diumenge, 20 de maig de 2007

Primes a tercers o fer el "primo"

CD Banyoles 2 - FC Vilafranca 1
A aquestes alçades de temporada els rumors sobre possibles anades i vingudes de maletins estan a l’ordre del dia. Especulaven a Igualada, després de la derrota, que Vilafranca i Banyoles podrien estar darrera de la “hipermotivació” dels jugadors del Cornellà. A Manlleu, en aquest aspecte, estaven més tranquils perquè no crec que a Cassà estiguessin molt per ajudar-nos. Caprabo i Badalona B tenien prou amb la seva necessitat de punts per a salvar la categoria per a ajudar-nos derrotant a Amposta i FE Figueres. I amb tot aquest panorama,... tot passava per guanyar al Pla de l’Estany per arribar al darrer partit amb opcions reals d’ascens. Doncs no. Per enèsima vegada s’ha tornat de buit d’un desplaçament. Un equip que vol pujar a Tercera Divisió no pot aspirar a fer-ho sumant un punt dels darrers nou o encadenant vuit jornades consecutives sense sumar la victòria lluny del Municipal. Amb això està dit tot.
Ara la setmana vinent, tres quarts del mateix. Estem obligats a lluitar per la quarta plaça (que donaria l’ascens en cas de compensacions) davant l’Igualada que no ho té fet encara... i esperar ensopegades de Pobla Mafumet i Banyoles davant rivals que es juguen la vida per la part baixa. Sabeu que? Més val que ens centrem en guanyar el darrer partit de lliga, acomiadar-se dignament de l’afeccionat vilafranquí i deixar de fer el “primo” esperant favors aliens quan no sabem fer els propis deures. L’ascens era el gran objectiu i vist la despesa feta pel club, haurem d’analitzar si la paraula fracàs és excessiva o amb decepció n’hi ha prou. En tot cas, el mateix plantejament deuen estar fent a Cornellà o Vilassar per exemple. Com diu el refrany: Malt de molts, consol de tots.

Gran Reserva: Capilla ha estat un dels pocs jugadors que ha aguantat l'equip en el tram final de lliga fent valer la seva experiència i veterania. Ha anat de menys a més, però s'ha trobat molt sol.

Vi picat: Haver de lluitar només per la quarta plaça quan hem tingut la mel als llavis durant algunes jornades. A més, mai ens ha acompanyat la sort quan hem hagut de dependre dels ascensos compensats.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostiaaaaa.
quin final de lliga tan desastrós.
Ara haurem de refiar-nos dels ascensos de tercera divisió, sempre que guanyem el proper diumenge a l´Igualada!!!
Qui deia que l´àrbitratge d´ahir ens afavoria després de l´error d´Igualada??.
ânims i visca el Vilafranca, no tirem la tovallola encara, please.

Anònim ha dit...

Bufff! quin pal. En quinze dies hem caigut en picat, i ara és molt difícil motivar els jugadors per guanyar diumenge, sabent que a priori no pujarem, però mai se sap, pot ser els ascensos compensats... però com diu molt bé "la prèvia":
- "fer el “primo” esperant favors aliens quan no sabem fer els propis deures."
En fi, que diumenge a guanyar! tot i que no tinguem res a celebrar, haurem de reservar el cava per a l'any que ve, perquè encara que pugem de rebot, que voleu que us digui...NO ÉS EL MATEIX!

Anònim ha dit...

Si pugem de categoria, sigui amb la quarta, cinquena o sisena posició, mai se sap, com aniran els ascensos de tercera a segonaB,amb el temps ningú se´n recordarà tal com va ser sinò que has pujat i punt, així que a guanyar i a esperar totes les caramboles possibles. Força Vila.

Anònim ha dit...

Sembla que la gent està força desanimada pq no escriu res. Només dir que s'ha de fer pinya el diumenge per guanyar el partit, quedar lo més amunt possible i sino es fa ja tindrem temps de fer crítica i saber el pq no s'ha aconseguit l'objectiu amb el pressupost que teníem.

La prèvia ha dit...

Tens raó, ja que matemàticament és impossible quedar entre els tres primers s'ha d'intentar quedar el més amunt possible per mirar de pujar amb els ascensos de Tercera a Segona B. I això passa per guanyar a l'Igualada i esperar resultats favorables. És difícil que es doni tot (guanyar a l'Igualada, que els altres perdin, que no baixi cap més de 2a B, que pugin els més possibles de 3a,...) però ara mateix és l'únic camí. Després (en cas d'ascens) ningú s'enrecorda de com es va pujar. Sense anar més lluny, el Cassà va pujar de rebot a 1a Catalana i ara jugarà a Tercera. O el Vilanova, que va pujar de rebot de Preferent a 1a Catalana i de 1a Catalana a Tercera i després ha estat lluitant sempre pel Play-Off. Seria decepcionant (encara més) que no guanyessim a l'Igualada i els altres resultats ens haguessin anat bé. Per tant, els jugadors a complir amb la seva obligació i l'afeccionat a donar-los el màxim suport al camp. Només ens queda aquest clau ardent i ens hi hem d'agafar!!! FORÇA VILAFRANCA!!!

Anònim ha dit...

Jo pel que fa a les caramboles necessàries per pujar, confio en 2 de les 4 coses que ha dit la Prèvia. Una és la nostra victòria(evidentment si no guanyessim estariem perdent el temps de mala manera). La segona és que no es produeixi cap descens més de Segona B. El Figueres representa que treurà els punts del Mini(ni que sigui només per les ganes), i el Sant Andreu pel mateix motiu hauria de treure els punts de Vilajoiosa(primes a part, però no haurien de poder amb jugar's-hi el descens). Però a més Eldense i Mestalla, els rivals per evitar el descens directe, tenen partits prou complicats davant Hospitalet i Huesca, que es juguen la posició al play-off d'ascens. Jo confio en que acabi tot igual que està i que el Sant Andreu salvarà la categoria a la promoció.
Però cal repetir que lo primer es treure els punts propis, i prou dificil que serà fer-ho.