No ve Nadal, però... mataran el gall?

FC Vilafranca 0 - CF Martorell 1
On havia de ser sinó a Vilafranca on el Martorell sumés els seus primers punts? Una vegada més, es repeteix la mateixa història que amb Igualada, Tàrrega o Manresa on el degà penedesenc s'ha convertit en un especialista en donar aire a equips que fins llavors no sabien el que era guanyar un encontre o puntuar.
Em pregunto el perquè d'aquesta dualitat entre els partits de fora i els del Municipal? Tant costa fer gaudir a l'afeccionat vilafranquí? Estic d'acord que jugar com a visitant sempre és més fàcil perquè la iniciativa del joc la porta el contrari, i tu et limites a contrarrestar-lo i mirar de sortir a la contra usant les teves armes, però, val a dir també, que potser no posem els ingredients necessaris per a fer el joc que cal desenvolupar quan juguem a casa. Marc Guzmán, en aquest sentit, és imprescindible ja que és l'únic jugador que té capacitat per a conduïr el joc d'atac del Vilafranca. I les bandes? Ens hem oblidat que cal obrir el camp per a que al rival li sigui més difícil tancar-se allà al darrere?

No sé, no vull jugar a ser entrenador perquè ell és qui entrena durant la setmana i sap millor que ningú quins homes ha d'aliniar i com els ha de fer jugar, però que haurà de buscar solucions per a millorar el rendiment que ha ofert l'equip fins ara és una evidència tan gran com que, exceptuant el dia de l'Olesa, encara no he vist un conjunt superior al degà penedesenc en aquesta lliga. Setmanes enrera ja vaig comentar el rum-rum que hi havia al voltant del tècnic vilafranquí sobre la seva continuïtat. De moment, sembla que no corre perill però, a aquest pas... arribarà a Nadal el gall?

Gran Reserva: Veure a les graderies l'ambient que hi havia amb la canalla i pares de la Fundació presenciant el partit del Vilafranca.

Vi picat: Que no s'incentivi des del club a que això sigui un fet habitual i no pas només el dia de la presentació dels equips base.

El futbol és així: "Ganaremos sin bajar del autocar" (Helenio Herrera, 1910-1997, ex-jugador i entrenador argentí).
Això deurien pensar els jugadors abans de l'encontre d'avui. De fet, ho pensàvem tots. Però una cosa és des de fora (premsa, afeccionats,...) i una altra dins del vestidor.

Ni tan bons, ni tan dolents

UD Castelldefels 1 - FC Vilafranca 1
Semblava a priori una sortida complicada. Un lloc on difícilment es treuria quelcom de positiu. Una derrota segura. Dos equips que ocupaven el tercer lloc a la taula, però un per dalt i l'altre per baix (eh, Tito?)... Al final, si algú ha de donar gràcies pel punt sumat és el conjunt local ja que el degà penedesenc ha merescut per domini, ocasions i actitud endur-se la victòria del camp d'Els Canyars.
Tornant de Castelldefels, a Ràdio MARCA (una d'aquestes emisores que fan el carrusel del futbol català els diumenges pel matí) el cronista deia que el millor del partit havia estat el porter local Planagumà i al col·legiat el puntuava amb un quatre sobre cinc per la seva gran actuació. Què vol dir això? Primer: quan s'empata i el porter és el millor de l'equip contrari, és que has fet prou mèrits per endur-te els tres punts. I en segon lloc: que els locals s'han vist ajudats per un arbitratge cassolà (d'aquells tan disimulats i sibil·lins) acompanyat d'uns assistents amb la molla fluixa a l'hora de marcar els "offsides" de l'atac vilafranquí.

Potser des de fora no ho sembli, però els que seguim el Vilafranca diumenge rere diumenge apreciem com aquest equip millora partit a partit. És veritat que aquesta millora és minsa i lenta i que no es tradueix en resultats que allunyin l'equip de la zona baixa (que és el que interessa), però tot arribarà. Quan? Espero que aviat i quan millor que diumenge vinent davant d'un Martorell cuer i amb zero punts encara després de vuit jornades.

Gran Reserva: Moral ha fet un partit impecable en defensa. Veient-lo jugar semblava un juvenil que hagués de guanyar-se un lloc a l'equip. Tot un exemple de professionalitat.

Vi picat: Que al llarg d'aquesta setmana el Sr. Baraza hagi tornat a treure el nas per l'entorn vilafranquí. Sort que hi ha hagut seny i qui ha evitat que el president torni a "picar" l'ham d'aquest conegut representant de jugadors.

El futbol és així: "Hay que poner huevos, y después sí, jugar la pelota por abajo y todo eso, pero lo principal es poner huevos" (Carlos Tévez, 1984, futbolista argentí).
Crec que no cal dir res més. Avui tocava pit i collons i així ha estat.

