El millor, el resultat

FC Vilafranca 1 - CF Peralada 0
El titular ho diu tot. Perquè, mireu, fins ara no s'havia assolit la victòria però havíem vist moments puntuals on el joc de l'equip, no és que fos enlluernador però era acceptable. Doncs avui, que s'ha jugat més malament a no poder, s'han sumat els tres punts. Val a dir que el rival ha col·laborat amb la causa fent que el partit sigui avorrit com feia temps no es recordava.

Deien a més, algunes veus pel Municipal, que el míster tenia les hores comptades en cas d'empat o derrota. Podria ser, coneixent la "casa" i els precedents existents, però si l'equip no l'ha configurat ell sinò la direcció tècnica, ja m'explicaran... El cas és que algunes decisions que s'han pres són del tot incoherents (o això em sembla a mi). Jugadors que eren titulars i ratllaven a gran nivell (Àlvar) desapareixen de les aliniacions. I a l'inrevès. Altres que semblaven amb un peu fora, de la nit al dia, són titulars indiscutibles (i marquen gols decisius, encara que siguin de "xurro"). I què dir del cas Gaitán? (a qui se li recriminà fins i tot que opinés al blog). En fi,...
Al final, el matx s'ha decidit amb un altre gol de Navarro (el segon consecutiu) en un llançament directe de falta des del cercle central que ha comptat amb la inestimable col·laboració del porter del Peralada que, amb tres mesos d'antelació, ens ha obsequiat amb un regal propi d'un rei mag d'orient.

Gran Reserva: A banda de la victòria, la porteria s'ha mantingut a zero per primera vegada aquesta temporada. I avui, s'ha de reconèixer, gràcies en part a les grans intervencions del porter Carlos (tan criticat altres dies).

Vi picat: No es pot fer un altre ús de la megafonia que no sigui el merament informatiu. Anunciar entre els resultats del cap de setmana "Espanyol 1 - Robo com una casa 2" és del tot patètic i dóna una imatge, davant l'afeccionat rival, indigna d'un club històric com el Vilafranca.

El futbol és així: "Eso de jugar bien es un camelo. A veces la gente sólo se fija en el resultado para analizar si el equipo ha jugado bien o mal" (José A. Camacho, 1955, actual entrenador d'Osasuna).
D'acord, si ens pregunten que preferim si guanyar o jugar bé, triarem lo primer. Però podrien ser les dues coses al mateix temps? No sempre, només alguns dies.

Quan no és un all és una ceba

UE Tàrrega 3 - FC Vilafranca 2
Amb l'Olesa van ser els típics nervis del debut en lliga, a Manresa la mala sort dels pals, amb l'Igualada els errors defensius i avui, a Tàrrega, un desastrós arbitratge.
Per un motiu o altre, el Vilafranca ha encadenat quatre resultats negatius en aquest inici de lliga que l'han dut a ocupar, momentàniament, aquells llocs de descens que ningú desitja.

( Foto gentil·lesa de uetarrega.cat )

A mitja setmana, i com si d'un mal presagi es tractés, us comentava el canvi que s'havia produït en la designació arbitral. Doncs bé, el canvi ha estat nefast per als interessos del degà penedesenc. El col·legiat ha volgut erigir-se en protagonista i ha assenyalat fins a tres penals (a quin més dubtós), el darrer dels quals ha suposat la derrota vilafranquina a pocs minuts del final (a més de cosir-lo a targetes, expulsar Navarro i escombrar cap a casa amb les seves decisions).
Però que no passi que "els arbres no ens deixin veure el bosc". Hi ha quelcom que no funciona. S'encaixen massa gols, no hi ha un onze definit encara i ja hem utilitzat fins a 21 jugadors diferents en només 4 jornades.
Alguns parleu ja de canvi de projecte i de fer foc nou. Massa aviat potser, no? La lliga és molt llarga. Vull ser optimista (per una vegada, almenys) i creure que hi ha temps per a redreçar la situació. Ara bé, coneixent el nostre president... qui gosa assegurar que no serà així?
Ah!, potser que guanyem diumenge vinent d'una vegada o haurem de començar a parlar de la "maledicció Sayol" (amb carinyo, eh).

