Set de futbol

Qui més qui menys, i sobretot els malalts de futbol (entre els quals m'incloc), ja teníem ganes que la pilota comencés a rodar de nou sobre la verda catifa del Municipal. I així ha estat com aquest vespre, sota les ordres del nou míster, l'Isaac Fernández, i del seu ajudant, en Jordi Elias, l'ampli grup de jugadors (vora una trentena) que formen a hores d'ara el planter del Vilafranca han iniciat un nou curs futbolístic, marcat enguany per l'austeritat econòmica i una majoria de gent de casa però no per això mancat de la màxima il·lusió possible. En aquesta primera presa de contacte, els jugadors han realitzat carrera contínua, circuits de resistència (però sempre amb la pilota als peus), els típics "rondos" i els habituals "mini-partidets" per acabar.

Cal destacar l'absència, segurament previsible, de Jordi Capilla (el gran protagonista del "culebrot" de l'estiu). Avui, el club ha volgut donar el seu punt de vista sobre el que s'ha comentat els darrers dies sobre aquest tema. I és que des del sí del FC Vilafranca no es té constància de la denúncia interposada pel jugador ni de l'acte de conciliació al qual estava citat el club. Per tant, aquest, no emetrà cap comunicat oficial fins que conegui l'estat real de la situació. Precisament, la seva no presència en l'entrenament d'avui i la poca predisposició a l'hora d'arribar a un acord satisfactori per ambdues parts augura un conflicte que anirà per llarg i difícil de solucionar.
Amb la nova temporada, enceto també una nova secció al blog on setmana rere setmana intentaré resumir el que ha estat la jornada del degà penedesenc amb un d'aquells tòpics del futbol que tant agraden emprar als futbolistes en les seves declaracions a la premsa o frases cèlebres d'aquest esport.

Gran Reserva: Veure com el futbol cada dia té menys fronteres. A banda dels tres coneguts guineans i del "famòs" brasiler, en la sessió d'avui ha destacat la presència d'un jugador nigerià provinent d'una lliga austríaca que estarà uns dies a prova.

Vi picat: Per ser el primer blog de la temporada, deixarè aquest espai en blanc tot desitjant que ho pugui fer en moltes més ocasions al llarg de la temporada.

El futbol és així: "Con los puntos que me dieron al operarme habríamos ganado dos Ligas" (Alfredo Di Stéfano, 1926, ex-futbolista i entrenador argentí).
Això mateix deuria pensar el bo d'en Rafita (operat recentment de pubis) veient, vestit de carrer, l'entrenament d'aquesta tarda. Ara estaríem a Tercera...

Camí a Tercera (i VI)

Temporada 1995/96: Un equip amb gent de casa
El darrer ascens a Tercera fa ja dotze anys que es produí. El gran èxit ho fou més si es té en compte que, a excepció dels vilanovins Santi Triguero i Arjona, des del primer fins a l'últim jugador de la plantilla eren formats a les pedreres vilafranquines de l'Atlètic (Casan, Adán, Moral, Besolí, Montfort, Ripoll,...) i del Vilafranca (Cano, Miret, Troyano, Atsarà, Fos, Mesa,...). Evidentment, el saber fer del veterà Lluís Aloy a la banqueta va ser clau per a que el que semblava una utopia es convertís en un somni fet realitat.

El Vilafranca ocupà plaça d'ascens des de les primeres jornades de lliga i ja no la deixà fins a final del campionat, només superat a la taula per un intractable Esport Badaloní.
L'ascens es certificà a manca d'una jornada pel final de lliga abans de jugar amb l'Hospitalet At. (1-1) ja que els rivals directes havien ensopegat als partits del matí.

Balanç: 2n Class. (75 punts) / 21PG - 12PE - 5PP / 62GF - 33GC.
Jugadors destacats: Cano, Moral, Atsarà, Montfort i Ripoll.
Entrenador: Lluís Aloy.
President: Paco Fos Meseguer.

Al món passava... El 17 de gener de 1996, el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara era segrestat al garatge de casa seva quan tornava de la feina. Dies més tard, la banda terrorista ETA es feia responsable d'aquest llarg segrest que no acabaria fins a principis de juliol de 1997.

I aquell any sonava... "Macarena" (Los Del Río) va arribar a ser famosa internacionalment fins al punt de ser utilitzada com a música de la campanya electoral pel Partit Demòcrata, obtenint Bill Clinton la reelecció com a president dels EUA.

