava que el comportament arbitral envers el Vilafranca des de l’afer de les darreres eleccions a la presidència de la FCF, mereixien un ampli tractament al blog. Avui, després del “derroche” de targetes i errors del col·legiat de torn (no val la pena individualitzar perquè és cosa de tot l’estament arbitral) cal reflexionar en veu alta i denunciar un fet evident: quan ens apropem als primers llocs, ja s’encarreguen de tornar-nos a mitja taula. En partits com els de Cassà, Igualada o avui a Vilassar on, en tots tres, en cas de victòria l’equip es situava en zona d’ascens, la mà negra ha sorgit per fer-ne de les seves. No sé si des del si del club preocupa aquesta situació i si es té pensat actuar d’alguna manera (tampoc sé quina, la veritat) però, si hem de seguir així fins a final de temporada... més val que ens deixem de somnis d’ascens, acabem la temporada dignament i Déu dirà!
Perquè... és normal què al Vilafranca no li xiulin un penal a favor des de l'11 de desembre de 2005??? 441 dies, eh!!! 47 partits consecutius de lliga!!! Curiositats de la vida, aquell Vilafranca-Premià (2-3) el xiulà la nostra estimada Ana Zardaín López (per a més inri...). Haurem d’esperar a que ens torni a xiular ella per veure una pena màxima a favor nostre?
Del partit, en versió telegrama, dir que en condicions normals 0-0 i cap a casa... però un gol afortunat (xutant des de casa seva) i quedar-se amb deu homes (injustament) segons després d’expulsar a un rival, han enfonsat l’equip que ha encaixat el segon gol quan s’atacava a la desesperada. Gran Reserva: L’agradable sorpresa de veure a la banqueta a Rafa Moral quan tot just demà fa un any de la greu lesiò al camp del Banyoles. Ha estat llarga la recuperació i l’espera, però el partit 350 amb la samarreta del Vila (en porta 349) és més a prop. Vi picat: FCF, CORRUPCIÓ, MÀFIA, PODREDURA,... (i tants adjectius que se m’ocorren, que deixó per a la vostra imaginació).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)