Gran Reserva: El filial, la FE At. Vilafranca, ha arrencat la lliga radicalment oposada al primer equip. Dues victòries, liderat i deu gols a favor en tan sols dos partits.

Vi picat: Des de la Temporada 91/92 no es tenia un començament de campionat tan dolent com l'actual. Llavors es reaccionà a temps i es va poder mantenir la categoria. Esperem que passi el mateix enguany!

El futbol és així: "Y sobre el árbitro, división de opiniones: unos se acordaron de su madre y otros de su padre" (José María García, 1944, periodista).
És a dir, del Sr. Ávalos i de la Sra. Barrera.

Hornimans, nou espònsor

FC Vilafranca 1 - CF Igualada 3
Només és una petita broma, però... qui sap? Donada la mancança de recursos que pateix el club i el fet que enguany el consum de til·la entre els socis i afeccionats vilafranquins, al llarg de la temporada, es preveu considerable podria ser que el club arribés a un acord amb aquesta marca que beneficiés a ambdues parts. Ara que, si no som capaços d'entendre'ns amb la Corporació Municipal de Ràdio i TV com volem arribar a tractar amb tota una multinacional? Millor deixem-ho estar.

El cas és que tocarà patir. I molt! I que ningú s'estranyi perquè des de la mateixa direcció tècnica ja es va dir a principis de temporada (en això van ser sincers i realistes). Per tant, caldrà prendre-s'ho amb tranquilitat i dur sempre a la butxaca una bosseta, per si a la mitja part les coses no van bé... cap al bar de la "iaia", gotet d'aigua calenta i a posar-la en remull. A més, a l'hivern amb aquell fred terrible que fa en aquest camp, ens anirà de "perles"!
Van dos partits al Municipal, i dues derrotes. Potser sí que passarà com quasi cada any que per disfrutar una mica haurem d'anar a veure l'equip a fora de casa. És com si el bon partit de Manresa hagués estat tan sols un miratge. I no em digueu que les badades en defensa avui no és per fer-s'ho mirar, eh. Una passivitat, una contemplació,...
Lo del porter ja és un món apart. Hi haurà qui opini que s'hauria d'haver donat confiança al que va començar la lliga i va jugar tota la pre-temporada (Serrano). Altres, que el Vilafranca no podia anar per 1a Catalana amb dos porters tan inexperts sorgits de la Fundació. Són gustos de cadascú. A mi, tot i les errades monumentals que ha comés, m'agrada més en Carlos. No em pregunteu perquè, que ni jo mateix ho sé ni m'ho explico. Però és així. És com si em diuen de llançarme al buit des d'un pont de 50 metres o des d'un de 100. Em faria igual de mal (o em mataria, segurament) però escolliria el de 50.

Gran Reserva: Seguint amb el tema espònsors, veig que al calendari de butxaca que dóna el club han suprimit alguns en relació a l'any passat. Deuen ser els que no paguen (ben fet!). Almenys sí hi és VTV... L'acord encara és possible!

Vi picat: Els companys de Ràdio i Televisió Igualada no han tingut cap problema per retransmetre el partit. És més, gent a Vilafranca l'ha escoltat per internet. Realment són conscients tots plegats d'aquesta esperpèntica situació???

El futbol és així: "Nene, te chutan un colchón y te lo meten por la escuadra" (Héctor Rodolfo "Bambino" Veira, 1946, ex-jugador i entrenador argentí).
Potser és una mica exagerada la frase, però no deixa de ser eloqüent. El dilema que deu tenir al cap el "míster" ara mateix...

Futbol sense en Sayol

CE Manresa 1 - FC Vilafranca 1
Ja ho diuen: no es pot tenir tot en aquesta vida. Avui hem tingut futbol, que l'ha posat el degà penedesenc al Nou Congost de Manresa, però en canvi continuem sense transmissió per ràdio a l'espera d'un acord entre club i corporació. Tant de bo es produeixi aviat, pel bé de tots i de la imatge del club (res a veure amb els drets, eh).
El partit d'avui és d'aquells que et deixen dues sensacions al cos ben diferents. La positiva, que l'equip ha ensenyat allò que desitgem veure cada diumenge damunt del camp (fluïdesa, consistència, arribada, concentració,...) i la negativa, la cara de "tonto" que se't queda quan el rival, després de perdonar-li la vida, t'empata en un error puntual.