A gos flac, tot són puces

FC Vilafranca 1 - CD Masnou 1
Vagi per endavant que, en la meva opinió, considero just (al mateix temps que absurd i innecessari) el penal que ha suposat l'empat de l'equip masnoví. Ara bé, també és d'aquells que rarament et xiulen quan jugues com a local i menys encara quan ja s'havia sobrepassat el temps d'afegit (quatre minuts). Estic segur que en camps com el de la Montañesa, Gimnàstica Iberiana o qualsevol de les Terres de l'Ebre per exemple no gosa assenyalar-lo. I si ho fa, n'hagués sortit escaldat. (Amb això no incito a la violència ni justifico als violents, quedi clar).

Però no tot ha estat l'àrbitre, eh. Hi ha decisions per part del "míster" vilafranquí que no acabo d'entendre (tot i que les he de respectar, quin remei, no?). Cada diumenge hi ha quatre o cinc novetats a l'aliniació. Així no podrem cohesionar mai un equip amb garanties ni trobarem aquells automatismes entre jugadors que només s'agafen a base de jugar partits i partits. No es tracta de personalitzar (que no m'agrada), però es pot dir amb certesa que per a l'entrenador hi ha un jugador que no és pas la "nineta dels seus ulls". Em refereixo a l'Àlvar. Un jugador, diferent a qualsevol altre d'aquesta plantilla, ràpid, habilidós i amb "gana" (tant important avui en dia en el món de l'esport i del futbol en concret). Avui ha generat el gol, era qui més perill creava a la defensa masnovina i ha estat substituït davant la sorpresa de molta gent i l'emprenyamenta típica del jugador en aquests casos. I és que els canvis han estat molt conservadors i tota una declaració d'intencions per al rival que (tot i jugar amb un home menys) en els darrers minuts s'ha vist amb cor d'anar a per l'empat i ha acabat trobant-lo (de manera més o menys afortunada i més o menys justa).

Gran Reserva: El bon partit de la parella de centrals Raventós-Fran que han tallat una vegada i una altra les escomeses per alt de l'atac del Masnou. Jo ja els he batejat com els "World Trade Center".

Vi picat: El col·legiat Pertegal Méndez, a banda del penal i l'allargament excessiu del temps d'afegit, ha tingut una actuació del tot desconcertant i no ha fet servir el mateix criteri a l'hora d'amonestar a jugadors d'un i altre equip.

El futbol és així: "El conservadurismo y el aburguesamiento conducen a la mediocridad" (Jorge Valdano, 1955, ex-futbolista argentí, entrenador i filòsof del futbol).
"Míster", s'ha de ser més atrevit, sobretot quan es juga a casa. I no em val allò que el cementiri està ple de valents, perquè també està ple d'entrenadors cessats.

Un "Vila" sà pero baix de defenses

UE Vilassar Mar 1 - FC Vilafranca 1
Quantes vegades haurem escoltat aquella frase de que "un empat a fora, el fa bo una victòria a casa"? El que mai he sabut és si el fa bo una victòria del diumenge anterior o cal guanyar la propera setmana. En el nostre cas, donat que no anem sobrats de punts, ans el contrari, caldria refermar-lo també amb una victòria davant del Masnou.
Avui però, la notícia ha estat la lesió de Navarro, que ens ha alarmat a tots. Una topada, del tot involuntària, amb el porter local l'ha deixat semi-inconscient havent de ser retirat del terreny de joc en ambulància i traslladat a un hospital proper per a una millor exploració. Sense cap mena de dubte, d'aquelles situacions que no vols viure mai en un terreny de joc.

I ja que estem en època de refredats generals (servidor en pot donar fe i de quina manera), podríem dir que la salut de l'equip ha millorat amb aquests dos partits invicte, però encara hi ha mancances defensives que han suposat al llarg d'aquest inici de lliga un peatge molt car en forma d'empats o derrotes. I això que, per segona setmana consecutiva, el porter Carlos ha evitat la derrota amb les seves intervencions de mèrit...
Caldrà doncs, per part del "míster", un anàlisi a fons de les carències vitamíniques de la rereguarda vilafranquina. Una d'elles podria ser la Vitamina "C" de consistència, la "A" d'agressivitat (que no pas violència) o la "E" d'Eliesley, qui ahir va ser un dels artífexs de la victòria del Moja. És clar que 2a Regional no és el mateix que 1a Catalana...

Gran Reserva: Rafita ha tornat a jugar amb el Vilafranca sis mesos després de la lesió de pubis de la qual va haver de ser operat aquest estiu. Un bon reforç per a la banda esquerra.

Vi picat: L'actitud de l'àrbitre García Membrive que, pensant que Navarro feia comèdia, no content amb no xiular penal només ha aturat el joc per atendre'l quan ha vist l'alarma general entre jugadors d'un i altre equip.

El futbol és així: "Siempre he preferido que un defensa parezca que es malo a que parezca que es tonto" (Javier Clemente, 1950, actual entrenador del Múrcia).
Jo no crec que la defensa vilafranquina sigui dolenta però... a vegades una mica passerells sí que ho som.