"Piensa en verde"

La pre-temporada ha acabat; arriba la Lliga. Això és l'únic que han de tenir en ment els jugadors de cara a l'important partit del proper diumenge davant l'Olesa.
Enrera queda un mes i mig d'entrenaments amb l'objectiu d'arribar a l'inici de lliga amb la preparació física òptima; un reguitzell d'amistosos saldats amb victòries mínimes davant rivals de menys entitat i dues derrotes per golejada amb equips de Tercera (el que indica que enguany l'equip no estarà per lluitar per l'ascens); i un seguit de jugadors que han estat a prova i dels quals no n'hem aprofitat cap, a excepció dels dos que hi ha ara (Eliesley i Dani Bello) però que la seva presència definitiva en la plantilla tampoc és segura.

Fets positius a destacar: que els dos darrers partits l'engranatge defensiu ha millorat respecte a cataclismes anteriors i, potser el més destacat, que es treballen com feia temps no passava les jugades d'estratègia (i ho demostra el fet que dels 10 gols marcats, la meitat (5) han estat a pilota parada).
Evidentment, hi ha aspectes negatius: un seria la manca de gol dels davanters, ja que cap dels quatre que tenim en nòmina ha vist porteria aquest estiu; i l'altre, la mancança de creació de joc al mig del camp on només Guzmán es capaç de dirigir l'equip amb mestria. Intueixo que enguany, el company Sayol seguirà invocant a "Sant Marc" però no Ramírez sinò Guzmán.
Com diu el títol del blog d'aquesta setmana, cal pensar ja en l'Olesa. I no tenir por a l'efecte "Heineken" perquè, potser ells no ho saben, però nosaltres tenim a "San Miguel" (i en ell confíem).

Gran Reserva: Que Marc Raventós, vuit mesos després de la greu lesió al genoll davant del Cornellà, tornès a jugar uns minuts a la segona part del partit amb el Sitges de divendres passat. Sens dubte, una gran notícia per a tots però sobretot per a ell ja que la recuperació ha estat dura i llarga.

Vi picat: En el mateix partit, feia mal els ulls veure a Marc Ramírez sota els pals i saber que aquella porteria que defensava no era la "teva". Un no entén encara com un jugador de la seva categoria acabarà jugant a Preferent.

El futbol és així: "La pretemporada está siendo muy dura. Nos levantamos a las nueve de la mañana" (Davor Suker, 1968, ex-futbolista croata).
Més dura ha estat per a l'afeccionat vilafranquí, ja que la trajectòria que ha tingut l'equip ha generat més dubtes que no pas il·lusió.

Números vermells, futur negre?

Avui, permeteu-me, veient que la pre-temporada segueix pel mateix camí que setmanes anteriors i que no cal donar-li gaire importància segons els entesos en la matèria, recalcar aspectes de l'Assemblea de Socis que mereixen una explicació detallada.

A tots els mitjans ha sortit la xifra dels 72.000 € de dèficit i que aquest havia estat causat per la sotragada dels espònsors que s'havien compromés amb el club. Doncs bé, tirant d'hemeroteca i anant a buscar l'Assemblea de l'any passat trobem que de cara a la Temporada 2007/08 es preveien uns ingressos i unes despeses de 247.000 €. Pel que es va dir dimarts, els ingressos finals ascendien a 238.000 € (tan sols 9.000 menys dels pressupostats) mentre que la partida de despeses era de 310.000 € (63.000 per sobre dels previstos). En què quedem doncs? Van fallar els espònsors o vam voler estirar més el braç que la màniga fitxant jugadors a preus desorbitats?
Recordo quan aquesta junta va prendre possessió del seu càrrec a l'estiu del 2002, que el club havia d'encaminar-se cap a la professionalització, amb una estructura d'empresa i que la fita esportiva era portar l'equip fins a la 2a B. Ara diuen que no. Ara auguren que en un futur no molt llunyà, els jugadors hauran de pagar-se la fitxa, rentar-se la roba a casa i que potser la categoria que li pertoqui al Vilafranca sigui més avall de la 1a Catalana. És a dir, que avancem segons bufa el vent.
Hi ha altres detalls, no menys importants, com el fet d'aprovar les coses no per majoria i a mà alçada sinò pel silenci (o cohibició) dels socis assistents o també veure allà mostres de suport envers la Junta que rarament veuràs els dies de partit al Municipal (perquè quants dies hem vist sol al President a la llotja?). S'és soci (i/o directiu) els 365 dies de l'any i no només un. A més, si la gestió és tan bona, quina necessitat tenen d'aquest suport "extra"?