Per acabar, temes a debatre i que deixo a la vostra opinió:
1) Perquè s'ha esperat a la segona jornada de lliga per a fitxar un porter de garanties si sabíem que el termini de recuperació de Ródenas anava per a llarg? Com queda la situació ara? Mantindrem els tres porters o en donarem la baixa a algun?
2) Cal perjudicar l'equip seient a la banqueta a un jugador (Marc Guzmán) per arribar tard a la convocatòria? No és més fàcil una multa econòmica i, si de cas, actuar com s'ha fet en cas de reincidència?
3) Què hi ha en el transfons de la prohibició del "míster" a Medina i Álex Gaitán a entrenar-se durant la setmana i deixar-los fora del partit creient que van adduir lesions simulades?
És com si hagués agafat ja els mals hàbits del seu president a semblança de com fan els fills amb el que veuen en els seus pares.

Gran Reserva: La substancial millora del joc de l'equip avui davant del Manresa. Cert és que els del Bages si no milloren molt passaran angúnies aquesta temporada.

Vi picat: Manel Ayala i el mitjà on treballa (Mundo Deportivo), que ha estat l'únic que no s'ha fet ressó del boicot a RTVVilafranca. Són molt amics ell i el president, oi? Ah, val, val...

El futbol és així: "Cuando vas ganando 4-0 y quedan 10 minutos de partido, es mejor darle al poste un par de veces para que el público grite "ooooh". Siempre me ha encantado ese sonido cuando la pelota da con fuerza en el poste..." (Johan Cruyff, 1947, l'entorn).
Doncs a mi no m'agrada gens! Crec que hi somniaré i tot!

Entre reixes!

FC Vilafranca 0 - CF Olesa Montserrat 2
La notícia avui al Municipal no ha estat la derrota del degà penedesenc, en el tret de sortida de l'actual temporada (i ja van vuit inicis de lliga sense conèixer el triomf), sinó el vet per part del president Pere Montserrat a Vilafranca TV i Ràdio Vilafranca de transmetre el partit en directe.

Cert és, que durant tota la setmana ha hagut un rum-rum de notícies i comentaris sobre el possible boicot, però un mateix mai acababa de creure's-ho (per la incongruència d'aquesta decisió). De tots era sabut que l'emissió en directe per televisió no es faria ja que el president s'empara en els drets d'imatge del club adquirits per una empresa (de la seva propietat, casualment), però d'aquí a prohibir també la retransmissió per ràdio... Hi té dret? És una manera de pressionar a la corporació de RTVV per a que "afluixi la mosca"? O una cacicada més del president dictatorial que ens ha tocat patir?
Des de l'any 1987, res havia impedit que el company Sayol deixès de retransmetre un partit del Vilafranca arreu de l'estat i avui ha succeït. I el pitjor és que tots aquells afeccionats o socis impedits de poder acudir al camp s'han quedat sense la seva locució. Tot plegat, un episodi més del surrealisme en el que viu aquest club i la seva junta. Ah, la Junta! (com diu el Monegal). Quin paper hi té en tot això? "Off the record" se'ns va dir, en una reunió a principis de temporada, que es va advertir al president què en cas de produïr-se algun episodi més de presidencialisme com els de l'any passat automàticament abandonaven el seu càrrec i ell sol assumís les directrius del club. I doncs? Veurem que passa... però no pinta bé el tema. Ni l'equip, ni la temporada ni res!

Gran Reserva: L'actitud dels jugadors que fins el darrer moment han lluitat per a intentar remuntar el partit.

Vi picat: La disbauixa en la númeració dels nous carnets per a aquesta temporada. Un error d'impremta ha provocat que cap soci tingui el número que li correspon. És que ni això... I la solució d'urgència ha estat rectificar-ho amb retolador!

El futbol és així: "¿Presión en el fútbol? ¡Vosotros los periodistas sois los que creáis la presión! ¡Si no existiérais, mi trabajo sería dos veces más fácil y dos veces más agradable!" (Sir Bobby Robson, 1933, ex-futbolista i entrenador anglés).
Ho corrobora, paraula per paraula, el nostre president.