Camí a Tercera (V)

Temporada 1987/88: La promoció de Calella
L'inici de lliga amb vuit victòries seguides augurava una temporada propicia per a que el degà penedesenc assolís el campionat, però la irregularitat de l'equip i la superioritat del Martinenc (campió amb 52 punts) condemnaren l'equip a jugar-s'ho tot en la promoció amb el Calella (segon de l'altre grup de Preferent).
El partit d'anada jugat a Vilafranca acabà amb empat (1-1) i els del Maresme ja es veien amb la promoció a la butxaca. La tornada però, deparà un vibrant i emocionant partit on el Vilafranca s'imposà 2-3 (amb gols de Puig, Sánchez Mesa i Juanito) realitzant una gran exhibició de joc i encert davant de porteria.

Sorprenentment, dies més tard el Calella també ascendí a 3a Divisió en els despatxos, ampliant-se el Grup V a vint-i-dos equips degut a que els descensos de Segona B l'havien deixat amb un número imparell d'equips.

Balanç: 2n Class. (43 punts) / 19PG - 5PE - 10PP / 58GF - 45GC.
Jugadors destacats: Gonzálvez, Nogués, Atsarà, Juanito i Jordi.
Entrenador: Ángel Casado.
President: Paco Fos Meseguer.

Al món passava... El 18 de juliol de 1988 Iran accepta sense condicions la resolució 598 de l'ONU, que exigeix un immediat "alto al foc" en la guerra que manté contra Iraq des de 1980.

I aquell any sonava... "Never gonna give you up" (Rick Astley), el primer single del seu primer àlbum en solitari després d'abandonar el grup de soul FBI, es convertí a finals de 1987 en un gran "hit" a tota Europa i Estats Units.

Camí a Tercera (IV)

Temporada 1978/79: El 75è Aniversari del club
Quina millor manera de celebrar tal efemèride que amb el Campionat de Lliga de Regional Preferent i el conseqüent ascens a 3a Divisió.
La sensacional feina de l'entrenador Ricart Pi de la Serra seguia donant els seus fruits. En tres temporades havia assolit dos ascensos i un altre sots-campionat. A més, comptava amb un dels millos planters que ha tingut el Vilafranca en la seva història amb homes de la casa com Cervera i Marimón i jugadors que aportaren la seva gran qualitat com Vázquez, Jiménez, Lara, Bañeras, Amado i altres.
La victòria davant el Granollers (5-1) en la penúltima jornada de lliga suposà la consecució matemàtica del títol.

Altres fets a destacar d'aquella temporada foren la visita de l'Espanyol (2-4) amb motiu del 75è Aniversari i la malhaurada mort del jove "Giró" a causa d'una greu malaltia.

Balanç: 1r Class. (53 punts) / 24PG - 5PE - 9PP / 77GF - 50GC.
Jugadors destacats: Fos II, Vázquez, Jiménez, Cervera i Marimon.
Entrenador: Francesc Ricart Pi de la Serra.
President: Pere Montserrat Marcé.

Al món passava... El 6 de desembre de 1978 es ratificava la Constitució Espanyola mitjançant un referèndum sota la presidència d'Adolfo Suárez.

I aquell any sonava... "YMCA" (Village People) arrassava a les pistes de ball de finals dels 70. El tema no va estar exempt de polèmica ja que YMCA era una associació de caràcter cristià pro ajuda i orientació dels joves i es va sentir afectada perquè un grup homosexual els dediqués una cançó.

Camí a Tercera (III)

Temporada 1967/68: Aquell darrer partit amb l'Igualada
El segon lloc a la lliga regular, per darrere del Santboià (campió amb 50 punts), va obligar al degà pendesenc a jugar-se l'ascens a 3ª Divisió en la promoció, junt a l'Igualada, el Granollers i l'Arenys de Mar, on ascendien els dos primers de grup. El Vilafranca afrontava el darrer partit de la lligueta amb la necessitat imperiosa de guanyar i la visita a la Creu de Sant Salvador d'un Igualada ja amb l'ascens a la butxaca. Tot i la teòrica relaxació del rival, el partit va ser molt disputat i acabà amb victòria vilafranquina (2-1) amb gols de Miró (2).