Gran Reserva: El detall de la directiva de regalar un clauer i un pin del Vilafranca a tots els socis assistents a l'Assemblea. D'una manera o altra haurem de desprendre'ns dels excedents del rasca-rasca, no?

Vi picat: Que en el programa oficial de la Festa Major 2008 vingui anunciat el partit del dia 29, davant del Sitges, a les 9.30 del matí en comptes de les 19.30 de la tarda. Un any que el posen dins del programa i encara s'equivoquen...

El futbol és així: "Con mil millones puede fichar hasta la portera de mi casa" (Josep Lluís Núñez, 1931, ex-president del FCB).
I a més, després no puges i et presentes a l'Assemblea amb un dèficit de collons. Lo difícil serà encertar-la aquest any, amb un pressupost a la baixa, i fer una temporada, si més no, digna.

"Prohibido jugar a la pelota"

Parlava en el "post" de la setmana passada de les sensacions (allò que transmet un equip quan el veus jugar). Independentment dels resultats, i més a pre-temporada on guanyar o perdre tampoc importa gaire, no s'intueixen aquells detalls d'equip treballat que porta tres setmanes entrenant i que es troba en l'equador de la preparació per afrontar amb garanties l'inici de campionat. I és que si analitzèssim línia per línia, trobaríem més mancances que qualitats a destacar.

Hi ha coses que no acabo d'entendre i em preocupen. Per exemple, que l'únic lateral esquerre pur de la plantilla (Rafita) estigui lesionat per un període llarg de temps i no haguem buscat un substitut de garanties sinò pegats d'urgència (Corbi) que fan que s'accentuïn les limitacions defensives i prives al mateix temps a l'equip de les seves virtuts en atac.
També, que es tinguin dubtes en quedar-se o no amb Eliesley, quan ha demostrat ser de lo milloret en defensa i no és que anem molt sobrats d'efectius que diguem.
I per acabar, que la productivitat dels davanters sigui nul·la. Encara no s'ha estrenat cap d'ells en el que portem de pre-temporada. Ja sabem que el gol va car i tenir un autèntic golejador al teu equip és un luxe, però qui ha de ser aquell jugador que ens garantitzi els 15 golets per temporada? Jo, sincerament, no crec que el tinguem.
Seria interessant que el cap de setmana vinent l'equip doni una imatge més conjuntada i, sobretot, que faci cas omís del rètol que hi havia a l'entrada del Camp de la Via Fèrria i que dóna títol al blog d'aquesta setmana. Abans però, dimarts cita obligada per als socis amb l'Assemblea Ordinària.

Gran Reserva: La rigorositat amb la que s'ha tractat el "tema Capilla" a El 3 de Vuit i VTV amb la versió dels uns i dels altres. Qui té la raó? El jutge decidirà.

Vi picat: Per segon any consecutiu, el fet que el CE Sabadell es desplaci al Triangular de Sant Pere Molanta amb el segon equip en comptes de portar el titular de 2a B. Val que no cobrin i es conformin amb un "pa amb tomàquet", però que no ens prenguin el pél!

El futbol és així: "Un equipo de fútbol es como una orquesta, cuanto más tiempo de ensayo tenga el grupo, mejor" (César Luis Menotti, 1938, ex-futbolista i entrenador argentí).
Doncs això, que vagin afinant clarinets, trompetes i demés instruments que no ens adonarem i l'inici de la Lliga se'ns vindrà al damunt.

Parla el soci

Sempre m'ha agradat, i suposo que com a mi a molta gent, un cop ha acabat el partit fer petar la xerrada una estona sobre el que s'ha vist damunt del camp per a copsar i/o contrastar diferents opinions. Tant ahir (Pobla) com avui (Vilanova), les sensacions que ha deixat l'equip són gairebé idèntiques (i no del tot bones per cert).

Hi havia qui deia: "Amb aquest sistema de joc s'empataran molts partits al llarg de la temporada. I ja sabem que, a la Lliga dels 3 punts, empatar serveix de poc". Raó no li falta, perquè és veritat que a l'equip li agrada (o li ordenen) jugar amb la línies molt endarrerides, el que provoca que no et creïn gaires oportunitats de perill però, alhora, que a davant arribis en comptades ocasions.
Un altre comentava que "l'amalgama de jugadors que conformen la plantilla són d'unes característiques molt similars els uns amb els altres. No hi ha alternatives o variants per fer servir segons les circumstàncies del partit o el rival". I posaré un exemple: no tens un lateral que s'incorpori a l'atac (?) i un altre que guardi més la seva posició en defensa (Moral, Pere Costa,...). O interiors que es decideixin a trencar per banda amb velocitat (?) i altres que tenen tendència a anar cap al centre a fer la jugada (Condis, Retamal,...). L'únic cas que és dona aquesta circumstància és a la davantera, on Àlvar per velocitat és capaç de desbordar els defensors mentre que els altres davanters Palote, Turri, Medina,... són més estàtics o de jugar d'esquenes a porteria.
Ara bé, com exposava algú: "Sí, però mira, contra dos equips de Tercera i no hem perdut". És clar, qui no s'acontenta és perquè no vol. Sort, que queda pre-temporada per endavant i encara hi ha temps per a millorar tots aquests aspectes. En definitiva, per això serveixen tots aquests partits. Per res més.

Gran Reserva: En Hamdi i en Hamma, dos nens saharauis que estan passant l'estiu a la nostra vila i que no es perden un partit de pre-temporada, demostrant una afició per l'esport i pel FC Vilafranca digne d'encomiar.

Vi picat: Pagar 8 euros per presenciar un amistós, tal com ha decidit la Junta del CF Vilanova, té nassos!!! D'acord que hi ha crisi, però altres maneres deuen haver per a solucionar-la que fent passar "per caixa" a l'afeccionat ja al mes d'agost...

El futbol és així: "He jugado el Barcelona-Real Madrid, pero el Boca-River es distinto. Es como que se me inflama el pecho. Es como dormir con Julia Roberts" (Diego A. Maradona, 1960, ex-futbolista i actual seleccionador argentí).
Per a un vilafranquí, el més semblant a aquesta sensació deu ser la d'un derbi amb el Vilanova (tot i que, malhauradament, només hagi estat un amistós de pre-temporada i molt avorrit).

Proves, proves i més proves

No hi ha millor paraula per a definir el que està sent, fins al moment, la pre-temporada del degà penedesenc. A banda dels vint jugadors que conformen la plantilla del primer equip, el club en té a vuit més a prova de cara a completar un grup que aspira a fer una digna temporada a base de treball i il·lusió (sense oblidar-nos del parell o tres de jugadors de la Fundació que estaran també a cavall del primer equip).
Entre aquests que estan a prova vull destacar tres noms: el brasiler Eliesley (foto), qui demostrà bones maneres, col·locació, anticipació i una constitució física envejable per jugar a l'eix de la defensa; en punta, Carlos Álvarez (Santfeliuenc), un davanter ràpid, amb molta movilitat i olfacte de gol (aspecte important, evidentment); i finalment, un vell conegut, en Marc Guzmán, qui després de l'acte de "rebel·lia" de la temporada passada i d'haver provat, sense sort, en clubs com Sabadell o Vilanova vol tornar a demostrar la seva vàlua a Vilafranca. Ahir, sense anar més lluny, va ser el millor de llarg i l'únic que aportà criteri a l'hora d'elaborar joc al mig del camp.

Un aspecte que no m'agradà fou el fet de desplaçar 25 jugadors per disputar l'amistós amb el Riudebitlles. El més lògic haguès estat fer un equip diferent cada part i evitar els constants canvis ja que, a més, alguns jugadors van anar entrant i sortint com si d'un partit d'handbol es tractès. Gent com Moral, Condis o Sylla (per citar tres noms) són prou coneguts pel cos tècnic com per haver de "guanyar-se" un lloc en partits com aquest.
Per acabar, "tema lesions". A la ja coneguda baixa de Rafita (pubis) i la més que probable de Raventós (genoll), es podria afegir la del porter Álex Ródenas qui s'està recuperant d'una lesió a l'escafoide d'una de les seves mans. A hores d'ara, i sempre segons paraules seves, la seva participació en el primer partit de lliga seria més que dubtosa.

Gran Reserva: Que, tot i que encara quedi molt per a millorar, el web oficial del club ha començat la temporada amb alguns continguts actualitzats i amb la principal missió d'informar al soci i l'afeccionat vilafranquí.

Vi picat: L'estat del camp del Riudebitlles en l'amistòs d'ahir. No em queixo que sigui de terra (perquè tota la vida hi havíem jugat) sinò que una regada poc abans de començar haguès ajudat a l'hora de veure una millor pràctica del futbol.

El futbol és així: "No hay sitio en el mundo en el que el hombre sea más feliz que en un estadio de futbol" (Albert Camus, 1913-1960, escriptor i filòsof francés).
Segurament tothom no pensi igual, perquè sinò el Municipal estaria ple de gom a gom cada diumenge. Però als que ens agrada amb bogeria aquest esport, poder tornar a veure partits del Vilafranca (encara que siguin amistosos com el d'ahir) ens és tot un plaer.