Una anècdota divertida d'aquella temporada succeí en el partit de lliga a casa amb Les Borges Blanques (3-1) quan l'àrbitre, degut a les airades protestes visitants, anul·là un gol a Miró (qui reconeguè que la pilota havia sortit dels límits del terreny de joc). La jugada acabà en còrner i Catasús el llançà directe a gol davant la sorpresa del rival.

Balanç: 2n Class. (49 punts) / 22PG - 5PE - 9PP / 62GF - 34GC.
Jugadors destacats: Cabello, Santi "Serenet", Catasús, Miró i Papaseit.
Entrenador: César Rueda Gonzalo.
President: Pere Rovira Vandellós.

Al món passava... En ple conflicte de la Guerra del Vietnam, el 16 de març de 1968 les tropes nord-americanes llançaven una operació a la regió de Son My. La matança de "My Lai" acabà amb la vida de centenars de civils (entre ells 500 nens).

I aquell any sonava... "Sitting on the dock of the bay" (Otis Redding, "King of Soul") assolia l'èxit de forma póstuma un any després de la seva mort en un accident d'avioneta a l'estat de Wisconsin.

Camí a Tercera (II)

Temporada 1961/62: Rebuda triomfal a la "Xocolateria"
Així se l'anomenava al local social del club i on van ser rebuts apoteòsicament els herois de l'època en tornar de jugar el darrer partit de lliga al camp del Gimnàstic B (tot i que l'ascens s'havia certificat una jornada abans a casa davant el Poble Sec). D'allà, la comitiva formada per jugadors, tècnics, directius i afeccionats va recòrrer la Rambla de St. Francesc fins a arribar a l'Ajuntament on van sortir al balcó a saludar a la gent que vitorejava amb càntics als seus ídols.

La gran segona volta de campionat (on només es va perdre un partit dels disset disputats) certificà una gran temporada de l'equip vilafranquí, que concluí amb la disputa d'una lligueta a doble partit entre els tres campions dels grups de 1a Regional (Vic, Calella i Vilafranca) emportant-se el nostre equip el guardó honorífic de Campió Absolut de la Categoria.

Balanç: 1r Class. (50 punts) / 20PG - 10PE - 4PP / 90GF - 34GC.
Jugadors destacats: Via, Catasús, Gutiérrez, Paredes i "Rius".
Entrenador: Camilo Roig.
President: Francesc Benaiges March.

Al món passava... El 17 de juny de 1962, Brasil es proclamava vencedor del Campionat del Món de Futbol, celebrat a Xile, en vèncer a la final a Txecoslovàquia (3-1) amb gols d'Amarildo, Zito i Vavá.

I aquell any sonava... "Perdóname" (Dúo Dinámico) fou Número 1 a Espanya a l'estiu de 1962, mantenint-se a dalt de tot durant set setmanes.

Camí a Tercera (I)

Temporada 1955/56: Un ascens inesperat
El Vilafranca afrontava aquesta temporada a 1a Regional amb el fitxatge estrella del porter Monasterio (provinent del Nàstic de Tarragona). El campionat fou dels més igualats i disputats que es recorden i se l’enduguè el CE Sallent (27 punts), en una darrera jornada d’infart on també optaven a ell Rapitenca, Igualada, Mercantil i Vilafranca. Precisament, el degà penedesenc ensopegà en el darrer partit (4-1) al camp de l’Agut de Terrassa, esvaïnt-se així la opció de l’ascens que s’haguès produït en cas de victòria.

Paradoxes de la vida, i afortunadament, a principis de setembre es va saber que degut a una reestructuració federativa en les diverses categories i gràcies a la classificació obtinguda en l’anterior campanya el Vilafranca havia estat inclòs en el grup VII de la 3a Divisió Nacional per primera vegada a la seva història.

Balanç: 5è Class. (25 punts) / 10PG – 5PE – 7PP / 43GF – 41GC.
Jugadors destacats: Monasterio, Ricart, Palau, Sadurní i Noya.
Entrenador: Carles Quer / Ramon Sicart.
President: Ramon Aranda Giménez.

Al món passava... El 29 de març de 1956, Dijous Sant, moria, als 14 anys, Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, infant d’Espanya, a causa d’un tret accidental del seu germà Joan Carles, després Joan Carles I rei d’Espanya, mentre netejava un revòlver (segons alguns, regal de Franco).

I aquell any sonava... "Refrain" (Lys Assia) va ser la cançó guanyadora de la I Edició del Festival d’Eurovisió celebrat a Lugano (Suïssa). A més del país amfitrió, que s’endugué la victòria, van participar també Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.